ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:29:07Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Uncia uncia.jpg|miniatura|lleopart de les neus (''Panthera uncia'')]]
{{atres usos|Lleopart de les neus (desambiguación)}}

[[File:Snow leopard in Ladakh.webm|thumb|right|Vídeo d'un lleopart de les neus en Ladakh]]

El '''lleopart de les neus''' o '''irbis'''<ref>{{cita lliure |autor = Matthews, L. Harrison |títul = La Vida dels Mamífers |atres = tom II |editorial = Edicions Destine |ubicació = Barcelona |any = 1977 |pàgines = 547-548 |isbn = 84-233-0700-X }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.ngenespanol.com/animales/10-senyes-que-deus-saber-sobre-el-lleopart-de-les-neus/|títul=10 senyes que deus saber sobre el lleopart de les neus|fechaacceso=2024-07-23|llinage=Geographic|nom=National|data=2018-10-23|sitioweb=National Geographic en Espanyol|idioma=és}}</ref> ('''''Panthera uncia''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Felidae]] que habita en les montanyes d'[[Àsia Central]].

Viuen en montanyes remotes a altituts de fins a 6000 [[m s. n. m.]], motiu pel qual és poc lo que se sap d'ells. El seu pèl és gris, suau i excepcionalment dens, i té una coa també de llongitut excepcional que enrolla al voltant del cos per a abrigar-se.

Caça de dia i ataca a tot tipo d'animals salvages, aixina com al ganado. {{Cr|Són a voltes matats per grangers, pero també caçats per la seua pell.}}

Es desconeix la cantitat d'eixemplars que queden en estat salvage, encara que el [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] estima que hi haurà a penes quatre mil eixemplars.

El periodo de [[gestació]] és d'aproximadament cent dies, tenint normalment dos cadells, encara que pot tindre un màxim de cinc crío. {{cr|Es consideren adults als dos anys.}}

== Biologia i ecologia ==

El irbis és un depredador molt fort, capaç de caçar animals que tripliquen el seu tamany. Té un dels bots més llarcs entre els [[Felidae|félidos]], de fins a 15 [[Metro|m]].<ref>{{Cita web| autor= WWF| url=https://wwf.colla.org/discover/knowledge_hub/endangered_species/snow_leopard/? |títul=Snow leopard | editorial= World Wide Fund For Nature}}</ref>

Està acostumat a caminar per montanyes rocoses i aprofita açò per a camuflar-se i aixina aguaitar als seus assuts. Posseïx un instint territorial molt fort, per #lo que pot ser molt agressiu. Les seues pates acolchadas per pell actuen com a sabates per a la neu, #lo que li ajuda a caminar sobre ella en facilitat.

Inclou entre els seus assuts diversos espècies tals com [[conill]]s, [[farda]]s, [[cabra]]s salvages, [[venado]]s, [[pardals]] com el [[Fringilla|pinzón]], chovas de montanya, [[Hemitragus jemlahicus|tares del Himalaya]], [[musaraña]]s, [[marmota]]s, [[Capra sibirica|íbices siberianos]] i [[Capra falconeri|marjores]]. En les baixes temperatures el menjar tarda en descompondre's, de manera que no és estrany que els lleoparts de les neus mengen restants d'animals que no han caçat.

Són, com la majoria de les espècies de la seua família, animals solitaris, llevat en época de reproducció, quan macho i femella colaboren per a caçar assuts molt més grans que les usuals.

Els atacs del lleopart de les neus als humans són rars; solament es coneixen dos casos. El 12 de juliol de 1940, en el desfiladero de Maloamatinsk, Ànima Nuga, dos persones varen ser atacades per un lleopart de les neus, i abdós varen sofrir ferides greus. En el segon cas, no llunt d'Ànima Nuga, un lleopart de les neus vell i desdentado va atacar sense èxit a un transeünt en hivern; va ser capturat i dut a un llogaret local.<ref>https://archive.org/details/mammalsofsov221992gept/page/284/mode/2up?view=theater</ref> No hi ha atres registres de cap lleopart de les neus que haja atacat als humans.

