ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:15:32Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Neovison macrodon.png|miniatura|visón marí (''Neovison macrodon'')]]

El '''visón marí''' ('''''Neogale macrodon''''') és una [[espècie]] [[Anex:Mamífers extints en época històrica|recentment extinta]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Mustelidae]], que vivia en la costa este de [[Norteamérica]]. Estava estretament relacionat en el [[visón americà]] (''Neovison vison''), en debat sobre si deuria o no ser considerat una subespecie del [[visón americà]] (''Neovison vison macrodon'') o una espècie pròpia. La principal justificació per a un designació d'espècie separada és la diferència de tamany entre els dos visones, pero s'han fet atres distincions, com la seua pelaje més roig. Els únics restants coneguts són fragments que varen ser desenterrados en [[conchero]]s de natius americans. El seu tamany real és especulatiu, es basa principalment en els restants de dents.

El visón marí va ser descrit per primera volta en 1903, despuix de la seua extinció; l'informació en respecte la seua apariència externa i hàbits es deriva d'especulació i en contes fets per [[Comerç de pells|comerciants de pells]] i natius americans. Pot haver exhibit un comportament similar al visón americà, per eixemple provablement practicava [[poliginandria]], era [[Territori (animal)|territorial]] i tenia una dieta similar, pero orientat més cap a l'mar. Provablement es trobava en les costes de [[Nova Anglaterra]] i les [[províncies marítimes de Canadà]], pero la seua expansió pot haver segut més cap al sur durant el [[Glaciació Würm (Edat de Gèl)|últim periodo glacial]]. No obstant, la seua àrea d'ocupació pot haver estat restringida solament a les costes de [[Nova Anglaterra]], específicament el [[golf de Maine]], o solament a illes propenques. El més gran dels visones, el visón marí, va ser molt codiciat pels comerciants de pells i això va causar la seua extinció a finals de 1800 o a principis de 1900.

==Taxonomia i etimologia==

El visón marí va ser [[descripció d'espècie|descrit]] per primera volta com ''Lutreola macrodon'', [[especiación|distint]] per al [[visón americà]], per [[Daniel Webster Prentiss]], mege i [[ornitólogo]], en 1903 despuix de la seua extinció. Prentiss va basar la seua descripció en fragments de cràneu que varen ser trobats en [[conchero]]s de natius americans. La majoria dels restants, casi tots fragments de cràneu, han vingut de concheros, pero mai s'ha trobat un espècimen complet.<ref name=Sealfon07>{{cita publicació|títul=Dental Divergence Supports Species Status of the Extinct Siga Mink (''Neovison macrodon'')|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_2007-04_88_2/page/371|títulotrad=Divergència Dental Recolza l'Estat d'Espècie de l'Extint Visón de Mar (''Neovison macrodon'')|llinage=Sealfon|nomene=R. A.|revista=Journal of Mammalogy|volum=88|número=2|pàgines=371–383|year=2007|jstor=4498666|doi=10.1644/06-MMM-A-227R1.1|idioma=anglés}}</ref><ref name=prentiss>{{cita publicació|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/13698/USNMP-26_1336_1903.pdf|nomene=D. W.|llinage=Prentiss|any=1903|títul=Description of an extinct mink from the shell-heaps of the Maine coast|títulotrad=Descripció d'un Visón Extint per als Montónes de Closques de Maine|revista= Proceedings of the United States National Museum|volum=26|número=1336|pàgina=887|doi=10.5479/si.00963801.26-1336.887|idioma=anglés}}</ref>

S'ha debatut si el visón marí va ser una [[espècie]] pròpia, o una [[subespecie]] del [[visón americà]]. Aquells que argumenten que el visón marí va ser una subespecie a sovint es referixen a ell com ''Neovison vison macrodon''.<ref name=graham2001>{{cita publicació|nomene=R.|llinage=Graham|any=2001|títul=Comment on "Skeleton of Extinct North American Siga Mink (''Mustela macrodon'')" by ''Pixeu et al.''|url=https://archive.org/details/quaternary-research_2001-11_56_3/page/419|títulotrad=Comentari en "Esquelet d'Extint Visón Marí de Nortamericà" per ''Pixeu et al.''|revista=Quaternary Research|volum=56|número=3|pàgina=419–421|doi=10.1006/qres.2001.2266|bibcode=2001QuRes..56..419G|idioma=anglés}}</ref><ref>{{cita lliure|títul=Mammals of North America|títulotrad=Els Mamífers de Nortamericà|any=2009|editorial=Princeton University Press|isbn=978-0-6911-4092-6|url=https://books.google.com/books?aneu=YjIIRZwbWIEC&pg=PA180|edició=2.ª|llinage=Kays|nomene=R. W.|llinage2=Wilson|nomene2=D. I.|pàgina=180|oclc=880833145|ubicació=Boston, Massachusetts|idioma=anglés}}</ref> Un estudi realisat en 1911 per [[Frederic Brewster Loomis]], un [[paleontòlec]] nortamericà, va concloure que les diferències entre el visón americà i el visón marí eren massa menudes per a justificar la classificació d'este últim com una espècie separada i ho va cridar ''Lutreola vison antiquus''.<ref name=loomis>{{cita publicació|nomene=F. B.|llinage=Loomis|any=1911|revista=American Journal of Science|volum=31|pàgines=227–229|doi=10.2475/ajs.s4-31.183.227|títul=A New Mink from the Shell-Heaps of Maine|títulotrad=Un Nou Visón per als Montónes de Closques de Maine|url=https://books.google.com/books?aneu=lzlSAQAAMAAJ&pg=PA227|idioma=anglés}}</ref> Un estudi realisat en 2000 per Pixeu et al. refutó a Loomis en afirmar que el ranc de tamany per a l'espècimen de visón marí més gran era superior al de l'espècimen de visón americà més gran, #lo que ho convertix en una espècie separada.<ref name=pixeu>{{cita publicació|nomene=J.|llinage=Pixeu|nom2=A. I.|llinage2=Spiess|nomene3=K. D.|llinage3=Sobolik|any=2000|títul=Skeleton of Extinct North American Siga Mink (''Mustela macrodon'')|url=https://archive.org/details/quaternary-research_2000-03_53_2/page/247|títulotrad=Esquelet d'Extint Visón Marí de Nortamericà (''Mustela macrodon'')|revista=Quaternary Research|volum=53|número=2|pàgines=247–262|doi=10.1006/qres.1999.2109|bibcode=2000QuRes..53..247M|idioma=anglés}}</ref> Pero un estudi en 2001 de Graham va concloure que la diferència de tamany va ser evidència insuficient per a classificar el visón marí com una espècie i que deuria ser considerat com una subespecie. Graham va supondre que la diferència de tamany va ser causada per factors ambientals. Ademés Graham va reportar que Pixeu havia assumit que els #espècimen de visones menors eren visones americans, i els #espècimen de visones més grans que estaven fora del ranc del visón americà eren visones marins. Açò pugues haver segut un cas de [[dimorfisme sexual]] en el que tots els #espècimen eren visones marins, sent el major el macho i el menor la femella.<ref name=graham2001/> Un estudi de 2007 va comparar les dents del visón marí en els de el visón americà i va concloure que eren lo suficientment distints com per a ser considerats espècies separades.<ref name=Sealfon07/>

La taxonomia dels visones va ser revisada en 2000, #lo que va resultar en la formació d'un nou [[Gènero (biologia)|gènero]], ''[[Neovison]]'', que inclou solament el visón marí i el visón americà. Abans, abdós visones es classificaven en el gènero ''[[Mustela]]''.<ref>{{cita publicació|url=http://bionames.org/bionames-archive/issn/0320-9180/8/357.pdf|nomene=A. V.|llinage=Abramov|títul=A Taxonomic Review of the Genus ''Mustela'' (Mammalia, Carnivora)|títulotrad=Una Revisió Taxonómica del Gènero ''Mustela'' (Mammalia, Carnivora)|revista=Zoosystematica Rossica|any=2000|volum=8|pàgines=357–364|idioma=anglés}}</ref> El nom de l'espècie ''macrodon'' significa "dents grans." D'acort a Richard Manville, un naturaliste que diu que el visón marí és una subespecie, el seu parent viu més propenc és el visón comú (''N. v. mink''), que també viu en l'àrea de [[Nova Anglaterra]].<ref name=manville>{{cita publicació|nomene=R. H.|llinage=Manville|any=1966|títul=The Extinct Siga Mink, With Taxonomic Notes|títulotrad=L'Extint Visón Marí, en Notes Taxonómicas|revista=Proceedings of the United States National Museum|volum=122|número=3584 |pàgines=1–12|url= https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/16923/USNMP-122_3584_1966.pdf?sequence=1&isAllowed=i|doi=10.5479/si.00963801.122-3584.1|idioma=anglés}}</ref>

