Ozotoceros bezoarticus bezoarticus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:10Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 13:		Llínea 13:
	Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.		Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.

	El [[pelaje]] general de ''O. b. bezoarticus'' és de tons acanelados, variant de bayo-rojós a un pàlit marró-rojós. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[~~hocico~~]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.		El [[pelaje]] general de ''O. b. bezoarticus'' és de tons acanelados, variant de bayo-rojós a un pàlit marró-rojós. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[morro]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.

	El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc\|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro\|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el ~~hocico~~ i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.		El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc\|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro\|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el morro i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.

	== Costums ==		== Costums ==

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:42Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 32:		Llínea 32:
	Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de [[Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades\|CITES]].		Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de [[Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades\|CITES]].

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''		* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''
	* ''[[Ozotoceros bezoarticus celer]]''		* ''[[Ozotoceros bezoarticus celer]]''

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:33:14Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''venado de les pampes brasiler''', o '''cérvol de les pampes del Tancat''', ('''''Ozotoceros bezoarticus bezoarticus''''') és una de les [[subespecie]]s en que es dividix la [[espècie]] ''[[Ozotoceros bezoarticus]]'', un [[Cervidae|cérvido]] de tamany mijà que forma el [[monotípico]] [[gènero (biologia)|gènero]] ''Ozotoceros''. Habita en [[Estepa|estepas]], [[praderies]], [[Sabana|sabanes]], i xares obertes del centre i noreste d'[[Amèrica del Sur]].

== Distribució i hàbitat ==

Esta subespecie habitava originalment des de les sabanes del [[Ecorregión del Tancat|Tancat]] al sur de la [[Amazònia]], el planalto-matogrossense, i la part superior del [[ric São Francisco]], fins al centre i surest del [[Brasil]].<ref>Pinder, L. 1994. Status of Pampes deer in Brazil. In: S. González, M. Merino, M. Gimenez-Dixon and S. Ellis (eds), Seal Population and Habitat Viability Assessment for the Pampes Deer (Ozotoceros bezoarticus). Report CBSG/IUCN,, Apple Valley, Minnesota, USA.</ref>

Linnaeus, en l'any 1758, va senyalar que la localitat tipo de l'espècie (després aplicable a la seua subespecie) era: ''«Habitat in America australis»''. En l'any 1911 Thomas la va restringir a: «Pernambuco, Brasil.»

== Descripció ==

Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 [[kg]]. El factor principal de [[dimorfisme sexual]], no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.

El [[pelaje]] general de ''O. b. bezoarticus'' és de tons acanelados, variant de bayo-rojós a un pàlit marró-rojós. Mostren invariablement marques blanques al voltant del [[hocico]], en la cara interna de les [[orella]]s, la part inferior del [[coll]], el [[pancha]] i la cara inferior de la [[coa]], que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.

El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor [[almesc|almizclado]], secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de [[Estro|celosia]]. Atres glándulas, ubicades en el hocico i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.

== Costums ==

S'alimenta de herbáceas, com a diverses espècies de gramíneas, leguminosas, i ciperáceas. Formen menudes manades de fins a una dotzena d'individus, que es dissolen en l'época de celosia, a fins de l'estiu, durant la qual els machos es mostren fortament territorials i agressius.

Entre 2 a 3 mesos abans de la brama es renova la cornamenta del macho. La nova està recoberta per un teixit suau, aterciopelado i molt sensible. A fins de giner eixe teixit cau, i llavors el macho l'utilisarà per a exhibicions durant la celosia, topant a atres machos, i removent en elles el sol per a delimitar el seu territori. Després del apareamiento, i despuix d'una gestació que dura al voltant de 7 mesos, naix un cervatillo per femella, una volta acabat l'hivern. Conviurà en la mare fins a la seua madurea.

== Conservació ==

Les majors poblacions existents d'esta subespecie es ubicadan en el noreste de l'ecosistema del Tancat a on viuen uns 2000 venados. Va ser redescubierta una aïllada població —única del surest brasiler— d'esta subespecie en el [[estat de Paraná]], la qual va ser estima en menys de 100 venados.<ref>Braga, F. G., González, S. and Maldonado, J. I. 2005. Characterization of the genetic variability of Pampes deer in the state of Paraná. Deer Specialist Group News, Uruguay 20: 2-4.</ref> La població més important es troba en el [[parc nacional dones Emas]] estat de [[Goiás]].

Antigament esta subespecie era un dels mamífers més numerosos en el seu ecosistema. Estes abundants poblacions de sigles passats varen ser caçades per la seua carn i la seua pell, originalment per les #ètnia [[Amerindio|amerindias]], i posteriorment pels #colon de cultura occidental. En els sigles {{sigle|XIX}} i {{sigle|XX}}, a causa de la caça massiva de la que va anar objecte, i la reconversió del seu hàbitat per a dedicar-ho a la crío de ganado vacú i oví, a l'agricultura, i a la forestación, s'ha tornat una subespecie sériament amenaçada. L'intensa disminució de les seues poblacions es va produir per la modificació del seu hàbitat i per la competència ecològica del ganado; les malalties infeccioses, sobretot la [[glosopeda|febra aftosa]], varen mermar la seua població en el {{sigle|XIX||s}}. Hui habita solament en àrees aïllades, marginals en els seus aspectes agropecuariamente productius, aixina com també en àrees protegides o grans emprendimientos particulars.

Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de [[Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades|CITES]].

== Vejau també ==
* ''[[Ozotoceros bezoarticus leucogaster]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus celer]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus uruguayensis]]''
* ''[[Ozotoceros bezoarticus arerunguaensis]]''

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]