Ninhursag - Historial de revisions

Jose2 en 18:02 6 maig 2026

2026-05-06T18:02:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 6 maig 2026
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]		* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Jose2 en 18:50 13 nov 2025

2025-11-13T18:50:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 13 nov 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]		* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Lluísm en 11:56 9 abr 2025

2025-04-09T11:56:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 9 abr 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]		* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Lluísm en 08:18 9 abr 2025

2025-04-09T08:18:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:18 9 abr 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]		* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:51:33Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu\|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.		En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu\|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.

	Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'[[Enki]] era generalment ~~cridada~~ '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.		Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'[[Enki]] era generalment nomenada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.

	Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.		Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.

Lluísm en 16:59 1 abr 2023

2023-04-01T16:59:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 1 abr 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el [[diluvi universal]].		Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el [[diluvi universal]].

	En la c[[Mitologia acadia\|~~ultura~~ acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.		En la [[Mitologia acadia\|cultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 12:43 31 març 2023

2023-03-31T12:43:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 31 març 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu\|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.		En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu\|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.

	Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'*Enki era generalment cridada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.		Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'[[Enki]] era generalment cridada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.

	Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.		Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.
Llínea 12:		Llínea 12:

	En la c[[Mitologia acadia\|ultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.		En la c[[Mitologia acadia\|ultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.

			== Vore també ==
			* [[Mit d'Enki i Ninhursag]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Ninhursag En la mitologia sumèria, '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Ter…»

2023-03-21T19:18:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Ninhursag En la mitologia sumèria, '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Ter…»

Pàgina nova

[[File:Ninhursag1.jpg|thumb|250px|Representació de Ninhursag]]

En la [[mitologia sumèria]], '''Ninhursag''' és el nom més conegut de '''Ki''', i era la Terra i [[Deu|deesa]] mare que generalment apareixia com la germana d'[[Enlil]], pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'[[An]] i de [[Nammu]], o també a voltes figura com a filla de [[Kishar]]. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d''''Antu''', apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels [[Anunnaki]], els [[Igigi]] i els [[Utukku]] en l'assistència d'[[Enki]] produïx la vida animal i vegetal.

Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, '''Nintu''' = Senyora del Naiximent, '''Ninmah''' = Senyora Agost, '''Dingirmah''', '''Aruru''', '''Uriash''', '''Belit-ili''', i com l'esposa d'*Enki era generalment cridada '''Damgalnuna''' o '''Damkina''' . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill [[Ninurta]], de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.

Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.

Com Ninmah, va assistir a Enki en la creació de la raça humana. Ella junt a Nammu, varen modelar a l'home en [[argila]].

Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el [[diluvi universal]].

En la c[[Mitologia acadia|ultura acadia]] ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'[[Ea]], per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de [[Marduk]], el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.

== Referències ==
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
* Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|12th-century BC reliefs}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]