Nazi - Historial de revisions

Vixca Valencia: S'està redirigint a Nazisme

2009-11-22T14:46:38Z

S'està redirigint a Nazisme

← Revisió anterior		Revisió de 14:46 22 nov 2009
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{en desenroll}}~~		#REDIRECT [[Nazisme]]
	[[~~Image:Esvastica nazi.png\|thumb\|right\|250px\|Esvàstica nazi~~]]
	'''Nazi''' és la contracció de la paraula alemana ''Nationalsozialistische'', que vol dir "nacionalsocialiste", i fa referència a tot lo relacionat en el règim que governà [[Alemanya]] de 1933 a 1945 en l'arribada al poder del [[Partit Nacionalsocialiste Alemany dels Treballadors]] (NSDAP, Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei), l'autoproclamat Tercer Reich i Àustria a partir de la Anschluss, aixina com els demés territoris que ho conformaren (Sudetes, Memel, Danzig i atres terres en Polònia, França, Checoslovàquia, Hongria, Holanda, Dinamarca i Noruega). L'Alemanya d'este periodo se coneix com l'Alemanya nazi.

	~~Fon un terme acunyat pel ministre de propaganda del règim alemany Joseph Goebbels, que ho gastà durant un dels seus discursos per a referir-se als membres del seu partit.~~

	~~== Context històric ==~~
	El nazisme és una ideologia alemana gestada en els anys 20 pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles (1919) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en 1929. Anivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialsites del segle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quiebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a la injust asituació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

	Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. En tot i això, també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

	El ancionalsocialisme identifica en la comunitat judea la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'alli deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judea per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i asimilen abdós conceptes, bolchevisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacionalsocialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de sa ira que el poble alemany descarregue tota la frustració front a la pèsima marcha de l'economia.

	Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemany, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en Europa un sistema de castes bassat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

	Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap a els seus comanyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

	El grup ya fea temps que portava mallant tot un mite al voltant a la raça ària. Un mite sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en qeu se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemanys i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort lliderage d'un caudillo suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral qeu deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemanys en aquella època respondien: la voluntat de Führer.

Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} Esvàstica nazi '''Nazi''' és la contracció de la paraula alemana ''Nationalsozialistische'', qu...».

2009-11-22T14:43:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} thumb|right|250px|Esvàstica nazi '''Nazi''' és la contracció de la paraula alemana ''Nationalsozialistische'', qu...».

Pàgina nova

{{en desenroll}}
[[Image:Esvastica nazi.png|thumb|right|250px|Esvàstica nazi]]
'''Nazi''' és la contracció de la paraula alemana ''Nationalsozialistische'', que vol dir "nacionalsocialiste", i fa referència a tot lo relacionat en el règim que governà [[Alemanya]] de 1933 a 1945 en l'arribada al poder del [[Partit Nacionalsocialiste Alemany dels Treballadors]] (NSDAP, Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei), l'autoproclamat Tercer Reich i Àustria a partir de la Anschluss, aixina com els demés territoris que ho conformaren (Sudetes, Memel, Danzig i atres terres en Polònia, França, Checoslovàquia, Hongria, Holanda, Dinamarca i Noruega). L'Alemanya d'este periodo se coneix com l'Alemanya nazi.

Fon un terme acunyat pel ministre de propaganda del règim alemany Joseph Goebbels, que ho gastà durant un dels seus discursos per a referir-se als membres del seu partit.

== Context històric ==
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els anys 20 pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles (1919) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en 1929. Anivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialsites del segle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quiebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a la injust asituació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. En tot i això, també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

El ancionalsocialisme identifica en la comunitat judea la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'alli deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judea per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i asimilen abdós conceptes, bolchevisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacionalsocialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de sa ira que el poble alemany descarregue tota la frustració front a la pèsima marcha de l'economia.

Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemany, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en Europa un sistema de castes bassat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap a els seus comanyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

El grup ya fea temps que portava mallant tot un mite al voltant a la raça ària. Un mite sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en qeu se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemanys i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort lliderage d'un caudillo suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral qeu deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemanys en aquella època respondien: la voluntat de Führer.