Montpellier - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-08-21T14:18:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:18 21 ago 2023
Llínea 68:		Llínea 68:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Montpellier}}
	* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ Portal web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]		* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ Portal web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en espanyol) [https://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]		* (en espanyol) [https://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]

Xavier en 19:13 27 jul 2023

2023-07-27T19:13:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 27 jul 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Montpellier PhotoMontage 01.jpg\|300px\|thumb\|right\|<center>Imàgens de Montpellier.</center>]]		[[File:Montpellier PhotoMontage 01.jpg\|300px\|thumb\|right\|<center>Imàgens de Montpellier.</center>]]
	'''Montpellier''' en [[idioma francés\|francés]] i oficialment~~, (~~''Montpelhièr'' en [[idioma occità\|occità]]), és una ciutat del sur de [[França]], [[capital (política)\|capital]] de la [[regions de França\|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França\|departament]] [[Hérault]]. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el [[riu]] Mosson a l'oest. Segons les senyes de [[2009]] contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab ([[2008]]) habitants.		'''Montpellier''' en [[idioma francés\|francés]], '''Montpeller''' en [[valencià]] i oficialment ''Montpelhièr'' en [[idioma occità\|occità]], és una ciutat del sur de [[França]], [[capital (política)\|capital]] de la [[regions de França\|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França\|departament]] [[Hérault]]. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el [[riu]] Mosson a l'oest. Segons les senyes de [[2009]] contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab ([[2008]]) habitants.

	En l'any [[2007]] era la octava ciutat de França per la seua població ''intramurs'', és una de les poques entre les ciutats de més de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.		En l'any [[2007]] era la octava ciutat de França per la seua població ''intramurs'', és una de les poques entre les ciutats de més de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.

Valencian: Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

2022-09-01T10:46:57Z

Text reemplaça - 'Argelia' a 'Algèria'

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 1 set 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	* 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.		* 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.

	En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'[[~~Argelia~~]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.		En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'[[Algèria]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.

	== Llocs d'interés ==		== Llocs d'interés ==

Valencian en 10:45 1 set 2022

2022-09-01T10:45:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 1 set 2022
Llínea 68:		Llínea 68:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ ~~Pagina~~ web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]		* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ Portal web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en espanyol) [~~http~~://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]		* (en espanyol) [https://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]
	* (en françes) [http://www.montpellier-agglo.com/~~36392593/0/fiche___pagelibre/&RH=&RF=ACCUEIL Pagina~~ web en informació de l'área metropolitana de Montpellier]		* (en françes) [http://www.montpellier-agglo.com/ Poetal web en informació de l'área metropolitana de Montpellier]
	* [http://www.recensement.insee.fr/RP99/rp99/co_navigation.co_page?nivgeo=C&codgeo=34172&theme=ALL&typeprod=ALL&quelcas=LISTE INSEE]		* [http://www.recensement.insee.fr/RP99/rp99/co_navigation.co_page?nivgeo=C&codgeo=34172&theme=ALL&typeprod=ALL&quelcas=LISTE INSEE]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-01T10:43:22Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 1 set 2022
Llínea 68:		Llínea 68:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l'Ajuntament de Montpellier]		* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en françes) [~~http~~://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]		* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]
	* (en françes) [http://www.montpellier-agglo.com/36392593/0/fiche___pagelibre/&RH=&RF=ACCUEIL Pagina web en informació de l'área metropolitana de Montpellier]		* (en françes) [http://www.montpellier-agglo.com/36392593/0/fiche___pagelibre/&RH=&RF=ACCUEIL Pagina web en informació de l'área metropolitana de Montpellier]

Valencian en 10:42 1 set 2022

2022-09-01T10:42:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 1 set 2022
Llínea 68:		Llínea 68:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://sp.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l'Ajuntament de Montpellier]		* [https://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l'Ajuntament de Montpellier]
	* (en françes) [http://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]		* (en françes) [http://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]		* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-01T10:41:51Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 1 set 2022
Llínea 68:		Llínea 68:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [~~http~~://sp.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l'Ajuntament de Montpellier]		* [https://sp.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l'Ajuntament de Montpellier]
	* (en françes) [http://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]		* (en françes) [http://www.montpellier.fr/ Pagina web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
	* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]		* (en espanyol) [http://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]

Coca antoñina: /* Història */

2022-06-18T17:18:05Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 18 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].		Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].

	Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[~~jueu~~]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.		Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[judeu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.

	Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.		Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.

Valencian en 12:07 9 jun 2022

2022-06-09T12:07:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 9 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].		Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].

	Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[~~María~~ de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ~~ciudad~~ en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona ~~françesa~~. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.		Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.

	Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la ~~resistencia~~ protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.		Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.

	Durant el [[sigle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.		Durant el [[sigle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.

	En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de ~~regres~~ del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>		En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regrés del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>

	La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la [[Segona Guerra Mundial]]:		La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la [[Segona Guerra Mundial]]:
Llínea 28:		Llínea 28:
	* 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.		* 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.

	En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga ~~colonia~~ francesa d'[[Argelia]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.		En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'[[Argelia]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.

	== Llocs d'interés ==		== Llocs d'interés ==

Jose2: /* Ensenyança superior */

2022-06-09T11:29:11Z

Ensenyança superior

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 9 jun 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Ensenyança superior ==		== Ensenyança superior ==
	L'Universitat de Montpellier és una de las més antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)\|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en [[1289]]. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en [[1896]].		L'Universitat de Montpellier és una de las més antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en l'any [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)\|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en [[1289]]. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en l'any [[1896]].

	Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.		Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 18 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].		Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma\|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa\|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].

	Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[~~jueu~~]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.		Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[judeu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe\|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.

	Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.		Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme\|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme\|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.