Nouakchott - Historial de revisions

Reval en 07:38 29 abr 2024

2024-04-29T07:38:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:38 29 abr 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.		El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.

	Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.		Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Geografia */

2022-11-14T19:12:24Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 14 nov 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any 1971).		La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als [[anys 1970]], hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any [[1971]]).

	El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.		El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.

Jose2: /* Història */

2022-11-14T19:11:39Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 14 nov 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)\|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les ~~del~~ [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada\|nómades]] (sobretot durant la gran sequera ~~del~~ [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants.		La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)\|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les de l'any [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada\|nómades]] (sobretot durant la gran sequera de [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants.

	== Geografia ==		== Geografia ==

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-11-14T16:39:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 14 nov 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~São Tomé~~}}		{{Commonscat\|Nouakchott}}

	{{Capitals d'Àfrica}}		{{Capitals d'Àfrica}}

Alacanti en 15:54 14 nov 2022

2022-11-14T15:54:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 14 nov 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les ~~crostes’~~ (de l'àrap ''anwakxut'', a la seua volta derivat de l'amazic ''a-n-wakshut'' (‘lloc de ~~crostes’~~); en el Marroc, el nom ''a-n-wakxut'' vol dir ‘bosc’.		El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les costres’ (de l'àrap ''anwakxut'', a la seua volta derivat de l'amazic ''a-n-wakshut'' (‘lloc de costres’); en [[Marroc]], el nom ''a-n-wakxut'' vol dir ‘bosc’.

	== Història ==		== Història ==

Alacanti en 15:45 14 nov 2022

2022-11-14T15:45:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 14 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:15-Nouakchott-eH-R0058185.jpg\|~~250px~~\|miniaturadeimagen\|Vista de Nouakchott]]		[[Archiu:15-Nouakchott-eH-R0058185.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Vista de Nouakchott]]
	'''Nouakchott''' ({{Lang-ar\|نواكشوط\|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.		'''Nouakchott''' ({{Lang-ar\|نواكشوط\|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.

Alacanti en 15:44 14 nov 2022

2022-11-14T15:44:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 14 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:15-Nouakchott-eH-R0058185.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Vista de Nouakchott]]
	'''Nouakchott''' ({{Lang-ar\|نواكشوط\|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.		'''Nouakchott''' ({{Lang-ar\|نواكشوط\|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.

Alacanti en 15:43 14 nov 2022

2022-11-14T15:43:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 14 nov 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, ~~ambaixades~~ i ~~altres serveis~~ destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, ~~compta amb~~ uns barris residencials i, ~~als~~ afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, ~~hi va haver~~ tendes ~~nòmades~~ en zona urbana (200~~, el~~ 1971).		La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any 1971).

	El seu clima és relativament suau, ~~amb~~ màximes de 32 graus i mínimes d'11; la ~~mitjana~~ de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, ~~però avui~~ dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.		El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.

	Uns 7 km al ~~sud-est~~ es ~~va construir~~ un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió ~~mercès~~ a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] ~~als~~ afores de la capital i a pistes d'~~aterratge~~ escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de ~~manteni~~		Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Alacanti en 15:34 14 nov 2022

2022-11-14T15:34:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:34 14 nov 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	El seu clima és relativament suau, amb màximes de 32 graus i mínimes d'11; la mitjana de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, però avui dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.		El seu clima és relativament suau, amb màximes de 32 graus i mínimes d'11; la mitjana de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, però avui dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.

	Uns 7 km al sud-est es va construir un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió mercès a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] als afores de la capital i a pistes d'aterratge escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de ~~mantenir.~~		Uns 7 km al sud-est es va construir un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió mercès a un modern [[Aeroport de Nouakchott\|aeroport]] als afores de la capital i a pistes d'aterratge escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de manteni

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|São Tomé}}

			{{Capitals d'Àfrica}}

			[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
			[[Categoria:Mauritània]]

Alacanti: Pàgina nova, en el contingut: «'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N^uwākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània. Es t…»

2022-11-14T15:32:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània. Es t…»

Pàgina nova

'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.

== Etimologia ==
El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les crostes’ (de l'àrap ''anwakxut'', a la seua volta derivat de l'amazic ''a-n-wakshut'' (‘lloc de crostes’); en el Marroc, el nom ''a-n-wakxut'' vol dir ‘bosc’.

== Història ==
La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les del [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada|nómades]] (sobretot durant la gran sequera del [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants.

== Geografia ==
La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, ambaixades i altres serveis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, compta amb uns barris residencials i, als afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hi va haver tendes nòmades en zona urbana (200, el 1971).

El seu clima és relativament suau, amb màximes de 32 graus i mínimes d'11; la mitjana de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, però avui dia ja no són suficients i s'hi ha construït una depuradora.

Uns 7 km al sud-est es va construir un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, sovint, s'han de fer per avió mercès a un modern [[Aeroport de Nouakchott|aeroport]] als afores de la capital i a pistes d'aterratge escampades per la zona; les pistes al mig de l'arena són impossibles de mantenir.