Pantà - Historial de revisions

Reval en 19:11 3 oct 2025

2025-10-03T19:11:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 3 oct 2025
Llínea 83:		Llínea 83:
	* [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe.		* [[Pantà de Vajont]], pantà situat en Venècia, Itàlia que sofrí una catàstrofe.
	* [[Pantans d'Argentina]]		* [[Pantans d'Argentina]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4		* ''Manuale dell'Ingegnere''. Edició 81. Editat per Ulrico Hoepli, Milà, 1987. ISBN 88-203-1430-4

Valencian: /* Tipos de pantans */

2025-02-10T20:03:51Z

Tipos de pantans

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 10 feb 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció.		Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció.
	[[File::Presa de Aldeadavila.jpg\|thumb\|left\|200px\|Pantà de tipo gravetat]]		[[File:Presa de Aldeadavila.jpg\|thumb\|left\|200px\|Pantà de tipo gravetat]]

	=== Segons la seua estructura ===		=== Segons la seua estructura ===

Valencian: /* Tipos de pantans */

2025-02-10T20:03:20Z

Tipos de pantans

← Revisió anterior		Revisió de 20:03 10 feb 2025
Llínea 25:		Llínea 25:

	Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció.		Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció.
	[[File:Presa ~~Aldeadávila desembalsando~~.~~JPG~~\|thumb\|left\|200px\|Pantà de tipo gravetat]]		[[File::Presa de Aldeadavila.jpg\|thumb\|left\|200px\|Pantà de tipo gravetat]]

	=== Segons la seua estructura ===		=== Segons la seua estructura ===

Valencian en 19:56 10 feb 2025

2025-02-10T19:56:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:56 10 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Presaasuan.jpg\|thumb\|250px\|[[Presa d'Asuán]]]]		[[Archiu:Presaasuan.jpg\|thumb\|250px\|Presa d'Asuán]]

	En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica\|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall.		En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica\|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall.

Lluísm en 11:14 8 set 2024

2024-09-08T11:14:06Z

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:54:13Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 17 maig 2022
Llínea 43:		Llínea 43:

	=== Segons el seu material ===		=== Segons el seu material ===
	*'''Pantans de formigó''': son les més utilisades en els països desenrollats ya que en este material se poden elaborar construccions més estables duradores. Normalment, tots els pantans de tipo gravetat, arc i contrafort estan fets d'este material. Alguns pantans chicotets i els més antics ~~son~~ de [[rajola]], de [[selleria]] i de mamposteria. En [[Espanya]], el 67% dels pantans ~~son~~ de gravetat i estan fets en [[formigó]] ya siga en o sense armadures d'[[acer]].		*'''Pantans de formigó''': son les més utilisades en els països desenrollats ya que en este material se poden elaborar construccions més estables duradores. Normalment, tots els pantans de tipo gravetat, arc i contrafort estan fets d'este material. Alguns pantans chicotets i els més antics són de [[rajola]], de [[selleria]] i de mamposteria. En [[Espanya]], el 67% dels pantans són de gravetat i estan fets en [[formigó]] ya siga en o sense armadures d'[[acer]].

	El [[pantà de les ''Tres Gargantas'']] situat en el curs del riu [[Yangzi]] en [[China]] és la planta hidroelèctrica i de control d'inundacions més gran del mon. Se preveu que estiga acabat per a l'any [[2009]]. Una dotzena de ciutats i mils de pobles hauran segut engolits per les aigües, obligant a desplaçar a més d'un milló i mig de persones.		El [[pantà de les ''Tres Gargantas'']] situat en el curs del riu [[Yangzi]] en [[China]] és la planta hidroelèctrica i de control d'inundacions més gran del mon. Se preveu que estiga acabat per a l'any [[2009]]. Una dotzena de ciutats i mils de pobles hauran segut engolits per les aigües, obligant a desplaçar a més d'un milló i mig de persones.

Jose2: Text reemplaça - 'n son ' a 'n són '

2022-05-14T10:43:32Z

Text reemplaça - 'n son ' a 'n són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 14 maig 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	'''{{AP\|Pantans de terra}}'''		'''{{AP\|Pantans de terra}}'''

	*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen ~~son~~ les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.		*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen són les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.

	Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si són reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".		Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si són reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".

Jose2: Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

2022-05-13T11:42:00Z

Text reemplaça - 'i son ' a 'i són '

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 13 maig 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Les ''[[Comporta hidràulica\|comporte]]s'': són els dispositius mecànics destinats a regular el cabal d'aigua a través del pantà.		* Les ''[[Comporta hidràulica\|comporte]]s'': són els dispositius mecànics destinats a regular el cabal d'aigua a través del pantà.
	* La ''[[descarrega de fondo]] '': permet mantindre el nomenat [[cabal ecològic]] aigües avall del pantà.		* La ''[[descarrega de fondo]] '': permet mantindre el nomenat [[cabal ecològic]] aigües avall del pantà.
	* Las ''preses'' són també estructures hidràuliques, pero de menor entitat i ~~son~~ utilisades per a extraure aigua del pantà per a un cert us, com pot ser l'abastiment a una [[central hidroelèctrica]] o a una ciutat.		* Las ''preses'' són també estructures hidràuliques, pero de menor entitat i són utilisades per a extraure aigua del pantà per a un cert us, com pot ser l'abastiment a una [[central hidroelèctrica]] o a una ciutat.
	* Les ''escluses'': que permeten la navegació ''a través'' del pantà.		* Les ''escluses'': que permeten la navegació ''a través'' del pantà.
	* La ''[[escala de peixos]] '': que permet la migració dels peixos en sentit ascendent de la corrent.		* La ''[[escala de peixos]] '': que permet la migració dels peixos en sentit ascendent de la corrent.
Llínea 51:		Llínea 51:
	*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen son les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.		*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen son les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.

	Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si ~~son~~ reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".		Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si són reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".

	=== Segons la seua aplicació ===		=== Segons la seua aplicació ===

Jose2: Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

2022-05-12T16:15:40Z

Text reemplaça - 'e son ' a 'e són '

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 12 maig 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	'''{{AP\|Pantans de terra}}'''		'''{{AP\|Pantans de terra}}'''

	*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que ~~son~~ menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen son les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.		*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen son les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.

	Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si son reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".		Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si son reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".

Jose2: /* Tipos de pantans */

2022-04-18T10:40:27Z

Tipos de pantans

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 18 abr 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns.		Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns.

	[[~~File~~:~~Arch dam Oymapinar (Manavgat River, Turkey)~~.~~JPG~~\|thumb\|left\|260px\|Pantà en arc, Oymapinar Dam, [[Turquia]]]]		[[Archiu:Omypanar.jpg\|thumb\|left\|260px\|Pantà en arc, Oymapinar Dam, [[Turquia]]]]

	=== Segons el seu material ===		=== Segons el seu material ===

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 8 set 2024
Llínea 28:		Llínea 28:

	=== Segons la seua estructura ===		=== Segons la seua estructura ===
	*'''Pantans de gravetat''': son tots aquells en els que el seu propi pes és l'encarregat de resistir l'espenta de l'aigua. L'espenta del embassament és transmés cap a terra, per lo que este deu ser molt estable capaç de resistir, el pes del pantà i del embassament. Constituïxen els pantans de major durabilitat i que menor manteniment requerixen.		* '''Pantans de gravetat''': son tots aquells en els que el seu propi pes és l'encarregat de resistir l'espenta de l'aigua. L'espenta del embassament és transmés cap a terra, per lo que este deu ser molt estable capaç de resistir, el pes del pantà i del embassament. Constituïxen els pantans de major durabilitat i que menor manteniment requerixen.

	La seua estructura recorda a la d'un [[triàngul isòsceles]] ya que la seua base és ampla i se va eixamplant a medida que s'ascendix cap a la part superior encara que en molts casos el costat que dona a l'embassament és casi de posició vertical. La raó per la que existix una diferencia notable en el grossor del mur a medida que aumenta l'altura del pantà se deu a que la pressió en el fondo del pantà és major que en la superfície, d'esta forma, el mur tindrà que soportar més força en el llit del [[riu]] que en la superfície.		La seua estructura recorda a la d'un [[triàngul isòsceles]] ya que la seua base és ampla i se va eixamplant a medida que s'ascendix cap a la part superior encara que en molts casos el costat que dona a l'embassament és casi de posició vertical. La raó per la que existix una diferencia notable en el grossor del mur a medida que aumenta l'altura del pantà se deu a que la pressió en el fondo del pantà és major que en la superfície, d'esta forma, el mur tindrà que soportar més força en el llit del [[riu]] que en la superfície.
Llínea 36:		Llínea 36:
	[[File:Panoramica Presa Almendra (cropped 2).jpg\|thumb\|right\|250px\|Pantà en arc (presa d'[[Almendra]], en [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]]]		[[File:Panoramica Presa Almendra (cropped 2).jpg\|thumb\|right\|250px\|Pantà en arc (presa d'[[Almendra]], en [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]]]

	*'''Pantans de bóveda o pantans en arc''': son totes aquelles en les que la seua pròpia forma és l'encarregada de resistir l'espenta de l'aigua. Degut a que la pressió se transferix en forma molt concentrada cap als costats de la ''cerrada'', se requerix que esta siga de roca molt dura i resistent. Constituïxen els pantans més innovadors en quant al disseny i que menor cantitat de formigó se necessita per a la seua construcció.		* '''Pantans de bóveda o pantans en arc''': son totes aquelles en les que la seua pròpia forma és l'encarregada de resistir l'espenta de l'aigua. Degut a que la pressió se transferix en forma molt concentrada cap als costats de la ''cerrada'', se requerix que esta siga de roca molt dura i resistent. Constituïxen els pantans més innovadors en quant al disseny i que menor cantitat de formigó se necessita per a la seua construcció.

	Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns.		Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns.
Llínea 43:		Llínea 43:

	=== Segons el seu material ===		=== Segons el seu material ===
	*'''Pantans de formigó''': son les més utilisades en els països desenrollats ya que en este material se poden elaborar construccions més estables duradores. Normalment, tots els pantans de tipo gravetat, arc i contrafort estan fets d'este material. Alguns pantans chicotets i els més antics són de [[rajola]], de [[selleria]] i de mamposteria. En [[Espanya]], el 67% dels pantans són de gravetat i estan fets en [[formigó]] ya siga en o sense armadures d'[[acer]].		* '''Pantans de formigó''': son les més utilisades en els països desenrollats ya que en este material se poden elaborar construccions més estables duradores. Normalment, tots els pantans de tipo gravetat, arc i contrafort estan fets d'este material. Alguns pantans chicotets i els més antics són de [[rajola]], de [[selleria]] i de mamposteria. En [[Espanya]], el 67% dels pantans són de gravetat i estan fets en [[formigó]] ya siga en o sense armadures d'[[acer]].

	El [[pantà de les ''Tres Gargantas'']] situat en el curs del riu [[Yangzi]] en [[China]] és la planta hidroelèctrica i de control d'inundacions més gran del mon. Se preveu que estiga acabat per a l'any [[2009]]. Una dotzena de ciutats i mils de pobles hauran segut engolits per les aigües, obligant a desplaçar a més d'un milló i mig de persones.		El [[pantà de les ''Tres Gargantas'']] situat en el curs del riu [[Yangzi]] en [[China]] és la planta hidroelèctrica i de control d'inundacions més gran del mon. Se preveu que estiga acabat per a l'any [[2009]]. Una dotzena de ciutats i mils de pobles hauran segut engolits per les aigües, obligant a desplaçar a més d'un milló i mig de persones.
Llínea 49:		Llínea 49:
	'''{{AP\|Pantans de terra}}'''		'''{{AP\|Pantans de terra}}'''

	*'''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen són les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.		* '''Pantans de materials solts''': son els més utilisats en els països subdesenrollats ya que són menys costosos i suponen el 77% de les que podem trobar en tot el planeta. Son aquells que consistixen en un farcit de terres, que aporten la resistència necessària per a contrarrestar l'espenta de les aigües. Els materials més utilisats en la seua construcció son pedres, graves, arenes, rovines i argiles encara que dins de tots estos els que més destaquen són les pedres i les graves. En [[Espanya]] a soles suponen el 13% del total.

	Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si són reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".		Este tipo de pantans tenen components molt [[permeabilitat\|permeables]], per lo que és necessari afegir-los un element impermeabilisant. Ademés, estes estructures resistixen sempre per [[gravetat]], puix la dèbil cohesió dels seus materials no els permet transmetre les espentes de l'aigua al terreny. Este element pot ser [[argila]] (en qual cas sempre s'ubica en el cor del farcit) o be una pantalla de [[formigó]], la qual se pot construir també en el centre del farcit o be aigües amunt. Estos pantans tenen l'inconvenient de que si són reglotats per les aigües en una creixcuda, corren el perill de solsir-se. En [[Espanya]] és ben recordat l'accidente del [[pantà de Tous]] conegut popularment com la "''[[Pantanada de Tous]] ''".
Llínea 58:		Llínea 58:
	[[Archiu:Presamosa.jpg\|thumb\|right\|250px\|Pantà de derivació en el [[riu Mosa]].]]		[[Archiu:Presamosa.jpg\|thumb\|right\|250px\|Pantà de derivació en el [[riu Mosa]].]]

	*'''Pantans filtrants o dics de retenció''': son aquells que tenen la funció de retindre sòlits, des de material fi, fins a roques de gran tamany, transportades per torrents en àrees montanyoses, permetent el pas de l'aigua.		* '''Pantans filtrants o dics de retenció''': son aquells que tenen la funció de retindre sòlits, des de material fi, fins a roques de gran tamany, transportades per torrents en àrees montanyoses, permetent el pas de l'aigua.

	*'''Pantans de control de avingudes''': son aquells que la seua finalisat és la de laminar el cabal de les avingudes torrencials, en el fi de que no se cause mal als terrenys situats aigües avall del pantà en casos de forta tormenta.		* '''Pantans de control de avingudes''': son aquells que la seua finalisat és la de laminar el cabal de les avingudes torrencials, en el fi de que no se cause mal als terrenys situats aigües avall del pantà en casos de forta tormenta.

	*'''Pantans de derivació''': L'objectiu principal d'estos és elevar la cota de l'aigua per a fer factible la seua derivació, controlant la sedimentació del llit de forma que no s'obstruisquen les bocatomes de derivació. Este tipo de pantans son, en general, de poca altura ya que l'almagasenament de l'aigua és un objectiu secundari.		* '''Pantans de derivació''': L'objectiu principal d'estos és elevar la cota de l'aigua per a fer factible la seua derivació, controlant la sedimentació del llit de forma que no s'obstruisquen les bocatomes de derivació. Este tipo de pantans son, en general, de poca altura ya que l'almagasenament de l'aigua és un objectiu secundari.

	En la foto, la [[bocatoma]] està en la banda dreta del riu. L'estructura que travessa el riu servix per a crear un chicotet represament per a garantisar el funcionament de la bocatoma.		En la foto, la [[bocatoma]] està en la banda dreta del riu. L'estructura que travessa el riu servix per a crear un chicotet represament per a garantisar el funcionament de la bocatoma.
Llínea 93:		Llínea 93:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.coagret.com Coordinadora d'Afectats per Grans Pantans i Transvases]		* [http://www.coagret.com Coordinadora d'Afectats per Grans Pantans i Transvases]
	*[http://www.embalses.net Estat dels Pantans i preses d'Espanya]		* [http://www.embalses.net Estat dels Pantans i preses d'Espanya]
	*[http://www.itspanish.org/modules.php?name=News&file=article&sid=280 La construcció del Pantà d'Hoover]		* [http://www.itspanish.org/modules.php?name=News&file=article&sid=280 La construcció del Pantà d'Hoover]
	*[http://www.orsep.gov.ar/ Organismo Regulador de Seguritat de Pantans d'Argentina]		* [http://www.orsep.gov.ar/ Organismo Regulador de Seguritat de Pantans d'Argentina]
	*[http://www.sonia-bueno.net/41563.html Entrevista en la Ing. Dulce María Camejo Corrales, pionera de la construcció de pantans en Cuba] Conversacions sobre l'aigua, Capítul I		* [http://www.sonia-bueno.net/41563.html Entrevista en la Ing. Dulce María Camejo Corrales, pionera de la construcció de pantans en Cuba] Conversacions sobre l'aigua, Capítul I

	[[Categoria:Pantans]]		[[Categoria:Pantans]]