Els [[comerç de pells|comerciants de pells]] que ho varen caçar varen donar el visón marí varis noms, incloent la marta d'aigua, la llúdria roja, i la marta peixcadora gat. Possiblement la primera descripció d'esta espècie va ser feta per [[Humphrey Gilbert]] a finals 1500s com "un peix com un [[llebrer anglés]]", que és una referència a la seua afinitat en la mar i la seua forma de cos i marcha, que varen anar aparentment similars a un llebrer anglés. És possiblement que la [[marta peixcadora]] va obtindre el seu nom per ser identificat erròneament com un visón marí, que va ser conegut també com la marta peixcadora per comerciants de pells. La tribu amerindia [[Abenaki]] es referia a ell com "mousebeysoo", que significa "cosa mullada".<ref name=manville/> Va ser nomenat "visón marí" perque sempre era vist prop de la costa per comerciants de pells; i per açò el visón americà a sovint era nomenat "visón de fusta".<ref name=manville/><ref name=hollister>{{cita publicació|títul=A synopsis of the American minks|apellidar=Hollister|nomene=N.|revista=Proceedings of the United States National Museum|volum=44|número=1965|pàgines=478–479|any=1965|doi=10.5479/si.00963801.44-1965.471|url=https://books.google.com/books?aneu=--s_AAAAYAAJ&pg=PA478|idioma=anglés}}</ref>

==Distribució==
{{Image múltiple|foto1=Bay of Fundy High Tide.jpg|foto2=Bay of Fundy Low Tide.jpg|ample=150|posició=dret|text=El visón marí va viure en la [[zona intermareal]] que té [[marea]]s volàtils.}}

El visón marí va ser un [[mamífer marí]] que provablement va viure aldredor de les costes rocosa de Nova Anglaterra i les [[províncies marítimes de Canadà]] fins que va ser caçat a extinció a finals de 1800s. La majoria dels restants del visón de mar són desenterrados en la costa de Maine.<ref name=savage98>{{cita publicació|url=https://www.unb.ca/fredericton/arts/departments/anthropology/pdfs/dwblack/blackreadingandsavage1998seamink.pdf|nom=D. W.|llinage=Black|nom2=J. I.|llinage2=Reading|nomene3=H. G.|llinage3=Savage|any=1998|títul=Archaeological Records of the Extinct Siga Mink, ''Mustela macrodon'' (Carnivora: Mustelidae), from Canada|revista=Canadian Field-Naturalist|volum=112|número=1|pàgines=45–49|publicació=|fechaacceso=10 de novembre de 2017|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171011080315/https://www.unb.ca/fredericton/arts/departments/anthropology/pdfs/dwblack/blackreadingandsavage1998seamink.pdf|fechaarchivo=11 d'octubre de 2017}}</ref> Encara que s'especula que varen habitar [[Connecticut]] i [[Rhode Island]], varen anar comunament atrapats a lo llarc de les costes de la [[baïa de Fundy]] (en el [[golf de Maine]]), i es diu que ells abans existien en la costa suroest de [[Nova Escòcia]].<ref name=manville/> Va haver informes de pells inusualment grans del visón es va arreplegar regularment des de Nova Escòcia.<ref name=hollister/><ref name=mowat>{{cita llibre|url=https://books.google.com/books?aneu=dBiWBQAAQBAJ&pg=PA160&lpg=PA150#v=onepage&q&f=false|nomene=F.|llinage=Mowat|any-original=1984|any=2012|títul=Siga of Slaughter|títulotrad=La Mar de Matança|editorial=Douglas and McIntyre|pàgines=160–164|isbn=978-1-77100-046-8|oclc=879632158|ubicació=Vancouver, Columbia Britànica}}</ref> Els ossos dels #espècimen desenterrados en [[Middleborough (Massachusetts)|Middleboro, Massachusetts]], estaven datats per a ser 4,300±300 anys d'edat, {{convertir|19|km|el meu|1}} d'aigua salada. El visón marí pot haver estat en eixa àrea per viajant dalt rius, o pot haver segut dut allí per natius americans. L'últim és més provable ya que cap atres restants de visón no han segut trobats entre la baïa de Caixco en Maine i surest Massachusetts.<ref>{{cita publicació|nomene=J. H.|llinage=Waters|nom2=C. I.|llinage2=Ray|any=1961|títul=Former Range of the Siga Mink|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_1961-08_42_3/page/380|revista=Journal of Mammalogy|volum=42|número=3|pàgines=380–383|doi=10.2307/1377035}}</ref> Els ossos del visón marí han segut desenterrados en Canadà, encara que estos poden haver segut duts allí per natius americans; el visón marí pot ser que mai haja habitat Canadà. Les costes rugosas de la regió Downeast en Maine poden haver representat una barrera més septentrional en el seu ranc.<ref name=savage98/> Pixeu va concloure que solament els visones americà habitaven el continent i que els visones de la mar estaven restringits a les illes de la costa. Si este és el cas, llavors tots els restants trobats en el continent varen ser duts allí.<ref name=pixeu/> Graham va desafiar eixa hipòtesis, afirmant que és improvable que tots els #espècimen de visón marí s'originen d'una població.<ref name=graham2001/>

Durant el [[Glaciació Würm (Edat de Gèl)|últim periodo glacial]], terminant fa 12,000 anys, el ranc del visón marí pot haver estés sur del [[golf de Maine]]. És possible que va evolucionar allí, ya que Maine a eixa temps hauria segut cobert en glaciars, encara que l'espècimen més vell conegut solament es remonta a al voltant de 5,000 anys; açò podria deure's a la pujada dels nivells de la mar – els restants més vells poden haver segut submergido. Alternativament, el visón marí pot haver evolucionat despuix de l'últim periodo glacial i va omplir una nova caseta.<ref name=Sealfon07/>

==Descripció==

Ya que el visón marí solament ha segut descrit en restants fragments, la seua apariència i comportaments no estan ben documentats. El seu relatius i descripcions per comerciants de pells i natius americans donen un idea general de l'apariència d'este animal i el seu rols ecològics. Els contes de natius americans en les regions de Nova Anglaterra i les [[províncies atlàntiques de Canadà]] varen reportar que el visón marí va tindre un cos més gros que el visón americà. Es pensa que el [[naturaliste]] [[Joseph Banks]] va trobar este animal en 1776 en el [[estret de Belle Isle]], i ho va descriure com ser una miqueta més gran que un rabosot, ya que va tindre llargues penses i una coa que va ser llarga i es va estretir al final, com un llebrer anglés.<ref name=mowat/>

El visón marí va ser el més gran dels visones. Ya que solament restants fragmentarios del visón marí existix, més de les seues mides externes són especulatiu i confian sol en mides dentals.<ref name=Sealfon07/><ref name=manville/><ref>{{cita publicació|nomene=J. I.|llinage=Pixeu|nom2=A. I.|llinage2=Spiess|any=2001|títul=Reply to Russell Graham about ''Mustela macrodon''|url=https://archive.org/details/quaternary-research_2001-11_56_3/page/422|títulotrad=Reposta a Russel Graham sobre ''Mustela macrodon''|revista=Quaternary Research|volum=56|número=3|pàgines=422–423|doi=10.1006/qres.2001.2268|bibcode=2001QuRes..56..422M}}</ref> En 1929, [[Ernest Thompson Seton|Ernest Seton]], un artiste de la fauna, va concloure que els dimensions provables per a este animal són {{convertir|91.4|cm|in|3}} de cap a coa, en una coa de {{convertir|25.4|cm|in|3}}. Una possible espècimen montada del visón marí que va ser coleccionat en 1894 en Connecticut media {{convertir|72|cm|in|3}} de cap a coa i la coa va ser {{convertir|25.4|cm|in|3}}. Un estudi de 1996 va trobar que este espècimen va ser un gran visón americà o possiblement un [[híbrit (biologia)|híbrit]]. L'espècimen va ser descrit com tenint pelaje gros que va ser rojós o bronzejada en color pero molt d'est va ser provablement descolorado per l'edat. Va ser més obscur en la coa i les pates atrasseres, en un 5-per-1.5-centímetro (2 per 0.6 in) pegat blanc entre les gobanelles. També va tindre taques blanques en la gobanella esquerra i la regió de l'engonal.<ref name=manville/>

El [[tipo nomenclatural|tipo espècimen]] va ser coleccionat per Prentiss i [[wikisource:Author:Frederick William True|Frederick William True]], un biòlec, en 1897 en [[Brooklin (Maine)|Brooklin, Maine]]. Els seus restants consistixen en un [[maxilar]], parts del [[os nassal]], i el [[paladar]]. Totes les dents són present en el costat dret, i el costat esquerra consistix en els [[dents incisives]] i un [[dent premolar]]. Menys un [[dent canino]] astillado, totes les dents són en bones condicions. L'espècimen és més gran que el visón d'Alaska, ya que la distancia promig entre l'últim incisiu al primer #premolar és {{convertir|2.8|cm|in}} en el visón d'Alaska, mientrss que eixa distància és {{convertir|3|cm|in}} en el tipo espècimen. L'os nassal té un més abrupte ascensió, i les [[molgues carniceras]] fan un àngul més agut en les [[geniva]]s que eixes del visón comú.<ref name=prentiss/><ref name=manville/>

Estos visones varen ser gran i fortament construït, en una [[cresta sagital]] baixa i [[apófisis]] en el [[os frontal]] prop de les [[cavitats orbitarias]] que varen ser curt i ample. De fet, la característica més notables del cràneu va ser el seu tamany i va ser més gran que tots els atres visones, tendint un [[hocico]] ampli, grans fosses nassals, grans antorbital fenestrae (obertures en el cràneu en frente de l'ull), i dents grans.<ref name=hollister/> El seu gran tamany va ser provablement causat pel seu hàbitat coster, ya que la subespecie existent més gran del visón americà, el visón d'Alaska (''N. v. nesolestes''), habita el [[archipèlec Alexander]] en Alaska, un regió en un hàbitat similar al golf de Maine. Pixeu, qui va concloure que el visón marí estava restringit a illes propenques, va sugerir que el seu gran tamany va ser causat per [[jagantisme insular]].<ref name=pixeu/> Ya que casi tots membres de la subfamília [[Mustelinae]] exhibixen dimorfisme sexual, visones masculins varen ser provablement més gran que les femelles. Ya que les molgues carniceras varen ser més ampio i contundent que el visón americà, ells poden haver esclafat clafolls durs més freqüentment.<ref name=Sealfon07/>

==Comportament==

Ya que espècies marines a sovint tenen un paper important en el seu ecosistema, és possible que el visón marí va ser un important depredador [[zona intermareal|intermareal]]. Pot haver tingut una dieta similar al visón americà, i pot haver menjat les [[aus marines]], els ous d'au marina, i invertebrats marins de cos dur, pero en majors proporcions.<ref name=Sealfon07/> Els comerciants de pells varen reportar que les guaridas de visones de la mar varen tindre dos entrades, i varen ser fet de roques que varen ser apilades per les ones. Els restants de ''[[Myoxocephalus|Myoxocephalus octodecemspinosus]]'' (un sculpin) i ''[[Zoarces americanus]]'' (un [[Zoarcidae|pigota]]) varen ser els més comuns aldredor dels seus guaridas, i els [[caragols labials blancs]] (''Cepaea hortensis'') també es va informar de que varen ser part de la seua dieta.<ref name=manville/> La seua dieta que va ser molt depenent de la mar pugues haver aumentat el seu tamany.<ref name=graham2001/> Segons els comerciants de pells, el visón marí va ser [[nocturnitat|nocturn]] i va residir en coves i clavills de la roca durant el dia.<ref name=mowat/> Per la superposició entre els rancs del visón americà i el visón marí, és possible que hibridaron. Encara que no va ser una espècie verdaderament marina ya que estava restringit a la costa, el visón marí va ser inusualment aquàtic en comparació a atres membres de [[Musteloidea]], sent, aparte de les [[llúdries]], la més aquàtica miembra del [[tàxon]].<ref name=Sealfon07/>

Com atres visones, individuals pugues haver mantingut [[territori (animal)|territori]] i ya que els masculins varen ser més grans i requireron més menjar, els masculins pot haver tingut majors reclamacions territorials. Igualment el seu gran tamany pot haver permés els masculins a apuntar assut més gran que les femelles, i ells poden haver tingut que defendre les femelles en temporada de apareamiento. Com atres comadrejas, el visón marí va ser provablement [[poliginandria|poligonante]], i els dos sexes es aparearon en múltiples individus.<ref name=Sealfon07/>

==Explotació i extinció==

El visón marí va ser perseguit pels comerciants de pells pel seu gran tamany, que ho va fer més desijable que atres espècies de visón que estaven més cap a l'interior. El comerç no regulat finalment va dur a la seua extinció, que es pensa ha ocorregut entre 1860 i 1920.<ref name=mowat/><ref name=savage98/> El visón marí va ser rarament avistar despuix de 1860. Les dos últimes matances registrades es varen portar a terme en 1880 prop de [[Jonesport (Maine)|Jonesport, Maine]] i en la [[illa Campobello]] en [[Nou Brunswick]] en 1894,<ref name=mowat/> encara que esta última s'especula que va ser de grans visones americans.<ref name=manville/> Els comerciants de pells fabricaven trampes per a capturar al visón marí i també els perseguien en gossos, encara que rara volta els atrapaven. Si un visón marí va escapar a un menut forat en els rebancs rocosos, va ser excavat per caçadors en #pala i palanques. Si estava fora de l'alcanç dels caçadors, li varen disparar i després va ser recuperat per mig d'una barra de ferro en un tornell al final. Si es va amagar, va ser fumat i sofocat.<ref name=manville/><ref name=hollister/><ref name=hardy>{{cita publicació|url=https://books.google.com/books?aneu=j0QhAQAAMAAJ&pg=PA125|llinage=Hardy|nom=M.|any=1903|títul=The Extinct Mink from the Maine Shell Heaps|títulotrad=El Visón Extint dels Montons de Closques de Maine|revista=Forest and Stream|volum=LXI|número=I|pàgina=125|idioma=anglés}}</ref> El seu comportament nocturn pot haver segut causat pels comerciants de pells qui els varen caçar en el dia.<ref name=mowat/>

Ya que els restants dels [[neurocràneu]]s trobats en concheros estan trencats i molts dels ossos trobats exhibixen marques de tall, s'assumix que el visón marí va ser caçat pels natius americans per menjar, i possiblement per a intercanvi i propòsits ceremoniales.<ref name=loomis/><ref name=manville/><ref name=savage98/> Un estudi que va investigar els restants en els concheros de [[baïa de Penobscot]] va informar que els cràneus del visón marí estaven més intactes que els de els atres animals trobats, #lo que implica que varen ser posats allí específicament.<ref>{{cita llibre|nomene=B. J.|llinage=Bourque|any=1995|títul=Diversity and Complexity in Prehistoric Maritime Societies: A Gulf Of Maine Perspective|títulotrad=Diversitat i Complexitat en Societats Marítimes Prehistòriques: Una Perspectiva del Golf de Maine|editor=Plenum Press|ubicació=Nova York, Nova York|pàgina=341|isbn=978-0-306-44874-4|url=https://books.google.com/books?aneu=kWsQBwAAQBAJ&pg=PA341|idioma=anglés}}</ref> Els machos varen ser arreplegats més a sovint que les femelles.<ref name=Sealfon07/>

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
{{Traduït ref|en|Siga mink|oldid=809062508|trad=total|data=10 de novembre de 2017}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Neovison macrodon - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer