ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:11:09Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''degú de Ricardo Ojeda''' ('''''Octodon ricardojeda''''') és una [[espècie]] de [[Rodentia|rosegador]] del [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Octodon]]'' de la [[família (biologia)|família]] dels [[Octodontidae|octodontinos]]. Habita en el suroest del [[Con Sur]] de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]].

== Taxonomia ==

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2020 pels [[Zoologia|zoólogos]] [[Guillermo D’ Elía]], [[Pablo Teta]], [[Diego H. Verzi]], [[Richard Cadenillas]] i [[James L. Patton]].

; Holotip

El [[Tipo nomenclatural|holotip]] designat és el catalogat com: MLP 12.VII.88.2. Es tracta de la pell, esquelet i cràneu d'una femella adulta, colectados per a. Alcover, A. Carlini i D. H. Verzi. Es troba depositat en la colecció de mastozoología del [[museu]] de [[ciències naturals]] [[Museu de l'Argent|de l'Argent]] (MLP) [[Facultat de Ciències Naturals i Museu de l'Universitat Nacional de l'Argent|Faculteu de Ciències Naturals i Museu]] ([[Universitat Nacional de l'Argent]]), ubicat en la [[L'Argent|ciutat homònima]], capital de la [[Província de Buenos Aires|província argentina de Buenos Aires]].

; Localitat tipo

La [[localitat tipo]] referida és: “veïnat del [[riu Currhué]] (a menys de 20 m del mateix), en les [[Coordenades geogràfiques|coordenades]]: {{coord|39|54|15|S|71|19|58|W}}, a 200-250 m a l'est de la marge oriental del [[llac Curruhué Chic]], [[parc nacional Lanín]], [[departament Huiliches]], en la [[Províncies d'Argentina|província]] del [[Província del Neuquén|Neuquén]], [[Argentina]]”.

; Etimologia

[[Etimologia|Etimológicamente]], el terme genèric ''Octodon'' deriva del [[idioma grec]], en a on: ''okto'' significa ‘huit’ i ''odous'', ''odontos'' és ‘dent’.<ref>Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.</ref>

L'epítet específic —un sustantiu en aposició— ''ricardojeda'' és un [[epónimo]] que referix a l'unió i contracció del nom i llinage de la persona a qui va ser dedicada, el mastozoólogo argentí [[Ricardo Ojeda]], membre fundador de la Societat Argentina per a l'Estudi dels Mamífers (SAREM) i posseïdor d'una extensa producció centrada en rosegadors suramericans.

=== Història taxonómica i relacions filogenético ===

El seu descobriment com a espècie separada va ser el resultat de l'evaluació qualitativa i l'anàlisis multivariado de mides craneals i arbres de gens, obtinguts per mig de la recolecció de senyes morfològiques —qualitatives i quantitatius— i genètics —seqüències d'un gen mitocondrial i un de nuclear— aplicats a un ampli conjunt de #espècimen del gènero. Fins a la seua descripció formal les seues poblacions eren considerades com a pertanyents a l'espècie ''[[Octodon bridgesi]]'', no obstant, l'espècie filogenéticamente més propenca és ''[[Octodon pacificus]]'', la qual és [[Endemisme|endèmica]] de la [[illa Mocha]], ubicada en aigües costeres chilenes del [[oceà Pacífic]].<ref name="Hutterer94">Hutterer, R. (1994), "Island rodents: A new species of Octodon from Illa Mocha, Chile (Mammalia: Octodontidae)", Zeitschrift für Säugetierkunde 59: 27–41.</ref><ref>Saavedra, B., Quiroz, D. and Iriarte, J. (2003). Past and present small mammals of Illa Mocha (Chile). Mammalian Biology 68: 365-371.</ref>

== Característiques ==

Es tracta d'un degú gran, obscur, de cràneu robust, de cos pesat i coa moderadament curta, la que no presenta pinzell apical i té la base bicolor (blanca i pardusca). Exhibix vibrisas llargues —blanques algunes, negres atres— que alcancen la part mija de les orelles, les que són moderadament llargues i cobertes de pèls castanys. El seu pelaje dorsal és pardusco motejat de negre i groguenc, cada pèl medix entre 15 i 20 mm, és gris obscur en la base mentres que la punta és groguenca; en el cap esta coloració tendix més cap al agutí. Les pates estan cobertes per pèls blanc-plateados. El pelaje ventral és gris groguenc (a voltes en una taca blanca en la regió inguinal), en pèls grisos en puntes grogues.

La llongitut total és 326 [[Milímetro|mm]]; la llongitut total del cràneu és de 44,25 mm; la de la coa és 134 mm; la de la pata atrassera (incloent la garra) és de 38 mm; la de l'orella és 22 mm. El pes és de 195 [[Gram|g]].

== Distribució geogràfica ==

Este rosegador és un endemisme del suroest de la [[Argentina]] i àrees confrontants en [[Chile]]. En l'Argentina es distribuïx en el noroest de la [[Patagonia argentina|Patagonia]], en la part occidental de la [[Províncies d'Argentina|província]] de [[Província del Neuquén|Neuquén]], en [[altitut]]és de 500 i 1100 [[Altitut|{{esd|m s. n. m.}}]]. Varen ser colectados materials atribuibles a este rosegador en numerosos jaciments,<ref>Massoia, I., & M. J. Silveira (1996). Els micromamíferos del sitie Ràfol els Ciprers (Departament dels Lagos, província de Neuquén, República Argentina). Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 131:1–4.</ref><ref>Pearson, O. P., & A. K. Pearson (1993). La fauna de mamífers menuts de cova Traful I (província del Neuquén, República Argentina). Præhistòria 1:211–224.</ref><ref name="PCP00">Podestá, D. H., S. Cirignoli, & O. F. J. Pardinas (2000). Noves senyes sobre la distribució de Octodon bridgesii (Mammalia: Rodentia) en l'Argentina. Neotrópica 46:75–77.</ref> tant de la seua distribució actual com fòra d'ella,<ref>Massoia, I., S. Renard de Coquet, & J. Fernández (1981). Lama guanicoe en l'economia primitiva, segons registres arqueològics verificats en l'excavació de Chenque Haichol, Neuquén. INTA, IDIA 389–390:79–82.</ref> inclús en l'oest de [[Província de Riu Negre|Riu Negre]], indicant que fa dèu milenis l'espècie hauria tingut una distribució major.<ref>Tammone, M. N., I. A. Lacey, and O. F. J. Pardiñas (2020). Dramatic recent changes in small mammal assemblages from Northern Patagonia: a caution for paleoenvironmental reconstructions. The Holocene 30:1579–1590.</ref>

En Chile la seua distribució és més acotada, en registres en l'entrada a la [[reserva nacional Malalcahuello]] i en Riu Colorat, comuna de [[Curacautín]], en el noreste de la [[Regió de la Araucanía]].

== Hàbitats i costums ==

Habita en àrees semiabiertas de boscs humits dominats per espècies del gènero ''[[Nothofagus]]'', per ''[[Araucaria araucana]]'', o canyes ''[[Chusquea]]'' i arbustos de ''[[Baccharis]]''. Cap a l'est viu en estepas arbustivas compostes per ''[[Stipa]]'', neneo (''[[Mulinum spinosum]]''), ''[[Colletia spinosissima]]'', ''[[Berberis microphylla]]'' i ''[[Schinus]]''.

Els seus guaridas són excavacions fetes en montículs arenencs; es desconeix encara si ell mateixa és l'encarregat de cavar-les o si solament utilisa les construïdes per atres espècies d'animals.<ref>Verzi, D. H., and A. Alcover (1990). Octodon bridgesii Waterhouse, 1844 (Rodentia: Octodontidae) in the Argentinian living mammalian fauna. Mammalia 54:61–67.</ref>

És un rosegador [[herbívor]] i eminentment terrestre, encara que també pot trepar. Podria ser presa de numerosos vertebrats; s'ha comprovat que és capturat per l'àguila mora o escudada (''[[Geranoaetus melanoleucus]]'')<ref name="PCP00" /> i el muçol magallánico (''[[Bubo virginianus magellanicus]]'').<ref>Massoia, I., J. J. Pereiro, & C. Reboledo (1991). Anàlisis de regurgitados de Bubo virginianus en La Lipela, departament Els Lagos, província de Neuquén. APRONA, Bolletí Científic 19:53–57.</ref>

== Conservació ==

Atenint-se als lineamientos per a discernir l'estatus de conservació dels tàxons —els que varen ser estipulats per la [[organisació internacional]] dedicada a la [[Conservació ambiental|conservació]] dels [[Recurs natural|recursos naturals]] “[[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]]” (IUCN)—,<ref name="IUCN">International Union for Conservation of Nature (IUCN). Standards and Petitions Subcommittee. Guidelines for using the IUCN Ret List Categories and Criteria. Versió 12. 2016.</ref> els autors varen recomanar que en l'obra [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja d'Espècies Amenaçades]] ''Octodon ricardojeda'' siga classificada com una espècie [[Espècie vulnerable|Vulnerable]] (VU).

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Octodon ricardojeda - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer