Oaxaca - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:14:11Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:14 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	'''Oaxaca'''<ref name=OAJACA>{{cita DPD\|Oaxaca}}</ref> ({{àudio\|LL-Q1321 (spa)-Enohecruzl79-Oaxaca.wav\|pronunciació}}), oficialment el '''Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic\|treinta y uno estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], formen els [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].<ref>{{Cita web \|url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors\|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors\|data=22 de giner de 2016 \|fechaacceso=8 de maig de 2020 \|autor=Víctor Chávez \|editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web \|url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf\|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans\|fechaacceso=6 d'abril de 2025\|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació \|cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> La seua capital i ciutat més poblada és [[Oaxaca de Juárez]]. Està dividit en [[municipis d'Oaxaca\|570 municipis]], dels quals 418 es governen baix el [[sistema d'usos i costums]], en formes locals reconegudes d'[[autogovern]];<ref>{{Cita web \|url=http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html \|títul=Copia archivada \|fechaacceso=23 de giner de 2019 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120520073717/http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html \|fechaarchivo=20 de maig de 2012 }}</ref> agrupats en [[Regions d'Oaxaca\|huit regions]].		'''Oaxaca'''<ref name=OAJACA>{{cita DPD\|Oaxaca}}</ref> ({{àudio\|LL-Q1321 (spa)-Enohecruzl79-Oaxaca.wav\|pronunciació}}), oficialment el '''Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic\|treinta y uno estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], formen els [[Mèxic\|Estats Units Mexicans]].<ref>{{Cita web \|url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors\|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors\|data=22 de giner de 2016 \|fechaacceso=8 de maig de 2020 \|autor=Víctor Chávez \|editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web \|url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf\|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans\|fechaacceso=6 d'abril de 2025\|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació \|cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> La seua capital i ciutat més poblada és [[Oaxaca de Juárez]]. Està dividit en [[municipis d'Oaxaca\|570 municipis]], dels quals 418 es governen baix el [[sistema d'usos i costums]], en formes locals reconegudes d'[[autogovern]];<ref>{{Cita web \|url=http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html \|títul=Copia archivada \|fechaacceso=23 de giner de 2019 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120520073717/http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html \|fechaarchivo=20 de maig de 2012 }}</ref> agrupats en [[Regions d'Oaxaca\|huit regions]].

Llínea 10:		Llínea 8:
	Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com [[Baïes de Huatulco]], [[Port Amagat (Oaxaca)\|Port Amagat]], [[Santa Catarina Juquila\|Juquila]], [[Zipolite]], [[Mazunte]] i [[Parc Nacional Estanys de Chacahua\|Chacahua]].<ref>{{cite web\|url=http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/\|title=a l'el corredor Huatulco-Chacahua\|website=Publimar.mx\|accessdate=9 de juliol de 2018\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191017155719/http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/\|fechaarchivo=17 d'octubre de 2019}}</ref> Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.<ref>{{cite web \|title=Semarnat, L'ambient en números \|year=2010 \|url=http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf \|publisher=Conabio \|deadurl=bot: unknown \|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524173018/http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf \|archivedate=24 de maig de 2010}}</ref>		Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com [[Baïes de Huatulco]], [[Port Amagat (Oaxaca)\|Port Amagat]], [[Santa Catarina Juquila\|Juquila]], [[Zipolite]], [[Mazunte]] i [[Parc Nacional Estanys de Chacahua\|Chacahua]].<ref>{{cite web\|url=http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/\|title=a l'el corredor Huatulco-Chacahua\|website=Publimar.mx\|accessdate=9 de juliol de 2018\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191017155719/http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/\|fechaarchivo=17 d'octubre de 2019}}</ref> Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.<ref>{{cite web \|title=Semarnat, L'ambient en números \|year=2010 \|url=http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf \|publisher=Conabio \|deadurl=bot: unknown \|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524173018/http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf \|archivedate=24 de maig de 2010}}</ref>

			[[Categoria:Estat d'Oaxaca]]

	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:10:20Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

'''Oaxaca'''<ref name=OAJACA>{{cita DPD|Oaxaca}}</ref> ({{àudio|LL-Q1321 (spa)-Enohecruzl79-Oaxaca.wav|pronunciació}}), oficialment el '''Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic|treinta y uno estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], formen els [[Mèxic|Estats Units Mexicans]].<ref>{{Cita web |url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors|data=22 de giner de 2016 |fechaacceso=8 de maig de 2020 |autor=Víctor Chávez |editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans|fechaacceso=6 d'abril de 2025|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació |cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> La seua capital i ciutat més poblada és [[Oaxaca de Juárez]]. Està dividit en [[municipis d'Oaxaca|570 municipis]], dels quals 418 es governen baix el [[sistema d'usos i costums]], en formes locals reconegudes d'[[autogovern]];<ref>{{Cita web |url=http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |títul=Copia archivada |fechaacceso=23 de giner de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120520073717/http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |fechaarchivo=20 de maig de 2012 }}</ref> agrupats en [[Regions d'Oaxaca|huit regions]].

Està ubicat en la [[Regions de Mèxic|regió]] [[Suroest de Mèxic|suroest]] del país.<ref>{{cite web |title=Oaxaca |url=http://www.explorandomexico.com.mx/state.aspx?sid=19 |publisher=Explorant Mèxic |accessdate=4 d'abril de 2011 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20111005225257/http://www.explorandomexico.com.mx/state.aspx?sid=19 |archivedate=5 d'octubre de 2011}}</ref> Llimita al nort en [[Pobla]] i [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]], a l'est en [[Chiapas]], al sur en el [[oceà Pacífic]] i a l'oest en [[estat de Guerrero|Guerrero]]. En {{unitat|93757|km²}}, és el quint estat més extens —per darrere de [[Chihuahua]], [[Sonora]], [[Coahuila]] i [[Durango]]— i, en {{esd|4 132 148}} habitants en 2020, el dècim més poblat. Es va fundar el 21 de decembre de 1823.{{cr}}

L'estat és conegut principalment pels seus pobles indígenes i afromexicanos, representats per més de 16 [[grups ètnics d'Oaxaca|grups ètnics]], i els [[zapotecos]] i [[mixtecos]] són els de major representació. Estes cultures han sobrevixcut i mantingut els seus usos i costums en major èxit que el restant del territori nacional, gràcies a l'accidentat i aïllat territori de l'estat.<ref>[https://www.lifeder.com/grupos-indigenas-de-oaxaca/ Grups Indígenes d'Oaxaca: Senyes Generals] {{Wayback|url=https://www.lifeder.com/grupos-indigenas-de-oaxaca/ |date=20191017155636 }} per Naí Botello. Consultat el 22 de giner del 2019</ref> La majoria d'estos grups habiten la zona centre de l'estat, la riquea cultural del qual, que inclou zones arqueològiques com [[Mont Albán]] i [[Mitla]], la convertixen en una zona turística d'importància.<ref>[https://www.mexicodestinos.com/oaxaca/lugares-turisticos ¿Qué fer en Oaxaca?] per Redacció. Consultat el 22 de giner del 2019</ref><ref>Hansen, Mogens H., ed., "A comparative Study of Six City- State Cultures", An Investigation Conducted by the Copenhagen Polis Centre, Copenhagen 2002.</ref>

Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com [[Baïes de Huatulco]], [[Port Amagat (Oaxaca)|Port Amagat]], [[Santa Catarina Juquila|Juquila]], [[Zipolite]], [[Mazunte]] i [[Parc Nacional Estanys de Chacahua|Chacahua]].<ref>{{cite web|url=http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|title=a l'el corredor Huatulco-Chacahua|website=Publimar.mx|accessdate=9 de juliol de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191017155719/http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|fechaarchivo=17 d'octubre de 2019}}</ref> Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.<ref>{{cite web |title=Semarnat, L'ambient en números |year=2010 |url=http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |publisher=Conabio |deadurl=bot: unknown |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524173018/http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |archivedate=24 de maig de 2010}}</ref>

[[Categoria:Categories per revisar]]