Ompacatotiotzin - Historial de revisions

Jose2 en 11:18 17 abr 2025

2025-04-17T11:18:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 17 abr 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:54 21 març 2025

2025-03-21T10:54:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 21 març 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

Lluísm en 10:54 21 març 2025

2025-03-21T10:54:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 21 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:54 21 març 2025

2025-03-21T10:54:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 21 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:54 21 març 2025

2025-03-21T10:54:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 21 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 12:37 20 març 2025

2025-03-20T12:37:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 20 març 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Relació en la mitologia ==		== Relació en la mitologia ==
	La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.		La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]] '''Ompacatotiotzin''' o t…»

2025-03-20T12:37:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]] '''Ompacatotiotzin''' o t…»

Pàgina nova

[[File:Omecihuatl-Ometecuhtli borgia.jpg|thumb|250px|Representació d'Ometéotl (Ometecuhtli i Omecíhuatl) en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Ompacatotiotzin''' o també conegut com a '''Ometéotl''' (del [[nàhuatl]]: Ometeotl ‘[[deu]] dual’‘ome, dos, doble; teotl, deu’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la creació. Està compost per dos deitats, '''Ometecuhtli''' (del nàhuatl: Ometekwtli ‘dos senyor’‘ome 'dos'; tekwtli, senyor’) i '''Omecíhuatl''' (del nàhuatl: Omesiwatl ‘dos senyora’‘ome, dos; siwatl, senyora’), el Senyor i la Senyora de la dualitat. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Ompacatotiotzin''' (del nàhuatl: Onpakatotiotsin ‘divinitat doble’‘onpa, doble; totiotsin, divinitat’).

== Representació ==
Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació i és espós de [[Omecíhuatl]] i yayo de 4 deus als quals se'ls assigna un lloc: Tezcatlipoca roig ([[Xipetótec]]), el tlahuiztlampa a l'est; Tezcatlipoca negre ([[Tezcatlipoca]]), el mictlampa al nort; Tezcatlipoca blanc ([[Quetzalcóatl]]), el cihuatlampa a l'oest; i Tezcatlipoca blau ([[Huitzilopochtli]]), el huitztlampa al sur. Est és un deu antic, que no tenia temples, i era casi desconegut pel poble, pero molt nomenat en els poemes de les classes altes. Degut a que se'l menciona d'una manera que sembla ignorar el restant de la cosmogonia mexica, León Portilla sugerix que tal volta els sabis mexicas estaven en un procés d'aglutinar als demés deus en esta deitat.

== Relació en la mitologia ==
La mitologia mesoamericana introduïx el concepte de lluita que se simbolisa pels combats entre els deus com a forma de concebre la vida còsmica. Esta forma de concebre les deitats és lo que dona lloc a la rivalitat entre els Tezcatlipocas, frut de la qual són una série de creacions (tal i com s'arreplega en ''Anals de Cuahtitlán''): el Tezcatlipoca blanc es transforma en sol per a prevaldre sobre els atres i és el que crea als hòmens (en un primigeni estadi de barbàrie); els atres Tezcatlipocas, indignats, reaccionen, destruïxen el sol, la terra i tot quant existix en ella, utilisant l'aigua per a això, i transformant als hòmens en peixos. En una segona edat, la dels jagants, el cel es desploma; en la tercera, es destruïx la terra per una [[pluja]] de [[fòc]]; en una quarta edat, el [[vent]] és la força destructora i l'home es convertix en mona.

== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
* López Austin, Alfredo (2013). El conejo en la cara de la Luna. Calle del Trabajo 31, 14269 México, D. F.: Era. ISBN 978-607-445-228-0
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

== Bibliografia ==
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* López Austin, Alfredo (1980) Cuerpo humano e Ideología. Las concepciones de los antiguos nahuas. México D.F.: UNAM, 2 vols
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]