Pascual Cervera i Topete - Historial de revisions

Jose2 en 17:47 16 nov 2025

2025-11-16T17:47:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 16 nov 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

			== Referències ==
			* [https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=721 Senado de España. Pascual Cervera i Topete]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 17:45 16 nov 2025

2025-11-16T17:45:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 16 nov 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

			== Bibliografia ==
			* Anca Alamillo, Alejandro (2002). El Acorazado Pelayo. Valladolid: Quirón Ediciones. ISBN 8496016021
			* Instituto Luis de Salazar y Castro (1979). Semblanza de hidalgos: opúsculos genealógicos. Madrid. p. 21 - 26. ISBN 84-00-04521-1
			* Risco, Alberto (S.J.) (1920). Apuntes biográficos del Excmo. Sr. Almirante D. Pascual Cervera y Topete

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:44 16 nov 2025

2025-11-16T17:44:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 16 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Pascual Cervera i Topete		\| nom = Pascual Cervera i Topete
	\| image = [[File:Almirante cervera.jpg\|~~thumb\|Almirant Cervera i Topete~~]]		\| image = [[File:Almirante cervera.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Almirant Cervera i Topete
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Militar.		\| ocupació = Militar.

Valencian: /* Biografia */

2025-08-12T22:48:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 22:48 12 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.		Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.

	Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de ~~l'Atarassana~~ de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme\|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].		Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de la [[Darassana]] de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme\|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

	Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les darassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.		Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les darassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.

Valencian: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2025-08-12T22:06:40Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 22:06 12 ago 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme\|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].		Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme\|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]].

	Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les ~~drassanes~~ del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.		Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les darassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.

	Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]].		Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]].

Lluísm en 07:31 7 jul 2025

2025-07-07T07:31:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:31 7 jul 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:09 5 gin 2025

2025-01-05T12:09:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 5 gin 2025
Llínea 57:		Llínea 57:

	El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 13:00 9 set 2024

2024-09-09T13:00:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 9 set 2024
Llínea 57:		Llínea 57:

	El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-04-10T16:09:10Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 16:09 10 abr 2024
Llínea 56:		Llínea 56:
	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

	El doble epònim (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.		El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant Cervera */

2024-04-10T16:08:31Z

Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant Cervera

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 10 abr 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	== Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant Cervera ==		== Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant Cervera ==

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		En [[1928]] un barco de l'Armada Espanyola líder de la seua classe fon batejat en el seu honor, rebent el nom d'Almirant Cervera, i sent per ad això líder de la Classe Cervera.

			El creuer Almirant Cervera va jugar un important paper en la guerra civil dirigint bloquejos de ports, i sent protagoniste de bombardejos a ciutats i civils en el cantàbric (a on era conegut com "El Chulo del Cantàbric") i també en el mediterràneu, incloent el trist episodi que es coneixerà com "La *Desbandá", la massacre de civils que fugien per la carretera Màlaga-Almeria, causant, junt en el restant d'unitats, entre 3.000 i 5.000 víctimes civils.

			Despuix de la guerra civil el nou Govern va nomenar en el nom Almirant Cervera a carrers de vàries localitats, en cerimònies a les que el propi [[Francisco Franco]] arribava a la ciutat a bordo de l'Almirant Cervera.

			== Controvèrsia ==

			El doble epònim (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==