Pajet - Historial de revisions

Jose2 en 10:43 3 maig 2026

2026-05-03T10:43:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 3 maig 2026
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Cult ==		== Cult ==
	Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.		Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Jose2 en 18:06 27 dec 2025

2025-12-27T18:06:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 27 dec 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Cult ==		== Cult ==
	Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.		Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Jose2 en 11:00 11 set 2024

2024-09-11T11:00:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 11 set 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Cult ==		== Cult ==
	Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.		Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:32 25 jun 2024

2024-06-25T18:32:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 25 jun 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Lluísm en 14:37 4 abr 2024

2024-04-04T14:37:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 4 abr 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Cult ==		== Cult ==
	Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.		Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII\|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX\|XIX]], quan se l'associa a la cort.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:14 7 abr 2023

2023-04-07T19:14:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 7 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:SpeosArtemidos015d.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'Hatshepsut davant de Pajet]]		[[File:SpeosArtemidos015d.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'[[Hatshepsut]] davant de Pajet]]

	'''Pajet''' és en la [[mitologia egípcia]], una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com ''la que arrapa''. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega [[Artemisa]].		'''Pajet''' és en la [[mitologia egípcia]], una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com ''la que arrapa''. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega [[Artemisa]].

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Hatshepsut davant de Pajet '''Pajet''' és en la mitologia egípcia, una divinitat menor, de l…»

2023-04-07T19:14:19Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Hatshepsut davant de Pajet '''Pajet''' és en la mitologia egípcia, una divinitat menor, de l…»

Pàgina nova

[[File:SpeosArtemidos015d.jpg|thumb|250px|Representació d'Hatshepsut davant de Pajet]]

'''Pajet''' és en la [[mitologia egípcia]], una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com ''la que arrapa''. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega [[Artemisa]].

== Iconografia ==
Era representada com a dòna en cap de [[Lleó (animal)|lleona]], tocada en un disc solar entre dos banyes liriformes i dos plomes. La seua manifestació animal és un [[gat]] salvage i, més tart, una lleona, o un guepardo femella, una de les formes que podia prendre en encarnar-se.

== Mitologia ==
D'acort a les creències d'aquells temps, era capaç de dominar el [[fòc]] i de transformar-se en unes atres formes animals, com una [[serp]]. Era venerada perque se la considerava protectora del [[Sol]] i perque entre les seues facultats era capaç de favorir la riuada del [[Nil]]. Se la considerava aliada d'Osiris. Com a les deeses lleones, se la relaciona en les activitats guerreres, en els uadis i els oasis. En l'Imperi Nou acompanya a [[Amón]] i [[Nejbet]].

== Epítets ==
El seu nom significa “La que Arrapa”; és “La que Dilacera”, “La Destructora” i “La que Arrebata”. També és “Aquella que obri les vies de la Pluja Tempestuosa”, i en ocasions és la “Dama de Seth”. En els Texts de les Piràmides figura com a “Caçadora de la Nit en Garres Esmolades” i en el periodo tardà d'Egipte la veem com Isis-Pajet, la “Senyora de l'Escritura”.

== Cult ==
Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les [[Dinastia XVIII|dinasties XVIII]] i [[Dinastia XIX|XIX]], quan se l'associa a la cort.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en [[anglés]])
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pakhet}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]