Moraira - Historial de revisions

Lluísm en 20:24 21 feb 2026

2026-02-21T20:24:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:24 21 feb 2026
Llínea 52:		Llínea 52:

	Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].		Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

	[[Categoria:Marina Alta]]		[[Categoria:Marina Alta]]
	[[Categoria:Teulada]]		[[Categoria:Teulada]]
	[[Categoria:Pedanías de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Pedanías de la província d'Alacant]]
	[[Categoria:Localitats de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Localitats de la província d'Alacant]]

Lluísm en 19:25 27 març 2025

2025-03-27T19:25:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 27 març 2025
Llínea 51:		Llínea 51:
	En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.		En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.

	Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].		Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

	[[Categoria:Marina Alta]]		[[Categoria:Marina Alta]]

Alacanti: Text reemplaça - 'Argel' a 'Alger'

2022-10-17T01:09:31Z

Text reemplaça - 'Argel' a 'Alger'

← Revisió anterior		Revisió de 01:09 17 oct 2022
Llínea 40:		Llínea 40:
	Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”		Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

	Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[~~Argel~~]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.		Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Alger]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

	Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.		Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.

Valencian en 18:16 22 jul 2022

2022-07-22T18:16:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 22 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{referencies}}~~
	{{Infobox_pobles		{{Infobox_pobles
	\| nom = Moraira		\| nom = Moraira

Valencian: Text reemplaça - 'construida' a 'construïda'

2022-07-05T21:22:09Z

Text reemplaça - 'construida' a 'construïda'

← Revisió anterior		Revisió de 21:22 5 jul 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	[[Archiu:Himes01.jpg\|thumb\|Monument a Chester Himes]]		[[Archiu:Himes01.jpg\|thumb\|Monument a Chester Himes]]
	'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].		'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].
	Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon ~~construida~~ en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.		Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construïda en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.

	Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.		Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.

Valencian: Text reemplaça - 'uep' a 'web'

2022-06-01T10:54:54Z

Text reemplaça - 'uep' a 'web'

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 1 jun 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	\| alcalde = Antoni Joan Bertomeu Valles([[PP]])		\| alcalde = Antoni Joan Bertomeu Valles([[PP]])
	\| alcaldeaño = 2010 actualitat		\| alcaldeaño = 2010 actualitat
	\| ~~uep~~ = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada]		\| web = [http://www.teulada-moraira.org Ajuntament de Teulada]
	}}		}}
	[[Archiu:Moraira01.jpg\|thumb\|Vista urbana de Moraira]]		[[Archiu:Moraira01.jpg\|thumb\|Vista urbana de Moraira]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:12:00Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 3 jul 2021
Llínea 43:		Llínea 43:
	Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.		Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

	Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. ~~Després~~, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.		Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.

	== Senyes de poblacio ==		== Senyes de poblacio ==

Jose2: Text reemplaça - ' provincia ' a ' província '

2019-10-08T16:28:48Z

Text reemplaça - ' provincia ' a ' província '

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 8 oct 2019
Llínea 56:		Llínea 56:
	[[Categoria:Marina Alta]]		[[Categoria:Marina Alta]]
	[[Categoria:Teulada]]		[[Categoria:Teulada]]
	[[Categoria:Pedanías de la ~~provincia~~ d'Alacant]]		[[Categoria:Pedanías de la província d'Alacant]]
	[[Categoria:Localitats de la ~~provincia~~ d'Alacant]]		[[Categoria:Localitats de la província d'Alacant]]

Jose2: Text reemplaça - ' toponim ' a ' topònim '

2018-08-12T19:21:06Z

Text reemplaça - ' toponim ' a ' topònim '

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 12 ago 2018
Llínea 39:		Llínea 39:
	== Orígens i evolució ==		== Orígens i evolució ==
	[[Archiu:CastMoraira01.jpg\|thumb\|left\|Castell de Moraira]]		[[Archiu:CastMoraira01.jpg\|thumb\|left\|Castell de Moraira]]
	Encara que el ~~toponim~~ Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”		Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

	Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.		Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

Jose2: Text reemplaça - 'decada' a 'década'

2018-08-02T19:55:49Z

Text reemplaça - 'decada' a 'década'

← Revisió anterior		Revisió de 19:55 2 ago 2018
Llínea 41:		Llínea 41:
	Encara que el toponim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”		Encara que el toponim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)\|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

	Fins la tercera ~~decada~~ del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.		Fins la tercera década del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

	Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Després, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.		Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Després, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.
Llínea 52:		Llínea 52:
	En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.		En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.

	Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la ~~decada~~ dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].		Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

	[[Categoria:Marina Alta]]		[[Categoria:Marina Alta]]