Partició de Bèlgica - Historial de revisions

Jose2 en 12:43 20 març 2026

2026-03-20T12:43:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 20 març 2026
Llínea 19:		Llínea 19:
	* [[Nacionalisme flamenc]]		* [[Nacionalisme flamenc]]
	* [[Nacionalisme belga]]		* [[Nacionalisme belga]]

	[[Categoria:Política de Bèlgica]]		[[Categoria:Política de Bèlgica]]
	[[Categoria:Nacionalisme]]		[[Categoria:Nacionalisme]]

Jose2 en 18:22 11 ago 2025

2025-08-11T18:22:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 11 ago 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:22:39Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].		La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].

	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, ~~cridat~~ coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, nomenat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

Feralpe: He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

2022-12-26T11:04:46Z

He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 26 dec 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà ~~sumar~~ l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

Feralpe: He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

2022-12-26T11:01:45Z

He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 26 dec 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés ~~es va convertir~~ en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no ~~va ser~~ declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés ~~va ser~~ la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa ~~va fitar~~ el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona ~~va entrar~~ en decadència al mateix temps que la de Flandes ~~va créixer~~ ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i ~~va donar~~ lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà sumar l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:23:21Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 16 maig 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].		La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].

	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la ~~menuda~~ comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

Jose2 en 17:41 22 dec 2018

2018-12-22T17:41:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 22 dec 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a 1950 el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:15:30Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 20 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a 1950 el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui ~~només~~ és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a 1950 el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

Jose2 en 10:32 20 oct 2016

2016-10-20T10:32:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 20 oct 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].		Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc\|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la menuda comunitat de [[Idioma alemà\|parla alemana]].

	Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en 1898. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a 1921. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat on ~~fins~~ a 1950 el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui només és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el sigle XIX, l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del sigle XX i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.		Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es va convertir en llengua oficial de tota Bèlgica en [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no va ser declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es va sumar el afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a 1950 el neerlandés va ser la llengua majoritària, i que hui només és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa va fitar el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona va entrar en decadència al mateix temps que la de Flandes va créixer ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i va donar lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

	Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.		Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca\|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Conflicte sociollingüístic en Bèlgica]]		* [[Conflicte sociollingüístic en Bèlgica]]
	* [[Crisis llingüística de Lovaina]]		* [[Crisis llingüística de Lovaina]]

Chabi en 09:10 20 oct 2016

2016-10-20T09:10:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 20 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Communities of Belgium.svg\|300px\|thumb\|Comunidades:<br>		[[Archiu:Communities of Belgium.svg\|300px\|thumb\|Comunidades:<br>
	{{Llegenda\|#fab274\|[[~~Comunidad~~ flamenca de ~~Bélgica~~\|~~Comunidad~~ flamenca]]}}		{{Llegenda\|#fab274\|[[Comunitat flamenca de Bèlgica\|Comunitat flamenca]]}}
	<span style="margin:0px; padding-bottom:1px; font-size:90%; display:block;"><span style="background-color:#fab274; color:#fab274;">    </span><span style="background-color:#f2536b; color:#f2536b;">    </span> ~~Oficialmente~~ bilingüe</span>		<span style="margin:0px; padding-bottom:1px; font-size:90%; display:block;"><span style="background-color:#fab274; color:#fab274;">    </span><span style="background-color:#f2536b; color:#f2536b;">    </span> Oficialment bilingüe</span>
	{{Leyenda\|#f2536b\|[[~~Comunidad~~ francesa de Bélgica\|~~Comunidad~~ francófona]]}}		{{Leyenda\|#f2536b\|[[Comunitat francesa de Bélgica\|Comunitat francófona]]}}
	{{Leyenda\|#40bb6a\|[[~~Comunidad germanófona~~ de Bélgica\|~~Comunidad germanoparlante~~]]}}]]		{{Leyenda\|#40bb6a\|[[Comunitat germanoparlant de Bélgica\|Comunitat germanoparlant]]}}]]

	La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].		La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 20 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Communities of Belgium.svg\|300px\|thumb\|Comunidades:<br>		[[Archiu:Communities of Belgium.svg\|300px\|thumb\|Comunidades:<br>
	{{Llegenda\|#fab274\|[[~~Comunidad~~ flamenca de ~~Bélgica~~\|~~Comunidad~~ flamenca]]}}		{{Llegenda\|#fab274\|[[Comunitat flamenca de Bèlgica\|Comunitat flamenca]]}}
	<span style="margin:0px; padding-bottom:1px; font-size:90%; display:block;"><span style="background-color:#fab274; color:#fab274;">    </span><span style="background-color:#f2536b; color:#f2536b;">    </span> ~~Oficialmente~~ bilingüe</span>		<span style="margin:0px; padding-bottom:1px; font-size:90%; display:block;"><span style="background-color:#fab274; color:#fab274;">    </span><span style="background-color:#f2536b; color:#f2536b;">    </span> Oficialment bilingüe</span>
	{{Leyenda\|#f2536b\|[[~~Comunidad~~ francesa de Bélgica\|~~Comunidad~~ francófona]]}}		{{Leyenda\|#f2536b\|[[Comunitat francesa de Bélgica\|Comunitat francófona]]}}
	{{Leyenda\|#40bb6a\|[[~~Comunidad germanófona~~ de Bélgica\|~~Comunidad germanoparlante~~]]}}]]		{{Leyenda\|#40bb6a\|[[Comunitat germanoparlant de Bélgica\|Comunitat germanoparlant]]}}]]

	La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].		La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica\|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés\|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés\|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].