Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:22Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Comportament ==		== Comportament ==
	Són nocturns i passen la major part del temps en els seus caus ~~baixe~~ terra (a voltes inclús dormen en els caus dels perritos de la praderia). No hibernan, pero en les époques de fredor disminuïx la seua activitat.		Són nocturns i passen la major part del temps en els seus caus baix terra (a voltes inclús dormen en els caus dels perritos de la praderia). No hibernan, pero en les époques de fredor disminuïx la seua activitat.

	=== Alimentació ===		=== Alimentació ===

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:50:38Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Mustela nigripes 2.jpg|miniatura|turón patinegro americà (''Mustela nigripes'')]]

El '''turón patinegro americà''', o '''turón patinegro''' <ref name=HBMWI>{{cita lliure | autor= Larivière, S. & A.P. Jennings |capítul= Family Mustelidae (Weaselsand relatives)|idioma = anglés|pàgines= 652|editorial= Lynx edicions|ubicació= Barcelona|any= 2009|títul= ''in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009).'' Handbook of the Mammals of the World|volum= Vol I. Carnivores|cita = |isbn = 978-84-96553-49-1|ref=PGAUBERT}}</ref> ('''''Mustela nigripes''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[carnívor]] de [[Norteamérica]]. És un membre de la diversa família dels [[mustélido]]s que inclou [[comadreja]]s, [[visón|visones]], [[Mustela putorius|turones]], [[marta (mamífer)|martes]], [[llúdria]]s, i [[Taxidea taxus|teixons]]. Està molt relacionat en ''[[Mustela eversmanii]]'' de [[Rússia]].<ref name="msw3">{{MSW3|aneu=14001437|page=}}</ref> Viu en el centre d'Estats Units des del nort al sur en xares àrides i pasturages. Gran part de la seua dieta la constituïxen els perritos llaneros. Està en perill d'extinció per lo que hi ha unes lleis molt estrictes per a la seua protecció. És molt semblat al [[Mustela putorius furo|furó domèstic]], moltes voltes és confòs en ell.

== Descripció ==

La llongitut del seu cos és de 35 a 50 cm, en una coa molt forrada de 15 cm, i poden aplegar a pesar 1 kg. La seua pell és blanca en la base, pero s'enfosquix en les puntes, fent-los semblar d'un color groguenc-marró en general, en peus negres que comencen en la cadera i terminen en la punta de la coa, i una caraça distintiva negra. Estos harmonisen be en l'ecosistema de praderia en el qual ells viuen.<ref>[https://ferretvoice.com/ferrets-types-guide/#Black_ferrets Black Ferrets]</ref>

== Comportament ==
Són nocturns i passen la major part del temps en els seus caus baixe terra (a voltes inclús dormen en els caus dels perritos de la praderia). No hibernan, pero en les époques de fredor disminuïx la seua activitat.

=== Alimentació ===

El 90% de la seua dieta la formen els [[Cynomys|perritos de la praderia]] i lo demés consistix en rates, rates, pardals, fardes, conills i a voltes en reptils i insectes. Els machos són un 10% més grans que la femella i apleguen a pesar 1 quilo. Un furó solament menja aproximadament 100 perritos de la praderia en un any i no pot sobreviure sense l'accés a les colónies grans d'ells. Típicament una colónia de gos de praderia que comprén 150 acres és lo suficientment estable com per a alimentar a un adult.

=== Reproducció ===

La reproducció comença entre març i abril, i la gestació dura de 41 a 43 dies. El número d'crío varia d'1 a 7, pero normalment naixen tan sol 3 o 4.

== Població i estat de conservació ==

L'espècie es va extinguir en estat selvat en la década de 1980, per #lo que la captura d'individus per a la crío en captiveri ha segut exitosa en este cas. Actualment solament existixen uns centenars d'individus entre els captius i els reintroducidos.

La primera població es reintrodujo en l'estat de [[Wyoming]], [[Estats Units]] en 1991. Des de 1987, uns 6000 furons de peus negres han naixcut en captiveri i des de 1991 s'han lliberat uns 2000. Per a 2008 existien prop de 300 turones captius i aproximadament 500 naixcuts en estat salvage.

La pèrdua del seu hàbitat de praderia, la reducció dràstica de la població de perritos de la praderia (tant per la pèrdua d'hàbitat com per enverinament), aixina com els efectes del [[moquillo]] i la [[pesta bubónica]] han contribuït a la casi extinció de l'espècie durant els sigles {{sigle|XIX}} i {{sigle|XX}}. Inclús ans que els seus efectius disminuïren, el turón patinegro era molt rarament vist: oficialment, no va ser reconeguda com a espècie per la ciència fins a 1851, despuix de la publicació d'un llibre pel naturaliste [[John James Audubon]] i el reverent John Bachman. Inclús llavors, la seua existència va ser qüestionada, ya que no es va documentar cap atre turón patinegro durant més de vint anys.

Per a ajudar a mitigar la [[Depressió endogàmica|depressió per endogàmia]] de dos espècies en perill d'extinció, el [[Mustela nigripes|turón patinegro americà ''(Mustela nigripes)'']], [[Reviu & Restore]] facilita les iniciatives en curs per a clonar individus de llínees celulars històriques almagasenades en el Zoològic Congelat de l'Aliança de Fauna Selvada del Zoològic de Sant Diego. El programa busca restaurar la variació genètica perduda a partir del acervo genètic viu. El 10 de decembre de 2020, va nàixer el primer [[Mustela nigripes|turón patinegro americà]] clonat del món. Este furó, cridat Elizabeth Ann, va marcar la primera volta que es clonava en èxit una espècie nortamericana en perill d'extinció.<ref name="Magazine Fox 2021">{{cite web | last=Magazine | first=Smithsonian | last2=Fox | first2=Alex | title=Elizabeth Ann Is the First Cloned Black-Footed Ferret | website=Smithsonian Magazine | dona't=2021-02-22 | url=https://www.smithsonianmag.com/smart-news/elizabeth-ann-first-cloned-black-footed-ferret-180977065/ | access-dona't=2023-05-13}}</ref><ref name="Reviu & Restore 2014">{{cite web | title=Black-footed Ferret Project | website=Reviu & Restore | dona't=2014-07-03 | url=https://reviverestore.org/projects/black-footed-ferret/ | access-dona't=2023-05-13}}</ref>

El pla de recuperació manté de dèu o més poblacions salvages autònomes separades. Els biòlecs han conseguit l'ardit d'incrementar la població a 1500.{{cr}}

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Mustela nigripes - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer