Patafísica - Historial de revisions

Lluísm en 08:13 17 dec 2025

2025-12-17T08:13:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:13 17 dec 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Patafísica en Valéncia ==		== Patafísica en Valéncia ==
	[[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.		[[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica, de Borriana, Castelló]		* [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colegio Oficial de Pataphysica, de Borriana, Castelló]

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:08:53Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 8 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) ~~mes~~ avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]		[[File:College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) més avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

	La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».		La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

Jose2 en 22:26 4 jul 2021

2021-07-04T22:26:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:26 4 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~421px-~~College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]		[[File:College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

	La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».		La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».
Llínea 12:		Llínea 12:

	En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé.		En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé.


	== Patafísica en Valéncia ==		== Patafísica en Valéncia ==

Jose2 en 09:15 20 jun 2018

2018-06-20T09:15:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:15 20 jun 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

	En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia ~~de Cultura Valenciana~~\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].		En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

	Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.		Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.

Teniente en 06:35 20 jun 2018

2018-06-20T06:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:35 20 jun 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».		La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

	La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' (~~«epí la teua meta la teua physiká»~~), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'.		La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epì tà metà tà fysiká»), que es referix ad allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'.

	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

	En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia ~~Espanyola~~\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].		En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

	Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una ~~serie~~ d'eixemples de ~~patáfores~~ lliteràries ilustrades fotogràficament.		Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una série d'eixemples de patàfores lliteràries ilustrades fotogràficament.

	En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de ~~patáfores~~ pel govern chilé.		En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patàfores pel govern chilé.


	== Patafísica en Valéncia ==		== Patafísica en Valéncia ==
	[[Valéncia]] és terra en ~~les~~ que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.		[[Valéncia]] és terra en la que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:19 27 dec 2017

2017-12-27T18:19:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 27 dec 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

	En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].		En l'any [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. A lo llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

	Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] ~~del~~ [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.		Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament.

			En [[març]] de l'any [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.


	== Patafísica en Valéncia ==		== Patafísica en Valéncia ==
	[[Valéncia]] es terra en les que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.		[[Valéncia]] és terra en les que ha trobat resò la Patafísica. Des de l'any [[1990]] opera en Valéncia [http://elotrocolegiodepataphysica.com/ El Otro Ilustre Colege Oficial de Pataphysica de Borriana, Castelló], que en els seus espectàculs realisa una mescla de música i teatre, tot en clau absurda, decadent i surrealista. Actualment continuen actuant pels escenaris valencians i espanyols.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:21:04Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 26 abr 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

	En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes ~~van~~ ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].		En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

	Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.		Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:36:42Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 30 abr 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».		La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

	La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està ~~«després»~~ de la [[Física]]'.		La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «despuix» de la [[Física]]'.

	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

Valencian en 19:29 15 dec 2014

2014-12-15T19:29:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 15 dec 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:421px-College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]		[[Image:421px-College de pataphysique-BV.jpg\|thumb\|275px\|Títul de [[Sátrapa]] de [[Boris Vian]] "avec les Sublimes Privilèges que De Droit" (en els sublims privilegis que li corresponen conforme a Dret) mes avall en el centre: Pataphysici Sig. (sigillum) Collegii. Sagell del Colege de [[Patafísica]].)]]

	La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés ~~de la segona mitat~~ del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" de [[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».		La '''Patafísica''' és un moviment cultural francés del [[sigle XX]] vinculat al [[surrealisme]]. El nom prové de l'obra "Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic" d'[[Alfred Jarry]]. A partir de la seua llectura, alguns admiradors escomençaren a practicar una [[ciència]] paròdica nomenada '''patafísica''', dedicada «a l'estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions».

	La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la [[Física]]'.		La paraula «patafísica» és una contracció de ''ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά'' («epí la teua meta la teua physiká»), que es referix a allò que es troba «al voltant» de lo que està «després» de la [[Física]]'.

Valencian: Text reemplaça - 'Española' a 'Espanyola'

2013-06-07T17:17:17Z

Text reemplaça - 'Española' a 'Espanyola'

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 7 jun 2013
Llínea 7:		Llínea 7:
	La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.		La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.

	En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia ~~Española~~\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].		En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional\|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola\|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].

	Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.		Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.