== Aparat fonador ==

El lleopart de les neus és l'única espècie del seu gènero que no [[Rugit|rugix]]; no obstant, el seu aparat fonador posseïx casi totes les característiques que permeten rugir. De la mateixa manera que les demés espècies de [[Pantherinae]], posseïx el [[os hioides]] parcialment osificado i en cert grau de movilitat, i, de la mateixa manera que les demés espècies del seu gènero, els cridats félidos rugidores ([[Panthera lligc|lleó]], [[Panthera pardus|lleopart]], [[Panthera tigris|tigre]] i [[Panthera onca|jaguar]]), posseïx un lligament que li permet allargar la cavitat acústica entre la laringe i la faringe, encara que més curt que en aquells. La llimitació al rugit sembla estar condicionada per unes [[Cuerdo vocal|cuerdo vocals]] més menudes i per l'absència d'un teixit fibroso i elàstic desenrollat en les mateixes, que és el que permet la vibració en baixes freqüències dels rugits.<ref>{{cita publicació | autor=Hast, M. H. | any=1989 | títul= The larynx of roaring and senar-roaring cats | revista= J. Anat. | volum= 163 | pàgines= 117-121 | sinpp= n | idioma= anglés | url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc1256521/}}</ref><ref>{{cita publicació | autor= Weissengruber, G.I.; Forstenpointner, G.; Peters, G.; Kübber-Heiss, A. i Fitch, W. T. | any=2002 | títul= Hyoid apparatus and pharynx in the lion (''Panthera lligc''), jaguar (''Panthera onca''), tiger (''Panthera tigris''), cheetah (''Acinonyx jubatus'') and domestic cat (''Felis silvestris'' f. ''catus'') | revista= J. Anat. | volum= 201 | número=3 | pàgines= 195–209 | sinpp= n | idioma= anglés | url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc1570911/ | doi= 10.1046/j.1469-7580.2002.00088.x}}</ref>

== Hàbitat i distribució ==
El lleopart de les neus generalment habita en altures entre els 2000 i els {{esd|4000 m s. n. m.}}, encara que en el [[Himalaya]] ha segut trobat fins a a {{esd|6000 m s. n. m.}} Estos animals rarament apleguen a trobar-se en un ser humà, i en tals casos s'oculten ajudats del seu excelent camuflage. Açò dificulta que siguen trobats i estudiats pels [[naturaliste]]s, provocant aixina una escassa informació sobre l'animal.
{| class=wikitable
|- valign=bottom
! País !! Àrea d'hàbitat<br />(km²) !! Població<br />estimada
|-
| Afganistan ||align=right | 50 000 ||align=right | 100-200?
|-
| Bhutan || align=right |15 000 ||align=right | 100-200?
|-
| China ||align=right | 1 100 000 ||align=right | 2000-2500
|-
| Índia ||align=right | 75 000 || align=right |200-600
|-
| Kazakhstan ||align=right | 50 000 ||align=right | 180-200
|-
| Kirguizistan ||align=right | 105 000||align=right | 150-500
|-
| Mongòlia ||align=right | 101 000 ||align=right | 500-1000
|-
| Nepal || align=right |30 000 ||align=right | 300-500
|-
| Pakistan || align=right |80 000 ||align=right | 200-420
|-
| Tadjikistan || align=right |100 000 ||align=right | 180-220
|-
| Uzbekistan || align=right |10 000||align=right | 20-50
|}

== Sistemàtica ==
Inicialment va ser classificat dins del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Felis]]'', i durant prou temps es va utilisar eixa nomenclatura (''Felis uncia''). Posteriorment, autors com Pocock ho varen situar en el seu propi gènero, com ''Uncia uncia''.<ref name = msw3>{{MSW3|aneu=14000269|heading={{Versalita|Species}} ''Uncia uncia''}}</ref>

No obstant, els anàlisis [[Genètica|genètics]] han motivat l'inclusió del lleopart de les neus en el gènero ''[[Panthera]]'', en posar de manifest la seua estreta [[Filogenia|relació]] en les atres quatre espècies del mateix (''[[Panthera lligc]]'', ''[[Panthera tigris|P. tigris]]'', ''[[Panthera pardus|P. pardus]]'' i ''[[Panthera onca|P. onca]]''), fixant-se la nova combinació ''Panthera uncia''.<ref name=johnsonetal2006>{{cita publicació | autor=Johnson, W. I.; Eizirik, I.; Pecon-Slattery, J.; Murphy, W. J.; Antunes, A.; Teeling, I. i O’Brien, S. J. | any=2006 | títul= The Clapix Miocene radiation of modern Felidae: a genetic assessment| url=https://archive.org/details/sim_science_2006-01-06_311_5757/page/72 | revista= Science | volum= 311 | pàgines= 73-77 | sinpp= n | doi=10.1126/science.1122277 | idioma= anglés}}</ref><ref name=obrienyjohnson2007>{{cita publicació| autor= O'Brien, S. J. i Johnson, W. I. | any= 2007 | títul= Evolució dels felinos | revista= Investigació i Ciència | volum= 372 | pàgines= 48-55 | sinpp=n}}</ref> Les comparacions del [[Genoma mitocondrial|ADN mitocondrial]] sugerixen ademés una relació de parentesc més pròxima en el lleó (''[[Panthera lligc]]'') que en el restant d'espècies del gènero.<ref>{{cita publicació |autor=Wei, Lei; Wu, Xiaobing i Jiang, Zhigang |títul=Primary Title: The complete mitochondrial genome structure of snow leopard ''Panthera uncia'' |publicació=Molecular Biology Reports |any=2009 |pàgines=871-878| sinpp= n |volum=36 |número=5 |doi=10.1007/s11033-008-9257-9 |idioma=anglés}}</ref>

Sunquist i Sunquist, en l'obra ''[[Handbook of the Mammals of the World]]'' de 2009, apunten a que siga una de les dos espècies més primerenques en divergir del ancestro comú del gènero ''[[Panthera]]''.<ref name=HMW>{{cita lliure|autor= Sunquist, M.I. i Sunquist, F.C. |capítul= Family Felidae (Cats)|idioma = anglés|pàgines= 50-53|editorial= Lynx Edicions|ubicació= Barcelona|any= 2009| editor= Wilson, D.I. i Mittermeier, R.A. | títul= Carnivores |volum= 1 | série= Handbook of the Mammals of the World}}</ref>

Han segut propostes vàries [[subespecie]]s per a les poblacions de diferents regions geogràfiques; no obstant, en la possible excepció de ''O. o. baikalensis-romanii'', que requerix una major evaluació, estes subespecies no es consideren vàlides.<ref name = msw3/>

== En la cultura popular ==

El [[Lleopart de les Neus]] (nom oficial: Conquistador dels Picos Més Alts de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) va ser un premi soviètic de montanyisme que es concedia als montanyencs que ascendien els cims més alts de la [[Unió Soviètica]]: [[Pico Lenin]], [[Khan Tengri]], [[Pico Korzhenevskaya]] i [[Pico Ismail Samani]] (Monte Comunisme). En 1990 va ser afegit a la llista el [[Pico Jengish Chokusu|Pico Pobeda]], fronteriç en [[China]], que havia segut retirat per tensions polítiques entre China i l'URSS. Actualment es manté com a reconeiximent en la [[Comunitat d'Estats Independents]].

Lord Asriel, personage de la trilogia ''[[La matèria obscura]]'', de [[Philip Pullman]], té com [[daimonion]] —representació de la seua [[ànima]]— a un irbis.

El vilà principal de la película ''[[Kung Fu Colla]]'', Tai Lung, és un lleopart de les neus.

La versió 10.6 de [[Mac VOS X]], el sistema operatiu d'[[Apple Inc.|Apple]], du per nom «[[Mac VOS X v10.6|Snow Leopard]]».

En la película de 2013, ''[[The Secret Life of Walter Mitty (película de 2013)|The Secret Life of Walter Mitty]]'', el fotoperiodista Sean O'Connell (interpretat per [[Siguen Penn]]), és mostrat fotografiant lleoparts de les neus en Afganistan.

== Referències ==
{{listaref|2}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Panthera uncia - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer