Novator - Historial de revisions

Lluísm en 18:37 19 nov 2025

2025-11-19T18:37:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 19 nov 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	Donada l'extensió en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, [[1606]] - [[Lombardia]], [[1682]]) i l'astrònom, geograf, cosmolec i matemàtic, naixcut en la comarca del [[Baix Maestrat]], Bernat Josep Zaragoza ([[Alcalà de Chivert]], [[1627]] - Madrit, [[1679]]).		Donada l'extensió en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, [[1606]] - [[Lombardia]], [[1682]]) i l'astrònom, geograf, cosmolec i matemàtic, naixcut en la comarca del [[Baix Maestrat]], Bernat Josep Zaragoza ([[Alcalà de Chivert]], [[1627]] - Madrit, [[1679]]).

	En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les últimes generacions, ya en plena Ilustració, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l'erudit [[Gregori Mayans i ~~Siscar~~]] ([[Oliva]], [[1699]] - Valéncia C., [[1781]]); a l'eminent marí i ingenier naval [[Jorge Juan i Santacilia]] ([[Novelda]], [[1713]] - Madrit, 1773) introductor de la física newtoniana en la península; al mege i sacerdot José Celestino Mutis ([[Cadiz]], [[1732]] - [[Santafé de Bogotá]], [[1808]]), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles làmines de plantes que publicà; igualment al botanic [[Antoni Josep Cavanilles]] (Valéncia C., [[1745]] - Madrit, [[1804]]); el mege [[Francisco Javier Balmis]] (Alacant, [[1753]] - Madrit, [[1819]]), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la [[pigota]]; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos ([[Elda]], [[1754]] - [[1830]]) autor del llibre ''Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya''; per ultim, podem citar a l'ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, [[1760]] - [[Gibraltar]], [[1829]]).		En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les últimes generacions, ya en plena Ilustració, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l'erudit [[Gregori Mayans i Ciscar]] ([[Oliva]], [[1699]] - Valéncia C., [[1781]]); a l'eminent marí i ingenier naval [[Jorge Juan i Santacilia]] ([[Novelda]], [[1713]] - Madrit, 1773) introductor de la física newtoniana en la península; al mege i sacerdot José Celestino Mutis ([[Cadiz]], [[1732]] - [[Santafé de Bogotá]], [[1808]]), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles làmines de plantes que publicà; igualment al botanic [[Antoni Josep Cavanilles]] (Valéncia C., [[1745]] - Madrit, [[1804]]); el mege [[Francisco Javier Balmis]] (Alacant, [[1753]] - Madrit, [[1819]]), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la [[pigota]]; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos ([[Elda]], [[1754]] - [[1830]]) autor del llibre ''Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya''; per ultim, podem citar a l'ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, [[1760]] - [[Gibraltar]], [[1829]]).

	Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d'estudiants en Arquitectura, Medicina, Astrònomia, Geografia, Matemàatiques, Física, etc., que pogueren contar en el seu llegat.		Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d'estudiants en Arquitectura, Medicina, Astrònomia, Geografia, Matemàatiques, Física, etc., que pogueren contar en el seu llegat.

Lluísm en 18:36 19 nov 2025

2025-11-19T18:36:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 19 nov 2025
Llínea 35:		Llínea 35:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]. N. 230 de [[novembre]] de [[2025]]]		* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]. N. 230 de [[novembre]] de [[2025]]]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Lluísm en 18:35 19 nov 2025

2025-11-19T18:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 19 nov 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.		Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

	Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià ~~Jeronim~~ Muñoz (Valéncia C., [[1520]] - [[Valladolit]]?, [[1591]]).		Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià [[Jeroni Muñoz]] (Valéncia C., [[1520]] - [[Valladolit]]?, [[1591]]).

	El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.		El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

Lluísm en 18:35 19 nov 2025

2025-11-19T18:35:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 19 nov 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.		Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

	Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - [[Valladolit]]?, 1591).		Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., [[1520]] - [[Valladolit]]?, [[1591]]).

	El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.		El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

Lluísm: /* Referències */

2025-11-19T18:34:25Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 19 nov 2025
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]~~, numero~~ 230 de novembre de 2025]		* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]. N. 230 de [[novembre]] de [[2025]]]

Lluísm en 18:33 19 nov 2025

2025-11-19T18:33:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 19 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.		En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.

			En eixe mateix any de [[1687]], en Valéencia, el gravador i microscopiste, [[Crisóstom Martínez]], naixcut en el Cap i Casal (Valéncia C., [[1638]] - [[Flandes]], [[1694]]), fon subvencionat per l'Ajuntament de la ciutat per a que viajara a [[Paris]] i poguera finalisar el seu ''Atlas Anatómico'', reconegut com un dels primers tractats europeus de microscopia anatomica-osea, treball que facilitaria l'estudi de la Medicina en eixe camp.

	~~En eixe mateix any de 1687,~~ en ~~Valencia~~, ~~el gravador i microscopiste~~, ~~Crisostom Martínez~~, ~~naixcut en el Cap i Casal~~ (~~Valencia C.~~, ~~1638~~ - ~~Flandes~~, ~~1694~~), ~~fon subvencionat per l’Ajuntament de~~ la ~~ciutat per a que viajara a Paris i poguera finalisar el seu Atlas Anatómico~~, ~~reconegut com un dels primers tractats europeus~~ de ~~microscopia anatomica~~-~~osea~~, ~~treball que facilitaria l’estudi de la Medicina en eixe camp~~.		Donada l'extensió en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, [[1606]] - [[Lombardia]], [[1682]]) i l'astrònom, geograf, cosmolec i matemàtic, naixcut en la comarca del [[Baix Maestrat]], Bernat Josep Zaragoza ([[Alcalà de Chivert]], [[1627]] - Madrit, [[1679]]).

			En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les últimes generacions, ya en plena Ilustració, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l'erudit [[Gregori Mayans i Siscar]] ([[Oliva]], [[1699]] - Valéncia C., [[1781]]); a l'eminent marí i ingenier naval [[Jorge Juan i Santacilia]] ([[Novelda]], [[1713]] - Madrit, 1773) introductor de la física newtoniana en la península; al mege i sacerdot José Celestino Mutis ([[Cadiz]], [[1732]] - [[Santafé de Bogotá]], [[1808]]), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles làmines de plantes que publicà; igualment al botanic [[Antoni Josep Cavanilles]] (Valéncia C., [[1745]] - Madrit, [[1804]]); el mege [[Francisco Javier Balmis]] (Alacant, [[1753]] - Madrit, [[1819]]), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la [[pigota]]; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos ([[Elda]], [[1754]] - [[1830]]) autor del llibre ''Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya''; per ultim, podem citar a l'ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, [[1760]] - [[Gibraltar]], [[1829]]).

	~~Donada l’extensio en el temps del moviment, se parla de~~ diferents ~~generacions~~ de ~~novatores, no obstant es dificil~~ la ~~seua classificacio per edat~~, ~~puix~~ que ~~alguns estarien intercalats entre elles. En general entre~~ els ~~primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit~~, ~~1606 - Lombardia~~, ~~1682) i l’astronom~~, ~~geograf~~, ~~cosmolec i matematic~~, ~~naixcut en la comarca del Baix Maestrat~~, ~~Bernat Josep Zaragoza (Alcala de Chivert~~, ~~1627 - Madrit~~, ~~1679)~~.		Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d'estudiants en Arquitectura, Medicina, Astrònomia, Geografia, Matemàatiques, Física, etc., que pogueren contar en el seu llegat.

			== Referències ==
	En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les ultimes generacions, ya en plena Ilustracio, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l’erudit Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699 - Valencia C., 1781); a l’eminent mari i ingenier naval Jorge Juan i Santacilia (Novelda, 1713 - Madrit, 1773) introductor de la fisica newtoniana en la peninsula; al mege i sacerdot José Celestino Mutis (Cadiz, 1732 - Santafé de Bogotá, 1808), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles lamines de plantes que publicà; igualment al botanic Antoni Josep Cavanilles (Valencia C., 1745 - Madrit, 1804); el mege Francesc Xavier Balmis (Alacant, 1753 - Madrit, 1819), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la pigota; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos (Elda, 1754 - 1830) autor del llibre Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya; per ultim, podem citar a l’ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, 1760 - Gibraltar, 1829).		* [https://rogleconstantillombart.com/principal.html Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], numero 230 de novembre de 2025]


	Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d’estudiants en Arquitectura, Medicina, Astronomia, Geografia, Matematiques, Fisica, etc., que pogueren contar en el seu llegat.


	~~Font:~~ Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], numero 230 de novembre de 2025 ~~https://rogleconstantillombart.com/principal.html~~

Lluísm en 18:25 19 nov 2025

2025-11-19T18:25:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 19 nov 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.		Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

	Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - Valladolit?, 1591).		Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - [[Valladolit]]?, 1591).

	El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.		El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.
Llínea 17:		Llínea 17:
	L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.		L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.

	Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific ~~d’Espanya~~ i de les deficiencies que patia ~~l’intelectualitat~~ respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren ~~d’estendre~~ les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a ~~l’Iglesia~~ i ancorades en ~~l’escolasticisme~~; per a tal fi ~~s’organisaven~~ en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren ~~l’humaniste~~, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (~~Valencia~~ C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (~~Valencia~~ C., 1661 - 1741), ~~matematic~~, ~~fisic~~ i ~~astronom~~, i Tomàs Vicente Tosca (~~Valencia~~ C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, ~~l’Academia~~ de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de ~~Fisica~~, observacions ~~astronomiques~~ i celebraven congressos en els que se debatien descobriments ~~cientifics~~.		Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d'Espanya i de les deficiencies que patia l'intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d'estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l'Iglésia i ancorades en l'escolasticisme; per a tal fi s'organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l'humaniste, Manuel Martí i Zaragoza ([[Orpesa\|Oropesa del Mar]],[[1663]] - [[Alacant]], [[1737]]), Baltasar de Iñigo (Valéncia C.,[[1656]] - [[1741]]), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valéncia C., [[1661]] - [[1741]]), matemàtic, físic i astrònom, i [[Pare Tosca\|Tomàs Vicente Tosca]] (Valéncia C., [[1651]] - [[1723]]), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l'Academia de Matemáticas valenciana en l'any [[1686]], en la que realisaven experiencies de Física, observacions astronòmiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments científics.

			En el camp de la ciencia moderna els novatores tenien els seus llimits; si be coneixien les aportacions, entre uns atres, de [[Galileu]], Boyle i Harvey, encara no havien descobert l'obra de [[Isaac Newton\|Newton]]. En el seu metodo, que basaven en l'empirisme i el racionalisme, buscaven tant el rigor metodologic com la claritat expositiva; es per això que en les obres que publicaren majoritariament fugiren de les llengües classiques, [[llati]] i [[grec]], i utilisaren les llengües modernes, per a que la difusio dels seus estudis i treballs fora major.

	~~En el camp~~ de ~~la ciencia moderna els~~ novatores ~~tenien els seus llimits; si be coneixien les aportacions, entre uns atres, de Galileu, Boyle i Harvey, encara no havien descobert l’obra de Newton. En el seu metodo, que basaven~~ en ~~l’empirisme i el racionalisme~~, ~~buscaven tant~~ el ~~rigor metodologic com la claritat expositiva; es per aixo que en les obres que publicaren majoritariament fugiren~~ de ~~les llengües classiques, llati i grec, i utilisaren les llengües modernes, per a que la difusio dels seus estudis i treballs fora major~~.		Hi hagué núcleus de novatores en diferents ciutats peninsulars, pero sobreixiria especialment el cas de Valéncia.

			En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.
	~~Hi hague nucleus de novatores en diferents ciutats peninsulars, pero sobreixiria especialment el cas de Valencia.~~


	En quant a la ~~recepcio~~ espanyola dels alvanços de la ~~revolucio cientifica~~ del ~~segle~~ XVII, els historiadors destaquen ~~l’obra~~ pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se

	formà en ~~Valencia~~, [[Joan de Cabriada]] (Soria, 1665 - 1743) publicada en Madrit en 1687. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant ~~l’escolasticisme~~ i exigint que ~~s’utilisara~~ el metodo de ~~l’experimentacio~~, lo qual suscità critiques en contra, pero ~~tambe~~ recolzaments.

Lluísm en 18:19 19 nov 2025

2025-11-19T18:19:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 19 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~L’Ilustracio~~ fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del ~~segle~~ XVIII fins a principis del ~~segle~~ XIX, especialment en Anglaterra, França i Alemanya, i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de ~~l’entorn~~ geografic.		L'Ilustració fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del [[sigle XVIII]] fins a principis del [[sigle XIX]], especialment en [[Anglaterra]], [[França]] i [[Alemanya]], i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de lentorn geografic.

			Els pensadors de l'Ilustració defenien que el coneiximent huma, per mig del metodo cientific, podia combatre l'ignorancia, la superstició i la tirania per a construir un món millor.

	~~Els pensadors~~ de ~~l’Ilustracio defenien~~ que el ~~coneiximent huma, per mig del metodo cientific~~, ~~podia combatre l’ignorancia~~, ~~la supersticio~~ i la ~~tirania per a construir un mon millor~~.		La ciència moderna en [[Espanya]] alcançà el punt culminant durant el regnat de [[Carles III]] ([[Madrit]], [[1759]] - [[1788]]). Este monarca propicià la formació en l'estranger i la colaboració en diferents proyectes en la comunitat científica europea, conseguint que el nivell de l'investigació i l'ensenyança científica en el territori peninsular i inclús fora, en les seues possessions d'ultramar, superara l'obscurantisme contrarreformiste i alvançara cap a la modernitat.

			Els canvis científics, culturals i filosofics que se produirien en esta nova etapa històrica, coneguda com Ilustracio o Sigle de les Llums, tingueren precedents d'arraïl hispana i portuguesa; estos foren els '''novatores''', un grup minoritari de pensadors i cientifics de finals del [[sigle XVII]] i principis del sigle XVIII, que precedix a l'Ilustració, nomenant-se territorialment preilustració espanyola i que tingue en el [[Regne de Valéncia]] la seua màxima expressió.

	~~La ciencia moderna en Espanya alcançà el punt culminant durant el regnat~~ de ~~Carles III (Madrit, 1759 - 1788). Este monarca propicià la formacio en l’estranger~~ i la ~~colaboracio en diferents proyectes en la comunitat cientifica europea, conseguint que~~ el ~~nivell~~ de ~~l’investigacio i l’ensenyança cientifica en~~ el ~~territori peninsular i inclus fora,~~ en ~~les seues possessions d’ultramar~~, ~~superara l’obscurantisme contrarreformiste~~ i ~~alvançara cap~~ a ~~la modernitat~~.		Fon una etapa de les més importants per a l'història del territori i la monarquia espanyola. Ademés d'afrontar-se el canvi de dinastia dels Austries als Borbons, el país patia en aquella época una forta decadència militar, politica i social per lo qual necessitava reinventar-se a si mateixa per a respondre als reptes del sigle venider.

			Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

	~~Els canvis cientifics~~, ~~culturals i filosofics que se produirien~~ en ~~esta nova etapa historica~~, ~~coneguda com Ilustracio o Segle de les Llums~~, ~~tingueren precedents d’arraïl hispana~~ i ~~portuguesa; estos foren els novatores~~, ~~un grup minoritari de pensadors i cientifics de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, que precedix a l’Ilustracio~~, ~~nomenant-se territorialment preilustracio espanyola i que tingue en el Regne de Valencia la seua maxima expressio~~.		Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - Valladolit?, 1591).

			El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

	Fon una etapa de les mes importants per a l’historia del territori i la monarquia espanyola. Ademes d’afrontar-se el canvi de dinastia dels Austries als Borbons, el païs patia en aquella epoca una forta decadencia militar, politica i social per lo qual necessitava reinventar-se a si mateixa per a respondre als reptes del sigle venider.		L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.


	Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduiren en la peninsula iberica innovacions i nous descobriments cientifics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.


	~~Precursor d’esta estela de nous cientifics podem senyalar, ya en el segle XVI, al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valencia C., 1520 - Valladolid?, 1591).~~


	El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d’innovar o renovar lo existent, opinio que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.


	~~L’obra~~ que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en 1680 en el titul El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza, ~~l’autoria~~ del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios (Cordova, 1644 - Fernán Núñez, 1721) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena ~~l’escolasticisme~~ i la filosofia aristotelica.


	Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.		Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.

J10: He creat la pagina.

2025-11-12T21:28:42Z

He creat la pagina.

Pàgina nova

L’Ilustracio fon un moviment cultural i intelectual europeu que tingue lloc des de mitat del segle XVIII fins a principis del segle XIX, especialment en Anglaterra, França i Alemanya, i que inspirà importants canvis culturals i socials a nivell europeu, estenent-se en el pas del temps als territoris de l’entorn geografic.

Els pensadors de l’Ilustracio defenien que el coneiximent huma, per mig del metodo cientific, podia combatre l’ignorancia, la supersticio i la tirania per a construir un mon millor.

La ciencia moderna en Espanya alcançà el punt culminant durant el regnat de Carles III (Madrit, 1759 - 1788). Este monarca propicià la formacio en l’estranger i la colaboracio en diferents proyectes en la comunitat cientifica europea, conseguint que el nivell de l’investigacio i l’ensenyança cientifica en el territori peninsular i inclus fora, en les seues possessions d’ultramar, superara l’obscurantisme contrarreformiste i alvançara cap a la modernitat.

Els canvis cientifics, culturals i filosofics que se produirien en esta nova etapa historica, coneguda com Ilustracio o Segle de les Llums, tingueren precedents d’arraïl hispana i portuguesa; estos foren els novatores, un grup minoritari de pensadors i cientifics de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, que precedix a l’Ilustracio, nomenant-se territorialment preilustracio espanyola i que tingue en el Regne de Valencia la seua maxima expressio.

Fon una etapa de les mes importants per a l’historia del territori i la monarquia espanyola. Ademes d’afrontar-se el canvi de dinastia dels Austries als Borbons, el païs patia en aquella epoca una forta decadencia militar, politica i social per lo qual necessitava reinventar-se a si mateixa per a respondre als reptes del sigle venider.

Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduiren en la peninsula iberica innovacions i nous descobriments cientifics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

Precursor d’esta estela de nous cientifics podem senyalar, ya en el segle XVI, al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valencia C., 1520 - Valladolid?, 1591).

El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d’innovar o renovar lo existent, opinio que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

L’obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en 1680 en el titul El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza, l’autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios (Cordova, 1644 - Fernán Núñez, 1721) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l’escolasticisme i la filosofia aristotelica.

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.

En el camp de la ciencia moderna els novatores tenien els seus llimits; si be coneixien les aportacions, entre uns atres, de Galileu, Boyle i Harvey, encara no havien descobert l’obra de Newton. En el seu metodo, que basaven en l’empirisme i el racionalisme, buscaven tant el rigor metodologic com la claritat expositiva; es per aixo que en les obres que publicaren majoritariament fugiren de les llengües classiques, llati i grec, i utilisaren les llengües modernes, per a que la difusio dels seus estudis i treballs fora major.

Hi hague nucleus de novatores en diferents ciutats peninsulars, pero sobreixiria especialment el cas de Valencia.

En quant a la recepcio espanyola dels alvanços de la revolucio cientifica del segle XVII, els historiadors destaquen l’obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se

formà en Valencia, [[Joan de Cabriada]] (Soria, 1665 - 1743) publicada en Madrit en 1687. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l’escolasticisme i exigint que s’utilisara el metodo de l’experimentacio, lo qual suscità critiques en contra, pero tambe recolzaments.

En eixe mateix any de 1687, en Valencia, el gravador i microscopiste, Crisostom Martínez, naixcut en el Cap i Casal (Valencia C., 1638 - Flandes, 1694), fon subvencionat per l’Ajuntament de la ciutat per a que viajara a Paris i poguera finalisar el seu Atlas Anatómico, reconegut com un dels primers tractats europeus de microscopia anatomica-osea, treball que facilitaria l’estudi de la Medicina en eixe camp.

Donada l’extensio en el temps del moviment, se parla de diferents generacions de novatores, no obstant es dificil la seua classificacio per edat, puix que alguns estarien intercalats entre elles. En general entre els primers se poden senyalar al matematic Joan Caramuel (Madrit, 1606 - Lombardia, 1682) i l’astronom, geograf, cosmolec i matematic, naixcut en la comarca del Baix Maestrat, Bernat Josep Zaragoza (Alcala de Chivert, 1627 - Madrit, 1679).

En les següentes etapes estarien els nomenats en els paragrafs anteriors, i en les ultimes generacions, ya en plena Ilustracio, entre els seus hereus valencians trobem a una figura excepcional en l’erudit Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699 - Valencia C., 1781); a l’eminent mari i ingenier naval Jorge Juan i Santacilia (Novelda, 1713 - Madrit, 1773) introductor de la fisica newtoniana en la peninsula; al mege i sacerdot José Celestino Mutis (Cadiz, 1732 - Santafé de Bogotá, 1808), professor universitari i empresari miner i agricola, recordat per les belles lamines de plantes que publicà; igualment al botanic Antoni Josep Cavanilles (Valencia C., 1745 - Madrit, 1804); el mege Francesc Xavier Balmis (Alacant, 1753 - Madrit, 1819), conegut per la pionera Real Expedicio Filantropica de vacunacio contra la pigota; el juriste, bibliograf i economiste Joan Sempere i Guarinos (Elda, 1754 - 1830) autor del llibre Historia del Luxo, y de las leyes suntuarias de Espanya; per ultim, podem citar a l’ilustre mari, cientific i politic Gabriel Ciscar i Ciscar (Oliva, 1760 - Gibraltar, 1829).

Se pot continuar nomenant a moltes mes figures valencianes dels diferents camps de la ciencia que, sino al mateix nivell de notorietat que els citats, han contribuit en les investigacions dels seus treballs a conformar un ‘Corpus Magistral’ donant base i reforçant un ample espectre de disciplines formatives per a les futures generacions d’estudiants en Arquitectura, Medicina, Astronomia, Geografia, Matematiques, Fisica, etc., que pogueren contar en el seu llegat.

Font: Revista [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], numero 230 de novembre de 2025 https://rogleconstantillombart.com/principal.html