Pistolerisme - Historial de revisions

Lluísm en 10:59 6 feb 2026

2026-02-06T10:59:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 6 feb 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Desenroll ==		== Desenroll ==
	La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].		La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.		* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.

Jose2 en 07:35 5 jun 2025

2025-06-05T07:35:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:35 5 jun 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Desenroll ==		== Desenroll ==
	La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].		La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.		* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.

Jose2 en 16:58 17 feb 2025

2025-02-17T16:58:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 17 feb 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Desenroll ==		== Desenroll ==
	La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].		La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.		* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.

Lluísm: Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

2023-08-03T12:26:52Z

Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia =='

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 3 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].		La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

	== ~~Bibliografía~~ ==		== Bibliografia ==
	* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.		* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.

Jose2 en 19:50 25 feb 2020

2020-02-25T19:50:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 25 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]].		El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre els anys [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]].

	== Desenroll ==		== Desenroll ==
	La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].		La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en l'any [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en l'any [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en l'any 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

	== Bibliografía ==		== Bibliografía ==

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923. Consistí en l'assessina...».

2014-10-15T11:31:06Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923. Consistí en l'assessina...».

Pàgina nova

El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]].

== Desenroll ==
La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].

== Bibliografía ==
* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.

[[Categoria:CNT]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Regnat d'Alfons XIII]]
[[Categoria:Terrorisme]]