Pego - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Ràfol d'Almúnia' a 'El Ràfol d'Almúnia'

2025-08-15T23:01:56Z

Text reemplaça - 'Ràfol d'Almúnia' a 'El Ràfol d'Almúnia'

← Revisió anterior		Revisió de 23:01 15 ago 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.		S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

	El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)\|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Valéncia)\|Oliva]].		El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[El Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)\|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Valéncia)\|Oliva]].

	==Història==		==Història==

Lluísm en 11:49 14 gin 2023

2023-01-14T11:49:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 14 gin 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	}}		}}

	'''Pego''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]]. Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.052 habitants.		'''Pego''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]]. Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.052 habitants.

	Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important.		Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important.

Valencian: /* Muralles i castells de Pego */

2022-07-22T18:13:16Z

Muralles i castells de Pego

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 22 jul 2022
Llínea 110:		Llínea 110:
	*'''[[Marjal de Pego-Oliva\|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona\|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantengut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.		*'''[[Marjal de Pego-Oliva\|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona\|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantengut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

	=== Muralles i castells de Pego ===		==== Muralles i castells de Pego ====
	L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià migeval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del [[sigle XIV]]. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que a soles es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.		L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià migeval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del [[sigle XIV]]. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que a soles es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.

Valencian: /* Geografia */

2022-07-20T21:05:35Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:05 20 jul 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.		S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

	El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)\|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (~~Safor~~)\|Oliva]].		El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)\|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Valéncia)\|Oliva]].

	==Història==		==Història==

Valencian: /* Geografia */

2022-07-20T21:05:14Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:05 20 jul 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.		S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

	El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Safor)\|Oliva]].		El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)\|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Safor)\|Oliva]].

	==Història==		==Història==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-13T22:16:09Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:16 13 jun 2022
Llínea 212:		Llínea 212:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Pego}}
	* [http://www.pego.org/ Ajuntament de Pego]		* [http://www.pego.org/ Ajuntament de Pego]
	* [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03102.pdf Institut Valencià d'Estadística]		* [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03102.pdf Institut Valencià d'Estadística]

Valencian: Text reemplaça - 'uep' a 'web'

2022-06-01T11:00:41Z

Text reemplaça - 'uep' a 'web'

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	\|festes = Fira i Festes en honor al Stm. [[Ecce-Homo]]		\|festes = Fira i Festes en honor al Stm. [[Ecce-Homo]]
	\|alcalde = José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)		\|alcalde = José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
	\|~~uep~~ = [http://www.pego.org/]		\|web = [http://www.pego.org/]
	\|notes = '''Membre de:''' [[Mancomunitat de Servicis Socials i Turisme de Pego, L'Atzúvia i Les Valls\|Manc. de S.S. i Turisme]]</br>[[Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta]]</br> '''Día de Mercat:''' Dijous		\|notes = '''Membre de:''' [[Mancomunitat de Servicis Socials i Turisme de Pego, L'Atzúvia i Les Valls\|Manc. de S.S. i Turisme]]</br>[[Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta]]</br> '''Día de Mercat:''' Dijous
	}}		}}

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:02:05Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:02 30 nov 2021
Llínea 97:		Llínea 97:
	*'''''Les covetes'''''.		*'''''Les covetes'''''.

	*'''[[Ambra\|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis ~~de el~~ [[sigle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].		*'''[[Ambra\|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del [[sigle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].

	*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.		*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

Jose2 en 16:11 5 jun 2021

2021-06-05T16:11:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infobox_pobles		{{Infobox_pobles
	\|image_país = [[~~Image~~:Pego ~~en Valencia~~.png\|~~100px~~]]		\|image_país = [[File:Localització de Pego respecte del País Valencià.png\|180px]]
	\|image_província = [[File:Pego-Mapa de la Marina Alta.svg\|190px]]		\|image_província = [[File:Pego-Mapa de la Marina Alta.svg\|190px]]
	\|nom = Pego		\|nom = Pego

Jose2 en 16:09 5 jun 2021

2021-06-05T16:09:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infobox_pobles		{{Infobox_pobles
	\|image_país = [[Image:Pego en Valencia.png\|100px]]		\|image_país = [[Image:Pego en Valencia.png\|100px]]
	\|image_província = [[File:Pego-Mapa de la Marina Alta.svg\|~~170px~~]]		\|image_província = [[File:Pego-Mapa de la Marina Alta.svg\|190px]]
	\|nom = Pego		\|nom = Pego
	\|image_escut = [[File:Escut de Pego-2.svg\|100px]]		\|image_escut = [[File:Escut de Pego-2.svg\|100px]]