ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T22:09:10Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

Els '''pípridos''' ('''Pipridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] del [[parvorden]] [[Tyrannida]], que agrupa a al voltant d'cincuenta y cinco [[espècie]]s en dèsset [[gènero (biologia)|gèneros]], natives de la [[Amèrica]] tropical ([[Neotrópico]]), a on habiten principalment en [[pluvisilva|selves tropicals i subtropicales humides]] de baixa [[altitut]]. Són coneguts pel nom popular de '''saltarines''',<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =30 de març de 2016. P.492}}</ref> i també '''ballarins''' o '''manaquines''', entre uns atres.<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=F4A5EA2370665FCC Saltarín Colilargo ''Chiroxiphia linearis'' (Bonaparte, 1838)] en ''Avibase''. Consultada el 30 de març de 2016.</ref><ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=182I9FE2640451B8 Saltarín Blava ''Chiroxiphia caudata'' (Shaw, 1793)] en ''Avibase''. Consultada el 30 de març de 2016.</ref>

==Etimologia==
El nom de la família deriva del gènero ''[[Pipra]]'', que prové del [[idioma grec|grec]] «''pipra''» (també «''piprō'', ''piprōs'' o ''pipōn''»), menut pardal mencionat per [[Aristóteles]] i atres autors, pero mai pròpiament identificat i falsament associat en «''pipō''»: carpintero. L'associació del terme en els colorits saltarines neotropicales sembla ser arbitrària, encara que [[Helmut Sick|Sick]] (1993) registra que «el nom ''pipira'' és usat indiscriminadament per a pípridos i alguns [[Thraupidae|tráupidos]] en Bolívia, Brasil i Perú».<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Pipra'', p. 308|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.695.7104&rep=rep1&type=pdf}}</ref>

==Característiques==

Són menuts pardals arborícolas, medint entre 7,5 [[Centímetro|cm]] (els menors: ''[[Tyranneutes virescens]]'' i ''[[Lepidothrix isidorei]]'' ) a 15 cm (el major: ''[[Chiroxiphia caudata]]'' ) de llongitut i pesant entre 8 i 30 [[gram|g]]. La silueta és compacta, en el pico curt i ample, i ales curtes. La coa també és curta, llevat en els machos d'algunes espècies. Els '''pípridos''' cridats "típics" exhibixen notable [[dimorfisme sexual]], el plomall dels machos sol ser principalment negre en pegats de colors molt vius, i algunes espècies mostren coes llargues i decoratives o plomes eréctiles del coll. En algunes espècies, els machos entre dos i quatre anys ostenten un vistós plomall subadulto de colors vius. El plomall de les femelles és menys cridaner, generalment verdoso.<ref name="P&S">{{versalita|Prum, Richard O., Snow, David W.}}. 2003. «Manakins». Eds:{{versalita|Perrins, Christopher}}. ''The Firefly Encyclopedia of Birds''. Firefly Books P.434–437. ISBN 1-55297-777-3</ref><ref name="EoB">{{versalita|Lanyon, Scott}}. 1991. ''Encyclopaedia of Animals: Birds''. Eds: {{versalita|Forshaw, Joseph}}. Merehurst Press. London. P. 167–168. ISBN 1-85391-186-0</ref><ref name=RR/>

La [[siringe]], o «caixa de veu» és única i distinta en els pípridos, separant-los de les atres famílies parents [[Cotingidae]] i [[Tyrannidae]]. Ademés, varia de forma tan precisa dins del grup de gèneros, que fins a espècies poden ser identificades per la siringe en si, diferent de la majoria de les famílies d'aus canoras. Els sons emesos són chiulits, trinats i zumbidos.<ref name=P&S/> Atres gèneros de la família (''[[Tyranneutes]]'', ''[[Neopelma]]'') són de colors més apagats i són més inconspícuos.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=Pipridae, p. 488-498, làmines 63-65|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1a.|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref>

==Distribució==

Es distribuïxen des de les terres baixes del sur de [[Mèxic]], tant del [[Golf de Mèxic|Golf]], com del [[Oceano Pacífic|Pacífic]], per [[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]], inclusivament [[Trinitat i Tobago]], fins al sur del [[Perú]] i nort de [[Bolívia]] per l'oest, i fins al sur de [[Brasil]], este de [[Paraguay]] i noreste d'[[Argentina]] per l'est.<ref name="cle">{{EBird/Clements2022}}</ref> Algunes espècies d'altitut realisen migracions altitudinals.

