Murta - Historial de revisions

Reval en 19:23 31 març 2026

2026-03-31T19:23:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 31 març 2026
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].		La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].

	==Descripció==		== Descripció ==
	Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc\|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc\|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].		Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc\|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc\|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].

	==Usos==		== Usos ==
	Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.		Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

Llínea 12:		Llínea 12:
	Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.		Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.

	==Distribució==		== Distribució ==
	La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.		La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

Xavier en 17:28 13 set 2024

2024-09-13T17:28:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 13 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Myrtus communis 8zz.jpg\|thumb\|300px\|Murta]]		[[File:Myrtus communis 8zz.jpg\|thumb\|300px\|Murta]]
	La '''murta''' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].		La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].

	==Descripció==		==Descripció==

Xavier: /* Distribució */

2024-09-13T17:26:50Z

Distribució

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 13 set 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	==Distribució==		==Distribució==
	La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns ~~botanics~~ no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.		La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

	== Galeria fotogràfica ==		== Galeria fotogràfica ==

Xavier: /* Distribució */

2024-09-13T17:25:46Z

Distribució

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 13 set 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	==Distribució==		==Distribució==
	La '''murta''' està molt expandida en la ~~regió~~ [[~~mediterranea~~]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.		La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

	== Galeria fotogràfica ==		== Galeria fotogràfica ==

Xavier: /* Usos */

2024-09-13T17:24:54Z

Usos

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 13 set 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.		Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

	La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[~~Hipócrates~~]], [[Plini el Vell\|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.		La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[Hipòcrates]], [[Plini el Vell\|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.

	Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.		Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-05-11T19:24:38Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 11 maig 2023
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
	* Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello		* Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
	* [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)]		* [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)]

Jose2 en 19:07 3 dec 2022

2022-12-03T19:07:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 3 dec 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	== Enlaços externs ==		== Enlaços externs ==
	{{Commonscat\|Myrtus communis}}		{{Commonscat\|Myrtus communis}}
			{{Wikispecies\|Myrtus communis}}
			{{DGLV\|Murta}}

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Lluísm en 12:43 19 nov 2022

2022-11-19T12:43:26Z

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 ==Usos==
 Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
 ==Distribució==
 La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
 [[Categoria:Botànica]]
 [[Categoria:Plantes ornamentals]]
 [[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 [[Categoria:Flors]]

Valencian: Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

2022-09-01T10:47:05Z

Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 1 set 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	==Distribució==		==Distribució==
	La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[~~Argelia~~]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.		La '''murta''' està molt expandida en la regió [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]

Valencian: Text reemplaça - 'oscur' a 'fosc'

2021-11-25T16:20:27Z

Text reemplaça - 'oscur' a 'fosc'

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 25 nov 2021
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Descripció==		==Descripció==
	Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert ~~oscur~~ pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc\|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc\|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].		Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc\|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc\|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]].

	==Usos==		==Usos==