Onésimo Redondo - Historial de revisions

Jose2 en 18:23 15 jun 2026

2026-06-15T18:23:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 15 jun 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Biografia ==		== Biografia ==
	=== Primers anys ===		=== Primers anys ===
	Va nàixer el 16 de febrer de 1905 en la localitat vallisoletana de Quintanilla de Abajo,<ref name="ABC">{{Cita publicación\|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/06/13/005.html\|página=5\|publicación=[[ABC (España)\|ABC]]\|título=En Valladolid se rinde homenaje nacional al fundador de las J.O.N.S., Onésimo Redondo\|fecha=18 de junio de 1941}}</ref> en el sí d'una família de ~~menuts~~ propietaris agraris,<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/11080/onesimo-redondo-ortega Real Academia de la Historia]</ref> fill de Buenaventura Redondo Iglésies i Juana Ortega Pique. La família d'Onésimo tenia una facenda agrícola mijana i regentaven en la localitat una ~~menuda~~ tenda de teixits, venent capdells i didals, madeixes de llana i agulles de crochet per a les llabors de la llar. Onésimo era el sext dels fills del matrimoni ~~Redó~~-Ortega. Li havien precedit en el temps els seus germans Andrés, el primogènit, Víctor. Eugenia, Natalia i Albina.<ref>[https://web.archive.org/web/20081028163241/http://www.luceros.es/onesimoredondo/vida.htm]</ref>		Va nàixer el 16 de febrer de 1905 en la localitat vallisoletana de Quintanilla de Abajo,<ref name="ABC">{{Cita publicación\|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/06/13/005.html\|página=5\|publicación=[[ABC (España)\|ABC]]\|título=En Valladolid se rinde homenaje nacional al fundador de las J.O.N.S., Onésimo Redondo\|fecha=18 de junio de 1941}}</ref> en el sí d'una família de chicotets propietaris agraris,<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/11080/onesimo-redondo-ortega Real Academia de la Historia]</ref> fill de Buenaventura Redondo Iglésies i Juana Ortega Pique. La família d'Onésimo tenia una facenda agrícola mijana i regentaven en la localitat una chicotetaa tenda de teixits, venent capdells i didals, madeixes de [[llana]] i agulles de crochet per a les llabors de la llar. Onésimo era el sext dels fills del matrimoni Redondo-Ortega. Li havien precedit en el temps els seus germans Andrés, el primogènit, Víctor. Eugenia, Natalia i Albina.<ref>[https://web.archive.org/web/20081028163241/http://www.luceros.es/onesimoredondo/vida.htm]</ref>

	En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debat, va obtindre una plaça com a llector d'espanyol en l'Universitat de Mannheim, en Alemània. És possible que esta estància en Alemània tinguera importància en la seua futura carrera política, ya que per llavors el Partit Nacionalsocialiste Alemà estava experimentant un fort creiximent. En octubre de 1928 va retornar a Espanya.		En l'any [[1927]], gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debat, va obtindre una plaça com a llector d'espanyol en l'Universitat de Mannheim, en [[Alemània]]. És possible que esta estància en Alemània tinguera importància en la seua futura carrera política, ya que per llavors el Partit Nacionalsocialiste Alemà estava experimentant un fort creiximent. En [[octubre]] de [[1928]] va retornar a [[Espanya]].

	Va iniciar la seua carrera política com a líder del Sindicato de Cultivadores de Remolacha de Castilla la Vieja, o «Sindicato Remolachero». En 1929 va complir el seu servici militar en Valladolit. Durant esta época va conéixer a Mercedes Sanz-Bachiller Esquerre, en la que va contraure matrimoni l'11 de febrer de 1931.<ref>[http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después ''El Mundo''] Consultado el 25 de marzo de 2011</ref>		Va iniciar la seua carrera política com a líder del Sindicato de Cultivadores de Remolacha de Castilla la Vieja, o «Sindicato Remolachero». En [[1929]] va complir el seu servici militar en Valladolit. Durant esta época va conéixer a Mercedes Sanz-Bachiller Esquerre, en la que va contraure matrimoni l'[[11 de febrer]] de [[1931]].<ref>[http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después ''El Mundo''] Consultado el 25 de marzo de 2011</ref>

	=== Fundació de les Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica ===		=== Fundació de les Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica ===
	Inicialment vinculat al moviment d'Acció Catòlica, es va distanciar d'esta organisació, que considerava ancorada en el lliberalisme burgués. Despuix de la proclamació de la Segon República va fundar, en agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica. «Este grup —ha escrit Payne— no era en manera alguna una image en l'espill del ~~menut~~ grup de Ledesma La Conquista de l'Estat. Encara que abdós proclamaven ser nacionalistes radicals, oposts al materialisme, a la decadència i a la burguesia, hi havia diferències d'émfasis. Les consignes de Ledesma eren, en cert modo, més purament abstractes, pero més clarament revolucionàries en lo estatal i en lo econòmic, completament seculars i no antisemites. El grup de Redondo estava menys interessat en l'Estat (potser com un reflex dels seus orígens catòlics), era vehementement antisemita i més categòric en la seua cridada a la violència».{{sfn\|Payne\|1997\|p=144}} Poc abans, en juny del mateix any, havia fundat el semanari que seria el principal orgue d'expressió del seu moviment, Llibertat, en el que va firmar vàries soflames contra el marxisme, els judeus i el capitalisme burgués, i va expressar la seua admiració pels règims fascistes europeus.		Inicialment vinculat al moviment d'Acció Catòlica, es va distanciar d'esta organisació, que considerava ancorada en el lliberalisme burgués. Despuix de la proclamació de la Segon República va fundar, en [[agost]] de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica. «Este grup —ha escrit Payne— no era en manera alguna una image en l'espill del chicotet grup de Ledesma La Conquista de l'Estat. Encara que abdós proclamaven ser nacionalistes radicals, oposts al materialisme, a la decadència i a la burguesia, hi havia diferències d'émfasis. Les consignes de Ledesma eren, en cert modo, més purament abstractes, pero més clarament revolucionàries en lo estatal i en lo econòmic, completament seculars i no antisemites. El grup de Redondo estava menys interessat en l'Estat (potser com un reflex dels seus orígens catòlics), era vehementement antisemita i més categòric en la seua cridada a la violència».{{sfn\|Payne\|1997\|p=144}} Poc abans, en [[juny]] del mateix any, havia fundat el semanari que seria el principal orgue d'expressió del seu moviment, Llibertat, en el que va firmar vàries soflames contra el marxisme, els judeus i el capitalisme burgués, i va expressar la seua admiració pels règims [[Fascisme\|fascistes]] europeus.

	=== Les JONS i el colp de Sanjurjo ===		=== Les JONS i el colp de Sanjurjo ===
	En novembre d'eixe mateix any, la seua organisació es va fondre en la que liderava [[Ramiro Ledesma Ramos]], qui editava la revista ''[[La Conquista de l'Estat]]''. Resultat d'esta fusió varen ser les [[JONS]] (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste), que varen adoptar com a emblema el jou i les fleches que antany eren el anagrama dels [[Reis Catòlics]]. Les JONS, els estatuts de les quals es varen aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un triumvirat central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més alvance substituït per Antonio Bermúdez Cañete).		En [[novembre]] d'eixe mateix any, la seua organisació es va fondre en la que liderava [[Ramiro Ledesma Ramos]], qui editava la revista ''[[La Conquista de l'Estat]]''. Resultat d'esta fusió varen ser les [[JONS]] (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste), que varen adoptar com a emblema el jou i les fleches que antany eren el anagrama dels [[Reis Catòlics]]. Les JONS, els estatuts de les quals es varen aprovar oficialment el [[30 de novembre]], estaven dirigides per un triumvirat central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més alvance substituït per Antonio Bermúdez Cañete).

	L'objectiu d'este nou partit, declaradament antimarxista, era la creació de l'Estat nacionalsindicaliste, de caràcter totalitari. Com a método d'acció, propugnaven l'acció directa i rebujaven el sistema electoral, per considerar-ho «lliberal-burgués» i corrupte. Encara que Redondo havia segut abans, en la seua época d'Acció Catòlica, partidari de la monarquia, en 1931 no s'oponia a la república com a forma de l'Estat. L'orgue principal del partit continuava sent la revista ''Lliberteu'', en la que per eixes dates Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita ''[[Protocols dels sabis de Sion\|Els protocols dels sabis de Sion]]''.		L'objectiu d'este nou partit, declaradament antimarxista, era la creació de l'Estat nacionalsindicaliste, de caràcter totalitari. Com a método d'acció, propugnaven l'acció directa i rebujaven el sistema electoral, per considerar-ho «lliberal-burgués» i corrupte. Encara que Redondo havia segut abans, en la seua época d'Acció Catòlica, partidari de la monarquia, en 1931 no s'oponia a la república com a forma de l'Estat. L'orgue principal del partit continuava sent la revista ''Lliberteu'', en la que per eixes dates Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita ''[[Protocols dels sabis de Sion\|Els protocols dels sabis de Sion]]''.


	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda en 18:36 3 jun 2026

2026-06-03T18:36:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 3 jun 2026
Llínea 15:		Llínea 15:

	Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de [[juliol]] de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».		Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de [[juliol]] de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».

			== Biografia ==
			=== Primers anys ===
			Va nàixer el 16 de febrer de 1905 en la localitat vallisoletana de Quintanilla de Abajo,<ref name="ABC">{{Cita publicación\|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/06/13/005.html\|página=5\|publicación=[[ABC (España)\|ABC]]\|título=En Valladolid se rinde homenaje nacional al fundador de las J.O.N.S., Onésimo Redondo\|fecha=18 de junio de 1941}}</ref> en el sí d'una família de menuts propietaris agraris,<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/11080/onesimo-redondo-ortega Real Academia de la Historia]</ref> fill de Buenaventura Redondo Iglésies i Juana Ortega Pique. La família d'Onésimo tenia una facenda agrícola mijana i regentaven en la localitat una menuda tenda de teixits, venent capdells i didals, madeixes de llana i agulles de crochet per a les llabors de la llar. Onésimo era el sext dels fills del matrimoni Redó-Ortega. Li havien precedit en el temps els seus germans Andrés, el primogènit, Víctor. Eugenia, Natalia i Albina.<ref>[https://web.archive.org/web/20081028163241/http://www.luceros.es/onesimoredondo/vida.htm]</ref>

			En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debat, va obtindre una plaça com a llector d'espanyol en l'Universitat de Mannheim, en Alemània. És possible que esta estància en Alemània tinguera importància en la seua futura carrera política, ya que per llavors el Partit Nacionalsocialiste Alemà estava experimentant un fort creiximent. En octubre de 1928 va retornar a Espanya.

			Va iniciar la seua carrera política com a líder del Sindicato de Cultivadores de Remolacha de Castilla la Vieja, o «Sindicato Remolachero». En 1929 va complir el seu servici militar en Valladolit. Durant esta época va conéixer a Mercedes Sanz-Bachiller Esquerre, en la que va contraure matrimoni l'11 de febrer de 1931.<ref>[http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después ''El Mundo''] Consultado el 25 de marzo de 2011</ref>

			=== Fundació de les Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica ===
			Inicialment vinculat al moviment d'Acció Catòlica, es va distanciar d'esta organisació, que considerava ancorada en el lliberalisme burgués. Despuix de la proclamació de la Segon República va fundar, en agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica. «Este grup —ha escrit Payne— no era en manera alguna una image en l'espill del menut grup de Ledesma La Conquista de l'Estat. Encara que abdós proclamaven ser nacionalistes radicals, oposts al materialisme, a la decadència i a la burguesia, hi havia diferències d'émfasis. Les consignes de Ledesma eren, en cert modo, més purament abstractes, pero més clarament revolucionàries en lo estatal i en lo econòmic, completament seculars i no antisemites. El grup de Redondo estava menys interessat en l'Estat (potser com un reflex dels seus orígens catòlics), era vehementement antisemita i més categòric en la seua cridada a la violència».{{sfn\|Payne\|1997\|p=144}} Poc abans, en juny del mateix any, havia fundat el semanari que seria el principal orgue d'expressió del seu moviment, Llibertat, en el que va firmar vàries soflames contra el marxisme, els judeus i el capitalisme burgués, i va expressar la seua admiració pels règims fascistes europeus.

			=== Les JONS i el colp de Sanjurjo ===
			En novembre d'eixe mateix any, la seua organisació es va fondre en la que liderava [[Ramiro Ledesma Ramos]], qui editava la revista ''[[La Conquista de l'Estat]]''. Resultat d'esta fusió varen ser les [[JONS]] (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste), que varen adoptar com a emblema el jou i les fleches que antany eren el anagrama dels [[Reis Catòlics]]. Les JONS, els estatuts de les quals es varen aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un triumvirat central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més alvance substituït per Antonio Bermúdez Cañete).

			L'objectiu d'este nou partit, declaradament antimarxista, era la creació de l'Estat nacionalsindicaliste, de caràcter totalitari. Com a método d'acció, propugnaven l'acció directa i rebujaven el sistema electoral, per considerar-ho «lliberal-burgués» i corrupte. Encara que Redondo havia segut abans, en la seua época d'Acció Catòlica, partidari de la monarquia, en 1931 no s'oponia a la república com a forma de l'Estat. L'orgue principal del partit continuava sent la revista ''Lliberteu'', en la que per eixes dates Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita ''[[Protocols dels sabis de Sion\|Els protocols dels sabis de Sion]]''.


	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:35 3 jun 2026

2026-06-03T17:35:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 3 jun 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = Labajos (Espanya)		\| lloc_mort = Labajos (Espanya)
	}}		}}
	'''Onésimo Redondo Ortega''' ([[Quintanilla de Abajo]], [[16 de febrer]] de [[1905]]-[[Labajos]], [[24 de juliol]] de [[1936]]) fon un polític espanyol fundador, despuix del adveniment de la Segona República, de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (JCAH), organisació política embrió junt al grup de ''La Conquista del Estado'' —de [[Ramiro Ledesma]]— de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primigènia expressió de «fascisme a l'espanyola».		'''Onésimo Redondo Ortega''' ([[Quintanilla de Abajo]], [[16 de febrer]] de [[1905]] - † [[Labajos]], [[24 de juliol]] de [[1936]]) fon un polític espanyol fundador, despuix del adveniment de la Segona República, de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (JCAH), organisació política embrió junt al grup de ''La Conquista del Estado'' —de [[Ramiro Ledesma]]— de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primigènia expressió de «fascisme a l'espanyola».

	Les JONS es fusionarien, a la seua volta, en la [[Falange Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]].		Les JONS es fusionarien, a la seua volta, en la [[Falange Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en l'any [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]].

	Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de juliol de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».		Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de [[juliol]] de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 17:34 3 jun 2026

2026-06-03T17:34:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 3 jun 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = Labajos (Espanya)		\| lloc_mort = Labajos (Espanya)
	}}		}}
	'''Onésimo Redondo Ortega''' (Quintanilla de Abajo, 16 de febrer de 1905-Labajos, 24 de juliol de 1936) fon un polític espanyol fundador, despuix del adveniment de la Segona República, de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (JCAH), organisació política embrió junt al grup de ''La Conquista del Estado'' —de [[Ramiro Ledesma]]— de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primigènia expressió de «fascisme a l'espanyola».		'''Onésimo Redondo Ortega''' ([[Quintanilla de Abajo]], [[16 de febrer]] de [[1905]]-[[Labajos]], [[24 de juliol]] de [[1936]]) fon un polític espanyol fundador, despuix del adveniment de la Segona República, de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica (JCAH), organisació política embrió junt al grup de ''La Conquista del Estado'' —de [[Ramiro Ledesma]]— de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primigènia expressió de «fascisme a l'espanyola».

	Les JONS es fusionarien, a la seua volta, en la [[Falange Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]].		Les JONS es fusionarien, a la seua volta, en la [[Falange Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]].

Reval: /* Bibliografia */

2026-06-03T17:33:11Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 3 jun 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín		* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín
	* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después ~~[The Spanish Holocaust]~~''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6		* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6
	* Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7		* Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7

Reval: /* Referències */

2026-06-03T17:32:54Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 3 jun 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después El Mundo]		* [https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después El Mundo]
			* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38600-onesimo-redondo-ortega Onésimo Redondo. Real Academia de la Historia]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Referències */

2026-06-03T17:31:59Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 3 jun 2026
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_sanzbachiller.html La guerra civil: 70 años después El Mundo]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografia */

2026-06-03T17:31:09Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 3 jun 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín		* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín
	* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6		* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6
	Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7.		* Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval: /* Bibliografia */

2026-06-03T17:30:57Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 3 jun 2026
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín		* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín
	* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6		* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6
			Tomasoni, Matteo (2011). ''«Política y sociedad en la retaguardia nacional: Valladolid ‘capital del Alzamiento’ (1936-1939)»''. Diacronie. Studi di Storia Contemporanea 7.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 17:29 3 jun 2026

2026-06-03T17:29:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 3 jun 2026
Llínea 15:		Llínea 15:

	Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de juliol de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».		Adherit al bando sublevat en acabant del colp d'estat de juliol de [[1936]] que donà peu a la [[Guerra Civil Espanyola]], faltà a l'escomençament del conflicte durant un tiroteig entre milicies de abdós bandos. Durant el règim franquiste es va aplegar a referir a la seua figura com a «caudillo de Castilla».

			== Referències ==


			== Bibliografia ==
			* Cierva, Ricardo de la (1969). ''Historia de la guerra civil española''. Librería Editorial San Martín
			* Preston, Paul (2011). ''El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después [The Spanish Holocaust]''. Barcelona: Debate. ISBN 978-84-8306-852-6

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==