Morfologia (llingüística) - Historial de revisions

Reval en 18:41 4 feb 2026

2026-02-04T18:41:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 4 feb 2026
Llínea 9:		Llínea 9:
	* els diferents alomorfs permesos en un context		* els diferents alomorfs permesos en un context
	* les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]		* les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Morfologia del valencià]]		* [[Morfologia del valencià]]

Lluísm en 10:27 12 jul 2025

2025-07-12T10:27:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 12 jul 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Aixina els trets que considera la morfologia en el seu anàlisis són:		Aixina els trets que considera la morfologia en el seu anàlisis són:
	*els morfemes, siguen flexius o afixos		* els morfemes, siguen flexius o afixos
	*la [[categoria gramatical]] de les paraules		* la [[categoria gramatical]] de les paraules
	*el paradigma que forma una paraula variable		* el paradigma que forma una paraula variable
	*els diferents alomorfs permesos en un context		* els diferents alomorfs permesos en un context
	*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]		* les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 19:43 12 maig 2014

2014-05-12T19:43:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 12 maig 2014
Llínea 13:		Llínea 13:
	* [[Morfologia del valencià]]		* [[Morfologia del valencià]]

			[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Morfologia]]		[[Categoria:Morfologia]]

Jose2 en 19:42 12 maig 2014

2014-05-12T19:42:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 12 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''morfologia''' (del [[~~Grec modern\|~~grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faixó en qué els [[morfema\|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxis]] estudia llors relacions o funcions en una frase o oració.		La '''morfologia''' (del [[grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faixó en qué els [[morfema\|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxis]] estudia llors relacions o funcions en una frase o oració.

	Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més chicotetes de la sintaxis, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes en les atres per mig d'una série de regles. Els parlants del valencià, per eixemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del valencià reconeixen estes relacions a partir ~~de llor~~ coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules\|formació de les paraules]] en [[valencià]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o série de regularitats) en la manera en qué les paraules es formen a partir de les unitats més chicotetes. ~~Est~~ és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la llingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de ~~llors~~ llengües.		Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més chicotetes de la sintaxis, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes en les atres per mig d'una série de regles. Els parlants del [[valencià]], per eixemple, reconeixen que les paraules [[gos]], gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del valencià reconeixen estes relacions a partir del seu coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules\|formació de les paraules]] en [[valencià]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o série de regularitats) en la manera en qué les paraules es formen a partir de les unitats més chicotetes. Este és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la llingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de les seues llengües.

	~~Així~~ els trets que considera la morfologia en ~~la seua~~ anàlisis són:		Aixina els trets que considera la morfologia en el seu anàlisis són:
	*els morfemes, siguen flexius o afixos		*els morfemes, siguen flexius o afixos
	*la [[categoria gramatical]] de les paraules		*la [[categoria gramatical]] de les paraules
Llínea 10:		Llínea 10:
	*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]		*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Morfologia del valencià]]		* [[Morfologia del valencià]]

	[[Categoria:Morfologia]]		[[Categoria:Morfologia]]

Chabi en 15:26 11 maig 2014

2014-05-11T15:26:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 11 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''morfologia''' (del [[Grec modern\|grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la ~~faisó~~ en ~~què~~ els [[morfema\|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[~~sintaxi~~]] estudia ~~llurs~~ relacions o funcions en una frase o oració.		La '''morfologia''' (del [[Grec modern\|grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faixó en qué els [[morfema\|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxis]] estudia llors relacions o funcions en una frase o oració.

	Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més ~~petites~~ de la ~~sintaxi~~, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes ~~amb~~ les ~~altres~~ per ~~mitjà~~ d'una ~~sèrie~~ de regles. Els parlants del ~~català~~, per ~~exemple~~, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del ~~català~~ reconeixen ~~aquestes~~ relacions a partir de ~~llur~~ coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules\|formació de les paraules]] en [[~~català~~]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o ~~sèrie~~ de regularitats) en la manera en ~~què~~ les paraules es formen a partir de les unitats més ~~petites~~. ~~Aquest~~ és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la ~~lingüística~~, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una ~~sèrie~~ de regles que els parlants tàcitament coneixen de ~~llurs~~ llengües.		Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més chicotetes de la sintaxis, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes en les atres per mig d'una série de regles. Els parlants del valencià, per eixemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del valencià reconeixen estes relacions a partir de llor coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules\|formació de les paraules]] en [[valencià]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o série de regularitats) en la manera en qué les paraules es formen a partir de les unitats més chicotetes. Est és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la llingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de llors llengües.

	Així els trets que considera la morfologia en la seua ~~anàlisi~~ són:		Així els trets que considera la morfologia en la seua anàlisis són:
	*els morfemes, ~~siguin~~ flexius o afixos		*els morfemes, siguen flexius o afixos
	*la [[categoria gramatical]] de les paraules		*la [[categoria gramatical]] de les paraules
	*el paradigma que forma una paraula variable		*el paradigma que forma una paraula variable
	*els diferents alomorfs permesos en un context		*els diferents alomorfs permesos en un context
	*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots ~~amb~~ morfemes, ~~distingint~~ entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]		*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots en morfemes, distinguint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

	==Vejau també==		== Vejau també ==
	* [[Morfologia del valencià]]		* [[Morfologia del valencià]]

	[[Categoria:Morfologia]]		[[Categoria:Morfologia]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''morfologia''' (del grec μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la llingüística, és la di...».

2014-05-11T15:22:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''morfologia''' (del grec μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la llingüística, és la di...».

Pàgina nova

La '''morfologia''' (del [[Grec modern|grec]] μορφ-, ''morph'' ['forma'] + λογία ''logia'' ['tractat']) en el camp de la [[llingüística]], és la disciplina que estudia l'estructura interna dels [[mot]]s. Les paraules, com a unitats lèxiques s'estudien en la [[lexicologia]]. La morfologia estudia la faisó en què els [[morfema|morfemes]] es combinen per a formar els [[lemes]], ya siga per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxi]] estudia llurs relacions o funcions en una frase o oració.

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més petites de la sintaxi, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes amb les altres per mitjà d'una sèrie de regles. Els parlants del català, per exemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades. Els parlants del català reconeixen aquestes relacions a partir de llur coneiximent tàcit de les regles de la [[formació de paraules|formació de les paraules]] en [[català]]. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o sèrie de regularitats) en la manera en què les paraules es formen a partir de les unitats més petites. Aquest és un eixemple de com la morfologia, com a branca de la lingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una sèrie de regles que els parlants tàcitament coneixen de llurs llengües.

Així els trets que considera la morfologia en la seua anàlisi són:
*els morfemes, siguin flexius o afixos
*la [[categoria gramatical]] de les paraules
*el paradigma que forma una paraula variable
*els diferents alomorfs permesos en un context
*les llengües segons com es comporten en relació a la formació de mots amb morfemes, distingint entre el concepte de [[llengua analítica]] i [[llengua sintètica]]

==Vejau també==
* [[Morfologia del valencià]]

[[Categoria:Morfologia]]