Orde del Temple - Historial de revisions

Xavier: /* El Temple en el Regne de Valéncia */

2026-02-08T11:58:10Z

El Temple en el Regne de Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 8 feb 2026
Llínea 74:		Llínea 74:
	En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense ànim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases pròximes, en la parròquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xàtiva]], en [[1244]], reberen la mitat de la dàrsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].		En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense ànim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases pròximes, en la parròquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xàtiva]], en [[1244]], reberen la mitat de la dàrsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].

	En l'any [[1294]] reberen [[~~Penyíscola~~]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.		En l'any [[1294]] reberen [[Peníscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0		* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0

Xavier en 11:56 8 feb 2026

2026-02-08T11:56:30Z

Mostrar els canvis

Jose2 en 18:34 29 dec 2025

2025-12-29T18:34:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 29 dec 2025
Llínea 70:		Llínea 70:

	En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.		En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0		* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0

Jose2 en 10:35 10 set 2025

2025-09-10T10:35:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 10 set 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	Per tant, la vestimenta d'un Cavaller estava formada per:		Per tant, la vestimenta d'un Cavaller estava formada per:
	* Dos camises.		* Dos camises
	* Dos pars de calces de burel.		* Dos pars de calces de burel
	* Un saig.		* Un saig
	* Dos calçons.		* Dos calçons
	* Una capa.		* Una capa
	* Una pelliça (prenda forrada de pell).		* Una pelliça (prenda forrada de pell)
	* Dos mants (uno per a l'hivern i un atre per a l'estiu).		* Dos mants (uno per a l'hivern i un atre per a l'estiu)
	* Un cinturó ample de cuiro.		* Un cinturó ample de cuiro
	* Dos bonets.		* Dos bonets
	* Una túnica de manegues estretes.		* Una túnica de manegues estretes

	En el camp militar, est estava compost per:		En el camp militar, est estava compost per:
Llínea 70:		Llínea 70:

	En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.		En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0		* https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0

Valencian: Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip'

2025-08-17T09:15:12Z

Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip'

← Revisió anterior		Revisió de 09:15 17 ago 2025
Llínea 63:		Llínea 63:

	== El Temple en el Regne de Valéncia ==		== El Temple en el Regne de Valéncia ==
	N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d'Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[~~Castielfabit~~]], [[Ademus]] i [[Sertella]].		N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d'Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabip]], [[Ademus]] i [[Sertella]].

	A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d'este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.		A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d'este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2025-07-25T17:54:16Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:27:07Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:33Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, a poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l’historia. De fet, es creure que l’orige d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l’[[Arca de l’Aliança]] que contindria valioses relíquies sagrades.		En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l’historia. De fet, es creure que l’orige d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l’[[Arca de l’Aliança]] que contindria valioses relíquies sagrades.

	Segons certes llegendes, l’'''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].		Segons certes llegendes, l’'''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].

Jose2: Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

2024-09-12T18:53:21Z

Text reemplaça - ' l’a' a ' l'a'

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 12 set 2024
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Caiguda de l'orde del Temple ==		== Caiguda de l'orde del Temple ==
	Per tota [[Europa]] els templaris acumulaven prestigi, influencia i possessions. Felip IV de [[França]], el Fermos, en bancarrota permanent, codiciava estos bens. Quan un antic templari, expulsat de l'Orde, aparegue contant tota classe de calumnies sobre els seus antics companyers, Felip IV no tarda en trobar uns atres extemplaris que les recolzaren i, aprofitant-se de la debilititat de carater del Papa Clement V, consegui que este decretara ~~l’arrest~~ de tots els templaris. El [[13 d'octubre]] de [[1307]] foren arrestats en tota França. Obtingudes confessions baix tortura, l’Orde fon dissolta en [[1312]] i els seus bens passaren, principalment, als hospitalaris.		Per tota [[Europa]] els templaris acumulaven prestigi, influencia i possessions. Felip IV de [[França]], el Fermos, en bancarrota permanent, codiciava estos bens. Quan un antic templari, expulsat de l'Orde, aparegue contant tota classe de calumnies sobre els seus antics companyers, Felip IV no tarda en trobar uns atres extemplaris que les recolzaren i, aprofitant-se de la debilititat de carater del Papa Clement V, consegui que este decretara l'arrest de tots els templaris. El [[13 d'octubre]] de [[1307]] foren arrestats en tota França. Obtingudes confessions baix tortura, l’Orde fon dissolta en [[1312]] i els seus bens passaren, principalment, als hospitalaris.

