Palau de la Granja - Historial de revisions

Lluísm en 18:13 1 ago 2025

2025-08-01T18:13:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 1 ago 2025
Llínea 56:		Llínea 56:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Palau Real de Riofrío]]		* [[Palau Real de Riofrío]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990]		* [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990]

Jose2 en 15:30 25 ago 2024

2024-08-25T15:30:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:30 25 ago 2024
Llínea 50:		Llínea 50:
	Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros.		Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros.

	Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a ~~ennoblirles~~, de la mateixa manera que en Versalles.		Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a ennoblir-les, de la mateixa manera que en Versalles.

	En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).		En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).

Jose2 en 18:05 7 jul 2024

2024-07-07T18:05:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 7 jul 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).		En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).

	==Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Palau Real de Riofrío]]		* [[Palau Real de Riofrío]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:08:59Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 28 ago 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.		En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.

	Un atre dels edificis del complex palatí és la ~~cridada~~ Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².		Un atre dels edificis del complex palatí és la nomenada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².

	L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.		L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.

Lluísm en 18:55 13 gin 2023

2023-01-13T18:55:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 13 gin 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].		El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].

	El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».		El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del [[monasteri del Parral]] de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

	El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya\|secuoyes]] o [[Avet\|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.		El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya\|secuoyes]] o [[Avet\|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.

Lluísm en 18:55 13 gin 2023

2023-01-13T18:55:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 13 gin 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».		El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

	El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya\|secuoyes]] o [[Avet\|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que ~~els seus restants~~ descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.		El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya\|secuoyes]] o [[Avet\|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.

	El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).		El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).

Lluísm en 18:54 13 gin 2023

2023-01-13T18:54:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 13 gin 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja\|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.		El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja\|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.

	El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].		El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].

	El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».		El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

Lluísm en 17:23 15 oct 2022

2022-10-15T17:23:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 15 oct 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	* [[Palau Real de Riofrío]]		* [[Palau Real de Riofrío]]

			== Referències ==
			* [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990]
			* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19180103-7.html Palacio Real de La Granja]
			* [https://www.elnortedecastilla.es/pg060514/prensa/noticias/Segovia/200605/14/VAL-SEG-101.html Palacio Real de La Granaja de San Ildefonso]

			== Bibliografia ==
			* Digard, Jeanne. Les jardins de la Granja et la sculpture décorative. París, 1934
			* Juárez Valero, E. "La cripta olvidada de Felipe V"
			* Llaguno, Eugenio de. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su Restauración. Tomo IV, pp. 110-14. Imprenta Real, 1829

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:07 26 abr 2022

2022-04-26T19:07:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 26 abr 2022
Llínea 70:		Llínea 70:
	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Palaus]]		[[Categoria:Palaus]]
			[[Categoria:Província de Segòvia]]
	[[Categoria:Segòvia]]		[[Categoria:Segòvia]]

Valencian: Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

2021-11-30T02:12:55Z

Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 30 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja]]		[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja]]

	[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja des ~~de els~~ jardins]]		[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja des dels jardins]]

	[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG\|thumb\|250px\|Pati de la Ferradura]]		[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG\|thumb\|250px\|Pati de la Ferradura]]

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 30 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja]]		[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja]]

	[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja des ~~de els~~ jardins]]		[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg\|thumb\|250px\|Palau de la Granja des dels jardins]]

	[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG\|thumb\|250px\|Pati de la Ferradura]]		[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG\|thumb\|250px\|Pati de la Ferradura]]