Palau del Real de Valéncia - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-10-01T18:42:19Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 1 oct 2025
Llínea 164:		Llínea 164:
	Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.		Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.

	Ahir, 29 de Setembre, dia de Sant Miquel i en el Monasteri que du el seu nom, centenars de valencians es varen donar cita per a presenciar un fenomen tan desconegut com a singular.\|Juan García Sentandreu (Facebook, 30.9,2012)}}		Ahir, 29 de Setembre, dia de Sant Miquel i en el Monasteri que du el seu nom, centenars de valencians es varen donar cita per a presenciar un fenomen tan desconegut com a singular.\|[[Juan García Sentandreu]] ([[Facebook]], 30.9,2012)}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Cites */

2025-10-01T18:41:50Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 1 oct 2025
Llínea 158:		Llínea 158:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Només els 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Un ~~ragi~~ de sol senyala l'ubicació exacta de la cripta de la reina Donya Germana. En el meu llibre 'El Palau Real de Valéncia' (2011) conte que els últims moradors estables de sanc real del Palau varen ser els Virreis de Valéncia, Donya Germana de Foix i D. Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria i tercer espós, ya que Donya Germana va casar en D. Ferrando el Catòlic a la mort de la Reina Isabel i, posteriorment, en Ferrando de Brandeburc.		{{Cita\|Només els 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Un raig de sol senyala l'ubicació exacta de la cripta de la reina Donya Germana. En el meu llibre 'El Palau Real de Valéncia' (2011) conte que els últims moradors estables de sanc real del Palau varen ser els Virreis de Valéncia, Donya Germana de Foix i D. Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria i tercer espós, ya que Donya Germana va casar en D. Ferrando el Catòlic a la mort de la Reina Isabel i, posteriorment, en Ferrando de Brandeburc.

	En esta época el Palau Real de Valéncia contava en una de les millors biblioteques i una de les capelles musicals més sobreixents. Ademés, es va desenrollar una autèntica cort renaixentista agrupada al voltant de manifestacions festives, lliteràries i musicals que feyen del magne edifici un dels més admirats per les corts europees. Autors coetàneus nos relaten eixe ambient d'activitats cinegètiques, festes i jocs galants, ateses en el palau de les '300 claus' per prop de 200 sirvents.		En esta época el Palau Real de Valéncia contava en una de les millors biblioteques i una de les capelles musicals més sobreixents. Ademés, es va desenrollar una autèntica cort renaixentista agrupada al voltant de manifestacions festives, lliteràries i musicals que feyen del magne edifici un dels més admirats per les corts europees. Autors coetàneus nos relaten eixe ambient dg'activitats cinegètiques, festes i jocs galants, ateses en el palau de les '300 claus' per prop de 200 sirvents.

	Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.		Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.

Xavier: /* Proyectes de noves excavacions */

2025-10-01T18:41:21Z

Proyectes de noves excavacions

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 1 oct 2025
Llínea 155:		Llínea 155:

	[[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre els restos. “No nos ho plantegem. Ademés, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.		[[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre els restos. “No nos ho plantegem. Ademés, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.

			== Cites ==

			{{Cita\|Només els 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Un ragi de sol senyala l'ubicació exacta de la cripta de la reina Donya Germana. En el meu llibre 'El Palau Real de Valéncia' (2011) conte que els últims moradors estables de sanc real del Palau varen ser els Virreis de Valéncia, Donya Germana de Foix i D. Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria i tercer espós, ya que Donya Germana va casar en D. Ferrando el Catòlic a la mort de la Reina Isabel i, posteriorment, en Ferrando de Brandeburc.

			En esta época el Palau Real de Valéncia contava en una de les millors biblioteques i una de les capelles musicals més sobreixents. Ademés, es va desenrollar una autèntica cort renaixentista agrupada al voltant de manifestacions festives, lliteràries i musicals que feyen del magne edifici un dels més admirats per les corts europees. Autors coetàneus nos relaten eixe ambient d'activitats cinegètiques, festes i jocs galants, ateses en el palau de les '300 claus' per prop de 200 sirvents.

			Pero la mort del Duc de Calàbria en 1550 va supondre una clara inflexió en l'història del Palau Real. La major part dels bens varen passar al monasteri de Sant Miguel dels Reis a on es troben soterrats els Ducs i Virreis de Valéncia, Germana i Ferrando, en un lloc només determinat per un raig de llum solar que penetra a les 9,30 del matí per una estreta finestra, a ras de sol, i en una creu en el seu enreixat que senyala i dibuixa sobre el sol del Monasteri l'ubicació de la cripta virreinal , confirmada per exploracions en georradar pero no per excavacions arqueològiques.

			Ahir, 29 de Setembre, dia de Sant Miquel i en el Monasteri que du el seu nom, centenars de valencians es varen donar cita per a presenciar un fenomen tan desconegut com a singular.\|Juan García Sentandreu (Facebook, 30.9,2012)}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-10-01T18:31:29Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 1 oct 2025
Llínea 179:		Llínea 179:
	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Reis de Valéncia]]		[[Categoria:Reis de Valéncia]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Valencian en 15:31 9 jul 2024

2024-07-09T15:31:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 9 jul 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	[[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg\|250px\|thumb\|right\|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]		[[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg\|250px\|thumb\|right\|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]

	El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].		El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques del [[Regne de Valéncia]] pertanyents a la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment dels reis d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

	Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.		Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.

Xavier en 14:06 12 set 2023

2023-09-12T14:06:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 12 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	També conegut com a ''Palau de les 300 claus'' en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.		També conegut com a ''Palau de les 300 claus'' en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.

	No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” ~~valencià~~-musulmana; l'~~arabista~~ [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].		No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valenciana-musulmana; l'arabiste [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].

	En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.		En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.

	== Història ==		== Història ==

	El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".		El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".

Llínea 28:		Llínea 29:

	== La Cort Virreinal ==		== La Cort Virreinal ==

	El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Sigle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], varen eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].		El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Sigle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], varen eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].

Llínea 33:		Llínea 35:

	=== Ambient cortesà ===		=== Ambient cortesà ===

	La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[sigle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà\|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.		La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[sigle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà\|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.

Llínea 59:		Llínea 62:
	== Recorts del Palau ==		== Recorts del Palau ==
	[[File:Palau del Real de València a la Naumàquia de Carlos de Francia, any 1755..jpg \|300px\|thumb\|right\|<center>'''Palau del Real de Valéncia'''</center>]]		[[File:Palau del Real de València a la Naumàquia de Carlos de Francia, any 1755..jpg \|300px\|thumb\|right\|<center>'''Palau del Real de Valéncia'''</center>]]

	Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, nos queden alguns noms; aixina tenim el [[Pont del Real]] (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els [[Jardins del Real]] o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment ([[giner]] [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en l'any [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].		Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, nos queden alguns noms; aixina tenim el [[Pont del Real]] (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els [[Jardins del Real]] o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment ([[giner]] [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en l'any [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].

	== Construcció extramurs ==		== Construcció extramurs ==

	Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.		Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.

	== Mestres pedrapiquers ==		== Mestres pedrapiquers ==

	Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatros i que varen treballar en el palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[sigle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].		Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatros i que varen treballar en el palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[sigle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].

	== Habitants ilustres ==		== Habitants ilustres ==

	La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón\|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya\|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya\|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.		La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón\|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya\|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya\|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya\|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Llínea 73:		Llínea 80:

	== Apunts descriptius ==		== Apunts descriptius ==

	Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en l'any [[1810]].		Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en l'any [[1810]].

Llínea 119:		Llínea 127:

	== El Plans furtats ==		== El Plans furtats ==
	Els plans del Palau Real de Valéncia es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].
			Els plans del Palau Real de Valéncia es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf [[Josep Vicent Boira]] i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].

	Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.		Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.
Llínea 148:		Llínea 157:

	== Referències ==		== Referències ==

	* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera. Las Provincias]		* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera. Las Provincias]
	* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]		* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]
Llínea 154:		Llínea 164:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* El Palacio Real de Valencia. Los planos de Manuel Cavallero, 1802		* El Palacio Real de Valencia. Los planos de Manuel Cavallero, 1802
	* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html Palau Real de Valéncia. JDiez Arnal]		* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html Palau Real de Valéncia. JDiez Arnal]

Jose2 en 10:21 30 ago 2023

2023-08-30T10:21:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 30 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	[[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg\|250px\|thumb\|right\|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]		[[File:Palau del Real o Reial de València, ca. 1807, dibuixat per Antonio Rodríguez i gravada per Pedro Vicente Rodríguez.jpg\|250px\|thumb\|right\|Palau del Real en 1807 poc abans del seu derrocament]]

	El '''Palau del Real de Valéncia''' ~~o simplement~~ '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].		El '''Palau del Real de Valéncia''' nomenat a voltes com a '''Palau Real''', fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

	Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.		Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, devall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.

Jose2 en 10:20 30 ago 2023

2023-08-30T10:20:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:20 30 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].		No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].

	En tants sigles, naturalment el ~~'''~~Palau Real de Valéncia~~'''~~ va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.		En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.

	== Història ==		== Història ==

Jose2: /* Proyectes de noves excavacions */

2023-08-30T10:19:43Z

Proyectes de noves excavacions

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 30 ago 2023
Llínea 137:		Llínea 137:
	== Proyectes de noves excavacions ==		== Proyectes de noves excavacions ==

	En el llibre '''El Palau Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.		En el llibre ''El Palau Real de Valéncia''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.

	“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.		“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.

Jose2: /* El Plans furtats */

2023-08-30T10:19:26Z

El Plans furtats

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 30 ago 2023
Llínea 119:		Llínea 119:

	== El Plans furtats ==		== El Plans furtats ==
	Els plans del ~~'''~~Palau Real de Valéncia~~'''~~ es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].		Els plans del Palau Real de Valéncia es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].

	Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.		Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.