Morisc - Historial de revisions

Reval en 12:09 28 nov 2025

2025-11-28T12:09:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 28 nov 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.		Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 09:13 18 nov 2025

2025-11-18T09:13:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 18 nov 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.		Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 12:20 3 ago 2025

2025-08-03T12:20:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 3 ago 2025
Llínea 13:		Llínea 13:

	Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.		Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	*Gironés Guillem, Ignacio: ''"Los morisquillos"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.		* Gironés Guillem, Ignacio: ''"Los morisquillos"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 12:31 1 oct 2024

2024-10-01T12:31:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 1 oct 2024
Llínea 22:		Llínea 22:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Al-Àndalus]]		[[Categoria:Al-Àndalus]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]

Valencian: Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

2023-09-26T07:22:01Z

Text reemplaça - 'nombrosos' a 'numerosos'

← Revisió anterior		Revisió de 07:22 26 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica\|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.		Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica\|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

	Foren ~~nombrosos~~ en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>		Foren numerosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>

	''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.		''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:15:26Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 6 jul 2022
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Morisc}}		{{DGLV\|Morisc}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Al-Àndalus]]		[[Categoria:Al-Àndalus]]
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]

Jose2 en 13:01 12 maig 2022

2022-05-12T13:01:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 12 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archivo~~:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]		[[File:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]]]]
	Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.		Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.

Jose2 en 12:59 12 maig 2022

2022-05-12T12:59:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 12 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~: ~~embarcament moriscs~~ valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]		[[Archivo:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]
	Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.		Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:04:34Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 24 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]		[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]
	Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous ~~després~~ del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.		Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous despuix del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.

	== Etimologia ==		== Etimologia ==

Jose2 en 16:27 7 maig 2018

2018-05-07T16:27:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 7 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]		[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]
	Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents a la [[Corona de Castella]] a partir de Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] ~~del~~ [[1502]] mijançant la qual ~~van~~ ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des ~~del~~ 1526.<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. A la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de 1502, pero passaren a ser cristians nous després del darrer dia de 1525, que en tot cas, al calendari gregorià actual és 1526."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.		Se coneix en el nom de '''moriscs''' el conjunt d'habitants d'ascendència o orige [[musulmà]] i de creències [[islam\|islàmiques]] residents en la [[Corona de Castella]] a partir de la Pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any [[1502]] mijançant la qual varen ser forçats a batejar-se en la fe [[cristianisme\|cristiana]], i de la [[Corona d'Aragó]], nominalment cristians des de l'any [[1526]].<ref>Lynch, J. (coord.). [2007]. ''Historia de España'', volum 12: Felipe II y la transformación del Estado, capítol II: "La guerra con el islam", pàgines 135-206. ISBN 978-84-9815-765-9. En la pàgina 136 se pot llegir: "En 1525 se planteó la misma elección a los de Aragón." Se referix a la conversió nominal dels mudéixars de la Corona d'Aragó, als quals no els afectava la Pragmàtica de la Corona de Castella de l'any 1502, pero passaren a ser cristians nous després del darrer dia de [[1525]], que en tot cas, al calendari gregorià actual és l'any [[1526]]."</ref> Molts d'ells conservaven la parla àrap andalusina, coneguda també en el nom d'[[algaravia]] i practicaven discretament l'islam.

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de [[1502]]. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica\|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament ~~en avarent~~ passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.		Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats despuix de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de l'any 1502. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Catòlica\|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

	Foren nombrosos a les valls fluvials d'[[Aragó]] i al [[Regne de Valéncia]]. A [[Castella]] no eren abundants, a jujar per la informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys 1569-1571, quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>		Foren nombrosos en les valls fluvials d'[[Aragó]] i en el [[Regne de Valéncia]]. En [[Castella]] no eren abundants, a jujar per l'informació que nos ha arribat dels contes de contribució (un tipo d'impostos), pero sí en el [[Regne de Granada]] fins als anys [[1569]]-[[1571]], quan no foren expulsats cap a l'interior de Castella i dispersats, per tal d'alluntar-los de les costes i d'una possible conjunció en els barbarescs, i també a fi de facilitar-ne la integració.<ref>Domínguez Ortiz, A. (2004). [2a ed.] ''España. Tres milenios de historia''. Madrid: Marcial Pons Historia, ISBN 84-95379-82-1. A la pàgina 56: "[...] los 100.000 supervivientes [...] serían desterrados al interior de Castilla divididos en pequeños grupos para facilitar su integración; [...]"</ref>

	''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans ~~del [[~~1502]], és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: a les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i a [[Amèrica]] es fea servir a ~~vegades~~ com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.		''Moriscs'' és la paraula que usa l'historiografia per a referir-se ad estos musulmans catolisats, encara que en l'época s'usaven normalment atres denominacions com la de ''[[mudéixar]]'' (que l'historiografia reserva ara als musulmans en territori cristià ans de l'any 1502, és dir, abans de la seua conversió formal al catolicisme); ''sarraí'' (en els territoris de la [[Corona d'Aragó]]) i ''cristià nou'', o més específicament ''cristià nou de moro'', per a diferenciar-los dels [[judeu]]s batejats, que també eren cristians nous. La paraula ''morisc'' té uns atres usos històrics manco coneguts: en les illes [[Canàries]] es deya d'esta manera als musulmans nort-africans, i en [[Amèrica]] es fea servir a voltes com a sinònim de "quarteró", fill o filla de mestiç i d'europeu.

	== Demografia en el Regne de Valéncia ==		== Demografia en el Regne de Valéncia ==
	El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la [[llengua àrap]] era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia.		El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona, en lo que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la [[llengua àrap]] era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia.

	Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.		Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.