	En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.		En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.

Jose2 en 17:27 6 abr 2024

2024-04-06T17:27:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 6 abr 2024
Llínea 69:		Llínea 69:
	En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].		En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].

	En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.		En l'any [[1294]] reberen [[Penyiscola]], que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, [[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benicarló]], [[Les Coves de Vinromà]], [[Sarratella]], [[Tírig]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Vinaròs]] i moltes atres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 25 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Templarsign.jpg\|190px\|thumbnail\|right\|Sagell dels cavallers templaris que mostra a dos membres de l'orde pujats en un sol cavall, símbol de la seua pobrea. També és visible: "''Sigillum Militum Xpisti''" ("Sagell dels soldats de Crist").]]		[[Archiu:Templarsign.jpg\|190px\|thumbnail\|right\|Sagell dels cavallers templaris que mostra a dos membres de l'orde pujats en un sol cavall, símbol de la seua pobrea. També és visible: "''Sigillum Militum Xpisti''" ("Sagell dels soldats de Crist").]]
	En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt ~~d’efectius~~, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construïdes sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.		En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d'efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construïdes sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.

	En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l'Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].		En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l'Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].

	Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l'exenció ~~d’imposts~~.		Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l'exenció d'imposts.

	== Història ==		== Història ==
	En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l'historia. De fet, es creure que l'orige ~~d’esta~~ Orde esta lligat a la recuperacio de l'[[Arca de l'Aliança]] que contindria valioses relíquies sagrades.		En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l'historia. De fet, es creure que l'orige d'esta Orde esta lligat a la recuperacio de l'[[Arca de l'Aliança]] que contindria valioses relíquies sagrades.

	Segons certes llegendes, l''''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].		Segons certes llegendes, l''''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].
Llínea 13:		Llínea 13:
	L'enigma ve a la hora de plantejar-se lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l'[[Arca de l'Aliança]]. A lo llarc dels temps, els Templaris alçaren impressionants castells en fermosos parages com el famós castell de [[Ponferrada]].		L'enigma ve a la hora de plantejar-se lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l'[[Arca de l'Aliança]]. A lo llarc dels temps, els Templaris alçaren impressionants castells en fermosos parages com el famós castell de [[Ponferrada]].

	Foren les enormes riquees dels '''Templaris''' les que despertaren la gonia dels sobirans i Papes, i es el desig ~~d’apoderar~~-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l'Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.		Foren les enormes riquees dels '''Templaris''' les que despertaren la gonia dels sobirans i Papes, i es el desig d'apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l'Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.

	Les costums dels '''Templaris''' foren també l'objecte de les acusacions. Se'ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de chafar i escopir sobre la creu en el rit ~~d’iniciacio~~, de tindre conductes homosexuals, ~~d’adorar~~ a una espècie ~~d’idol~~ en cara de dimoni nomenat Baphomet, etc.		Les costums dels '''Templaris''' foren també l'objecte de les acusacions. Se'ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de chafar i escopir sobre la creu en el rit d'iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d'adorar a una espècie d'idol en cara de dimoni nomenat Baphomet, etc.

	Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte a on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.		Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte a on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.
Llínea 63:		Llínea 63:

	== El Temple en el Regne de Valéncia ==		== El Temple en el Regne de Valéncia ==
	N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre els regnes ~~d’Aragó~~ i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].		N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d'Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].

	A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir ~~d’este~~ moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.		A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d'este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.

	En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].		En la conquista de [[Mallorca]] contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d'estes donacions: en [[1227]] el castell de Pulpis; en [[1233]] el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de [[Burriana]]; en [[1237]] el poble de Seca. Conquistada la ciutat de [[Valéncia]], en [[1238]], els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de [[Xativa]], en [[1244]], reberen la mitat de la darsena de [[Dénia]] i, dos anys més tart, les alqueries de [[Moncada]] i [[Carpesa]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 24 jul 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construïdes sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.		En l'[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l'ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En l'any [[1118]], el cavaller francés Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l'intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l'oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construïdes sobre l'antic Temple de Salomó, raó per la qual l'orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.

	En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar ~~l’Orde~~ i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].		En l'any[[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l'Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d'uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d'ara també tindrien com a finalitat la lluita contra l'infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].

	Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa ~~l’exenció~~ d’imposts.		Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d'una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l'exenció d’imposts.

	== Història ==		== Història ==
	En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de ~~l’historia~~. De fet, es creure que ~~l’orige~~ d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l’[[Arca de ~~l’Aliança~~]] que contindria valioses relíquies sagrades.		En els seus comences esta Orde era de caràcter humil pero, poc a poc foren acumulant innumerables riquees i tesors que han alçat l'admiracio i el misteri a lo llarc de l'historia. De fet, es creure que l'orige d’esta Orde esta lligat a la recuperacio de l'[[Arca de l'Aliança]] que contindria valioses relíquies sagrades.

	Segons certes llegendes, l’'''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].		Segons certes llegendes, l''''Orde dels Templaris''' no fon creada per a combatre als infidels i reconquistar els [[Sants Llocs]], sino per ad assegurar la custodia d'estes una vegada rescatats. Ells hi havien de ser els primers en penetrar en el santuari subterraneu del [[Temple de Salomo]].

	L'enigma ve a la hora de plantejar-se lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l'[[Arca de ~~l’Aliança~~]]. A lo llarc dels temps, els Templaris alçaren impressionants castells en fermosos parages com el famós castell de [[Ponferrada]].		L'enigma ve a la hora de plantejar-se lo que hi havia en dit santuari que tant interessava a ests Cavallers. Supostament era l'[[Arca de l'Aliança]]. A lo llarc dels temps, els Templaris alçaren impressionants castells en fermosos parages com el famós castell de [[Ponferrada]].

	Foren les enormes riquees dels '''Templaris''' les que despertaren la gonia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra ~~l’Orde~~ i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.		Foren les enormes riquees dels '''Templaris''' les que despertaren la gonia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l'Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.

	Les costums dels '''Templaris''' foren també ~~l’objecte~~ de les acusacions. Se'ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de chafar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una espècie d’idol en cara de dimoni nomenat Baphomet, etc.		Les costums dels '''Templaris''' foren també l'objecte de les acusacions. Se'ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de chafar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una espècie d’idol en cara de dimoni nomenat Baphomet, etc.

	Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte a on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.		Quan els '''Templaris''' s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglésia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del districte a on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els '''Templaris''' i conducïr-los a les fortalees corresponents.
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Caiguda de l'orde del Temple ==		== Caiguda de l'orde del Temple ==
	Per tota [[Europa]] els templaris acumulaven prestigi, influencia i possessions. Felip IV de [[França]], el Fermos, en bancarrota permanent, codiciava estos bens. Quan un antic templari, expulsat de l'Orde, aparegue contant tota classe de calumnies sobre els seus antics companyers, Felip IV no tarda en trobar uns atres extemplaris que les recolzaren i, aprofitant-se de la debilititat de carater del Papa Clement V, consegui que este decretara l'arrest de tots els templaris. El [[13 d'octubre]] de [[1307]] foren arrestats en tota França. Obtingudes confessions baix tortura, ~~l’Orde~~ fon dissolta en [[1312]] i els seus bens passaren, principalment, als hospitalaris.		Per tota [[Europa]] els templaris acumulaven prestigi, influencia i possessions. Felip IV de [[França]], el Fermos, en bancarrota permanent, codiciava estos bens. Quan un antic templari, expulsat de l'Orde, aparegue contant tota classe de calumnies sobre els seus antics companyers, Felip IV no tarda en trobar uns atres extemplaris que les recolzaren i, aprofitant-se de la debilititat de carater del Papa Clement V, consegui que este decretara l'arrest de tots els templaris. El [[13 d'octubre]] de [[1307]] foren arrestats en tota França. Obtingudes confessions baix tortura, l'Orde fon dissolta en [[1312]] i els seus bens passaren, principalment, als hospitalaris.

	En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.		En [[Aragó]], en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de [[Tarragona]], el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el [[Regne de Valéncia]] es creà, en [[1317]], l'Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.
Llínea 63:		Llínea 63:

	== El Temple en el Regne de Valéncia ==		== El Temple en el Regne de Valéncia ==
	N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de ~~l’Hospital~~ i del Sant Sepulcre els regnes d’Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].		N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el [[Regne d'Aragó]]. Del seu rapit prestigi dona conte que, en [[1134]], Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les órdens del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de créixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En [[1210]] ajudaren a Pere II en la conquista de [[Castielfabit]], [[Ademus]] i [[Sertella]].

	A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.		A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d'Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería [[Jaume I]], durant la seua minoria d'edat. En Monso fon educat el futur rei com si d'un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d'armes d'En Jaume.