Normants - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Sicilia' a 'Sicília'

2023-08-27T02:39:26Z

Text reemplaça - 'Sicilia' a 'Sicília'

← Revisió anterior		Revisió de 02:39 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.		Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.

	En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa migeval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de ~~Sicilia~~]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].		En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa migeval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicília]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].

	Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.		Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:41:53Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 29 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]		[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]

	Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen ~~començar~~ a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].		Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen escomençar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

	De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>		De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:15:28Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:15 18 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.		Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.

	En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa ~~medieval~~: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].		En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa migeval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].

	Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.		Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.

Jose2 en 18:17 28 set 2016

2016-09-28T18:17:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 28 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels ~~normantsen~~ el [[sigle XII]].]]		[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]

	Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].		Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

Jose2 en 18:17 28 set 2016

2016-09-28T18:17:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 28 set 2016
Llínea 29:		Llínea 29:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Normants\| ]]		[[Categoria:Normants\| ]]

Chabi en 09:19 26 set 2016

2016-09-26T09:19:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 26 set 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].		En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].

	Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors~~, alegria ètnica~~, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.		Les causes de les seues [[Migració humana\|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Chabi en 09:17 26 set 2016

2016-09-26T09:17:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 26 set 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].		Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

	De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol *normando, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>		De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>

	Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.		Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa\|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Territoris en possessió dels normantsen el [[sigle XII.]] Els '''normants''' (lliteralment "hòmen...»

2016-09-26T09:16:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Territoris en possessió dels normantsen el [[sigle XII.]] Els '''normants''' (lliteralment "hòmen...»

Pàgina nova

[[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels normantsen el [[sigle XII]].]]

Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol *normando, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>

Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.

En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].

Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, alegria ètnica, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.

== Bibliografia ==
* Claudio Sánchez Albornoz, Los orígenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro
* Bates, David. Normandy before 1066, London 1982
* Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
* Chibnall, Marjorie. The Normans, The Peoples of Europe, Oxford 2000
* Crouch, David. The Normans: The History of a Dynasty. Hambledon & London, 2003.
* Douglas, David. The Norman Achievement. London, 1969.
* Douglas, David. The Norman Fate. London, 1976
* Flori, Jean (1999), Richard Coeur de Lion: le roi-chevalier, Paris: Biographie Payot, ISBN 978-2-228-89272-8
* Gillingham, John. The Angevin Empire, end ed., London 2001.
* Gravett, Christopher, and Nicolle, David. The Normans: Warrior Knights and their Castles. Osprey Publishing: Oxford, 2006.
* Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England. Cambridge University Press, 1997.
* Gunn, Peter. Normandy: Landscape with Figures. London: Victor Gollancz, Ltd, 1975.
* [[José Javier Esparza|Esparza, José Javier]], La Gran Aventura del Reino de Asturias, La esfera de los libros, 2009.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Normants| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 29 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]		[[Archiu:Normans possessions 12century es.png\|thumb\|300px\|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]

	Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen ~~començar~~ a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].		Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia\|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca\|danesos]], que varen escomençar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França\|rei de França]] ([[Carlos III de França\|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

	De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>		De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)\|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic\|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa\|rúnica]], estaven organisats en [[aett\|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)\|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>