Ottawa - Historial de revisions

Valencian en 15:12 7 dec 2022

2022-12-07T15:12:03Z

Valencian en 13:33 7 dec 2022

2022-12-07T13:33:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 7 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]		[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]
			[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
			[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
			[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].		'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

Llínea 14:		Llínea 17:

	== Història ==		== Història ==
	~~[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]~~
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	~~[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]~~
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".

Valencian: /* Història */

2022-12-07T13:32:29Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:32 7 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".

Valencian: Text reemplaça - ' al tossal' a ' en el tossal'

2022-12-06T20:40:51Z

Text reemplaça - ' al tossal' a ' en el tossal'

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 6 dec 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

Valencian: Text reemplaça - ' turó' a ' tossal'

2022-12-06T20:38:40Z

Text reemplaça - ' turó' a ' tossal'

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 6 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del ~~turó~~ al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al ~~turó~~ en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al ~~turó~~ completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del ~~turó~~, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

Valencian: Desfeta la revisió 252139 de Valencian (disc.)

2022-12-06T20:37:22Z

Desfeta la revisió 252139 de Valencian (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 20:37 6 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament ~~deltossal~~ al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del turó al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament ~~altossal~~ en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens ~~altossal~~ completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest ~~deltossal~~, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al turó en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al turó completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del turó, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

Valencian: Text reemplaça - ' turó' a 'tossal'

2022-12-06T20:35:57Z

Text reemplaça - ' turó' a 'tossal'

← Revisió anterior		Revisió de 20:35 6 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament ~~del turó~~ al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament deltossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament ~~al turó~~ en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens ~~al turó~~ completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest ~~del turó~~, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament altossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens altossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest deltossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

Jose2 en 20:30 6 dec 2022

2022-12-06T20:30:21Z

Valencian en 20:14 6 dec 2022

2022-12-06T20:14:41Z

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 == Orige del nom ==
 El nom "Ottawa" és derivat de la paraula [[Algonquino|algonquina]] Odawa que significa "al comerç".
 == Referències ==

Valencian en 20:02 6 dec 2022

2022-12-06T20:02:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 6 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'est de [[Toronto]] i 200 a l'oest de [[Montreal]].		'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'est de [[Toronto]] i 200 a l'oest de [[Montreal]].

	Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}.~~<ref name=2011popest/>~~ Encara que en ella predomina la població anglófona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües (anglés i francés).		Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglófona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües (anglés i francés).

	El [[31 de decembre]] de [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al nort.		El [[31 de decembre]] de [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al nort.

← Revisió anterior		Revisió de 13:33 7 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]		[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]
			[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
			[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
			[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].		'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

Llínea 14:		Llínea 17:

	== Història ==		== Història ==
	~~[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]~~
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	~~[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]~~
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".

← Revisió anterior		Revisió de 13:32 7 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|~~esquerra~~\|~~miniatura~~\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 6 dec 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 6 dec 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del ~~turó~~ al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".
Llínea 21:		Llínea 21:
	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al ~~turó~~ en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al ~~turó~~ completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del ~~turó~~, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

← Revisió anterior		Revisió de 15:12 7 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]		[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|thumb\|250px\|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX ~~XIX sigle~~, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en ~~gegantins~~ trens de fusta en destinació al port de Quebec]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|thumb\|250px\|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del sigle XIX, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en jagantins trens de fusta en destinació al port de Quebec.]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|thumb\|250px\|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].		'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

	Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població ~~anglófona~~, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües ([[anglés]] i [[francés]]).		Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglòfona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües ([[anglés]] i [[francés]]).

	El [[31 de decembre]] de l'any [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al [[nort]].		El [[31 de decembre]] de l'any [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al [[nort]].

	Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[~~Alemània~~]] ([[~~Berlín~~]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires\|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.\|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana\|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec\|quebequés]] del riu Ottawa.		Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[Alemanya]] ([[Berlin]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires\|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.\|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana\|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec\|quebequés]] del riu Ottawa.

	A pesar de la falta de districte federal, existix la [[Comissió de la Capital Nacional]] (en anglés ''National Capital Commission'', en francés ''Commission de la capitale nationale''), un departament del govern federal la responsabilitat del qual és embellir la Regió de la Capital Nacional i mantindre els seus parcs i atraccions històriques.<ref>[http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 About the NCC] {{Wayback\|url=http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 \|dona't=20060202202612 }} - National Capital Commission / Commission de la capitale nationale</ref>		A pesar de la falta de districte federal, existix la [[Comissió de la Capital Nacional]] (en anglés ''National Capital Commission'', en francés ''Commission de la capitale nationale''), un departament del govern federal la responsabilitat del qual és embellir la Regió de la Capital Nacional i mantindre els seus parcs i atraccions històriques.<ref>[http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 About the NCC] {{Wayback\|url=http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 \|dona't=20060202202612 }} - National Capital Commission / Commission de la capitale nationale</ref>
Llínea 23:		Llínea 23:
	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'~~època~~.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des de a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'época.

	El [[20 de ~~desembre~~]] de [[1859]] es varen escomençar a construir els [[Parlament del Canadà\|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.		El [[20 de decembre]] de [[1859]] es varen escomençar a construir els [[Parlament del Canadà\|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.

	L'[[1 de juliol]] de l'any [[1867]], la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.		L'[[1 de juliol]] de l'any [[1867]], la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.

← Revisió anterior		Revisió de 20:30 6 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]		[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes d'Ottawa]]
	'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'est de [[Toronto]] i 200 a l'oest de [[Montreal]].		'''Ottawa''' és la [[Capital (política)\|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

	Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglófona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües (anglés i francés).		Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd\|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd\|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglófona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües ([[anglés]] i [[francés]]).

	El [[31 de decembre]] de [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al nort.		El [[31 de decembre]] de l'any [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units\|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al [[nort]].

	Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[Alemània]] ([[Berlín]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires\|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.\|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana\|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec\|quebequés]] del riu Ottawa.		Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[Alemània]] ([[Berlín]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires\|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.\|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana\|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec\|quebequés]] del riu Ottawa.
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]		[[Archiu:First_camp_by_By.jpg\|esquerra\|miniatura\| ''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]
	[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del turó al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec.]]		[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg\|esquerra\|miniatura\| Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del turó al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]
	[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de 1916]]		[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg\|esquerra\|miniatura\| Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]
	La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".		La regió d'Ottawa fon molt de temps un assentament de la nació dels [[ottawes]] ''(Ottawa'' en anglès; ''{{Lang\|alq\|Odawa}}'' en [[algonquins\|algonquin]]), d’ací el seu nom actual. El [[riu Ottawa]] <ref>http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O</ref> ''que llimitava'' en la ciutat fon nomenat ''Kichi Sibi'' o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".

	El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any 1800, en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, ~~cosa~~ que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del sigle XIX i durant un sigle, el comerç de fusta en Anglaterra donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>		El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec\|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)\|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació\|llengua=en\|nom=A. R. M.\|cognom=Lower\|article=The Trade in Square Timber\|publicació=Contributions to Canadian Economics\|volum=6\|any=1933\|pàgines=40–61\|jstor=stable/136562}}.</ref>

	Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els Estats Units intentaren ~~envair~~ l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al turó en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal ~~d’allojar~~ als seus homens al turó completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del turó, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En 1828, el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En 1855, per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.		Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort\|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al turó en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al turó completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del turó, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

	El 31 de desembre de 1857,<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des ~~d’a~~ on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.		El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre\|nom=Jacques\|cognom=Lacoursière\|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896\|editorial=Éditions du Septentrion\|any=1996\|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà\|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit\|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec\|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)\|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

	El 20 de desembre de 1859 es ~~van~~ escomençar a construir els [[Parlament del Canadà\|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.		El [[20 de desembre]] de [[1859]] es varen escomençar a construir els [[Parlament del Canadà\|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang\|en\|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.

	L'1 de juliol de 1867, la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.		L'[[1 de juliol]] de l'any [[1867]], la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.

	== Referències ==		== Referències ==