Passeridae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:19:15Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:19 8 jul 2026
Llínea 34:		Llínea 34:


	Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro\|cm]] i 13,4 [[gram\|g]], al [[Passer gongonensis\|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae\|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre\|editor=Forshaw, Joseph\|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.\|any=1991\|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds\|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose\|editorial=Merehurst Press\|ubicació=Londres\|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]\|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book\|last1=Clement\|first1=Peter\|last2=Harris\|first2=Alan\|last3=Davis\|first3=John\|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide\|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem\|publisher=Princeton University Press\|year=1993\|location=Princeton, New Jersey\|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.<~~ref name=HBW~~ />		Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro\|cm]] i 13,4 [[gram\|g]], al [[Passer gongonensis\|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae\|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre\|editor=Forshaw, Joseph\|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.\|any=1991\|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds\|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose\|editorial=Merehurst Press\|ubicació=Londres\|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]\|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book\|last1=Clement\|first1=Peter\|last2=Harris\|first2=Alan\|last3=Davis\|first3=John\|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide\|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem\|publisher=Princeton University Press\|year=1993\|location=Princeton, New Jersey\|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.


			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Famílies d'aus]]		[[Categoria:Famílies d'aus]]
	[[Categoria:Passeridae]]		[[Categoria:Passeridae]]
	[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]		[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:15:36Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:15 7 jul 2026
Llínea 36:		Llínea 36:
	Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro\|cm]] i 13,4 [[gram\|g]], al [[Passer gongonensis\|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae\|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre\|editor=Forshaw, Joseph\|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.\|any=1991\|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds\|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose\|editorial=Merehurst Press\|ubicació=Londres\|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]\|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book\|last1=Clement\|first1=Peter\|last2=Harris\|first2=Alan\|last3=Davis\|first3=John\|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide\|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem\|publisher=Princeton University Press\|year=1993\|location=Princeton, New Jersey\|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.<ref name=HBW />		Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro\|cm]] i 13,4 [[gram\|g]], al [[Passer gongonensis\|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae\|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre\|editor=Forshaw, Joseph\|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.\|any=1991\|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds\|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose\|editorial=Merehurst Press\|ubicació=Londres\|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]\|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book\|last1=Clement\|first1=Peter\|last2=Harris\|first2=Alan\|last3=Davis\|first3=John\|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide\|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem\|publisher=Princeton University Press\|year=1993\|location=Princeton, New Jersey\|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.<ref name=HBW />

			[[Categoria:Famílies d'aus]]
			[[Categoria:Passeridae]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:38:42Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{atres usos|Cheu (desambiguación)|atres usos dels térmens ''cheu'' o ''cheus''}}
{{Ficha de tàxon
| name = Passeridae
| image = HouseSparrow23.jpg
| image_width =
| image_caption = ''[[Passer domesticus]]''
| domain = [[Eukaryota]]
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aus]]
| subregnum = [[Eumetazoa]]
| ordo = [[Passeriformes]]
| família = '''Passeridae'''
| família_authority = [[Constantine Samuel Rafinesque|Rafinesque]], 1815
| subdivision_ranks = Gèneros
| subdivision = ''[[Hypocryptadius]] 
''[[Plocepasser]]'' 
''[[Pseudonigrita]]'' 
''[[Philetairus]]'' 
''[[Passer]]'' 
''[[Carpospiza]]'' 
''[[Petronia]]'' 
''[[Gymnoris]]'' 
''[[Montifringilla]]'' 
''[[Onychostruthus]]'' 
''[[Pyrgilauda]]''
}}
Els '''paséridos''' ('''Passeridae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[paseriformes]] que prenen el nom comú de '''cheus''', nom que també du un dels seus gèneros, ''[[Passer]]''. Aixina mateix li'ls denomina '''cheus del [[Vell Món]]''',<ref name=damisela>[http://www.damisela.com/zoo/ave/pajaros/passeri/passeridae/index.htm Els Cheus. Família ''Passeridae''] en Damisela.com</ref> per a diferenciar-los dels cheus del [[Nou Món]], agrupats en la família [[Emberizidae]].<ref>[http://www2.ine.gob.mx/publicaciones/libros/329/cardenales.html Cheus i afins]. Institut Nacional d'Ecologia, Mèxic</ref> L'espècie més coneguda és el [[Passer domesticus|cheu comú]] (''Passer domesticus''), que està adaptada a l'hàbitat urbà i habita tots els [[continent]]s, a excepció de la [[Antàrtida]], en haver segut introduïda pel ser humà en la major part d'ells.

En general, els cheus solen ser aus menudes, color marró-gris en coa curta i [[pico (zoologia)|pico]] rechoncho. Són principalment [[granívoro|granívoros]], encara que també consumixen insectes. Unes poques espècies s'alimenten al voltant de les [[ciutat]]és.

==Descripció==

Generalment, els cheus del Vell Món són pardals menuts, regordetes, marrons i grisos en coes curtes i picos rechonchos i poderosos. Les diferències entre espècies de cheus poden ser sotils. Els membres d'esta família varien en tamany des del [[cheu castany]] (''Passer eminibey''), en 11,4 [[centímetro|cm]] i 13,4 [[gram|g]], al [[Passer gongonensis|cheu picogordo]] (''Passer gongonensis''), en 18 cm i 42 g. Els cheus són físicament similars a atres aus que s'alimenten de llavors, com els [[Fringillidae|fringílidos]], pero tenen una [[ploma primària]] externa dorsal vestigial i un os extra en la llengua.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Bledsoe, A. H. & Payne, R. B.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|url=https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose|editorial=Merehurst Press|ubicació=Londres|pàgines=[https://archive.org/details/encyclopediaofan0000jose/page/222 222]|isbn=1-85391-186-0}}</ref><ref>{{Cite book|last1=Clement|first1=Peter|last2=Harris|first2=Alan|last3=Davis|first3=John|title = Finches and Sparrows: an Identification Guide|url=https://archive.org/details/finchessparrowsi0000clem|publisher=Princeton University Press|year=1993|location=Princeton, New Jersey|isbn=978-0-691-03424-9}}</ref> Este os, el ''preglossale'', ajuda a endurir la llengua en subjectar les llavors. Atres adaptacions per a menjar llavors són picos cóniicos durs i canals alimentaris allargats i especialisats.<ref name=HBW />

[[Categoria:Categories per revisar]]