https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Necropsar_rodericanusNecropsar rodericanus - Historial de revisions2026-07-07T18:06:59ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Necropsar_rodericanus&diff=487045&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au2026-07-07T14:01:44Z<p>Bot: Creant artícul sobre l'au</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Necropsar rodericanus.jpg|miniatura|estornino de Rodrigues (''Necropsar rodericanus'')]]<br />
<br />
<br />
El '''estornino de Rodrigues''' ('''''Necropsar rodericanus''''')<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=EN&avibaseid=C66353I1FF12I4I7 Ficha en Avibase]. Consultat el 31 de decembre de 2015.</ref> és una [[espècie]] [[Extinció|extinta]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sturnidae]] [[Endemisme|endèmica]] de l'illa de [[Rodrigues (Maurici)|Rodrigues]], de l'archipèlec de les [[Mascareñas]] en el suroest del [[Oceà Índic|Índic]]. Els seus parents més propencs eren el [[Cryptopsar ischyrhynchus|estornino de Maurici]] i el [[Fregilupus varius|estornino de Reunió]], aus també extinguides de les illes veïnes. L'albirament del estornino de Rodrigues només va ser registrat una volta, pel mariner francés [[Julien Tafforet]], que va ser abandonat en l'illa entre 1725 i 1726. Tafforet va observar que vivia en l'illot [[Gombrani]] ubicat al sur de Rodrigues. Es varen trobar restants [[subfósil]]és en l'illa de Rodrigues que varen ser la base per a la seua descripció científica en 1879, assumint que pertanyien al mateix pardal citat per Tafforet. Les seues relacions taxonómicas varen ser polèmiques i confuses durant el {{sigle|XX||s}}, fins que els estudis genètics les varen aclarir.<br />
<br />
El estornino de Rodrigues media entre 25–30&nbsp;cm de llarc, i tenia un pico llarc i robust. En el seu únic registre s'afirma que tenia el plomall del cos de color blanc, en les ales i coa en part negres, i el pico i les pates grocs. Se sap poc sobre el seu possible comportament. La seua dieta incloïa ous i tortugues mortes, que dilacerava en el seu fort pico. La depredación de les rates, que varen invadir l'archipèlec des dels barcos europeus, és la causa més provable de la seua extinció en algun moment de el {{sigle|XVIII||s}}. Primer es va extinguir de l'illa principal, quedant confinat en els illots propencs, i l'illot de Gombrani seria el seu últim refugi.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Aus d'Àfrica]]</div>ValBOT