Ozotoceros bezoarticus celer - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:53Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 25:		Llínea 25:
	Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.		Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.

	El [[pelaje]] general de ''O. b. celer'' és bayo en tenyida oliváceo. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[~~hocico~~]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.		El [[pelaje]] general de ''O. b. celer'' és bayo en tenyida oliváceo. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[morro]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.

	Les femelles, inclús les recent naixcudes, són reconeixibles puix, entre l'ull i l'orella —en el lloc en a on als machos li naixen les astes—, elles exhibixen un mechón de pèls blancs formant una mola.		Les femelles, inclús les recent naixcudes, són reconeixibles puix, entre l'ull i l'orella —en el lloc en a on als machos li naixen les astes—, elles exhibixen un mechón de pèls blancs formant una mola.

	El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc\|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro\|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el ~~hocico~~ i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.		El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc\|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro\|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el morro i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.

	== Costums ==		== Costums ==

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:42Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 56:		Llínea 56:
	Sumat a tot això, l'estat argentí té en proyecte el declarar-ho «monument natural nacional».<ref>{{cita web\|títul=H. Cámara de la Nació - Proyecte de Llei\|url=http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011\|fechaacceso=11 de juny de 2013\|fechaarchivo=10 d'octubre de 2012\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121010072741/http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011\|deadurl=yes}}</ref>		Sumat a tot això, l'estat argentí té en proyecte el declarar-ho «monument natural nacional».<ref>{{cita web\|títul=H. Cámara de la Nació - Proyecte de Llei\|url=http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011\|fechaacceso=11 de juny de 2013\|fechaarchivo=10 d'octubre de 2012\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121010072741/http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011\|deadurl=yes}}</ref>

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* ''[[Ozotoceros bezoarticus bezoarticus]]''		* ''[[Ozotoceros bezoarticus bezoarticus]]''
	* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''		* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:30:15Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''venado de les pampes argentines''', '''cérvol de les pampes australs''', o '''venado de camp austral''' ('''''Ozotoceros bezoarticus celer'''''), és una de les [[subespecie]]s en que es dividix la [[espècie]] ''[[Ozotoceros bezoarticus]]'', un [[Cervidae|cérvido]] de tamany mijà que forma el [[monotípico]] [[gènero (biologia)|gènero]] ''Ozotoceros''. Habita en estepas, praderies, sabanes, i xares obertes del centre-este d'[[Amèrica del Sur]].

== Distribució i hàbitat ==

La subespecie ''O. b. celer'' és un tàxon [[Endemisme|endèmic]] de la [[Argentina]] descrit originalment pel [[zoólogo]] i [[paleontòlec]] espanyol [[Ángel Cabrera Latorre]] en l'any 1943.<ref>Cabrera, A. 1943. Sobre la sistemàtica del venado i la seua variació individual i geogràfica. Revista del Museu de l'Argent (NS), Tom III, Zool 18: 5-41.</ref> Originalment s'hauria distribuït en tota la pampa argentina, des de la costa del [[Riu de l'Argent]] i del [[mar Argentina]] del [[oceà Atlàntic]] fins a casi el peu dels [[Vages]], per les planures herbosas del centre i sur de [[Província de Santa Fe|Santa Fe]], centre i sur de [[Província de Còrdova (Argentina)|Còrdova]], la major part de [[Província de Sant Luis|San Luis]], tota [[Província de Buenos Aires|Buenos Aires]], [[Província de la Pampa|La Pampa]], l'orient de [[Província de Riu Negre|Riu Negre]], i el noreste de [[Província del Chubut|Chubut]], en restants colectados per [[Francisco Pascasio Moreno]] en la vall inferior del [[riu Chubut]]. Contava en núcleus menors en arbustales oberts, pels que aplegava fins al nordest del [[Província del Neuquén|Neuquén]], i el surest de [[Província de Mendoza|Mendoza]].<ref name="Chébez">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|títul=Els que es van. Fauna argentina amenaçada 3.Mamífers|fechaacceso=30 d'octubre de 2012|idioma=espanyol|edició=1ª|any=2008|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1256-6|pàgines=336}}</ref>

=== Núcleu bonaerense ===

La [[baïa Samborombón]] és una de les dos úniques àrees que encara conserven poblacions d'esta subespecie. Fitogeográficamente correspon al [[districte fitogeográfico Pampeano Oriental]] de la [[província fitogeográfica Pampeana]], en ecotonos en la subdivisió fitogeográfica del Talar de conchilla del [[subdistrito fitogeográfico del Tala]], subvariante del [[districte fitogeográfico del Algarrobo]], pertanyent a la [[Província fitogeográfica de l'Espinal]].

Presenta pasturages naturals, majorment sense vegetació arbòrea o en escasses illetes de arbustos i arbolitos. Abunden les zones baixes, pantanosas, els cangrejales, i els chapulls d'[[aigua salobre]].<ref>Merino, M. L. (2003). Dieta i us de l'hàbitat del venado de les Pampes, ''Ozotoceros bezoarticus celer'' Cabrera 1943 (Mammalia-Cervídae) en la Baïa Samborombón, Buenos Aires, Argentina. Implicancias per a la seua conservació. PhD thesis Facultat de Ciències Naturals i Museu Universitat Nacional de l'Argent, Argentina.</ref> La principal àrea protegida d'esta baïa és el [[parc nacional Campos del Tuyú]], que prèviament havia segut una reserva privada administrada per la [[Fundació Vida Selvada Argentina]], la branca de la World Wildlife Fund que opera en l'Argentina. Atres dos àrees protegides —abdós provincials— que resguardar este núcleu són la reserva natural integral en accés restringit Baïa Samborombón, de 9311 ha, i la reserva natural integral Racó de Ajó, de 2311 ha. Este núcleu poblacional conta en prop de 200 venados.

=== Núcleu puntano ===

L'atre núcleu supervivent es presenta en el centre de la [[província de Sant Luis]] —la capital del qual, ''[[Sant Luis (Argentina)|Sant Luis de la punta del cerro dels Sèt Venados]]'', du el seu nom—.

Fitogeográficamente correspon al [[districte fitogeográfico Pampeano Occidental]] de la [[província fitogeográfica Pampeana]], en ecotonos en el [[districte fitogeográfico del Caldén]] de la [[província fitogeográfica de l'Espinal]]. És un ambient de sols arenencs en pasturages i lomas en illetes de chañares. L'àrea es troba continguda pel nort per les menudes localitats de Caçador, Alt Pelat, Travessia i Caldenadas; per l'est per la ruta provincial 27; pel sur per les menudes localitats de les Games i Centenari; i per l'oest aproximadament per la ruta provincial 3. Este núcleu poblacional conta en prop de 800 a 1000 venados.

== Descripció ==

Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.

El [[pelaje]] general de ''O. b. celer'' és bayo en tenyida oliváceo. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[hocico]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.

Les femelles, inclús les recent naixcudes, són reconeixibles puix, entre l'ull i l'orella —en el lloc en a on als machos li naixen les astes—, elles exhibixen un mechón de pèls blancs formant una mola.

El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el hocico i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.

== Costums ==

En part de l'any viu en manades de 6 a 11 eixemplars, pero antany es varen observar algunes integrades per 300 venados. El formar grups li és d'utilitat per a detectar la presència de depredadors. Quan un d'ells observa un motiu de perill, resopla i colpeja el pis en les seues pates; en fugir eleva la coa, i en fer-ho mostra l'escut anal blanc com a senyal de estampida. Antigament eren el [[Puma concolor|puma]] i el [[Panthera onca|yaguareté]] els seus predadores principals. El [[Lycalopex gymnocercus|rabosot gris]] o pampa ataca a les seues crío, de la mateixa manera que el gat montés (''[[Leopardus geoffroyi]]''). Els gossos dels llocs ganaders de la mateixa manera que els asilvestrados, predan tant sobre crío com sobre adults. Els caçadors furtivos completen els perills que esta subespecie presenta hui en dia.

S'alimenta de herbáceas, com a diverses espècies de gramíneas, leguminosas, i ciperáceas. Formen menudes manades de fins a una dotzena d'individus, que es dissolen en l'época de celosia, a fins de l'estiu, durant la qual els machos es mostren fortament territorials i agressius.

Aprofita els verdeos que ocorren després de les cremes de pasturages, ya que tots els ambients en els quals la subespecie ha conseguit sobreviure es manegen sobre la base de cremes prescrites.

Entre 2 a 3 mesos abans de la brama es renova la cornamenta del macho. La nova està recoberta per un teixit suau, aterciopelado i molt sensible. A fins de giner eixe teixit cau, i llavors el macho l'utilisarà per a exhibicions durant la celosia, topant a atres machos, i removent en elles el sol per a delimitar el seu territori. Després del apareamiento, i despuix d'una gestació que dura al voltant de 7 mesos, naix un cervatillo per femella, una volta acabat l'hivern, el que pesa 2,1 kg.<ref name="Chébez" /> Naix en una librea que ho camufla entre les mates de pastura, presentant un pelaje llarc en 4 a 5 rencs de marques llongitudinals blanques sobre un fondo gris acanelado. Les taques les perdrà als 75 a 90 dies. Recent als 7 mesos cau el pelaje llarc i ho canvia per un atre curt, el mateix que presenta l'eixemplar adult. Conviurà en la mare fins a la seua madurea.

Sofrixen alta mortalitat abans d'alcançar els 6 anys, per #lo que cada femella podrà generar solament de 3 a 5 venados en tota la seua vida.

== Conservació ==

Antigament esta subespecie era un dels mamífers més numerosos en el seu ecosistema. Estes abundants poblacions de sigles passats varen ser caçades per la seua carn i la seua pell, originalment per les #ètnia [[Amerindio|amerindias]], i posteriorment pels #colon de cultura occidental. En els sigles {{sigle|XIX}} i {{sigle|XX}}, a causa de la caça massiva de la que va anar objecte, i la reconversió del seu hàbitat per a dedicar-ho a la crío de ganado vacú i oví, i a l'agricultura, s'ha tornat una subespecie en sério risc d'extinció. La #intens disminució de les seues poblacions es va produir per la modificació del seu hàbitat i per la competència ecològica del ganado; les malalties infeccioses, sobretot la [[glosopeda|febra aftosa]], varen mermar la seua població en el {{sigle|XIX||s}}. Hui habita solament en àrees aïllades, marginals en els seus aspectes agropecuariamente productius,<ref>Jackson, J. I. & Giulietti, J. D. 1988. The Food Habits of Pampes Deer Ozotoceros bezoarticus celer in Relation to its Conservation in a Relict Natural Grassland in Argentina. Biological Conservation 45:1-10.</ref> aixina com també en àrees protegides o grans emprendimientos particulars.

Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de [[Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades|CITES]].

La [[província de Buenos Aires]], primer per mig del decret 7913/84, i posteriorment a través de la llei n.º 11689 sancionada el 12 d'octubre de 1995<ref>[http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/legislacion/l-11689.html Llei n.° 11689]</ref> i el seu decret reglamentari (2846/97), ho va declarar «monument natural provincial», màxim grau de protecció que pot concedir-se-li a una espècie protegida, quedant en veda total i permanent com a espècie de caça.<ref>Volpato, Guillermo (2004). Una aproximació a la valoració del chapull de Baïa de Samborombón. #FAÇ, 10 (19). pp. 105-116. ISSN 0328-4050</ref> Esta província, per mig de la llei 12678/01 de l'any 2001, li va otorgar a la localitat de [[General Lavalle]] el títul de «capital provincial del venado de les pampes». Per una atra part, per mig de l'ordenança 704/98 i el decret 285/98 de l'any 1998, el consell deliberante del [[partit de General Lavalle]] ho va declarar «patrimoni històric cultural natural».<ref name="Jefatura">[http://www.ambiente.gov.ar/archivos/web/normativa/file/res_340_11_anexo01.pdf Ozotoceros bezoarticus en l'Argentina.] {{Wayback|url=http://www.ambiente.gov.ar/archivos/web/normativa/file/res_340_11_anexo01.pdf |dona't=20121014115006 }} Jefatura de gabinet de ministres. Secretària d'ambient i desenroll sustentable. (pdf). 2011. Consultat l'11 de juny de 2013.</ref>

La [[província de Sant Luis]], per mig de la llei 4778 de l'any 1987, ho va declarar «monument natural provincial», pero dita norma va ser derogada per mig de la llei 5499/04, que va canviar la categoria corresponent a este tàxon per la «d'interés públic».<ref name="Jefatura" />

Sumat a tot això, l'estat argentí té en proyecte el declarar-ho «monument natural nacional».<ref>{{cita web|títul=H. Cámara de la Nació - Proyecte de Llei|url=http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011|fechaacceso=11 de juny de 2013|fechaarchivo=10 d'octubre de 2012|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121010072741/http://www1.hcdn.gov.ar/proyxml/expediente.asp?fonaments=si&numexp=1607-D-2011|deadurl=yes}}</ref>

== Vejau també ==
* ''[[Ozotoceros bezoarticus bezoarticus]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus uruguayensis]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus arerunguaensis]]''
* [[Els Venados|Proyecte de parc nacional Els Venados]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]