<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Paseriforme</id>
	<title>Paseriforme - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Paseriforme"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paseriforme&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-08T05:12:38Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paseriforme&amp;diff=492530&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paseriforme&amp;diff=492530&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-07T22:15:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 22:15 7 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l1&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-side-added&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;&lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-side-added&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;paseriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Passeriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) són un divers [[orde (biologia)|orde]] d&amp;#039;[[aus]] que comprén més de la mitat de les [[espècie]]s d&amp;#039;aus del món, en unes 140 famílies i aproximadament 6500 espècies.&amp;lt;ref name=ioc&amp;gt;{{cite web| editor1-last=Gill | editor1-first=Frank | editor1-link=Frank Gill (ornithologist) | editor2-last=Donsker | editor2-first=David | editor3-last=Rasmussen | editor3-first=Pamela | editor3-link=Pamela Rasmussen | year=2020 | title=Family Index | work=IOC World Bird List Version 10.1 | url=https://www.worldbirdnames.org/classification/family-index/ | publisher=International Ornithologists&amp;#039; Union | access-dona&amp;#039;t=2020-04-26 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Els paseriformes es coneixen comunament com a &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i a voltes &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;aus cantoras&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals cantores&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. Els pardals són el grup de [[Vertebrata|vertebrat]]s terrestres més diversificado, en més de cinc mil setcentes [[espècie]]s identificades,&amp;lt;ref&amp;gt;F. Keith Barker, Alice Cibois, Peter Schikler, Julie Feinstein&amp;lt; &amp;amp; Joel Cracraft: &amp;#039;&amp;#039;Phylogeny and diversification of the largest avian radiation.&amp;#039;&amp;#039; PNAS, 27 de juliol, 2004, Vol. 101, no. 30, [http://www.pnas.org/content/101/30/11040.full.pdf PDF]&amp;lt;/ref&amp;gt; . Açò és casi dos voltes el número d&amp;#039;espècies de l&amp;#039;orde de [[Mammalia|mamífers]] més abundant, és dir,  els rosegadors ([[Rodentia]]). Contenen, ademés,  cent dèu [[Família (biologia)|famílies]], ocupant el segon posat entre els vertebrats (despuix dels [[perciformes]], que inclouen al voltant del 40 % de tots els peixos).&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web |url=http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |títul=Ernst Mayr, &amp;quot;The Number of Species of Birds&amp;quot;, &amp;#039;&amp;#039;The Auk,&amp;#039;&amp;#039; Volum 63, número 1 (giner, 1946), p.67 |fechaacceso=8 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120901233938/http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |fechaarchivo=1 de setembre de 2012 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu èxit evolutiu es deu a diverses adaptacions al mig, molt variades i complexes, que comprenen des de la seua capacitat per a posar-se en els arbres, els usos dels seus [[Vocalisació de les aus|vores]], la seua inteligència i la complexitat i diversitat de les seues [[niu]]s.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;paseriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Passeriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) són un divers [[orde (biologia)|orde]] d&amp;#039;[[aus]] que comprén més de la mitat de les [[espècie]]s d&amp;#039;aus del món, en unes 140 famílies i aproximadament 6500 espècies.&amp;lt;ref name=ioc&amp;gt;{{cite web| editor1-last=Gill | editor1-first=Frank | editor1-link=Frank Gill (ornithologist) | editor2-last=Donsker | editor2-first=David | editor3-last=Rasmussen | editor3-first=Pamela | editor3-link=Pamela Rasmussen | year=2020 | title=Family Index | work=IOC World Bird List Version 10.1 | url=https://www.worldbirdnames.org/classification/family-index/ | publisher=International Ornithologists&amp;#039; Union | access-dona&amp;#039;t=2020-04-26 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Els paseriformes es coneixen comunament com a &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i a voltes &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;aus cantoras&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals cantores&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. Els pardals són el grup de [[Vertebrata|vertebrat]]s terrestres més diversificado, en més de cinc mil setcentes [[espècie]]s identificades,&amp;lt;ref&amp;gt;F. Keith Barker, Alice Cibois, Peter Schikler, Julie Feinstein&amp;lt; &amp;amp; Joel Cracraft: &amp;#039;&amp;#039;Phylogeny and diversification of the largest avian radiation.&amp;#039;&amp;#039; PNAS, 27 de juliol, 2004, Vol. 101, no. 30, [http://www.pnas.org/content/101/30/11040.full.pdf PDF]&amp;lt;/ref&amp;gt; . Açò és casi dos voltes el número d&amp;#039;espècies de l&amp;#039;orde de [[Mammalia|mamífers]] més abundant, és dir,  els rosegadors ([[Rodentia]]). Contenen, ademés,  cent dèu [[Família (biologia)|famílies]], ocupant el segon posat entre els vertebrats (despuix dels [[perciformes]], que inclouen al voltant del 40 % de tots els peixos).&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web |url=http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |títul=Ernst Mayr, &amp;quot;The Number of Species of Birds&amp;quot;, &amp;#039;&amp;#039;The Auk,&amp;#039;&amp;#039; Volum 63, número 1 (giner, 1946), p.67 |fechaacceso=8 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120901233938/http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |fechaarchivo=1 de setembre de 2012 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu èxit evolutiu es deu a diverses adaptacions al mig, molt variades i complexes, que comprenen des de la seua capacitat per a posar-se en els arbres, els usos dels seus [[Vocalisació de les aus|vores]], la seua inteligència i la complexitat i diversitat de les seues [[niu]]s.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;   &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;   &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El grup va ser batejat pel nom [[Llatí|llatí]] del [[Passer domesticus|cheu]] «&amp;#039;&amp;#039;[[Passer]]&amp;#039;&amp;#039;» (la mateixa etimologia que el terme espanyol pardal) i per això el nom d&amp;#039;este orde significa «els que tenen forma de cheu». Està dividit en tres [[suborden|suborden]]: dos principals, [[Passeri]] i [[Tyranni]], i un tercer més reduït, [[Acanthisitti]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El grup va ser batejat pel nom [[Llatí|llatí]] del [[Passer domesticus|cheu]] «&amp;#039;&amp;#039;[[Passer]]&amp;#039;&amp;#039;» (la mateixa etimologia que el terme espanyol pardal) i per això el nom d&amp;#039;este orde significa «els que tenen forma de cheu». Està dividit en tres [[suborden|suborden]]: dos principals, [[Passeri]] i [[Tyranni]], i un tercer més reduït, [[Acanthisitti]].&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;[[Categoria:Passeriformes]]&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Ordres d&#039;aus&lt;/ins&gt;]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Categoria:&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;Categories per revisar&lt;/del&gt;]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-side-added&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-491030:rev-492530:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paseriforme&amp;diff=491030&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paseriforme&amp;diff=491030&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-07T20:49:36Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;paseriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Passeriformes&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) són un divers [[orde (biologia)|orde]] d&amp;#039;[[aus]] que comprén més de la mitat de les [[espècie]]s d&amp;#039;aus del món, en unes 140 famílies i aproximadament 6500 espècies.&amp;lt;ref name=ioc&amp;gt;{{cite web| editor1-last=Gill | editor1-first=Frank | editor1-link=Frank Gill (ornithologist) | editor2-last=Donsker | editor2-first=David | editor3-last=Rasmussen | editor3-first=Pamela | editor3-link=Pamela Rasmussen | year=2020 | title=Family Index | work=IOC World Bird List Version 10.1 | url=https://www.worldbirdnames.org/classification/family-index/ | publisher=International Ornithologists&amp;#039; Union | access-dona&amp;#039;t=2020-04-26 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Els paseriformes es coneixen comunament com a &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i a voltes &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;aus cantoras&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pardals cantores&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. Els pardals són el grup de [[Vertebrata|vertebrat]]s terrestres més diversificado, en més de cinc mil setcentes [[espècie]]s identificades,&amp;lt;ref&amp;gt;F. Keith Barker, Alice Cibois, Peter Schikler, Julie Feinstein&amp;lt; &amp;amp; Joel Cracraft: &amp;#039;&amp;#039;Phylogeny and diversification of the largest avian radiation.&amp;#039;&amp;#039; PNAS, 27 de juliol, 2004, Vol. 101, no. 30, [http://www.pnas.org/content/101/30/11040.full.pdf PDF]&amp;lt;/ref&amp;gt; . Açò és casi dos voltes el número d&amp;#039;espècies de l&amp;#039;orde de [[Mammalia|mamífers]] més abundant, és dir,  els rosegadors ([[Rodentia]]). Contenen, ademés,  cent dèu [[Família (biologia)|famílies]], ocupant el segon posat entre els vertebrats (despuix dels [[perciformes]], que inclouen al voltant del 40 % de tots els peixos).&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita web |url=http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |títul=Ernst Mayr, &amp;quot;The Number of Species of Birds&amp;quot;, &amp;#039;&amp;#039;The Auk,&amp;#039;&amp;#039; Volum 63, número 1 (giner, 1946), p.67 |fechaacceso=8 de febrer de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120901233938/http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v063n01/p0064-p0069.pdf |fechaarchivo=1 de setembre de 2012 }}&amp;lt;/ref&amp;gt; El seu èxit evolutiu es deu a diverses adaptacions al mig, molt variades i complexes, que comprenen des de la seua capacitat per a posar-se en els arbres, els usos dels seus [[Vocalisació de les aus|vores]], la seua inteligència i la complexitat i diversitat de les seues [[niu]]s.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
El grup va ser batejat pel nom [[Llatí|llatí]] del [[Passer domesticus|cheu]] «&amp;#039;&amp;#039;[[Passer]]&amp;#039;&amp;#039;» (la mateixa etimologia que el terme espanyol pardal) i per això el nom d&amp;#039;este orde significa «els que tenen forma de cheu». Està dividit en tres [[suborden|suborden]]: dos principals, [[Passeri]] i [[Tyranni]], i un tercer més reduït, [[Acanthisitti]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Categories per revisar]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>