Nintu - Historial de revisions

Jose2 en 17:19 13 abr 2026

2026-04-13T17:19:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 13 abr 2026
Llínea 13:		Llínea 13:
	* [[Ki]]		* [[Ki]]
	* [[Ninhursag]]		* [[Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8		* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:51:38Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també ~~cridada~~ [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).		En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també nomenada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

	Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursag]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Belit-ili''', entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment ~~cridada~~ [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].		Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursag]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Belit-ili''', entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment nomenada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

	Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.		Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

Lluísm en 18:03 22 març 2023

2023-03-22T18:03:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 22 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).		En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

	Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que ~~'''~~Ninhursag~~'''~~, pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].		Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursag]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Belit-ili''', entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

	Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.		Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

Lluísm en 18:02 22 març 2023

2023-03-22T18:02:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 22 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).		En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

	Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que '''~~Ninhursaga~~''', pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].		Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que '''Ninhursag''', pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

	Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.		Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

Lluísm: /* Vore tambe */

2023-03-22T18:01:10Z

Vore tambe

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 22 març 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Antu]]		* [[Antu]]
	* [[Ki]]		* [[Ki]]
			* [[Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:59 22 març 2023

2023-03-22T17:59:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 22 març 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.		Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

	És mencionada en el [[Mit de Enki i Ninhursag]], estant en [[Dilmún]], quan Enki la veu en la vora des de l'aigua, vol posseir-la i ella li diu Cap home em fa seua en el pantà. Pero finalment accedix i donen a llum a [[Ninsar]].		És mencionada en el ''Mit de Enki i Ninhursag'', estant en [[Dilmún]], quan Enki la veu en la vora des de l'aigua, vol posseir-la i ella li diu Cap home em fa seua en el pantà. Pero finalment accedix i donen a llum a [[Ninsar]].

	També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.		També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.

Lluísm en 17:57 22 març 2023

2023-03-22T17:57:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 22 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).		En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia\|Acadia]] i [[Mitologia babilònica\|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

	Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursaga]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], [[Dingirmah]], [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].		Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que '''Ninhursaga''', pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], '''Dingirmah''', [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

	Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.		Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis\|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

Lluísm en 17:53 22 març 2023

2023-03-22T17:53:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 22 març 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.		També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.

			== Vore tambe ==
			* [[Antu]]
			* [[Ki]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia sumèria, Acadia i Babilònica, (mitologia mesopotàmica), '''Nintu''' (la Senyora del na…»

2023-03-22T17:52:10Z

Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia sumèria, Acadia i Babilònica, (mitologia mesopotàmica), '''Nintu''' (la Senyora del na…»

Pàgina nova

En la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia acadia|Acadia]] i [[Mitologia babilònica|Babilònica]], ([[mitologia mesopotàmica]]), '''Nintu''' (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també cridada [[Antu]] (consorte d'[[An]]). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill [[Enlil]]. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'[[argila]] primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una [[rajola]] a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).

Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que [[Ninhursaga]], pero va ser coneguda per atres noms: [[Ki]], [[Ninmah]], [[Dingirmah]], [[Aruru]], [[Belit-ili]], entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment cridada [[Damgalnuna]] o [[Damkina]].

Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu [[Nintu]] decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un [[Dimonis|dimoni]] [[Pasittu]], arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.

És mencionada en el [[Mit de Enki i Ninhursag]], estant en [[Dilmún]], quan Enki la veu en la vora des de l'aigua, vol posseir-la i ella li diu Cap home em fa seua en el pantà. Pero finalment accedix i donen a llum a [[Ninsar]].

També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.

== Referències ==
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]