Narmer - Historial de revisions

Jose2 en 09:13 11 abr 2025

2025-04-11T09:13:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 11 abr 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.		La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://archive.org/details/dli.bengal.10689.22105 Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society]		* [https://archive.org/details/dli.bengal.10689.22105 Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society]

Jose2 en 13:07 8 nov 2024

2024-11-08T13:07:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 8 nov 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.		Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.

	La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.		La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 11:07 10 feb 2024

2024-02-10T11:07:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 10 feb 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.		El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.

	La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.		La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu [[deu]] principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de [[gos]], possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.

	Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.		Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.

Jose2: /* Bibliografia */

2023-08-21T11:21:25Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 21 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en [[anglés]]). 24,1: 4-12		* Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en anglés). 24,1: 4-12
	* Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15		* Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15
	* Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6		* Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6

Jose2: /* Referències */

2023-08-21T11:21:17Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 21 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://archive.org/details/dli.bengal.10689.22105 Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society]		* [https://archive.org/details/dli.bengal.10689.22105 Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society]
	* Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en ~~inglés~~). pp. 6-18		* Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en [[anglés]]). pp. 6-18
	* O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0		* O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0
	* Petrie, W. M. F. (1901). Royal tombs of the nombre Dynasty. Memoir (en ~~inglés~~) 21. Londres: EEF		* Petrie, W. M. F. (1901). Royal tombs of the nombre Dynasty. Memoir (en anglés) 21. Londres: EEF

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: /* Referències */

2023-08-21T11:20:53Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 21 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://archive.org/details/dli.bengal.10689.22105 Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society]
	* Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en inglés). pp. 6-18		* Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en inglés). pp. 6-18
	* O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0		* O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0

Jose2 en 11:20 21 ago 2023

2023-08-21T11:20:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 21 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:

	La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.		La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.

			== Referències ==
			* Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en inglés). pp. 6-18
			* O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0
			* Petrie, W. M. F. (1901). Royal tombs of the nombre Dynasty. Memoir (en inglés) 21. Londres: EEF

			== Bibliografia ==
			* Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en [[anglés]]). 24,1: 4-12
			* Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15
			* Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6
			* Schulman, A. R. (1991-92). «Narmer and the Unification: A Revisionist View». Buletin of the Egyptological Seminar (en anglés)
			* Tallet, P.; Laisney, D (2012). «Iry-Hor et Narmer au Sud-Sinaï: Un complément à la chronology des expéditions minères égyptiennes». Bulletin de l'Institut français d'archéologie orientale (en francés) 112: 381-398

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Narmer}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Valencian: Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

2022-07-06T00:08:20Z

Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 6 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:NarmerPalette-CloseUpOfNarmer-ROM.png\|thumb\|250px\|Gravat de Narmer]]		[[File:NarmerPalette-CloseUpOfNarmer-ROM.png\|thumb\|250px\|Gravat de Narmer]]

	'''Narmer''' o '''Menes''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I\|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li ~~atribuix~~ 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).		'''Narmer''' o '''Menes''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I\|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li atribuïx 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).

	El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.		El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:38:03Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:38 3 jun 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Narmer''' o '''Menes''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I\|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li atribuix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).		'''Narmer''' o '''Menes''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I\|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li atribuix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).

	El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.		El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.

	La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.		La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2022-05-11T10:03:07Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 11 maig 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.		Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.

	La seua dona ~~fou~~ [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.		La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]