Muladí - Historial de revisions

Lluísm en 17:42 22 oct 2025

2025-10-22T17:42:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 22 oct 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>		''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Xavier: /* Etimologia */

2025-05-27T08:08:22Z

Etimologia

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 27 maig 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	Segons el diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''*muwállad''), i este de l'[[àrap]] clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>		Segons el diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''muwállad''), i este de l'[[àrap]] clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>

	El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.		El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.

	''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>		''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Reval en 00:57 19 març 2025

2025-03-19T00:57:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:57 19 març 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>		''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:09:44Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 6 jul 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Muladí}}		{{DGLV\|Muladí}}

	[[Categoria:Al-Àndalus]]		[[Categoria:Al-Àndalus]]

Jose2 en 13:38 16 nov 2018

2018-11-16T13:38:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:38 16 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'[[Edat Mija]]:		La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la [[Península Ibèrica]] durant l'[[Edat Mija]]:

	* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.		* Cristià que abandonava el [[cristianisme]], se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
	* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.		* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
	* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i les costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>		* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i les costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>

	Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus varen generar, no obstant, freqüents tensions en el [[sigle IX]], manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'[[islam]]. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme en l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].		Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de [[Al Andalus]] varen generar, no obstant, freqüents tensions en el [[sigle IX]], manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'[[islam]]. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme en l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:03:38Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 26 abr 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i les costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>		* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i les costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>

	Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus ~~van~~ generar, no obstant, freqüents tensions en el [[sigle IX]], manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'[[islam]]. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme en l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].		Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus varen generar, no obstant, freqüents tensions en el [[sigle IX]], manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'[[islam]]. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme en l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

Posmo en 13:42 31 oct 2015

2015-10-31T13:42:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 31 oct 2015
Llínea 15:		Llínea 15:
	''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>		''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>

	== Referències ===		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	{{Traduït de\|es\|Muladí}}		{{Traduït de\|es\|Muladí}}

			== Enllaços externs ==
			* {{DGLV\|Muladí}}

	[[Categoria:Al-Àndalus]]		[[Categoria:Al-Àndalus]]

Jose2: /* Etimologia */

2015-10-31T12:39:27Z

Etimologia

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 31 oct 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Etimologia ==		== Etimologia ==

	Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''*muwállad''), i este de l'àrap clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>		Segons el diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''*muwállad''), i este de l'[[àrap]] clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>

	El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.		El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.

Jose2 en 11:05 25 set 2015

2015-09-25T11:05:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 25 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'Edat Mija:		La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'[[Edat Mija]]:

	* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.		* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
	* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.		* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
	* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i ~~els~~ costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>		* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i les costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>

	Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].		Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el [[sigle IX]], manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'[[islam]]. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme en l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:33:30Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 30 abr 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.		* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
	* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.		* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
	* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans ~~després~~ de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>		* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>

	Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].		Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun\|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)\|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].