==Comportament==

===Alimentació===
Els saltarines s'alimenten en el [[sotobosque]], de menudes [[frut|frutes]] (pero a sovint prou grans per al tamany de les aus),<ref name="HBW">{{versalita|Snow, D.W.}} 2004. «Family Pipridae (Manakins)». Pp. 110-169 in: {{versalita|del Clot, J., Elliott, A., & Christie, D. A. eds}}. ''Handbook of the Birds of the World.'' Vol. 9. Cotingas to Pipits and Wagtails. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-69-5</ref> incloent [[baya]]s, i en menor grau d'[[Insecta|insectes]]. Des de que obtenen les frutes en vol, com atres espècies caçadores fan en insectes, es creu que hagen evolucionat des d'aus comedoras d'insectes. Les femelles ocupen grans territoris dels quals no necessàriament exclouen atres aus de la seua espècie, sino que s'alimenten, d'alguna forma, socialment. Els machos gasten la major part del seu temps en els locals de galanteo. Algunes voltes es junten a bandadas mixtes d'alimentació.<ref name=P&S/>

===Reproducció===
Moltes espècies presenten espectaculars rituals de apareamiento pel sistema de [[Lek (comportament animal)|lek]], especialment elaborats en els gèneros ''[[Pipra]]'', ''[[Pseudopipra]]'' i ''[[Chiroxiphia]]''. Els membres dels gèneros ''[[Machaeropterus]]'' i ''[[Manacus]]'' tenen les plomes de vol molt modificades, que usen per a realisar zumbidos i esclats. No formen parelles estables, i corren a càrrec de la femella la construcció del niu, una estructura simple en format de tassa (generalment colocat baix en la vegetació), l'incubació, que dura entre 18 i 21 dies, i el conte dels pollets durant 13 a 15 dies. El saltarin de yelmo (''[[Antilophia galeata]]'') forma parelles, pero el paper del macho es llimita a defendre territori. Normalment posen dos ous, que són pardo groguencs o blanc brut, marcats en pardo.<ref name=P&S/>

La [[Poligenismo|poligenia]] del «''lek''» sembla haver segut una característica de l'ancestral original de la família, i la selecció sexual a ella associada va conduir a una irradiació adaptativa en la qual els #parentesc poden ser investigats per les similituts en les exhibicions. S'ha propost una explicació evolutiva conectant «''leks''» a l'alimentació frugívora.<ref name=P&S/>

==Estat de conservació==

D'acort en la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), la situació de conservació en el més de març de 2024, de les 53 espècies llistades per [[Birdlife International]], és la següent:<ref>[https://www.iucnredlist.org/search?taxonomies=22673174&searchType=Pipridae ''Llesta Roja d'espècies amenaçades de la IUCN'' Pipridae Version 2023.1.] Consultada el 5 de març de 2024.</ref>
* {{EC-CR}} [[Espècie críticament amenaçada|Críticament amenaçada]]: 1 espècie (2% dels pípridos): el [[endemisme en les aus|super endemisme]] [[brasil]]eño '''saltarín de Araripe''' (''[[Antilophia bokermanni]]).
* {{EC-EN}} [[Espècie amenaçada|Amenaçades d'extinció]]: cap espècie.
* {{EC-VU}} [[Espècie vulnerable|Vulnerables]]: 2 espècies (4% dels pípridos): el '''saltarín groc''' (''[[Chloropipo flavicapilla]]''), de [[Colòmbia]] i [[Equador]], i l'endemisme brasiler '''saltarín opalescente''' (''[[Lepidothrix iris]]'')
* {{EC-NT}} [[Espècie casi amenaçada|Casi amenaçades]]: 1 espècie (2% dels pípridos).
* {{EC-LC}} [[Espècie no amenaçada|Preocupació menor]]: 49 espècies (92% dels pípridos).

==Sistemàtica==
La família Pipridae va ser introduïda pel [[naturaliste]] [[França|franc]] – [[USA|nortamericà]] [[Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz]] en 1815 en una classificació científica de la naturalea, baixe el nom original de «Pipraria».<ref name=DOF/> El [[gènero tipo]] definit és ''[[Pipra]]'' {{versalita|[[Carlos Linneo|Linnaeus]]}}, 1764.<ref>{{Bock, 1994}} p.149</ref>

===Taxonomia===

D'acort a la classificació tradicional (Traylor, 1977),<ref>{{Traylor, 1977}}</ref> la present família pertanyia a la [[superfamilia]] [[Tyrannoidea]], junt a [[Cotingidae]], [[Oxyruncidae]] i [[Tyrannidae]]. El gènero més diversificado era, llavors, ''[[Pipra]]'', en 17 espècies vàlides, trobades principalment en la [[selva Amazónica]]. En 1992, Prum va conduir un estudi [[taxonomia|taxonómico]] d'onze gèneros de pípridos (incloent 16 espècies del gènero ''Pipra''), en base en les característiques [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] de la musculatura de la [[siringe]].<ref name=Prum1992>{{Prum, 1992}}</ref> L'organisació resultant d'este estudi va contradir el [[Monofilético|monofiletismo]] del gènero ''Pipra'', ya que els seus membres es repartien en tres rams no aparentats entre sí. L'autor va sugerir els següents canvis: l'espècie ''P. pipra'' va ser designada com ''[[Dixiphia pipra]]'', mentres huit espècies del grup ''P. serena'' varen ser destarifades al gènero ''[[Lepidothrix]]'' i les huit espècies restants en ''Pipra'' dividides en dos subgéneros, el cridat [[clado]] ''erythrocephala'', denominat ''[[Ceratopipra]]'' en cinc espècies, i les tres restants en el subgénero ''Pipra'', referit com clado ''aureola''. Diversos estudis posteriors en enfocaments diferents no varen oferir noves sugestions de canvis taxonómicos.

En 2007, Rêgo ''et al'' varen usar senyes seqüencials d'[[ADN mitocondrial]] (mtDNA) per a corroborar la tesis alçada per Prum.<ref name="Rego2007">{{Rego et al., 2007}}</ref> Estudis de [[filogenia molecular]] posteriors, de Tello ''et al'' (2009)<ref name="Tello2009">{{Tello et al., 2009}}</ref> i McKay ''et al'' (2010),<ref name="McKay2010">{{McKay et al., 2010}}</ref> aparte de corroborar les tesis expostes, varen verificar l'existència de dos clados ben diferenciats dins de la família: el cridat [[subfamília]] [[Neopelminae]], {{versalita|[[José G. Tello|Tello]], [[Robert G. Moyle|Moyle]], [[Daniel J. Marchese|Marchese]] & [[Joel Cracraft|Cracraft]]}}, 2009 agrupant als saltarines més assemblats a [[Tyrannidae|atrapamoscas]] dels gèneros ''[[Neopelma]]'' i ''[[Tyranneutes]]''; i els restants gèneros cridats de «saltarines pròpiament dits» en un clado monofilético. Tello ''et al'' (2009) van més allà i proponen la divisió d'este segon clado en dos subfamílies: el major, [[Piprinae]] {{versalita|Rafinesque}}, 1815, (contenint ''[[Lepidothrix]]'', ''[[Heterocercus]]'', ''[[Manacus]]'', ''[[Pipra]]'', ''[[Machaeropterus]]'', ''[[Pseudopipra]]'' i ''[[Ceratopipra]]'') distribuït principalment dins de la [[conca amazónica]], i un de menor [[Ilicurinae]] {{versalita|[[Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach|Reichenbach]]}}, 1850 (contenint ''[[Chloropipo]]'', ''[[Xenopipo]]'', ''[[Chiroxiphia]]'', ''[[Antilophia]]'', ''[[Ilicura]]'', ''[[Corapipo]]'' i ''[[Masius]]'') distribuït àmpliament fòra de la conca amazónica.

Els amplis estudis de filogenia molecular dels [[Passeriformes|paseriformes]] subóscinos realisats per Ohlson ''et al'' (2013)<ref name="Ohlson2013">{{Ohlson et al., 2013}}</ref> varen confirmar els estudis anteriors, no obstant, en relació en el clado dels «saltarines pròpiament dits», varen preferir deixar-ho en una única subfamília Piprinae en virtut de la divergència ser relativament recent (prop de 12,5 Mya). El [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) adopta esta última divisió i seqüència linear dels gèneros, a partir de l'aprovació de la Proposta N.º 591.<ref name="SACC591">{{versalita|Van Remsen}}, octubre de 2013. [http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop591.htm «Revisar la classificació de Pipridae»] Proposta (591) al South American Classification Committee. En anglés.</ref> La classificació [[Taxonomia de Clements|Clemens Checklist/eBird]], el [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso =5 de març de 2024.|any=14.1/2024.}}</ref><ref name=cle/> i el [[Comité Brasiler de Registres Ornitológicos]] (CBRO)<ref name="CBRO2015">{{CBRO2015|fechaacceso = 31 de març de 2016.}}</ref> adopten integralmente esta seqüència i divisió (el CBRO adopta la divisió en tres subfamílies, seguint a Tello ''et al'' (2009)).

Els estudis [[Genètica molecular|genètics]] utilisant un ampli mostreig de [[tàxon|tàxons]] i gens (Silva ''et al''. 2018, Harvey ''et al''. 2020, Leite ''et al''. 2021, Zhao ''et al''. 2022) han demostrat que el gènero ''[[Antilophia]]'' es troba embotit dins del gènero ''[[Chiroxiphia]]'', que d'esta forma seria [[parafilético]].<ref name="Silva2018">{{cita publicació|autor={{versalita|Silva, S.M., Agne, C.I., Aleixo, A. & Bonatto, S.L.}}|any=2018|títul=Phylogeny and systematics of ''Chiroxiphia'' and ''Antilophia'' manakins (Aus, Pipridae)|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=127: 706–711|idioma=en |url=|doi=10.1016/j.ympev.2018.06.016|format=accés obert}}</ref><ref name="Harvey2020">{{Harvey et al., 2020}}</ref><ref name="Leite2021">{{cita publicació|autor={{versalita|Leite, R.N., Kimball, R.T., Braun, I.L., Derryberry, I.P., Hosner, P.A., Derryberry, G.I., Anciãés, M., McKay, J.S., Aleixo, A., Ribas, C.C., Brumfield, R.T. & Cracraft, J.}}|any=2021|títul= Phylogenomics of manakins (Aus: Pipridae) using alternative locus filtering strategies based on informativeness|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=155: 107013|idioma=en|url=|doi=10.1016/j.ympev.2020.107013|format=accés obert}}</ref><ref name="Zhao2022">{{cita publicació|autor={{versalita|Zhao, M., Kurtis, S.M., White, N.D., Moncrieff, A.I., Leite, R.N., Brumfield, R.T., Braun, I.L. & Kimball, R.T.}}|any=2022|títul=Exploring Conflicts in Whole Genome Phylogenetics: A Case Study Within Manakins (Aus: Pipridae)|issn=1063-5157|publicació=Systematic Biology|volum=72(1): 161–178|idioma=en |url=|doi=10.1093/sysbio/syac062|format=}}</ref> En base en estes evidències, el [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) en la Proposta No 975 va aprovar la fusió de ''Antilophia'' dins de ''Chiroxiphia'', transformant-se en un sinònim d'este últim gènero.<ref name="SACC975">{{cita publicació|apellidar={{versalita|Remsen}}|nomene=J.V.|any=juny de 2023|url=http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop975.htm|títul=Merge ''Antilophia'' into ''Chiroxiphia''|uns atres=Proposta (975)|publicació=South American Classification Committee|idioma=en}}</ref> El IOC també va seguir esta fusió en l'any 2024.<ref name=iocCot/>

===Cladograma propost per a la família Pipridae===
D'acort a Ohlson et al. (2013), queda aixina definida la posició i composició de la present família:<ref name=Ohlson2013/>

''Sedis mutabilis'': significa que existix una llaugera incerteza quant a la relació d'estos gèneros en els seus tàxons immediatament superiors per resultats no conclusivos.

==Llista sistemàtica de gèneros i espècies==
D'acort a la seqüència filogenético adoptada pel SACC<ref name="SACC">{{ListaSACC|fechaacceso = 24 de març de 2016.}}</ref> i a les classificacions del IOC<ref name=iocCot/> i Clements Checklist/eBird,<ref name=cle/> aixina com també de les classificacions [[Aus del Món]] (HBW) i [[Birdlife International]] (BLI), la present família agrupa als següents gèneros i espècies. Les diferències entre les classificacions estan comentades en [[#Notes taxonómicas|Notes taxonómicas]]. Els noms en espanyol, a menos que es troben entre paréntesis, provenen de la llesta proposta per la [[Societat Espanyola d'Ornitologia]].<ref name=sèu/>

===Subfamília Neopelminae===
{| class="wikitable"
|-
! Image !! Gènero !! Espècies
|-
|||'''''[[Tyranneutes]]''''' {{versalita|[[Philip Lutley Sclater|P.L. Sclater]] & [[Osbert Salvin|Salvin]]}}, 1881||
* ''[[Tyranneutes stolzmanni]]'' – saltarín nano;
* ''[[Tyranneutes virescens]]'' – saltarín diminut.
|-
|||'''''[[Neopelma]]''''' {{versalita|P.L. Sclater}}, 1861||
* ''[[Neopelma pallescens]]'' – saltarín ventriblanco;
* ''[[Neopelma chrysocephalum]]'' – saltarín coronigualdo;
* ''[[Neopelma aurifrons]]'' – saltarín de Wied;
* ''[[Neopelma chrysolophum]]'' – saltarín de Serra do Mar;
* ''[[Neopelma sulphureiventer]]'' – saltarín ventrisulfúreo.
|-
|}

===Subfamília Piprinae===
{| class="wikitable"
|-
! Image !! Gènero !! Espècies
|-

|||'''''[[Chloropipo]]''''' {{versalita|[[Jean Cabanis|Cabanis]] & [[Ferdinand Heine Jr.|Heine Jr.]]}}, 1859<ref group = nota>Els dos [[tàxon|tàxons]] ''Chloropipo flavicapilla'' i ''C. unicolor'' eren anteriorment colocats junt als actuals ''Cryptopipo holochlora'' i ''Xenopipo uniformis'' tots junts en ''Chloropipo''. Prum (1992) els va colocar a tots en el gènero ''Xenopipo'' junt a ''Xenopipo atronitens''. Els estudis de Ohlson ''et al''. (2013) varen trobar que ''Chloropipo'' i l'àmpliament definit ''Xenopipo'' eren [[polifilético]]s i varen descriure un nou gènero, ''Cryptopipo'', per a l'anteriorment cridada ''Xenopipo holochlora'', les senyes de la qual varen demostrar estar més pròxima a ''Lepidothrix'' que als gèneros anteriors; també varen resucitar ''Chloropipo'' per a ''flavicapilla'' i ''unicolor'', i varen retindre ''uniformis'' en ''Xenopipo'' en ''atronitens''. Les propostes varen ser aprovades en l'àmplia Proposta N° 591 al SACC, que va redefinir la seqüència linear de tota la família.</ref><ref name=Prum1992/><ref name=Ohlson2013/><ref name=SACC591/>||
* ''[[Chloropipo flavicapilla]]'' – saltarín groc;
* ''[[Chloropipo unicolor]]'' – saltarín azabache.
|-
|||'''''[[Antilophia]]''''' {{versalita|[[Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach|Reichenbach]]}}, 1850<ref group='nota'>El gènero ''Antilophia'' es troba embotit dins de ''Chiroxiphia'', segons els estudis genètics més recents,i seria, per lo tant, un sinònim d'est. Vore en [[#Taxonomia|Taxonomia]]</ref><ref name=SACC975/>||
* ''[[Antilophia bokermanni]]'' – saltarín de Araripe;
* ''[[Antilophia galeata]]'' – saltarín de yelmo.
|-
|||'''''[[Chiroxiphia]]''''' {{versalita|Cabanis}}, 1847||
* ''[[Chiroxiphia lanceolata]]'' – saltarín lanceolado;
* ''[[Chiroxiphia linearis]]'' – saltarín colilargo;
* ''[[Chiroxiphia pareola]]'' – saltarín dorsiazul;
* ''[[Chiroxiphia boliviana]]'' – saltarín yunga;
* ''[[Chiroxiphia caudata]]'' – saltarín blau.
|-
|||'''''[[Ilicura]]''''' {{versalita|Reichenbach}}, 1850||
* ''[[Ilicura militaris]]'' – saltarín militar.
|-
|||'''''[[Masius]]''''' {{versalita|[[Charles Lucien Bonaparte|Bonaparte]]}}, 1850||
* ''[[Masius chrysopterus]]'' – saltarín alidorado.
|-
|||'''''[[Corapipo]]''''' {{versalita|Bonaparte}}, 1854||
* ''[[Corapipo altera]]'' – (saltarín de barba blanca);<ref group='nota'>L'espècie ''Corapipo altera'', no és reconeguda com a plena per [[Aus del Món]] (HBW) i [[Birdlife International]] (BLI), que la consideren [[conespecífica]] en ''C. leucorrhoa''; per lo tant, no té el seu estat de conservació evaluat.</ref><ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DED4C1C196538I9I Saltarín de Barba Blanca ''Corapipo altera'' Hellmayr, 1906] en ''Avibase''. Consultada l'1 d'abril de 2016.</ref><ref name="hbw2">{{cita lliure|autor={{versalita|del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.}}|any=2016|títul=HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines|editorial=Lynx Edicions and BirdLife International|ubicació=Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit|idioma=en}}</ref>
* ''[[Corapipo leucorrhoa]]'' – saltarín gorgiblanco occidental;
* ''[[Corapipo gutturalis]]'' – saltarín gorgiblanco oriental.
|-
|||'''''[[Xenopipo]]''''' {{versalita|Cabanis}}, 1847 Vore Nota 1||
* ''[[Xenopipo uniformis]]'' – saltarín oliváceo;
* ''[[Xenopipo atronitens]]'' – saltarín negre.
|-
|||'''''[[Cryptopipo]]''''' {{versalita|[[Jan I. Ohlson|Ohlson]], [[Martin Irestedt|Irestedt]], [[Per G.P. Ericson|Ericson]] & [[Jon Fjeldså|Fjeldså]]}} 2013 Vore Nota 1||
* ''[[Cryptopipo holochlora]]'' – saltarín verda;
* ''[[Cryptopipo litae]]'' – (saltarín del Va chocar).<ref group='nota'>La subespecie ''Cryptopipo holochlora litae/suffusa'', de la regió del Va chocar de Panamà i Colòmbia i de l'oest de Colòmbia i Equador, a occident dels Vages, va ser separada com a espècie plena en base en diferències [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] i molt significatives de vocalisació.</ref><ref name="BOW">{{cita web|autor={{versalita|Kirwan, G.M., del Clot, J., Snow, D., Collar, N. & Spencer, A.J.}}|any=2022|títul=Choque Manakin (''Cryptopipo litae''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.grnman1.01|editor={{versalita|Billerman, S.M.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=9 de novembre de 2022}}</ref>
|-

|||'''''[[Lepidothrix]]''''' {{versalita|Bonaparte}}, 1854||
* ''[[Lepidothrix velutina]]''<ref group='nota'>L'espècie ''Lepidothrix velutina'', va anar tradicionalment tractada com un grup de subespecies de ''Lepidothrix coronata''. Diversos autors ya sugerien que podia tractar-se de dos espècies diferents, fins que recentment les robustes evidències [[bioacústica]]s i [[Genètica molecular|genètiques]] presentades per Moncrieff ''et al''. (2022) varen demostrar profundes divergències entre les poblacions cis-andinas i trans-andinas, #lo que va dur a la separació, que va ser reconeguda en la Proposta Nº 943 al SACC.</ref><ref name="Moncrieff2022">{{cita publicació|apellidar1={{versalita|Moncrieff}}|nom1=A.I.|llinage2={{versalita|Faircloth}}|nom2=B.C.|llinage3={{versalita|Brumfield}}|nom3=R.T.|any=2022|títul=Systematics of ''Lepidothrix'' manakins (Aus: Passeriformes: Pipridae) using RADcap markers|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=173: 107525|idioma=en|url=|doi=10.1016/j.ympev.2022.107525|format=}}</ref><ref name="SACC943">{{cita publicació|apellidar={{versalita|Moncrieff}}|nom=A.I.|any=juny de 2022|url=http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop943.htm|títul=Recognize ''Lepidothrix velutina'' as a separate species from ''Lepidothrix coronata''|uns atres=Proposta (943)|publicació=South American Classification Committee|idioma=en}}</ref> – (saltarín coroniazul occidental);<ref name="BOW1">{{cita web|apellidar={{versalita|Snow, D. & Kirwan, G.M.}}|any=2022|títul=Velvety Manakin (''Lepidothrix velutina''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.bucman1.01|editor={{versalita|Billerman, S.M.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=21 de novembre de 2022}}</ref>
* ''[[Lepidothrix coronata]]'' – saltarín coroniazul;
* ''[[Lepidothrix nattereri]]'' – saltarín coronialbo;
* ''[[Lepidothrix vilasboasi]]'' – saltarín coronidorado;
* ''[[Lepidothrix iris]]'' – saltarín opalescente;
* ''[[Lepidothrix suavissima]]'' – saltarín ventrinaranja;
* ''[[Lepidothrix serena]]'' – saltarín frentiblanco;
* ''[[Lepidothrix isidorei]]'' – saltarín lomiazul;
* ''[[Lepidothrix coeruleocapilla]]'' – saltarín coroniceleste.
|-
|||'''''[[Heterocercus]]''''' {{versalita|P.L. Sclater}}, 1862||
* ''[[Heterocercus aurantiivertex]]'' – saltarín crestinaranja;
* ''[[Heterocercus flavivertex]]'' – saltarín crestiamarillo;
* ''[[Heterocercus linteatus]]'' – saltarín crestirrojo.
|-
|||'''''[[Manacus]]''''' {{versalita|[[Mathurin Jacques Brisson|Brisson]]}}, 1760||
* ''[[Manacus candei]]'' – saltarín cuelliblanco;
* ''[[Manacus aurantiacus]]'' – saltarín cuellinaranja;
* ''[[Manacus vitellinus]]'' – saltarín cuellidorado;
* ''[[Manacus manacus]]'' – saltarín barbiblanco.
|-
|||'''''[[Pipra]]''''' {{versalita|[[Carlos Linneo|Linnaeus]]}}, 1760||
* ''[[Pipra aureola]]'' – saltarín cabecinaranja;
* ''[[Pipra filicauda]]'' – saltarín uirapuru;
* ''[[Pipra fasciicauda]]'' – saltarín taronja.
|-
|||'''''[[Machaeropterus]]''''' {{versalita|Bonaparte}}, 1854||
* ''[[Machaeropterus deliciosus]]'' – saltarín alitorcido;
* ''[[Machaeropterus regulus]]'' – saltarín rayado oriental;
* ''[[Machaeropterus striolatus]]'' – saltarín rayado occidental;<ref group=nota>Diversos autors, com Snow (2004b), i classificacions com el IOC, HBW, BLI i CBRO, ya consideraven a la subespecie amazónica ''Machaeropterus regulus striolatus'' com separada de ''Machaeropterus regulus'' en base en diferències morfològiques i significatives de vocalisació. Esta separació va ser corroborada pels estudis de Lane ''et al'' (2017), i aprovada per la Proposta N° 761 al SACC.</ref><ref name=CBRO2015/><ref name=hbw2/><ref name="Lane2017">{{versalita|Lane, D.F., Kratter, A.W. & O’Neill, J.P.}} 2017. [http://www.barbetboy.com/uploads/2/6/2/9/26291291/lane_et_al_2017_machaeropterus_eckelberryi.pdf «A new species of manakin (Aus: Pipridae; ''Machaeropterus'') from Peru with a taxonomic reassessment of the Striped Manakin (''M. regulus'') complex.»] ''Zootaxa'' 4320(2): 379-390. {{doi|10.11646/zootaxa.4320.2.11}}</ref><ref name="SACC761">{{versalita|Lane, D.}}, decembre de 2017. [http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop761.htm «Canviar els llímits de l'espècie dins de ''Machaeropterus regulus'' incloent el reconeiximent de la recentment descrita ''Machaeropterus eckelberryi''».] Proposta (761) al South American Committee. En anglés.</ref>

* ''[[Machaeropterus eckelberryi]]'' – (saltarín rayado peruà);<ref name="Lane2017"/><ref group='nota'>L'espècie ''Machaeropterus eckelberryi'', de l'Amazònia peruana, descrita per a la ciència en 2017, semblant a ''M. striolatus aureopectus'', pero que vocalisa completament diferent, ha segut reconeguda pel SACC en la Proposta N° 761.</ref><ref name=SACC761/>
* ''[[Machaeropterus pyrocephalus]]'' – saltarín encés.
|-
|||'''''[[Pseudopipra]]''''' {{versalita|[[Guy M. Kirwan|Kirwan]], [[Normand David|David]], [[Steven M.S. Gregory|Gregory]], [[James A. Jobling|Jobling]], [[Frank D. Steinheimer|Steinheimer]], [[Guilherme Renzo Rocha Brito|Brito]]}}, 2016<ref group='nota'>Kirwan ''et al'' (2016) varen verificar que el gènero ''Dixiphia'' és un sinònim posterior de ''[[Arundinicola]]'' i varen propondre un nou gènero ''[[Pseudopipra]]'' exclusiu per a ''D. pipra''. Les principals classificacions ya adopten el nou gènero, aixina com el SACC en la Proposta N° 848.</ref><ref name="Kirwan2016">{{versalita|Kirwan, G.M., David, N., Gregory, S.M.S., Jobling, J.A., Steinheimer, F.D. & Brito, G.R.R.}} 2016. [https://www.academia.edu/28516227/the_mistaken_manakin_a_new_genus-group_name_for_Parus_pipra_Linnaeus_1758_Aus_Passeriformes_Pipridae «The mistaken manakin: a new genus-group name for ''Parus pipra'' {{aut|Linnaeus}}, 1758 (Aus: Passeriformes: Pipridae).»] ''Zootaxa'' 4121(1): 89–94. {{doi|10.11646/zootaxa.4121.1.9}}</ref><ref name="SACC848">{{cita publicació|apellidar={{versalita|Schulenberg}}|nomene=T.|any=febrer de 2020|url=http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop848.htm|títul=Change the genus of White-crowned Manakin from ''Dixiphia'' to ''Pseudopipra''|uns atres=Proposta (848)|publicació=South American Classification Committee|idioma=en}}</ref>||
* ''[[Pseudopipra pipra]]'' – saltarín coroniblanco.
|-
|||'''''[[Ceratopipra]]''''' {{versalita|Bonaparte}}, 1854||
* ''[[Ceratopipra cornuta]]'' – saltarín copetón;
* ''[[Ceratopipra mentalis]]'' – saltarín cabecirrojo norteny;
* ''[[Ceratopipra erythrocephala]]'' – saltarín cabecidorado;
* ''[[ceratopipra rubrocapilla]]'' – saltarín cabecirrojo meridional;
* ''[[Ceratopipra chloromeros]]'' – saltarín coliancho.
|-
|}

[[Categoria:Categories per revisar]]

← Revisió anterior		Revisió de 06:22 8 jul 2026
Llínea 35:		Llínea 35:

	==Sistemàtica==		==Sistemàtica==
	La família Pipridae va ser introduïda pel [[naturaliste]] [[França\|franc]] – [[USA\|nortamericà]] [[Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz]] en 1815 en una classificació científica de la naturalea, baixe el nom original de «Pipraria».~~<ref name=DOF/>~~ El [[gènero tipo]] definit és ''[[Pipra]]'' {{versalita\|[[Carlos Linneo\|Linnaeus]]}}, 1764.<ref>{{Bock, 1994}} p.149</ref>		La família Pipridae va ser introduïda pel [[naturaliste]] [[França\|franc]] – [[USA\|nortamericà]] [[Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz]] en 1815 en una classificació científica de la naturalea, baixe el nom original de «Pipraria». El [[gènero tipo]] definit és ''[[Pipra]]'' {{versalita\|[[Carlos Linneo\|Linnaeus]]}}, 1764.<ref>{{Bock, 1994}} p.149</ref>

	===Taxonomia===		===Taxonomia===
Llínea 171:		Llínea 171:
	[[Categoria:Tàxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque		[[Categoria:Tàxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque
	]]		]]

			== Referències ==
			<references />

← Revisió anterior		Revisió de 22:09 7 jul 2026
Llínea 165:		Llínea 165:


	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Famílies d'aus
			]]
			[[Categoria:Pipridae
			]]
			[[Categoria:Tàxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque
			]]

Pipridae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat