Nunet - Historial de revisions

Jose2 en 11:57 1 abr 2026

2026-04-01T11:57:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 1 abr 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Lluísm en 08:53 15 gin 2026

2026-01-15T08:53:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 15 gin 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].		Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:27 12 set 2025

2025-09-12T17:27:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 12 set 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Lluísm en 19:04 26 abr 2025

2025-04-26T19:04:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 26 abr 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].		Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:31 25 jun 2024

2024-06-25T18:31:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 25 jun 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Jose2 en 07:06 22 maig 2024

2024-05-22T07:06:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:06 22 maig 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].		Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:27 12 feb 2024

2024-02-12T08:27:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:27 12 feb 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].		Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón\|Amón-Ra]].

	També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus		També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Nun i Nunet '''Nunet''' o '''Naunet''', en la mitologia egipcíaca, és la deesa o tanc q…»

2023-04-06T19:15:59Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Nun i Nunet '''Nunet''' o '''Naunet''', en la mitologia egipcíaca, és la deesa o tanc q…»

Pàgina nova

[[File:Nun_and_Naunet.jpg|thumb|250px|Representació de Nun i Nunet]]

'''Nunet''' o '''Naunet''', en la [[mitologia egipcíaca]], és la [[Deu|deesa]] o tanc que forma en el deu [[Nun]], el seu doble, la primera de les quatre parelles, les primeres aigües, l'Oceà primordial de l'Ogdóada d'Hermópolis.

Quan el [[Nil]] es desbordava en les marismes de la delta i despuix es retirava, apareixien [[Granota|granotes]] i [[Serp|serps]], per lo que a les primeres se les identificava en la forma de les quatre divinitats masculines de l'Ogdóada i a les segones en les femenines. Per això, a Nunet se la sol representar per una dòna en [[cap]] de serp, presidint, en la seua parella Nun el caos acuós.

Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón|Amón-Ra]].

També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en [[anglés]])
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Naunet}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]