Ocepeia - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:55Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 29:		Llínea 29:
	===Cràneu===		===Cràneu===

	La part superior del cràneu de ''O. daouiensis'' és coneguda de dos #espècimen: un és un cràneu parcial que inclou material del maxilar, mentres que l'atre és un [[maxilar]] en dents associades. El primer espècimen és el més complet, pero carix de molts de les traces dels machos completament adults, per #lo que es va assignar a una femella adulta jove. L'atre espècimen és proporcionalment major, encara que menys complet, i posseïx traces com un gran [[dent canino]] que permet que siga assignat a un macho adult.<ref name="GBEA2014"/> El cràneu de ''O. daouiensis'' és en general robust. Posseïx un ~~hocico~~ curt i fort, notablement semblat al d'un [[primat]]. Les imàgens d'tomografía computarizada varen revelar que el cràneu de ''Ocepeia daouiensis'' estava molt [[neumatización\|neumatizado]] (és dir, posseïa numerosos espais en aire), mentres que el [[os occipital\|supraoccipital]] estava engrossat.<ref name="GBEA2014"/>		La part superior del cràneu de ''O. daouiensis'' és coneguda de dos #espècimen: un és un cràneu parcial que inclou material del maxilar, mentres que l'atre és un [[maxilar]] en dents associades. El primer espècimen és el més complet, pero carix de molts de les traces dels machos completament adults, per #lo que es va assignar a una femella adulta jove. L'atre espècimen és proporcionalment major, encara que menys complet, i posseïx traces com un gran [[dent canino]] que permet que siga assignat a un macho adult.<ref name="GBEA2014"/> El cràneu de ''O. daouiensis'' és en general robust. Posseïx un morro curt i fort, notablement semblat al d'un [[primat]]. Les imàgens d'tomografía computarizada varen revelar que el cràneu de ''Ocepeia daouiensis'' estava molt [[neumatización\|neumatizado]] (és dir, posseïa numerosos espais en aire), mentres que el [[os occipital\|supraoccipital]] estava engrossat.<ref name="GBEA2014"/>


Llínea 45:		Llínea 45:

	{{further\|Dent molar\|Neurocràneu}}		{{further\|Dent molar\|Neurocràneu}}
	Les següents característiques craneals caracterisen a ''O. daouiensis'' (el cràneu de ''O. grandis'' és desconegut): un rostre curt i ample (el [[~~hocico~~]]) en una abultada compressió; un [[os frontal]] curt en una cresta reduïda en la vora de l'òrbita i la [[fenestra]] temporal; una regió mija i posterior allargades en el cràneu, especialment el [[os parietal]]; la presència de parietals en dos crestes òssees en pendent que ho separaven del mig de la [[cresta sagital]]; una gran neumatización dels ossos craneals, especialment el supraoccipital; un [[sentit\|oït mig]] i intern que són notablement menuts; i un [[tegmen timpànic]] que és gran i inflado.<ref name="GBEA2014"/>		Les següents característiques craneals caracterisen a ''O. daouiensis'' (el cràneu de ''O. grandis'' és desconegut): un rostre curt i ample (el [[morro]]) en una abultada compressió; un [[os frontal]] curt en una cresta reduïda en la vora de l'òrbita i la [[fenestra]] temporal; una regió mija i posterior allargades en el cràneu, especialment el [[os parietal]]; la presència de parietals en dos crestes òssees en pendent que ho separaven del mig de la [[cresta sagital]]; una gran neumatización dels ossos craneals, especialment el supraoccipital; un [[sentit\|oït mig]] i intern que són notablement menuts; i un [[tegmen timpànic]] que és gran i inflado.<ref name="GBEA2014"/>

	[[File:Ocepeia daouiensis maxillary crop.png\|thumb\|200px\|Fotografia (A) i model 3D (B) dels dienets superiors (de dalt avall: P<sup>3</sup>, P <sup>4</sup>, M<sup>1</sup> i M<sup>2</sup>) mostrant la morfologia bunoselenodonta (en crestes redonejades longitudinalmente).]]		[[File:Ocepeia daouiensis maxillary crop.png\|thumb\|200px\|Fotografia (A) i model 3D (B) dels dienets superiors (de dalt avall: P<sup>3</sup>, P <sup>4</sup>, M<sup>1</sup> i M<sup>2</sup>) mostrant la morfologia bunoselenodonta (en crestes redonejades longitudinalmente).]]
Llínea 66:		Llínea 66:
	===Dieta===		===Dieta===
	[[File:Ocepeia grandis upper molars2.png\|thumb\|180px\|Vista de dos molar superiors de ''O. grandis''. Escala: 10 mm.]]		[[File:Ocepeia grandis upper molars2.png\|thumb\|180px\|Vista de dos molar superiors de ''O. grandis''. Escala: 10 mm.]]
	En remarcar el curt ~~hocico~~ i la forta mandíbula, traces frecuentementeobservados en els primats, Gheerbrant (2010) va sugerir que ''Ocepeia'' era de la mateixa manera un folívoro (devorador de fulls), encara que "peculiarmente especialisat": les dents anteriors provablement eren molt fortes per a subjectar o tallar el menjar, i els molar mostren una forma i patró de desgast que sugerixen que eren principalment utilisats per a cizallar, en lloc de moldre o esclafar. Gheerbrant adicionalment va especular que ''Ocepeia'' pugues haver compartit l'estil de vida [[arborícola]] en els primats.<ref name="GB2010"/> Els molar més grans i en majors cims de ''O. grandis'' sugerixen quese especialisava en consumir menjar més dur que en el cas de ''O. daouiensis''.<ref name="GBEA2014"/>		En remarcar el curt morro i la forta mandíbula, traces frecuentementeobservados en els primats, Gheerbrant (2010) va sugerir que ''Ocepeia'' era de la mateixa manera un folívoro (devorador de fulls), encara que "peculiarmente especialisat": les dents anteriors provablement eren molt fortes per a subjectar o tallar el menjar, i els molar mostren una forma i patró de desgast que sugerixen que eren principalment utilisats per a cizallar, en lloc de moldre o esclafar. Gheerbrant adicionalment va especular que ''Ocepeia'' pugues haver compartit l'estil de vida [[arborícola]] en els primats.<ref name="GB2010"/> Els molar més grans i en majors cims de ''O. grandis'' sugerixen quese especialisava en consumir menjar més dur que en el cas de ''O. daouiensis''.<ref name="GBEA2014"/>

	===Dimorfisme sexual===		===Dimorfisme sexual===

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T08:41:22Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Ocepeia head restoration PLoS ONE.png|miniatura|''Ocepeia (''Ocepeia'')]]

'''''Ocepeia''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] extint de [[mamífer]] [[afroterio]] que va viure durant el [[Paleoceno]] mig en [[Marroc]], fa aproximadament 60 millons d'anys. Va ser nomenat i descrit originalment en 2001, en la [[espècie tipo]] '''''O. daouiensis''''' de l'etapa del [[Selandiano]] en la [[Conca Ouled Abdoun]]. En 2014 es va nomenar a una segona espècie més gran, '''''O. grandis''''', que va ser descrita de roques del [[Tanetiano]], una etapa lleument més recent de la mateixa àrea. S'estima que les dos espècies pesaven prop de 3.5 quilograms i 10 quilograms, respectivament, i es creu que eren [[folívoro]]s especialisats. Els cràneus fòssils de ''Ocepeia'' són al mateix temps els més antics cràneus entre els afroterios i els millor coneguts de qualsevol mamífer del Paleoceno en Àfrica.<ref name="GBEA2014"/>

''Ocepeia'' compartix vàries traces en els primitius [[Paenungulata|penungulados]] (un grup que inclou als [[elefant]]s, [[sirenios]] i els seus parents extints), pero alguns anàlisis sugerixen que estava més cercanamente relacionat en [[Afroinsectiphilia]] (un grup que conté als [[tubulidentata|oricteropos]], [[Chrysochloridae|talps dorats]] i [[tenrecs]]). Aixina que, pot representar una [[fòssil transicional|etapa de transició]] en l'evolució dels penungulados a partir de mamífers semblats a [[Insectivora|insectívors]]. Entre les traces inusuals de ''Ocepeia'' s'inclouen els ossos del cràneu en molts espais neumatizados (en aire), i una mandíbula que té una dentadura que recorda a la dels primats [[simi]]s. També tenia menys dents que atres ungulats primitius. ''Ocepeia'' és lo suficientment distint d'atres grups com per a ser situats en la seua pròpia [[família (biologia)|família]], '''Ocepeiidae'''.<ref name="GBEA2014"/>

''Ocepeia'' va viure en una época en la que el [[nort d'Àfrica]] estava en una intersecció entre l'oceà Atlàntic i l'antic [[mar de Tetis]], i la major part de l'àrea estava inundada per [[mar interior|mars internes]] càlits i poc profunts. Els fòssils de ''Ocepeia'' estan associats en una diversa fauna de taburons, aus, reptils marins i alguns mamífers primitius, incloent [[proboscídeo]]s i [[Condylarthra|"condilartros"]], junt als quals pot ajudar a fer més clara l'història evolutiva inicial de Afrotheria i els orígens de la fauna de mamífers d'Àfrica.<ref name="GBEA2014"/>

==Descobriment i denominació==
[[File:Oulad Abdoun Basin.png|thumb|225px|Les principals conques de #fosfat de Marroc (A) i les principals localitats fòssils de Ouled Abdoun (B): Grand Daoui, Meraa El Arech i Sidi Chennane.]]
Tots els #espècimen de ''Ocepeia'' provenen de la [[Conca Ouled Abdoun]], una conca sedimentaria de [[fosfat]]s. L'investigació de ''Ocepeia'' ha segut portada a terme per investigadors francesos i marroquins liderats pel doctor Emmanuel Gheerbrant del [[Museu d'Història Natural de París]]. Els fòssils de ''Ocepeia'' han segut recuperats de les pedreres del Grand Daoui (d'ahí el nom d'espècie ''daouiensis'', "de Daoui"), Meraa El Arech i Sidi Chennane, sent esta última la que ha produït els #espècimen més complets. Part del material original va ser recolectat ''in situ'' tan tempranamente com 1997, mentres que atres materials varen ser obtinguts de traficants de fòssils.<ref name="Gheerbrant et al 2001"/><ref name="GB2010"/>

''Ocepeia'' va ser descrit i nomenat originalment en 2001 basant-se en fragments d'una [[mandíbula]] assignats a la nova espècies ''O. daouiensis'': un d'estos (designat com CPSGM-MA1) posseïx un [[premolar]] i el primer [[dent molar|molar]], sent el [[holotip]] de l'espècie.<ref name="Gheerbrant et al 2001"/> Materials adicionals assignats a ''O. daouiensis'' varen ser descrits en 2010, incloent un os casi complet de la secció esquerra de la mandíbula i fragments dentals adicionals.<ref name="GB2010"/> En 2014, nous #espècimen de ''O. daouiensis'' varen ser descrits, incloent un cràneu parcial, el maxilar i dents adicionals, permetent una reconstrucció completa de com lluiria el cràneu intacte. La diversitat de #espècimen, combinats en la [[tomografía axial computarizada]] del cràneu parcial, varen permetre una descripció molt més detallada i comprehensiva. Ademés, nous fragments de la mandíbula en dents majors varen dur a la descripció i denominació de ''O. grandis'', l'holotip del qual (designat com [[Museu Nacional d'Història Natural de França|MNHN.F]] PM37) té una dent canino i un joc complet de dents posteriors.<ref name="GBEA2014"/> D'esta manera, el cràneu de ''Ocepeia'' és l'únic conegut per a un mamífer del Paleoceno africà, aixina com el més antic entre els [[afroterio]]s.<ref name="GBEA2014"/>

===Etimologia===
{{Vejau també|Ocepesuchus|Ocepechelon}}
El nom ''Ocepeia'' es deriva de les inicials del [[Office Chérifien dones Phosphates]] (O.C.P.), la companyia minera nacional marroquina que ha recolzat l'investigació paleontológica en la Conca Ouled Abdoun, mentres que el nom de la [[espècie]] ''daouiensis'' prové de Sidi Daoui, una pedrera fòssil en la conca.<ref name="Gheerbrant et al 2001"/> ''O. grandis'' va ser nomenat pel seu major tamany comparat al de ''O. daouiensis''; "''grandis''" significa "gran" en [[llatí]].<ref name="GBEA2014"/>

==Descripció==
[[File:Ocepeia daouiensis skull reconstruction (lateral).png|thumb|left|180px|Cràneu reconstruït de ''O. daouiensis''. Barra de mides: 10 milímetros.]]
''Ocepeia'' mostra una mescla de traces [[plesiomórfico]]s i [[autapomórfico]]s, incloent traces compartides en els mamífers [[euterio]]s més primitius aixina com traces semblades als vists en els ungulats primitius ("[[condilartro]]s") i els primers penungulados.<ref name="GBEA2014"/>

El [[cràneu]] de ''O. daouiensis'' media prop de 9 centímetros de llongitut i uns 5 centímetros d'ample, a partir de l'estimació de les #reconstrucció. ''O. grandis'' solament és conegut de les seues mandíbules en dents posteriors associades i dents superiors aïllades.<ref name="GBEA2014"/>

Les estimacions del pes corporal de ''O. daouiensis '' se situen entre els 8.5 quilograms, extrapolado a partir de la llongitut de les dents, i de 2.5 quilograms a partir de la llongitut craneal. Usant valors promediados per a tots els ungulats, Gheerbrant ''et al.'' varen trobar que l'estimació més provable és de 3.5 quilograms, un tamany semblat al d'un [[damán]] modern.<ref name="GBEA2014"/> Els restants dentals de ''O. grandis'' són casi 1.5 voltes més grans que els de ''O. daouiensis'', donant un pes estimat de 10-12 quilograms.<ref name="GBEA2014"/>

===Cràneu===

La part superior del cràneu de ''O. daouiensis'' és coneguda de dos #espècimen: un és un cràneu parcial que inclou material del maxilar, mentres que l'atre és un [[maxilar]] en dents associades. El primer espècimen és el més complet, pero carix de molts de les traces dels machos completament adults, per #lo que es va assignar a una femella adulta jove. L'atre espècimen és proporcionalment major, encara que menys complet, i posseïx traces com un gran [[dent canino]] que permet que siga assignat a un macho adult.<ref name="GBEA2014"/> El cràneu de ''O. daouiensis'' és en general robust. Posseïx un hocico curt i fort, notablement semblat al d'un [[primat]]. Les imàgens d'tomografía computarizada varen revelar que el cràneu de ''Ocepeia daouiensis'' estava molt [[neumatización|neumatizado]] (és dir, posseïa numerosos espais en aire), mentres que el [[os occipital|supraoccipital]] estava engrossat.<ref name="GBEA2014"/>

Les traces craneals de ''Ocepeia'' compartits en els euterios primitius inclouen les ([[òrbita ocular|òrbites oculars]]) situades més cap a arrere en el cràneu, ossos de les galtes relativament estrets (el [[arc zigomàtic]]), i detalls del [[oït intern]], mentres que les traces compartides en els penungulados i els primers ancestros d'estos inclouen una àmplia cavitat nassal i una molt curta proyecció òssea en l'òrbita ocular.<ref name="GBEA2014"/> Els cràneus neumatizados també es troben en els grans proboscídeos (per eixemple, elefants, mastodonts i atres parents extints).<ref name="GBEA2014"/><ref name=Shoshani1998/>

===Dentadura===

La [[fòrmula dental]] de ''Ocepeia'' és {{Fòrmula dental|superior=3.1.2.3|inferior=3.1.2.3}}, #lo que significa que tenia tres incisius, 1 canino, 2 premolars i tres molar de cada costat en les mandíbules. La condició ancestral dels euterios és tindre quatre premolars, i la pèrdua evolutiva del primer i segon premolars, junt en la carència d'un espai ([[diastema]]) entre el canino i el #premolar, és un de les traces de diagnòstic únic de ''Ocepeia'' que és convergent en els primats simis.<ref name="GBEA2014"/><ref name="GB2010"/> El gran canino robust de ''O. daouiensis'' medix 7.7–8 milímetros de llarc<ref group="nota">La "llongitut" ací és tècnicament l'altura, és dir la distància des de l'os mandibular.</ref> i també s'assembla alguna cosa als caninos dels primats.<ref name="GBEA2014"/><ref name="GB2010"/> Tot l'esmalt en les dents posseïx lleus regates. El tercer incisiu en la mandíbula i el maxilar és menut i vestigial.<ref name="GBEA2014"/>
[[File:Ocepeia daouiensis Maxillary.png|thumb|left|180px|Maxilar de ''O. daouiensis'' en vistes lateral (A) i oclusal (B), del que es creu és un macho adult.]]
Els molar tenen corones baixes ([[braquiodoncia]]), en cims relativament bunodontes (redonejades) que es distribuïxen per tota la seua llongitut ([[selenodoncia]]), #lo que resulta en una condició denominada com bunoselenodoncia. Els molar superiors també carixen d'un cim distintiu ([[hipocono]]). Gheerbrant ''et al.'' varen senyalar que estes traces i alguns atres són compartits en els [[Pantodonta|pantodontes]] ''[[Haplolambda]]'' i ''[[Leptolambda]]'', pero per as moltes diferències entre abdós grups, incloent el número de dents, es pensa que estes similituts són un cas de convergència.<ref name="GBEA2014"/>

Les traces dentals que ''Ocepeia'' compartix en els euterios primitius inclouen els grans caninos, els premolars simplificats, i com ya es va mencionar la carència d'un hipocono. Els molar selenodontes i els tercers incisius vestigiales són traces compartides en els penungulados i els proboscídeos, respectivament.<ref name="GBEA2014"/>

===Característiques anatòmiques distintives===

{{further|Dent molar|Neurocràneu}}
Les següents característiques craneals caracterisen a ''O. daouiensis'' (el cràneu de ''O. grandis'' és desconegut): un rostre curt i ample (el [[hocico]]) en una abultada compressió; un [[os frontal]] curt en una cresta reduïda en la vora de l'òrbita i la [[fenestra]] temporal; una regió mija i posterior allargades en el cràneu, especialment el [[os parietal]]; la presència de parietals en dos crestes òssees en pendent que ho separaven del mig de la [[cresta sagital]]; una gran neumatización dels ossos craneals, especialment el supraoccipital; un [[sentit|oït mig]] i intern que són notablement menuts; i un [[tegmen timpànic]] que és gran i inflado.<ref name="GBEA2014"/>

[[File:Ocepeia daouiensis maxillary crop.png|thumb|200px|Fotografia (A) i model 3D (B) dels dienets superiors (de dalt avall: P3, P 4, M1 i M2) mostrant la morfologia bunoselenodonta (en crestes redonejades longitudinalmente).]]

Les següents característiques del cràneu distinguixen a abdós espècies de ''Ocepeia'': la presència d'una [[sínfisis]] en el [[dentario]] que és curta i parcialment fusionada; un [[còndil mandibular]] significativament més alt que la fila de dents; un dentario alt i unflat horisontalment; una dentadura acurtada en les dents posteriors, carint dels premolars P1-2g, sense un [[diastema]] significatiu entre les dents, i els [[incisiu]]s inferiors comprimits en [[raïl dental|raïls]] amples i curtes; el tercer incisiu superior i inferior estava molt reduït (era [[vestigial]]); un canino inferior robust i semblança al d'un [[simi]]; la dentadura posterior als caninos és notablement gran comparada en el tamany del [[paladar]]; un patró molar bunoselenodonte (en llargues crestes en la [[corona dental]]) i braquidonte (de cresta baixa) en dents per a cizallar ben desenrollats; el tamany dels molar és significativament major del primer al tercer molar; la corona dental dels premolars i molar inferiors és protuberante; els premolars P3-4 són simples i en forma de trinchera; un [[paracónido]] que és redonejat i era [[térmens anatòmics de localisació|llingual]] (enfrontat a la cara interna de la boca) en els molar1-2, pero en el mig lo era horisontalment en M3; un paracónido de cresta menuda prop d'a on es trobaven les mandíbules; un cim principal que és baixa, propenca en altura al metacónido i el paracónido; la presència d'una postmetacrístida i una cresta metastílida; un gran mesocónido; un menut entoconúlido; un molt gran hipocónido que és baix i ample; un entocónido en un entolófido cortopero funcional que enllaçava el flanc llingual del hipocónido; un hipoconúlido reduït i llingual en els molar M1–2 i una postcrístida que és molt llarga encomparación al patró selenodonte; una breu premetacrístida; una postcrístida que té vàries cúspulas; no hi ha cíngulos labials; l'molar M2 és més ample que el M1 i el M3; un M3 que és a lo manco tan llarc com el M2, en un lòbul del hipoconúlido expandit i una raïl distal en pendent; les dents en la galta superior són més o menys homodontos (iguals); els premolars superiors s'estenen horisontalment en un [[protocono]] ben desenrollat; la presència de grans cims en el parástilo i el mesóstilo; un extolofo en forma de W vinculat al fort cim del mesóstilo; presència de menuts cims estilares i crestes; l'absència d'un hipocono; un protocono baix, expandint-se [[térmens anatòmics de localisació|mesio-distalmente]] en crestes se separen molt en la part superior; la presència d'una àmplia protofosa (una muesca en les dents); una molt menuda cresta llingual en la base del paracono; i un prim i continu cíngulo llingual.<ref name="GBEA2014"/>

==Classificació==
{{Vejau també|Taxonomia dels mamífers}}{{Further|Evolució dels mamífers|Ungulats|Evolució del cavall}}

''Ocepeia'' ha ocupat vàries posicions dins del grup de mamífers arcaics conegut com "condilartros"<ref group="nota">Els "[[Condylarthra]]" són una colecció informal de diversos mamífers primitius del [[Paleógeno]], alguns dels quals varen donar orige als [[ungulat]]s moderns.</ref> a mida que els successius descobriments han revelat materials més complets. Quan va ser descrit originalment, a partir d'a penes quatre dents, ''Ocepeia'' va ser assignat a una família sense determinar (posició incerta, o ''[[incertae sedis]]''), i tentativamente en el grup [[Phenacodonta]], ya que varen senyalar similituts dentals en el [[Arctocyonidae|arctociónido]] ''[[Lambertocyon]]'' aixina com al [[Phenacodontidae|fenacodóntido]] ''[[Ectocion]]''.<ref name="Gheerbrant et al 2001"/> Despuix de la revisió de nou material en 2010, la qual va incloure un os mandibular més complet i les dents caninos, Gheerbrant va sugerir que ''Ocepeia'' era més primitiu que qualsevol fenacodóntido, i ho va situar en una família ''incertae sedis'' tentativamente assignada a [[Paenungulata]] (el grup dels proboscídeos, manatíes, damanes i uns atres).<ref name="GB2010"/>

En la descripció del material més complet fins a la data, incloent nous detalls de l'anatomia craneal, en 2014 Gheerbrant ''et al.'' varen situar a ''Ocepeia'' en la seua pròpia família [[monotípica]] ('''Ocepeiidae''') basada en les seues moltes traces úniques derivats ([[autapomorfia]]s) situant a la seua volta esta família en un (possible nou) orde sense determinar cuestionablemente inclós dins de Paenungulata.<ref name="GBEA2014"/> No obstant, en alguns dels seus [[anàlisis cladístico]]s, es va trobar que Ocepeiidae és basal dins de Afrotheria, pero per fòra de Paenungulata, mostrant una relació propenca en els [[Afroinsectiphilia]] (afroterios semblats a [[Insectivora|insectívors]] incloent als [[oricteropo]]s i [[tenrec]]s), encara que està relació té un dèbil soport morfològic.<ref name="GBEA2014"/> A pesar de la seua posició variable, Gheerbrant ''et al.'' varen afirmar que la posició més provable per a ''Ocepeia'' era en un grup talle sobre el [[grup corona]] dels penungulados per les moltes característiques compartides en estos, incloent els molar selenodontes, encara usant el [[cladograma]] (arbre evolutiu) com l'arbre de referència en discutir la posició evolutiva de ''Ocepeia''.<ref name="GBEA2014"/> L'interpretació de ''Ocepeia'' com un penungulado primitiu que compartix algunes similituts en Afroinsectiphilia va dur a Gheerbrant ''et al.'' a denominar-ho un "[[fòssil transicional]]" en l'evolució de penungulados a partir de afroterios semblats a insectívors.<ref name="GBEA2014"/> En 2016, Gheerbrant i colaboradors varen propondre el nou grup Paenungulatomorpha per a comprendre a Paenungulata aixina com a ''Ocepeia'' i a ''[[Abdounodus]]'', un atre mamífer africà del Paleoceno.<ref name="Gheerbrant et al 2016">{{cita publicació|last1=Gheerbrant|first1=Emmanuel|last2=Filippo|first2=Andrea|last3=Schmitt|first3=Arnaud|títul=Convergence of Afrotherian and Laurasiatherian Ungulate-Like Mammals: First Morphological Evidence from the Paleocene of Morocco|publicació=PLOS ONE|data=2016|volum=11|número=7|pàgines=i0157556|doi=10.1371/journal.posa.0157556}}</ref>

==Paleobiología==

===Dieta===
[[File:Ocepeia grandis upper molars2.png|thumb|180px|Vista de dos molar superiors de ''O. grandis''. Escala: 10 mm.]]
En remarcar el curt hocico i la forta mandíbula, traces frecuentementeobservados en els primats, Gheerbrant (2010) va sugerir que ''Ocepeia'' era de la mateixa manera un folívoro (devorador de fulls), encara que "peculiarmente especialisat": les dents anteriors provablement eren molt fortes per a subjectar o tallar el menjar, i els molar mostren una forma i patró de desgast que sugerixen que eren principalment utilisats per a cizallar, en lloc de moldre o esclafar. Gheerbrant adicionalment va especular que ''Ocepeia'' pugues haver compartit l'estil de vida [[arborícola]] en els primats.<ref name="GB2010"/> Els molar més grans i en majors cims de ''O. grandis'' sugerixen quese especialisava en consumir menjar més dur que en el cas de ''O. daouiensis''.<ref name="GBEA2014"/>

===Dimorfisme sexual===
''O. daouiensis'' mostra [[dimorfisme sexual]] en les proporcions relatives del cràneu, pero es desconeix si açò ocorria també en ''O. grandis''.<ref name="GBEA2014"/> El significat de l'adaptació dels ossos craneals neumatizados no és conegut, pero Gheerbrant ''et al.'' varen especular que podria estar relacionat en una millora en la transmissió de sons.<ref name="GBEA2014"/>

==Paleoecología==
{{main|Conca Ouled Abdoun}}
{{vejau també|Fauna d'Àfrica|Màxim tèrmic del Paleoceno-Eoceno}}
L'àrea de l'oest de Marroc des del [[Cretácico Superior]] fins al [[Eoceno]] consistia de [[mar interior|mars internes]] càlits i poc profunts, en a on l'antic [[mar de Tetis]] es trobava en el [[Oceà Atlàntic]], en els que els depòsits de #fosfat i els fòssils associats es varen acumular durant prop de 25 millons d'anys.<ref name="KocsisEtAl2014"/>

''Ocepeia'' procedix del [[Paleoceno]] de la conca marroquina de Ouled Abdoun, encara que en un principi es va creure que els fòssils dataven d'inicis del [[Ypresiense]] ([[Eoceno]] Inferior).<ref name="Gheerbrant et al 2001"/> Esta edat ha segut revisada, i se sap que ''O. daouiensis'' prové del mateix nivell de llits d'ossos que s'ha datat de l'etapa del [[Selandiano]] del Paleoceno, (fa 59-60 millons d'anys) el qual també conté a ''Eritherium'', ''[[Abdounodus]]'' i ''[[Lahimia]]''.<ref name="GBEA2014"/> ''O. grandis'' és lleument més recent, apareixent en el llit d'ossos del [[Tanetiano]] de la mateixa àrea.<ref name="GBEA2014"/><ref name=Yansetal2014/> El seu major tamany i edat més recent sugerixen que està en el mateix linaje evolutiu de ''O. daouiensis''.<ref name="GBEA2014"/><ref group="nota">Vejau la [[Regla de Cope]], una tendència evolutiva que indica que els linajes incrementen el seu tamany corporal a través del temps.</ref>

Atres mamífers de Ouled Abdoun provenen dels nivells superiors que daten del Ypresiano i inclouen a ''Phosphatherium'' (Proboscidea), ''[[Seggeurius]]'' (Hyracoidea), ''[[Daouitherium]]'' (Proboscidea), ''[[Boualitomus]]'' ([[Hyaenodontidae]]), i a una espècie sense determinar.<ref name=GBEA2003/> Entre estos ''Phosphatherium'' és el millor conegut i el més freqüent. Els mamífers són extremadament rars en Ouled Abdoun en contrast en la fauna de vertebrats marins associada que inclou [[aus]] marines, [[Chondrichthyes|taburons]], [[osteichthyes|peixos gose-vos]], i [[reptil marí|reptils marí]]s (incloent [[crocodilia]]nos, [[tortuga marina|tortugues marines]], i la serp marina ''[[Palaeophis]]'').<ref name=Yansetal2014/><ref name=GBEA2003/> Les espècies terrestres varen ser provablement transportades de les costes fins a la mar marroquina ans que començara la [[fossilisació]].<ref name=GBEA2003/>

==Referències==

===Notes===
{{listaref|group="nota"}}

===Bibliografia===
<references>
<ref name=Shoshani1998>{{cita publicació|apellidar=Shoshani|nom=Jeheskel|títul=Understanding proboscidean evolution: a formidable task|publicació=Trends in Ecology & Evolution|data=1998|volum=13|número=12|pàgines=480–487|doi=10.1016/S0169-5347(98)01491-8|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s0169534798014918}}</ref>

<ref name="Gheerbrant et al 2001">{{cita publicació|apellidar=Gheerbrant|nom=Emmanuel| autor2 = Sudre, Jean | autor3 = Iarochene, Mohamed | autor4 = Moumni, Abdelkader |títul=First ascertained African “Condylarth” mammals (primitive ungulates: #cf. Bulbulodentata and #cf. Phenacodonta) from the earliest Ypresian of the Ouled Abdoun Basin, Morocco|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology|data=2001|volum=21|número=1|pàgines=107–118|doi=10.1671/0272-4634(2001)021[0107:FAACMP]2.0.CO;2}}</ref>



<ref name=GBEA2003>{{cita publicació|authors=Gheerbrant, I., Sudre, J., Cappetta, H., Mourer-Chauviré, C., & Bourdon, I., Iarochene, M., Amaghzaz, M., Bouya, B. |any=2003|títul= Els localités à mammifères dones carrières de Grand Daoui, bassin dones Ouled Abdoun, Maroc, Yprésien: premier état dones lieux. [The mammal localities of Grand Daoui Quarries, Ouled Abdoun Basin, Morocco, Ypresian: A first survey]|publicació=Bull. Soc. géol. Fr.|volum= 174|number=3|pàgines= 279–293|idioma=francés with English abstract|url=http://bsgf.geoscienceworld.org/content/174/3/279|doi=10.2113/174.3.279}}</ref>

<ref name="GB2010">{{cita lliure|llinages=Gheerbrant|nom=I.|any=2010|capítul=Primitive ungulates (“Condylarthra” and stem Paenungulata)|llinage-editor1=Werdelin|nom-editor1=L.|llinage-editor2=Sanders|nom-editor2=W.J.|títul=Cenozoic Mammals of Africa|url=https://archive.org/details/cenozoicmammalsa00werd|pàgines= [https://archive.org/details/cenozoicmammalsa00werd/page/n562 563]–571|editorial= [[University of Califòrnia Press]]|ubicació= Berkeley|isbn=0520257219}}</ref>

<ref name="GBEA2014">{{cita publicació|last1=Gheerbrant|first1=I.|last2=Amaghzaz|first2=M.|last3=Bouya|first3=B.|last4=Goussard|first4=F.|last5=Letenneur|first5=C.|any=2014|títul=''Ocepeia'' (Middle Paleocene of Morocco): The Oldest Skull of an Afrotherian Mammal|publicació=PLoS ONE|volum=9|número=2|pàgines=i89739|doi=10.1371/journal.posa.0089739}}</ref>

<ref name="KocsisEtAl2014">{{cita publicació|apellidar=Kocsis|nom=Lászlό| autor2 = Gheerbrant, Emmanuel | autor3 = Mouflih, Mustapha | autor4 = Cappetta, Henri | autor5 = Yans, Johan | autor6 = Amaghzaz, Mbarek |títul=Comprehensive stable isotope investigation of marine biogenic apatite from the clapix Cretaceous–early Eocene phosphate series of Morocco|publicació=Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology|any=2014|volum=394|pàgines=74–88|doi=10.1016/j.palaeo.2013.11.002}}</ref>

<ref name=Yansetal2014>{{cita publicació|apellidar=Yans|nom=Johan| autor2 = Amaghzaz, M'Barek | autor3 = Bouya, Baadi | autor4 = Cappetta, Henri | autor5 = Iacumin, Paola | autor6 = Kocsis, László | autor7 = Mouflih, Mustapha | autor8 = Selloum, Omar | autor9 = Sen, Sevket | autor10 = Storme, Jean-Yves | autor11 = Gheerbrant, Emmanuel |títul=First carbon isotope chemostratigraphy of the Ouled Abdoun phosphate Basin, Morocco; implications for dating and evolution of earliest African placental mammals|publicació=Gondwana Research|any=2014|volum=25|número=1|pàgines=257–269|doi=10.1016/j.gr.2013.04.004}}</ref>
</references>

==Bibliografia adicional==
*{{cita lliure|llinage=Gheerbrant|nom=I|coautores=D. Donming & P. Tassy|títul=The Rise of Placental Mammals: Origins and Relationships of the Major Extant Clades|any=2005|editorial=[[Johns Hopkins University Press]]|ubicació=Baltimore|isbn=080188022X|pàgines=84–105|url=http://books.google.com/books?aneu=DhchVG_rbQ8C&pg=PA84&dq=#v=onepage&q&f=false|editor=Kenneth D. Rose, J. David Archibald (eds.)|capítul=Paenungulata (Sirenia, Proboscidea, Hyracoidea, and Relatives)}}

==Enllaços externs==
{{commons}}
(en anglés)
* [http://fossilworks.org/cgi-bin/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=98247 Detalls de ''Ocepeia''] {{Wayback|url=http://fossilworks.org/cgi-bin/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=98247 |dona't=20140303051809 }} en [[Paleobiology Database]].
* {{Enllaç trencat|1=[http://paleo.mnhn.fr/pal/vertebrates.php Vertebrats fòssils dels #Fosfat de Marroc] |2=http://paleo.mnhn.fr/pal/vertebrates.php }}, investigació de l'equip de la dr. Nathalie Bardet i el dr. Emmanuel Gheerbrant.
* [http://paleo.mnhn.fr/pal/gheerbrant.php?catid=3 Mamífers cretácicos i paleocénicos d'Àfrica i Eurasia] {{Wayback|url=http://paleo.mnhn.fr/pal/gheerbrant.php?catid=3 |dona't=20140311021032 }}, investigació adicional del dr. Gheerbrant.

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Mamífers d'Àfrica]]