Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:42Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	La cobra escupidora de Java té llargues costelles cervicals, capaces d'expandir-se per a formar una capucha quan es veuen amenaçades. El cos d'esta espècie està comprimit dorsoventralmente i subcilíndrico-posteriorment. Pot créixer fins a un màxim d'al voltant d'1.85 [[Metro\|m]]. El cap és elíptic, una miqueta distinta del coll en un ~~hocico~~ curt i redonejat i les fosses nassals grans. Els seus ulls són de tamany moderat, en pupiles redones. Les escamas dorsals són planes i molt oblicuas. Existixen algunes diferències entre la coloració i el patró de les mostres de Java i les mostres de les atres illes en les que esta espècie es troba. Els adults de Java són per lo general groc uniforme, marró o de color negruzco, mentres que els jovenils tenen a sovint una ralla en la gola i taques laterals en la gola.		La cobra escupidora de Java té llargues costelles cervicals, capaces d'expandir-se per a formar una capucha quan es veuen amenaçades. El cos d'esta espècie està comprimit dorsoventralmente i subcilíndrico-posteriorment. Pot créixer fins a un màxim d'al voltant d'1.85 [[Metro\|m]]. El cap és elíptic, una miqueta distinta del coll en un morro curt i redonejat i les fosses nassals grans. Els seus ulls són de tamany moderat, en pupiles redones. Les escamas dorsals són planes i molt oblicuas. Existixen algunes diferències entre la coloració i el patró de les mostres de Java i les mostres de les atres illes en les que esta espècie es troba. Els adults de Java són per lo general groc uniforme, marró o de color negruzco, mentres que els jovenils tenen a sovint una ralla en la gola i taques laterals en la gola.

	== Distribució ==		== Distribució ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T19:20:22Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Naja sputatrix.jpg|miniatura|cobra escupidora de Java (''Naja sputatrix'')]]

La '''cobra escupidora de Java''' ('''''Naja sputatrix''''') és una [[espècie]] de [[serps]] de la [[família (biologia)|família]] [[Elapidae]],<ref>{{cita web|editor=Uetz, P. & Jirí Hošek|url=http://reptile-database.reptarium.cz/species?genus=Naja&species=sputatrix |títul=''Naja sputatrix'' |editorial=Reptarium |obra=Reptile Database|fechaacceso=13 d'abril de 2016}}</ref> altament venenosa i robusta, pròpia d'[[Indonèsia]].

== Etimologia ==

''Naja sputatrix'' va ser descrita per primera volta pel zoólogo alemà [[Friedrich Boie]] en 1827. El nom del [[Gènero (biologia)|gènero]] «naja» és una latinización de la paraula [[Sánscrito|sánscrita]] «''naga''», que significa «cobra»; el de l'espècie, «''sputator''», significa en llatí «escupidor».

== Descripció ==
La cobra escupidora de Java té llargues costelles cervicals, capaces d'expandir-se per a formar una capucha quan es veuen amenaçades. El cos d'esta espècie està comprimit dorsoventralmente i subcilíndrico-posteriorment. Pot créixer fins a un màxim d'al voltant d'1.85 [[Metro|m]]. El cap és elíptic, una miqueta distinta del coll en un hocico curt i redonejat i les fosses nassals grans. Els seus ulls són de tamany moderat, en pupiles redones. Les escamas dorsals són planes i molt oblicuas. Existixen algunes diferències entre la coloració i el patró de les mostres de Java i les mostres de les atres illes en les que esta espècie es troba. Els adults de Java són per lo general groc uniforme, marró o de color negruzco, mentres que els jovenils tenen a sovint una ralla en la gola i taques laterals en la gola.

== Distribució ==
Esta espècie de cobra és nativa de [[Java (illa)|Java]], les [[Illes de la Sonda Menors]], [[Bali]], [[Lombok]], [[Sumbawa]], [[Komodo (illa)|Komodo]], [[Lomblen]] i [[Illa Alor|Alor]]. La verificació seguix sent necessària sobre si esta espècie també es troba en les illes de [[Timor-Leste]] i [[Célebes]]. Es pensa que l'única mostra de l'illa de Célebes pot tindre el seu orige en l'illa de Java, ya que no es distinguia de les mostres procedents d'allí.

== Hàbitat ==
La cobra escupidora de Java es troba principalment en boscs tropicals, pero l'espècie s'adapta molt be a una gran varietat d'hàbitats en totes les illes, incloses les regions més àrides, boscs secs i cultivats. En l'illa de Komodo, s'ha observat en una varietat d'hàbitats, incloent el sec ([[sabana]]) i la selva baixa caducifolia. També s'ha informat d'eixemplars de l'illa de Komodo que són contraris a escopinyar, pero les observacions de camp sugerixen lo contrari. Esta espècie és assut fàcil del [[Varanus komodoensis|dragó de Komodo]].

== Comportament ==
La cobra escupidora de Java és molt defensiva, i ràpidament escopinya verí quan se sent amenaçada. És una serp terrestre que és nocturna en la naturalea. S'alimenta principalment de menuts [[mamífer]]s, tals com a rates i rates, pero també s'alimenten de granotes, d'atres serps, i de fardachos. El [[Herpetología|herpetólogo]] Boeadi Shine, en un estudi publicat en 1998, va medir i va disseccionar 80 eixemplars d'esta espècie de Java i va trobar que la majoria dels assuts estava constituïda per mamífers.

== Reproducció ==
El apareamiento es produïx durant l'estació seca (d'agost a octubre). Les femelles solen posar els seus ous al final de l'estació seca, en novembre, o en el començ de la temporada de pluges. La posada és de 13 i fins a 19 ous, i el promig és d'uns 16, si be les femelles de Java poden posar fins a 36, en un promig d'uns 25. El periodo d'[[incubació]] és d'aproximadament 88 dies, segons informa Kopstein. Com ocorre en els casos d'atres elápidos, les crío són totalment independents des del naiximent.

== Estat de conservació ==
Esta espècie està classificada en el [[# CITES Apendice_II | Apèndix II]] de la CITES, a on es consignen espècies que no estan amenaçades d'extinció pero que podrien aplegar a estar a menos que el comerç d'eixemplars estiga subjecte a una reglamentació estricta.

== Verí ==

El verí és potent, pero és d'acció llenta. Els seus constituents més importants són proteïnes i enzimes d'alt pes molecular, enzimes fosfolipasa A2, [[cardiotoxina]]s [[Polipèptit|polipeptídicas]] d'activitat citotóxica (60% del pes sec) i, com ocorre en totes les cobres, [[neurotoxina]]s [[Sinapsis|postsinápticas]] (4,5%).

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Naja sputatrix - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer