ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:20:30Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Pelycodus praetutus Gazin, 1962.jpg|miniatura|''Pelycodus (''Pelycodus'')]]

'''''Pelycodus''''' és un [[gènero (biologia)|gènero]] extint de [[primat]]s [[Adapiforme]]s que va viure durant el [[Eoceno]] primerenc (periodo [[Wasatchiano]]) en [[Norteamérica]], específicament [[Wyoming]] i [[Nou Mèxic]]. Està estretament relacionat en el gènero ''[[Cantius]]'' del que inclús podria ser el seu subgénero. També pot haver donat lloc al primat del Eoceno Mig ''[[Hesperolemur]]'', encara que açò és controversial. De les estimacions de masses basat en el primer molar, les dos espècies, ''P. jarrovii'' i ''P. danielsae'', pesaven 4,5 kg i 6,3 kg, respectivament, i varen ser [[frugívoro]]s en locomoció cuadrúpeda arbòrea.

==Història==
'''''Pelycodus''''' va ser identificat per primera volta com ''Prototomus jarrovii'' per [[Edward Drinker Cope]] en 1874. Durant els cent anys següents, es varen afegir aproximadament una dotzena d'espècies, la majoria més primitiu dentalmente que el que ara es denomina ''Pelycodus jarrovii''.<ref name="Fleagle"> Fleagle, J. G. 1999. ''Primat Adaptation and Evolution''. Sant Diego, Academic Press. </ref> En 1977, tots menys dos espècies varen ser traslladades al gènero ''[[Cantius]]'' per [[Philip D. Gingerich]] basant-se en les diferències en els seus molar.<ref name="Gebo"> Gebo, DL. 2002. Adapiformes: phylogeny and adaptation. ''The Primat Fossil Record''. [[Cambridge University Press]] </ref> Hi ha un cert desacort sobre si ''Pelycodus'' és lo suficientment distinta ser un gènero separat.<ref name="Mikko">
[http://www.fmnh.helsinki.fi/users/haaramo/metazoa/deuterostoma/chordata/synapsida/eutheria/plesiadapiformes/plesiadapiformes.htm Mikko's Phylogeny Archive] {{Wayback|url=http://www.fmnh.helsinki.fi/users/haaramo/metazoa/deuterostoma/chordata/synapsida/eutheria/plesiadapiformes/plesiadapiformes.htm |dona't=20051126000740 }} </ref>

==Morfologia==
''Pelycodus'' es coloca dins dels adapiformes pel seu [[ectotimpánico]] anular, ulls menuts, tarsos no allargats i numerosos [[premolar]]és i crestes [[dent molar|molar]] i dins de [[Notharctinae]] per les seues quatre premolars, sense condensar la [[mandíbula]], un [[hipocono]] procedent dels [[postprotocíngulo]]s i un [[os llagrimal]] dins de l'òrbita.
Hi ha, no obstant, una gran part de la variació individual en la dentició de ''Pelycodus'' que ha fet que siga difícil diferenciar entre ''Pelycodus'' i ''Cantius''. Les característiques distintives ''Cantius''/'' Pelycodus'' són comparativament més menudes en els [[hipocono]]s i [[mesóstilo]]s. Les característiques que distinguixen a ''Pelycodus'' de ''Cantius'' són la seua trigónido anteroposteriormente comprimit, el seu menut paracónido en M<sub>2</sub> i la falta de hipoconúlido en M <SUB>1-2</sub>.<ref name="Fleagle" /> Té un hipocono i mesóstilo molt millor desenrollats que moltes espècies de ''Cantius'', pero no és tan desenrollat com en ''Notharctus''.<ref name="Gingerich"> Gingerich, PD i Simons. ''Systematics, Phylogeny and Evolution of Early Eocene Adapidae in North America''. 1977.</ref>

La forma dels molar indica que ''Pelycodus'', com ''Cantius'' i a diferència dels notarctinos posteriors folívoros com ''[[Notharctus]]'' i ''[[Smilodectes]]'', era molt provablement un frugívoro, encara que tal volta no tan estrictament com ''Cantius''. No obstant, casi no hi ha diferència entre els ossos del tarso de l'anterior ''Cantius'' i el més tardà ''Pelycodus'', #lo que indica que la seua forma de locomoció cuadrúpeda arbòrea era provablement primitiva. Només en els notarctinos posteriors va haver un canvi cap a una locomocón més pareguda a la dels [[lémur]]és com en extremitats posteriors, troncs i coes més llargues, tal volta relacionat en el canvi en la dieta.<ref name="Martin"> Martin, Robert D. 1993. Primat Origins: plugging the gaps. ''Nature'', 363:223-234.</ref>

==Filogenia==

Està molt ben demostrat que els linajes cronològicament successius de ''Cantius'' varen desenrollar progressivament mesóstilos i hipoconos més grans, guanyant eventualment la suficient distinció dental com per a ser situat en el gènero ''Pelycodus''. Esta és una de les millors seqüències estratosfénicas conegudes del Eoceno, i recolza l'evidència per a [[gradualismo]] en l'evolució.<ref name="Gingerich" /> No obstant, a pesar de que esta seqüència de fòssils ben documentada sembla llineal, provablement és una subestimación de la diversitat d'estos gèneros.<ref name="Martin" /> No és segur que, en el seu cas, quin dels linajes va donar orige a ''Pelycodus''. Alguns autors han sugerit que estan estretament relacionada en ''Notharctus'', mentres que uns atres han argumentat que el seu tamany ya va superar al de primitiu ''Notharctus'' i per lo tant no seria la filogenia més parsimoniosa.<ref name="Gingerich" /><ref name="Godinot"> Godinot, M. A Summary of Adapiform Systematics and Phylogeny. ''Folia Primatologica'', 1998.</ref> Estos científics vinculen a ''Pelycodus'' en l'a penes conegut ''Hesperolemur'' o ho situen com una branca terminal.

==Referències==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Pelycodus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer