ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:18:08Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:18 8 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	Un '''ou''' és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al [[embrió]] quan el [[òvul]] és [[fecundació\|fecundado]],<ref>{{Cita lliure\|llinages=Sánchez-Lafuente\|nomene=Antonio Car\|títul=#Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408\|url=https://books.google.és/books?aneu=49xajowEKvoC&pg=PT139&dq=ou+és+un+cos+redonejat&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwis14rqv8bZAhVD0xQKHc7pDSwQ6AEIQDAF#v=onepage&q=ou%20és%20un%20cos%20redonejat&f=false\|fechaacceso=27 de febrer de 2018\|data=19 d'abril de 2013\|editorial=IC Editorial\|isbn=9788483647363\|idioma=és}}</ref> convertint-se aixina en [[zigot]]. Posen ous els [[vertebrats]] [[Oviparidad\|ovípars]], en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts [[invertebrats]]. Esta és la forma de reproducció de molts [[Pisces\|peixos]], [[Amphibia\|amfibis]] i [[Reptilia\|reptils]], totes les [[aus]], els [[Mammalia\|mamífers]] [[Monotremata\|monotrema]] i la majoria dels [[Insecta\|insectes]] i [[Arachnida\|aràcnits]]. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'[[ovoviviparismo]].		Un '''ou''' és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al [[embrió]] quan el [[òvul]] és [[fecundació\|fecundado]],<ref>{{Cita lliure\|llinages=Sánchez-Lafuente\|nomene=Antonio Car\|títul=#Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408\|url=https://books.google.és/books?aneu=49xajowEKvoC&pg=PT139&dq=ou+és+un+cos+redonejat&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwis14rqv8bZAhVD0xQKHc7pDSwQ6AEIQDAF#v=onepage&q=ou%20és%20un%20cos%20redonejat&f=false\|fechaacceso=27 de febrer de 2018\|data=19 d'abril de 2013\|editorial=IC Editorial\|isbn=9788483647363\|idioma=és}}</ref> convertint-se aixina en [[zigot]]. Posen ous els [[vertebrats]] [[Oviparidad\|ovípars]], en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts [[invertebrats]]. Esta és la forma de reproducció de molts [[Pisces\|peixos]], [[Amphibia\|amfibis]] i [[Reptilia\|reptils]], totes les [[aus]], els [[Mammalia\|mamífers]] [[Monotremata\|monotrema]] i la majoria dels [[Insecta\|insectes]] i [[Arachnida\|aràcnits]]. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'[[ovoviviparismo]].

	Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del [[Struthio camelus\|esturç]], de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix,~~<ref name=esturç></ref>~~ encara que el ya extint ''[[Aepyornis]]'' i alguns [[Dinosauria\|dinosauris]] posaven ous majors. El zunzuncito (''[[Mellisuga helenae]]'') produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram.<ref name=colibri>{{Cita web \|url=http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 \|títul=Mellisuga helenae: l'au més menuda del món \|fechaacceso=4 de setembre de 2015 \|llinage=Pantaleón \|nom=José Miguel \|data=setembre de 2015 \|obra=Proyecte Serra de Basa \|editor=Raúl García de Parets \|fechaarchivo=24 de juny de 2021 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210624201025/http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 \|deadurl=yes }}</ref> Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres [[invertebrat]]s tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados.		Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del [[Struthio camelus\|esturç]], de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix, encara que el ya extint ''[[Aepyornis]]'' i alguns [[Dinosauria\|dinosauris]] posaven ous majors. El zunzuncito (''[[Mellisuga helenae]]'') produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram.<ref name=colibri>{{Cita web \|url=http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 \|títul=Mellisuga helenae: l'au més menuda del món \|fechaacceso=4 de setembre de 2015 \|llinage=Pantaleón \|nom=José Miguel \|data=setembre de 2015 \|obra=Proyecte Serra de Basa \|editor=Raúl García de Parets \|fechaarchivo=24 de juny de 2021 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210624201025/http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 \|deadurl=yes }}</ref> Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres [[invertebrat]]s tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados.


Llínea 23:		Llínea 23:
	[[Categoria:Térmens zoològics		[[Categoria:Térmens zoològics
	]]		]]

			== Referències ==
			<references />

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:45:05Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{Referències adicionals|t=20210228163104|zoologia}}

Un '''ou''' és un cos redonejat de tamany i durea variables, que les femelles de diversos grups d'animals produïxen, i que sustenta i protegix al [[embrió]] quan el [[òvul]] és [[fecundació|fecundado]],<ref>{{Cita lliure|llinages=Sánchez-Lafuente|nomene=Antonio Car|títul=#Elaboració bàsiques i plats elementals en hortalices, llegums secs, pastes, arrossos i ous. HOTR0408|url=https://books.google.és/books?aneu=49xajowEKvoC&pg=PT139&dq=ou+és+un+cos+redonejat&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwis14rqv8bZAhVD0xQKHc7pDSwQ6AEIQDAF#v=onepage&q=ou%20és%20un%20cos%20redonejat&f=false|fechaacceso=27 de febrer de 2018|data=19 d'abril de 2013|editorial=IC Editorial|isbn=9788483647363|idioma=és}}</ref> convertint-se aixina en [[zigot]]. Posen ous els [[vertebrats]] [[Oviparidad|ovípars]], en poc o cap desenroll dins de la mare, aixina com molts [[invertebrats]]. Esta és la forma de reproducció de molts [[Pisces|peixos]], [[Amphibia|amfibis]] i [[Reptilia|reptils]], totes les [[aus]], els [[Mammalia|mamífers]] [[Monotremata|monotrema]] i la majoria dels [[Insecta|insectes]] i [[Arachnida|aràcnits]]. Quan l'ou es desenrolla dins de la mare es parla d'[[ovoviviparismo]].

Els ous dels reptils, aus i monotrema estan rodejats per un cascarón protector que pot ser flexible o no. L'ou del [[Struthio camelus|esturç]], de fins a 1,5 kg, és el major ou actual que es coneix,<ref name=esturç></ref> encara que el ya extint ''[[Aepyornis]]'' i alguns [[Dinosauria|dinosauris]] posaven ous majors. El zunzuncito (''[[Mellisuga helenae]]'') produïx el menor ou d'au conegut: pesa mig gram.<ref name=colibri>{{Cita web |url=http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 |títul=Mellisuga helenae: l'au més menuda del món |fechaacceso=4 de setembre de 2015 |llinage=Pantaleón |nom=José Miguel |data=setembre de 2015 |obra=Proyecte Serra de Basa |editor=Raúl García de Parets |fechaarchivo=24 de juny de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210624201025/http://www.sierradebaza.org/index.php/mapa-web/79-reportages/739-13-07-notic9 |deadurl=yes }}</ref> Els ous d'alguns reptils i de la majoria dels peixos són menors, i els de els insectes i uns atres [[invertebrat]]s tenen encara menys tamany, pero no estan calcificados.

L'estudi dels ous, i particularment dels de les aus, es diu [[oología]].

[[Categoria:Ous
]]
[[Categoria:Térmens zoològics
]]

Ou (biologia) - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat