Persecució religiosa durant la guerra civil espanyola - Historial de revisions

Caro de Segeda en 13:17 1 jun 2026

2026-06-01T13:17:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 1 jun 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	Esta violència no solament es va manifestar en contra dels drets fonamentals de mils de persones, moltes de les quals varen ser assessinades i prèviament torturades, sino que també es va eixercir de manera sistemàtica contra aquells bens i objectes considerats símbols de la religiositat, furtant, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental.		Esta violència no solament es va manifestar en contra dels drets fonamentals de mils de persones, moltes de les quals varen ser assessinades i prèviament torturades, sino que també es va eixercir de manera sistemàtica contra aquells bens i objectes considerats símbols de la religiositat, furtant, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental.

	L'interpretació de l'orige i motivacions generals d'estos fets, aixina com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seua consideració des de la dimensió política i religiosa, pero també sobre la seua terminologia, l'actitut de l'Iglésia i les seues conseqüències en el desenroll de la lluita i la posterior repressió del règim franquiste, són encara objecte de controvèrsia entre els especialistes. En llínees generals, es considera que les autoritats de la República o els seus delegats no varen tindre un paper significatiu en la violència *anticlerical desnugada, sino que l'acossament i els crims contra membres del clero catòlic haurien segut conseqüència del buit del poder estatal (anomia) i la seua fragmentació derivats de la situació revolucionària que es va desencadenar despuix del colp d'Estat i va continuar durant l'inici de la guerra.[3]		L'interpretació de l'orige i motivacions generals d'estos fets, aixina com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seua consideració des de la dimensió política i religiosa, pero també sobre la seua terminologia, l'actitut de l'Iglésia i les seues conseqüències en el desenroll de la lluita i la posterior repressió del règim franquiste, són encara objecte de controvèrsia entre els especialistes. En llínees generals, es considera que les autoritats de la República o els seus delegats no varen tindre un paper significatiu en la violència anticlerical desnugada, sino que l'acossament i els crims contra membres del clero catòlic haurien segut conseqüència del buit del poder estatal (anomia) i la seua fragmentació derivats de la situació revolucionària que es va desencadenar despuix del colp d'Estat i va continuar durant l'inici de la guerra.[3]

	Citat com a referència en numeroses atres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per Antonio Montero Moreno,[4] va identificar a un total de 6832 víctimes religioses assessinades en el territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4184 sacerdots seculars, 2365 religiosos i 283 religioses. En un estudi publicat en 2001, l'investigador i sacerdot Ángel David Martín Rubio va rebaixar la sifra total de membres del *clero assessinats durant este periodo en la zona republicana a 6733.[5]		Citat com a referència en numeroses atres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per Antonio Montero Moreno,[4] va identificar a un total de 6832 víctimes religioses assessinades en el territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4184 sacerdots seculars, 2365 religiosos i 283 religioses. En un estudi publicat en 2001, l'investigador i sacerdot Ángel David Martín Rubio va rebaixar la sifra total de membres del clero assessinats durant este periodo en la zona republicana a 6733.[5]

	L'Iglésia catòlica, considerant que moltes d'estes víctimes ho varen anar com a conseqüència de la seua fe, les va definir com a màrtirs. Esta denominació de caràcter religiós fon també usada per la propaganda del bando nacional i posteriorment, per la dictadura del General Franco, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seua causa o, sense ser afins, *represaliadas pel Front Popular de la República, els qui varen ser cridades «màrtirs de la Creuada» o «màrtirs de la Guerra Civil».		L'Iglésia catòlica, considerant que moltes d'estes víctimes ho varen anar com a conseqüència de la seua fe, les va definir com a màrtirs. Esta denominació de caràcter religiós fon també usada per la propaganda del bando nacional i posteriorment, per la dictadura del General Franco, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seua causa o, sense ser afins, represaliades pel Front Popular de la República, els qui varen ser cridades «màrtirs de la Creuada» o «màrtirs de la Guerra Civil».

	Encara que reclamat pel règim franquiste i a pesar de la seua estreta relació en l'Iglésia catòlica, solament despuix del canvi de règim, la Santa Sèu, durant el papat de sant Juan Pablo II i despuix de la modificació en 1983 del ''Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum''[6] el Còdic de Dret Canònic aplicable i vigent fins a llavors, que establia un determini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos en Roma, va impulsar moltes causes de #beatificació i canonisació, generant un debat entre distints sectors de la societat espanyola, a pesar del com varen aplegar a partir de 1987 en les primeres cerimònies de #beatificació entre els assessinats per la seua fe en la part d'Espanya controlada pel règim republicà.		Encara que reclamat pel règim franquiste i a pesar de la seua estreta relació en l'Iglésia catòlica, solament despuix del canvi de règim, la Santa Sèu, durant el papat de sant Juan Pablo II i despuix de la modificació en 1983 del ''Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum''[6] el Còdic de Dret Canònic aplicable i vigent fins a llavors, que establia un determini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos en Roma, va impulsar moltes causes de #beatificació i canonisació, generant un debat entre distints sectors de la societat espanyola, a pesar del com varen aplegar a partir de 1987 en les primeres cerimònies de #beatificació entre els assessinats per la seua fe en la part d'Espanya controlada pel règim republicà.

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} Ruïnes de l'Iglésia del Colege de les [[Escoles Píes de Sant Fernando, en el barri de Lavapiés, en Madrit. Esta històrica escola catòlica fon incendiada i destruïda per frentepopulistes al començ de la guerra civil espanyola, en 1936. En ruïnes, l'edifici va quedar abandonat fins a molt alvançat el nou règim del 78. Finalment, en 2006, una gran…»

2026-06-01T13:13:34Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} thumb|250px|right|Ruïnes de l'Iglésia del Colege de les [[Escoles Píes de Sant Fernando, en el barri de Lavapiés, en Madrit. Esta històrica escola catòlica fon incendiada i destruïda per frentepopulistes al començ de la guerra civil espanyola, en 1936. En ruïnes, l'edifici va quedar abandonat fins a molt alvançat el nou règim del 78. Finalment, en 2006, una gran…»

Pàgina nova

{{en desenroll}}
[[Archiu:Lavapies escuelas pias.jpg|thumb|250px|right|Ruïnes de l'Iglésia del Colege de les [[Escoles Píes de Sant Fernando]], en el barri de [[Lavapiés]], en [[Madrit]]. Esta històrica escola catòlica fon incendiada i destruïda per [[Front Popular|frentepopulistes]] al començ de la [[guerra civil espanyola]], en 1936. En ruïnes, l'edifici va quedar abandonat fins a molt alvançat el nou règim del 78. Finalment, en 2006, una gran part de l'antiga escola fon rehabilitada i convertida en biblioteca de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]] per l'arquitecte [[José Ignacio Linazasoro]], ademés de com a nou espai cultural i d'entreteniment.]]
El fenomen de la '''persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola''' als membres de l'Iglésia catòlica que s'emmarca en el context històric de la guerra civil espanyola comprén a mils de persones, religiosos i llaics que formen part del conjunt de víctimes de la Guerra Civil, i inclou també la destrucció de patrimoni artístic religiós i documental. Entre estes persones es varen trobar numerosos religiosos[1] pertanyents al clero secular, órdens, congregacions i distintes organisacions depenents de l'Iglésia catòlica espanyola que varen sofrir actes de violència que varen culminar en mils d'assessinats, alcançant les dimensions d'un fenomen de persecució en les àrees de control nominal republicà principal, encara que no únicament, durant els primers mesos del conflicte armat i de la revolució social que va tindre lloc en dita zona. En la zona baix control de les forces sublevades, els cridats nacionals, es va donar algun episodi cap a religiosos (catòlics o d'atres confessions) implicats en activisme polític.

Esta violència no solament es va manifestar en contra dels drets fonamentals de mils de persones, moltes de les quals varen ser assessinades i prèviament torturades, sino que també es va eixercir de manera sistemàtica contra aquells bens i objectes considerats símbols de la religiositat, furtant, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectònic, artístic i documental.

L'interpretació de l'orige i motivacions generals d'estos fets, aixina com de les circumstàncies d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seua consideració des de la dimensió política i religiosa, pero també sobre la seua terminologia, l'actitut de l'Iglésia i les seues conseqüències en el desenroll de la lluita i la posterior repressió del règim franquiste, són encara objecte de controvèrsia entre els especialistes. En llínees generals, es considera que les autoritats de la República o els seus delegats no varen tindre un paper significatiu en la violència *anticlerical desnugada, sino que l'acossament i els crims contra membres del clero catòlic haurien segut conseqüència del buit del poder estatal (anomia) i la seua fragmentació derivats de la situació revolucionària que es va desencadenar despuix del colp d'Estat i va continuar durant l'inici de la guerra.[3]

Citat com a referència en numeroses atres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per Antonio Montero Moreno,[4] va identificar a un total de 6832 víctimes religioses assessinades en el territori republicà, de les quals 13 eren bisbes, 4184 sacerdots seculars, 2365 religiosos i 283 religioses. En un estudi publicat en 2001, l'investigador i sacerdot Ángel David Martín Rubio va rebaixar la sifra total de membres del *clero assessinats durant este periodo en la zona republicana a 6733.[5]

L'Iglésia catòlica, considerant que moltes d'estes víctimes ho varen anar com a conseqüència de la seua fe, les va definir com a màrtirs. Esta denominació de caràcter religiós fon també usada per la propaganda del bando nacional i posteriorment, per la dictadura del General Franco, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seua causa o, sense ser afins, *represaliadas pel Front Popular de la República, els qui varen ser cridades «màrtirs de la Creuada» o «màrtirs de la Guerra Civil».

Encara que reclamat pel règim franquiste i a pesar de la seua estreta relació en l'Iglésia catòlica, solament despuix del canvi de règim, la Santa Sèu, durant el papat de sant Juan Pablo II i despuix de la modificació en 1983 del ''Normae servandae in inquisitionibus ab episcopis faciendis in causis sanctorum''[6] el Còdic de Dret Canònic aplicable i vigent fins a llavors, que establia un determini mínim de cinquanta anys abans de presentar els processos en Roma, va impulsar moltes causes de #beatificació i canonisació, generant un debat entre distints sectors de la societat espanyola, a pesar del com varen aplegar a partir de 1987 en les primeres cerimònies de #beatificació entre els assessinats per la seua fe en la part d'Espanya controlada pel règim republicà.

En el context de la controvertida iniciativa del Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sobre la Llei de Memòria Històrica i a pesar de les crítiques rebudes, la Santa Sèu, proseguint en les causes de beatificació que varen començar a obrir-se més de vint anys abans, va portar a terme una massiva cerimònia de declaració de beats màrtirs en autumne de 2007.

[[Categoria:Persecució religiosa durant la guerra civil espanyola]]