Notiomastodon - Historial de revisions

Alacanti: Text reemplaça - 'per la seu ' a 'pel seu '

2026-07-09T01:43:52Z

Text reemplaça - 'per la seu ' a 'pel seu '

← Revisió anterior		Revisió de 01:43 9 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava ~~per la~~ seu morro curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].		'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava pel seu morro curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].

	==Característiques==		==Característiques==

Valencian: Text reemplaça - 'seua morro' a 'seu morro'

2026-07-09T00:06:53Z

Text reemplaça - 'seua morro' a 'seu morro'

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 9 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava per la ~~seua~~ morro curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].		'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava per la seu morro curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].

	==Característiques==		==Característiques==

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:54Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava per la seua ~~hocico~~ curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].		'''''Notiomastodon platensis''''' és una [[espècie]] extinta i única coneguda per al [[Gènero (biologia)\|gènero]] '''''Notiomastodon''''', un [[mamífer]] [[proboscídeo]] pertanyent a la família [[Gomphotheriidae]]. Va viure de mediats a finals del Pleistoceno fa entre 460{{esd}}000 a 11{{esd}}000{{esd}}anys en [[Amèrica del Sur]].<ref name="ShoshaniTassy2005"/> Estos animals varen viure principalment en les terres baixes a l'est dels Vages. Els eixemplars de ''Notiomastodon'' alcançaven un tamany similar al de l'actual elefant asiàtic. Com atres gonfotéridos tals com ''Cuvieronius'' de les zones andinas i algunes formes nortamericanes com ''Stegomastodon'', ''Notiomastodon'' es caracterisava per la seua morro curt i el seu cràneu alt i molt estovat. La mandíbula curta es devia a la pèrdua de les defenses inferiors, les quals solen trobar-se majorment en els gonfotéridos d'[[Eurasia]] i [[Àfrica]]. Les traces particulars que poden ser trobats en ''Notiomastodon'' inclouen a les defenses superiors, les quals freqüentment carixen d'una capa d'esmalt, aixina com el patró dels molar. La superfície masticadora abultada formada pel seu patró distinguix a este animal com un generaliste capaç d'alimentar-se de distints tipos de plantes, les quals variaven d'acort en els ambients locals. En el curs de l'últim periodo glacial, va haver una adaptació cap al consum de pastures. El gènero va ser nomenat originalment en 1929, i ha segut controvertit en el curs de l'història de la taxonomia ya que ha segut freqüentment confòs o sinonimizado en les formes anomenades ''Haplomastodon'' i ''Stegomastodon''. Els exhaustius estudis anatòmics realisats des de la década de 2010 han mostrat que ''Notiomastodon'' representa a l'únic proboscídeo vàlit en les zones baixes d'Amèrica del Sur, mentres que ''Haplomastodon'' és idèntic i ''Stegomastodon'' queda llimitat a [[Amèrica del Nort]].

	==Característiques==		==Característiques==
Llínea 10:		Llínea 10:
	===Cràneu i dentadura===		===Cràneu i dentadura===

	El cràneu de ''Notiomastodon'' era curt i alt, i comparat en el del seu parent ''[[Cuvieronius]]'', era més estret i curt. En vista lateral, este es pronunciava en un domo, comparable al dels cràneus dels elefants actuals. No obstant, en el cas dels elefants moderns, el cràneu té una orientació inclús més verticalizada i el [[~~hocico~~]] és molt més curt. Els cràneus trobats tenen llongituts totals de 75 a 113{{esd}}cm, i l'altura d'estos, mida des de la vora superior fins als [[Alvéolo dentario\|alvéolos]] dentals és de 41 a 76{{esd}}cm.<ref name="Alberdi et al. 2008"/> La part superior del cràneu es caracterisava en vista frontal per tindre dos domo, entre els quals hi ha una lleu sutura a lo llarc del centre del cràneu. Abdós domo es formaven per les cambres plenes d'aire del neurocràneu. Estes eren majors que en ''[[Gomphotherium]]''. La #front era àmplia i aplanada en la seua major part. Com en tots els proboscídeos alvançats, el [[os nassal]] era curt i yacer en la part superior de la molt àmplia pero plana obertura nassal en a on s'iniciava la [[#Probòscide\|trompa]]. Vist de costat, una regata llimitava l'os nassal, el qual servia com a punt de anclaje per al múscul maxilo-labial, el qual actuava com un [[braç de càrrega]] per a la trompa. Els brodes restants de l'obertura nassal estaven formats per l'os [[premaxilar]] i les extensions individuals d'est. Este os formava també els alvéolos dels incisius superiors. Estos eren molt llarcs, a voltes de fins a 59{{esd}}cm, i eren molt amples i el seu diàmetro s'incrementava cap a avant. Estos sol divergien lleument i en vista lateral s'alineaven en el perfil del seu front. Açò creava un ampli àngul entre l'orientació dels alvéolos de les defenses i el pla de la superfície masticadora dels molar. Cap a dalt, els alvéolos dels incisius estaven lleument hendidos. En general, el premaxilar era molt més massiu que en ''Gomphotherium'', per eixemple. Per l'acurtada del cràneu en el ~~hocico~~, la [[òrbita ocular]] de ''Notiomastodon'' es trobava per sobre l'extrem frontal de la fila de dents molar, la qual cosa se situa notòriament més cap a avant que en els gonfotéridos de ~~hocico~~ llarc com ''Gomphotherium'' o ''[[Rhynchotherium]]''. El [[arc zigomàtic]] era robust i alt. La seua vora superior era més be recte, mentres que l'inferior tenia una lleu muesca en la qual iniciava el [[múscul masseter]].<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>		El cràneu de ''Notiomastodon'' era curt i alt, i comparat en el del seu parent ''[[Cuvieronius]]'', era més estret i curt. En vista lateral, este es pronunciava en un domo, comparable al dels cràneus dels elefants actuals. No obstant, en el cas dels elefants moderns, el cràneu té una orientació inclús més verticalizada i el [[morro]] és molt més curt. Els cràneus trobats tenen llongituts totals de 75 a 113{{esd}}cm, i l'altura d'estos, mida des de la vora superior fins als [[Alvéolo dentario\|alvéolos]] dentals és de 41 a 76{{esd}}cm.<ref name="Alberdi et al. 2008"/> La part superior del cràneu es caracterisava en vista frontal per tindre dos domo, entre els quals hi ha una lleu sutura a lo llarc del centre del cràneu. Abdós domo es formaven per les cambres plenes d'aire del neurocràneu. Estes eren majors que en ''[[Gomphotherium]]''. La #front era àmplia i aplanada en la seua major part. Com en tots els proboscídeos alvançats, el [[os nassal]] era curt i yacer en la part superior de la molt àmplia pero plana obertura nassal en a on s'iniciava la [[#Probòscide\|trompa]]. Vist de costat, una regata llimitava l'os nassal, el qual servia com a punt de anclaje per al múscul maxilo-labial, el qual actuava com un [[braç de càrrega]] per a la trompa. Els brodes restants de l'obertura nassal estaven formats per l'os [[premaxilar]] i les extensions individuals d'est. Este os formava també els alvéolos dels incisius superiors. Estos eren molt llarcs, a voltes de fins a 59{{esd}}cm, i eren molt amples i el seu diàmetro s'incrementava cap a avant. Estos sol divergien lleument i en vista lateral s'alineaven en el perfil del seu front. Açò creava un ampli àngul entre l'orientació dels alvéolos de les defenses i el pla de la superfície masticadora dels molar. Cap a dalt, els alvéolos dels incisius estaven lleument hendidos. En general, el premaxilar era molt més massiu que en ''Gomphotherium'', per eixemple. Per l'acurtada del cràneu en el morro, la [[òrbita ocular]] de ''Notiomastodon'' es trobava per sobre l'extrem frontal de la fila de dents molar, la qual cosa se situa notòriament més cap a avant que en els gonfotéridos de morro llarc com ''Gomphotherium'' o ''[[Rhynchotherium]]''. El [[arc zigomàtic]] era robust i alt. La seua vora superior era més be recte, mentres que l'inferior tenia una lleu muesca en la qual iniciava el [[múscul masseter]].<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>


Llínea 86:		Llínea 86:


	Els gonfotéridos són registrats per primera volta a finals del Oligoceno en Àfrica i estan entre els primers representants dels proboscídeos que varen abandonar eixe continent despuix del tancament del [[mar de Tetis]] i l'aparició del pont terrestre a Eurasia durant la transició al [[Mioceno]]. Entre uns atres, ''Gomphotherium'' va alcançar Norteamérica fa uns 16{{esd}}millons d'anys a través del [[estret de Bering]], mentres que en [[América Central]] són registrats ya a finals del Mioceno fa uns 7{{esd}}millons d'anys. Els gonfotéridos varen alcançar Amèrica del Sur durant el [[Gran intercanvi americà]] fa entre 3.5 a 2.5{{esd}}millons d'anys. Els gonfotéridos suramericans diferixen dels seus parents d'atres parts del món pel seu ~~hocico~~ relativament curt (gonfotéridos brevirrostres) i cràneus d'domo alt. Adicionalment, les defenses solament solen estar en la part superior. Els dos gèneros suramericans coneguts (''Notiomastodon'' i ''Cuvieronius'') junt en el seu parent nortamericà (''Stegomastodon'') formen un grup [[monofilético]] conegut com la subfamília Cuvieroniinae,<ref name="Shoshani et al. 2005"/> les quals a la seua volta s'agrupen en ''Rhynchotherium'' en un grup major cridat Rhynchotheriinae.<ref name="Made 2010"/> Alguns investigadors han propost l'idea de que ''Cuvieronius'' és un descendent directe de ''Rhynchotherium'', la qual cosa s'evidencia en els seus defenses superiors molt especialisades, les quals conten en una banda d'esmalt en espiral. ''Notiomastodon'' podria haver descendit directament de ''Cuvieronius''.<ref name="Lucas 2013"/> L'idea es recolza en el reconeiximent de que a diferència dels eixemplars adults, els jovenils de ''Cuvieronius'' encara tenien defenses inferiors, mentres que en ''Rhynchotherium'' la mandíbula té defenses inferiors en totes les edats.<ref name="Mothe et al. 2016"/> Esta idea no pren en conte les relacions en atres gonfotéridos de ~~hocico~~ curt que són en la seua majoria poc clares. Resulta problemàtica la situació de ''[[Sinomastodon]]'', una forma de l'orient asiàtic en característiques esquelètiques molt similars als gonfotéridos suramericans. En varis estudis filogenético, ''Sinomastodon'' forma un grup en ''Stegomastodon'', ''Cuvieronius'' i ''Notiomastodon'', per la qual cosa la seua presència en Àsia s'interpreta com una migració des d'Amèrica.<ref name="Prat et al. 2008"/><ref name="Alberdi et al. 2016"/><ref name="Mothe et al. 2016"/><ref name="Mothe et al. 2019"/> Pel seu aïllament geogràfic dels gèneros americans, els científics chinencs solen situar-ho en la subfamília independent Sinomastodontinae.<ref name="Wang et al. 2012"/> Prenent en conte la carència de formes intermiges, alguns autors consideren les similituts entre ''Sinomastodon'' i els gonfotéridos suramericans com a resultat d'una [[evolució convergent]].<ref name="Lucas 2013"/>		Els gonfotéridos són registrats per primera volta a finals del Oligoceno en Àfrica i estan entre els primers representants dels proboscídeos que varen abandonar eixe continent despuix del tancament del [[mar de Tetis]] i l'aparició del pont terrestre a Eurasia durant la transició al [[Mioceno]]. Entre uns atres, ''Gomphotherium'' va alcançar Norteamérica fa uns 16{{esd}}millons d'anys a través del [[estret de Bering]], mentres que en [[América Central]] són registrats ya a finals del Mioceno fa uns 7{{esd}}millons d'anys. Els gonfotéridos varen alcançar Amèrica del Sur durant el [[Gran intercanvi americà]] fa entre 3.5 a 2.5{{esd}}millons d'anys. Els gonfotéridos suramericans diferixen dels seus parents d'atres parts del món pel seu morro relativament curt (gonfotéridos brevirrostres) i cràneus d'domo alt. Adicionalment, les defenses solament solen estar en la part superior. Els dos gèneros suramericans coneguts (''Notiomastodon'' i ''Cuvieronius'') junt en el seu parent nortamericà (''Stegomastodon'') formen un grup [[monofilético]] conegut com la subfamília Cuvieroniinae,<ref name="Shoshani et al. 2005"/> les quals a la seua volta s'agrupen en ''Rhynchotherium'' en un grup major cridat Rhynchotheriinae.<ref name="Made 2010"/> Alguns investigadors han propost l'idea de que ''Cuvieronius'' és un descendent directe de ''Rhynchotherium'', la qual cosa s'evidencia en els seus defenses superiors molt especialisades, les quals conten en una banda d'esmalt en espiral. ''Notiomastodon'' podria haver descendit directament de ''Cuvieronius''.<ref name="Lucas 2013"/> L'idea es recolza en el reconeiximent de que a diferència dels eixemplars adults, els jovenils de ''Cuvieronius'' encara tenien defenses inferiors, mentres que en ''Rhynchotherium'' la mandíbula té defenses inferiors en totes les edats.<ref name="Mothe et al. 2016"/> Esta idea no pren en conte les relacions en atres gonfotéridos de morro curt que són en la seua majoria poc clares. Resulta problemàtica la situació de ''[[Sinomastodon]]'', una forma de l'orient asiàtic en característiques esquelètiques molt similars als gonfotéridos suramericans. En varis estudis filogenético, ''Sinomastodon'' forma un grup en ''Stegomastodon'', ''Cuvieronius'' i ''Notiomastodon'', per la qual cosa la seua presència en Àsia s'interpreta com una migració des d'Amèrica.<ref name="Prat et al. 2008"/><ref name="Alberdi et al. 2016"/><ref name="Mothe et al. 2016"/><ref name="Mothe et al. 2019"/> Pel seu aïllament geogràfic dels gèneros americans, els científics chinencs solen situar-ho en la subfamília independent Sinomastodontinae.<ref name="Wang et al. 2012"/> Prenent en conte la carència de formes intermiges, alguns autors consideren les similituts entre ''Sinomastodon'' i els gonfotéridos suramericans com a resultat d'una [[evolució convergent]].<ref name="Lucas 2013"/>

	{{userboxtop\|toptext=<small>Sistemàtica interna dels proboscídeos d'acort en Buckley ''et al''. 2019 basada en senyes bioquímiques<ref name="Buckley et al. 2019"/></small>}}		{{userboxtop\|toptext=<small>Sistemàtica interna dels proboscídeos d'acort en Buckley ''et al''. 2019 basada en senyes bioquímiques<ref name="Buckley et al. 2019"/></small>}}

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:17Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 14:		Llínea 14:


	La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura ~~baixe~~ els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>		La mandíbula aplegava als 77{{esd}}cm de llongitut, i l'àrea en a on s'insertaven les dents era prou ampla i notablement estovada en la seua vora inferior. La seua altura baix els molar era de més de 15{{esd}}cm. En contrast, ''[[Stegomastodon]]'' tenia una vora inferior majorment recte. La [[sínfisis]] era la típica dels gonfoterios suramericans en ser relativament curta (brevirrostre), i en alguns individus es dirigia cap a avall en forma notòria i a voltes formava una menuda prominència, com és el cas en ''Cuvieronius''. La sínfisis dirigida cap a avall es considera com una traça diagnòstica. Per una atra part, en ''Stegomastodon'', esta prominència estava significativament reduïda. En alguns casos, hi havia fins a tres forats coneguts com forámenes mentals. El ram ascendent de la mandíbula era massiu i s'elevava fins a 47{{esd}}cm. Les vores frontal i posterior mostraven una orientació paralela. El procés frontal era significativament més baix que el de l'articulació, la qual cosa no era el cas en ''Stegomastodon''. L'articulació finalisava en posició travessera a l'eix llongitudinal de la mandíbula i era molt robusta, en una distància entre les seues puntes de costat a costat de 57{{esd}}cm. També a diferència de ''Stegomastodon'', el procés angular era menys prominent.<ref name="Ferretti 2010"/><ref name="Mothe et al. 2019"/>

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:53:27Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Mostrar els canvis