Palau de la Música de Valéncia - Historial de revisions

Jose2 en 18:07 7 jul 2024

2024-07-07T18:07:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 7 jul 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Polítiques del Palau ==		== Polítiques del Palau ==
	Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.		Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.

	== Referències==		== Referències==
	* Badenes, Gonzalo (1 de junio de 1987). «La noche de aquel día. Ritmo nº 578, Junio 1987, pág 96». Ritmo. p. 96		* Badenes, Gonzalo (1 de junio de 1987). «La noche de aquel día. Ritmo nº 578, Junio 1987, pág 96». Ritmo. p. 96

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2024-06-05T14:13:53Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 5 jun 2024
Llínea 25:		Llínea 25:

	==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====		==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====
	Un dels compositors valencians, [[Vicent Martin i Soler]], va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de ~~menut~~ format.		Un dels compositors valencians, [[Vicent Martin i Soler]], va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de chicotet format.

	==== Sala d'Exposicions ====		==== Sala d'Exposicions ====

Reval: /* Sala Joaquín Rodrigo */

2024-01-31T09:22:35Z

Sala Joaquín Rodrigo

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 31 gin 2024
Llínea 22:		Llínea 22:

	==== Sala Joaquín Rodrigo ====		==== Sala Joaquín Rodrigo ====
	La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.		La Sala [[Joaquín Rodrigo]] té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.

	==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====		==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====

Reval: /* Sala José Iturbi */

2024-01-31T09:22:25Z

Sala José Iturbi

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 31 gin 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	=== Els espais del Palau ===		=== Els espais del Palau ===
	==== Sala José Iturbi ====		==== Sala José Iturbi ====
	La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] José Iturbi, té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.		La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] [[José Iturbi]], té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.

	==== Sala Joaquín Rodrigo ====		==== Sala Joaquín Rodrigo ====

Reval: /* Sales Martín i Soler i Lucrecia Bori */

2024-01-31T09:22:00Z

Sales Martín i Soler i Lucrecia Bori

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 31 gin 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.		La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.

	==== Sales ~~Martín~~ i Soler i Lucrecia Bori ====		==== Sales Martin i Soler i Lucrecia Bori ====
	Un dels compositors valencians, ~~Vicente Martín~~ i Soler, va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.		Un dels compositors valencians, [[Vicent Martin i Soler]], va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.

	==== Sala d'Exposicions ====		==== Sala d'Exposicions ====

Reval: /* Els espais del Palau */

2024-01-31T09:20:58Z

Els espais del Palau

← Revisió anterior		Revisió de 09:20 31 gin 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	=== Els espais del Palau ===		=== Els espais del Palau ===
	* Sala José Iturbi		==== Sala José Iturbi ====
	La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] José Iturbi, té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.		La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] José Iturbi, té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.

	* Sala Joaquín Rodrigo		==== Sala Joaquín Rodrigo ====
	La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.		La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.

	* Sales Martín i Soler i Lucrecia Bori		==== Sales Martín i Soler i Lucrecia Bori ====
	Un dels compositors valencians, Vicente Martín i Soler, va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.		Un dels compositors valencians, Vicente Martín i Soler, va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.

	* Sala d'Exposicions		==== Sala d'Exposicions ====
	La Sala d'Exposicions es troba situada en el mateix pla que la Sala Joaquín Rodrigo i les sales de conferències. En 340 m2, este espai multiús acull tant mostres d'artistes plàstics com a exposicions de contingut musical, complement, en molts casos, dels cicles simfònics i de cambra.		La Sala d'Exposicions es troba situada en el mateix pla que la Sala Joaquín Rodrigo i les sales de conferències. En 340 m2, este espai multiús acull tant mostres d'artistes plàstics com a exposicions de contingut musical, complement, en molts casos, dels cicles simfònics i de cambra.

Reval en 09:19 31 gin 2024

2024-01-31T09:19:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 31 gin 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	Gràcies a una [[ampliació]] posterior, hi ha una tercera part subterrànea, que conta en unes quantes sales d'[[ensaig]], [[vestuari]]s, sales de gravació, i un nou espai destinat també a exposicions.		Gràcies a una [[ampliació]] posterior, hi ha una tercera part subterrànea, que conta en unes quantes sales d'[[ensaig]], [[vestuari]]s, sales de gravació, i un nou espai destinat també a exposicions.

			=== Els espais del Palau ===
			* Sala José Iturbi
			La sala principal, denominada des de [[maig]] de l'any [[1995]] José Iturbi, té 1790 localitats. És la sala més emblemàtica, l'image –junt en la frontera- més visible del Palau, a on tenen lloc els cicles simfònics. Conte ademés en un escenari de 190m2 de superfície i un fos que durant els concerts està cobert per les dos primeres files de butaques, pero que, en ocasions especials, s'ha destapat per a produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de graderíos, a abdós costats i darrere de l'escenari, de modo que els músics queden envolts pel públic.

			* Sala Joaquín Rodrigo
			La Sala Joaquín Rodrigo té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals lírics. Ha acollit cicles com el de Solistes Internacionals, Lied, Música Antiga i Barroca, Taller d'òpera, etc.

			* Sales Martín i Soler i Lucrecia Bori
			Un dels compositors valencians, Vicente Martín i Soler, va donar nom a la fins a llavors denominada Sala C en juny de l'any [[2001]]. Per la seua banda, la Sala D, va prendre el nom d'una veu valenciana: [[Lucrezia Bori]]. L'encarregada de descobrir la placa commemorativa, el 30 d'octubre de 2001, va ser la soprano Isabel Rei. Abdós sales poden acomodar unes 100 persones i són l'escenari ideal de conferències, llectures poètiques, cicles lliteraris, reunions, congressos i exposicions de menut format.

			* Sala d'Exposicions
			La Sala d'Exposicions es troba situada en el mateix pla que la Sala Joaquín Rodrigo i les sales de conferències. En 340 m2, este espai multiús acull tant mostres d'artistes plàstics com a exposicions de contingut musical, complement, en molts casos, dels cicles simfònics i de cambra.

	== Polítiques del Palau ==		== Polítiques del Palau ==

Reval en 09:14 31 gin 2024

2024-01-31T09:14:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 31 gin 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	El '''Palau de la Música de Valéncia''' (en [[castellà]], '''''Palacio de la Música de Valencia''''') és un [[edifici]] de la ciutat de [[Valéncia]] situat en l'antic [[llit]] del [[riu Túria]]. '''El Palau''' (com se li coneix popularment) conté unes quantes sales per a audicions musicals, [[congrés\|congressos]], [[exposició\|exposicions]], [[espectàcul]]s i proyeccions de [[cine]], entre atres [[activitat]]s.		El '''Palau de la Música de Valéncia''' (en [[castellà]], '''''Palacio de la Música de Valencia''''') és un [[edifici]] de la ciutat de [[Valéncia]] situat en l'antic [[llit]] del [[riu Túria]]. '''El Palau''' (com se li coneix popularment) conté unes quantes sales per a audicions musicals, [[congrés\|congressos]], [[exposició\|exposicions]], [[espectàcul]]s i proyeccions de [[cine]], entre atres [[activitat]]s.

			És també la sèu de l'Orquesta de Valéncia i de la Banda Municipal de Valéncia.

	== Trayectòria ==		== Trayectòria ==

Reval: /* Referències */

2024-01-31T09:12:52Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 31 gin 2024
Llínea 25:		Llínea 25:
	* Muelas, Pedro (8 de abril de 1984). «Muelas, Pedro: Cultura y Ayuntamiento firman el convenio del auditorio. Levante, 8-4-1984». Levante-EMV		* Muelas, Pedro (8 de abril de 1984). «Muelas, Pedro: Cultura y Ayuntamiento firman el convenio del auditorio. Levante, 8-4-1984». Levante-EMV
	* Peñafort, C. (27 de abril de 1987). «Peñafort, C.: Hoja del Lunes, 27-4-1987». La Hoja del Lunes		* Peñafort, C. (27 de abril de 1987). «Peñafort, C.: Hoja del Lunes, 27-4-1987». La Hoja del Lunes

			== Bibliografia ==
			* [https://www.gva.es/pdf/EP68053_es.pdf Palau de la Música. [[Generalitat Valenciana]]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 09:11 31 gin 2024

2024-01-31T09:11:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 31 gin 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	== Polítiques del Palau ==		== Polítiques del Palau ==
	Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.		Baix la direcció de [[Maria Irene Beneyto]], el Palau realisa campanyes per a acostar la cultura musical als més jóvens, i als ciutadans en general. Pero el Palau també ha segut motiu de polèmica: el [[22 de juliol]] de [[2005]] el Colectiu de Cantants en [[Valencià]] [[Ovidi Montllor]] es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Música, com a protesta que encara no hi havia actuat cap grup o artiste valencià que utilise la llengua pròpia com [[mig]] per a expressar-se.

	~~== Enllaços externs ==~~
	*[http://www.palaudevalencia.com/home.php?lang=v Pàgina del Palau de la Música i Congressos de Valéncia].
	*[http://teatres.gva.es/compania.php?laId=2549 Orquesta de Valéncia (Teatres de la Generalitat Valenciana)].

	== Referències==		== Referències==
Llínea 29:		Llínea 25:
	* Muelas, Pedro (8 de abril de 1984). «Muelas, Pedro: Cultura y Ayuntamiento firman el convenio del auditorio. Levante, 8-4-1984». Levante-EMV		* Muelas, Pedro (8 de abril de 1984). «Muelas, Pedro: Cultura y Ayuntamiento firman el convenio del auditorio. Levante, 8-4-1984». Levante-EMV
	* Peñafort, C. (27 de abril de 1987). «Peñafort, C.: Hoja del Lunes, 27-4-1987». La Hoja del Lunes		* Peñafort, C. (27 de abril de 1987). «Peñafort, C.: Hoja del Lunes, 27-4-1987». La Hoja del Lunes

			== Enllaços externs ==
			* [http://www.palaudevalencia.com/home.php?lang=v Pàgina del Palau de la Música i Congressos de Valéncia]
			* [http://teatres.gva.es/compania.php?laId=2549 Orquesta de Valéncia (Teatres de la Generalitat Valenciana)]

	[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]		[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]