Neferefre - Historial de revisions

Reval: /* Referències */

2025-11-06T18:09:20Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 6 nov 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
	* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]
	* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119		* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
	* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420		* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
			* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
	* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702		* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
			* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628		* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

Reval en 18:08 6 nov 2025

2025-11-06T18:08:50Z

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 * [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
 * [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]
 == Enllaços externs ==

Jose2 en 13:16 8 nov 2024

2024-11-08T13:16:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:16 8 nov 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]		* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
	* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]		* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Neferefre}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 13:15 8 nov 2024

2024-11-08T13:15:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 8 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Raneferef.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua de Neferefre]]		[[File:Raneferef.jpg\|thumb\|250px\|Estàtua de Neferefre]]

	'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.		'''Neferefre''', (també conegut en el nom de '''Raneferef''' i de '''Neferefra'''), fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar cap a l'any 2350 a. C.

	El seu nom d'Horus fon Neferkhau (Nefer-khawand), el Nebti Neferemnebti, el Horus d'or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el Nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre).		El seu nom d'Horus fon Neferkhau (Nefer-khawand), el Nebti Neferemnebti, el Horus d'or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el Nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre).

Jose2: /* Referències */

2024-11-08T13:14:24Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:14 8 nov 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]		* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
			* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 13:13 8 nov 2024

2024-11-08T13:13:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 8 nov 2024
Llínea 24:		Llínea 24:

	Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.		Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

			== Referències ==
			* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Lluísm en 19:03 31 març 2024

2024-03-31T19:03:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 31 març 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].		S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].

	Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.		Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Valencian: Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

2023-09-26T07:22:09Z

Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

← Revisió anterior		Revisió de 07:22 26 set 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.		Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.

	S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar ~~nombrosos~~ [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].		S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar numerosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].

	Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.		Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

Jose2 en 20:40 15 nov 2021

2021-11-15T20:40:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 15 nov 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970\|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.		El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970\|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.

	Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[~~Niuserra~~]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.		Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.

	S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].		S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].

	Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir [[Niuserre]].		Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 20:36 15 nov 2021

2021-11-15T20:36:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:36 15 nov 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970\|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.		El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970\|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.

	Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserra]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de la identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra ~~calcària~~ blanca, que fon espoliada.		Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserra]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.

	S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].		S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir\|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].