https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Monodon_monocerosMonodon monoceros - Historial de revisions2026-07-09T00:10:25ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monodon_monoceros&diff=501157&oldid=prevJose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '2026-07-08T16:40:11Z<p>Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '</p>
<table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface">
<col class="diff-marker" />
<col class="diff-content" />
<col class="diff-marker" />
<col class="diff-content" />
<tr class="diff-title" lang="vlc">
<td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td>
<td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:40 8 jul 2026</td>
</tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l7">Llínea 7:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 7:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els machos d'esta espècie es caracterisen per presentar un [[clau]] molt llarc i retortillat de manera [[Hèliç (geometria)|helicoidal]] que pot aplegar a medir dos [[metro]]s i pesar fins a dèu [[quilogram]]s. Es creu que esta dent especialisada pot ser un receptor [[Sentit (percepció)|sensorial]] o un caràcter sexual secundari. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els machos d'esta espècie es caracterisen per presentar un [[clau]] molt llarc i retortillat de manera [[Hèliç (geometria)|helicoidal]] que pot aplegar a medir dos [[metro]]s i pesar fins a dèu [[quilogram]]s. Es creu que esta dent especialisada pot ser un receptor [[Sentit (percepció)|sensorial]] o un caràcter sexual secundari. </div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta espècie està adaptada a viure en l'Àrtic i s'alimenta d'animals del fondo marí. Carix d'aleta dorsal i té un tamany mijà entre els cetáceos, en una llongitut promig en els adults que oscila ent 4 i 4,5&nbsp;m i un pes d'entre 1000 i 1600&nbsp;[[kg]]. Posseïx una dieta que es restringix únicament a alguns [[Pisces|peixos]] i [[Crustacea|crustacis]], dels quals s'alimenta primordialmente durant els mesos d'[[hivern]], época en la qual consumix un gran volum d'assuts que captura en el fondo marí. Per a això deu realisar immersions que en molta freqüència superen els 800&nbsp;m <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>la superfície, les quals poden durar fins a 30&nbsp;minuts. Despuix del [[Physeter macrocephalus|cachalote]], [[Hyperoodon|zifio]] i [[Mirounga|elefant marí]] és el [[Mamífers marins|mamífer marí]] que se sumergix a major profunditat.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Esta espècie està adaptada a viure en l'Àrtic i s'alimenta d'animals del fondo marí. Carix d'aleta dorsal i té un tamany mijà entre els cetáceos, en una llongitut promig en els adults que oscila ent 4 i 4,5&nbsp;m i un pes d'entre 1000 i 1600&nbsp;[[kg]]. Posseïx una dieta que es restringix únicament a alguns [[Pisces|peixos]] i [[Crustacea|crustacis]], dels quals s'alimenta primordialmente durant els mesos d'[[hivern]], época en la qual consumix un gran volum d'assuts que captura en el fondo marí. Per a això deu realisar immersions que en molta freqüència superen els 800&nbsp;m <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>la superfície, les quals poden durar fins a 30&nbsp;minuts. Despuix del [[Physeter macrocephalus|cachalote]], [[Hyperoodon|zifio]] i [[Mirounga|elefant marí]] és el [[Mamífers marins|mamífer marí]] que se sumergix a major profunditat.</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Es distribuïx principalment en aigües de la regió àrtica del nort de [[Canadà]], les mars del costat [[Rússia|rus]] del [[oceà Àrtic]] i al nort del [[oceà Atlàntic]]. Habita principalment entorn als blocs de gèl que es formen durant els [[hivern]]s prolongats de l'Àrtic, migrando a les [[Baïa (geografia)|baïes]] i [[fiort]]s circumpolares durant el [[estiu]]. Es creu que la població mundial és d'una miqueta més de 75&nbsp;000 eixemplars. En 2008 va ser catalogat en la [[Llista Roja de la UICN]] com [[espècie casi amenaçada]], degut a que es manté una caça significativa, controlada, per part del poble [[Esquimal|inuit]] en [[Canadà]] i [[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]]), els quals es beneficien en la seua carn, grassa i el comerç del clau. També es va ubicar en esta categoria per l'evident disminució en la població d'alguns grups, la falta de certea sobre la sifra total d'animals i el desconeiximent de les tendències de creiximent.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Es distribuïx principalment en aigües de la regió àrtica del nort de [[Canadà]], les mars del costat [[Rússia|rus]] del [[oceà Àrtic]] i al nort del [[oceà Atlàntic]]. Habita principalment entorn als blocs de gèl que es formen durant els [[hivern]]s prolongats de l'Àrtic, migrando a les [[Baïa (geografia)|baïes]] i [[fiort]]s circumpolares durant el [[estiu]]. Es creu que la població mundial és d'una miqueta més de 75&nbsp;000 eixemplars. En 2008 va ser catalogat en la [[Llista Roja de la UICN]] com [[espècie casi amenaçada]], degut a que es manté una caça significativa, controlada, per part del poble [[Esquimal|inuit]] en [[Canadà]] i [[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]]), els quals es beneficien en la seua carn, grassa i el comerç del clau. També es va ubicar en esta categoria per l'evident disminució en la població d'alguns grups, la falta de certea sobre la sifra total d'animals i el desconeiximent de les tendències de creiximent.</div></td></tr>
<tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l59">Llínea 59:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 59:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bucege ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bucege ==</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En els narvales de la [[baïa de Baffin]] s'ha deduït per mig de l'anàlisis del contingut estomacal, que obtenen l'aliment dins d'un ampli ranc de profunditats.<ref name=hmm/> Les distàncies d'immersió <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>la superfície registrades durant l'hivern per a conseguir aliment, oscilen entre 200 i 800&nbsp;m depenent de la zona.<ref name=laidre>{{cita publicació |url=http://orbit.dtu.dk/getresource?recordId=251379&objectId=1&versionId=1 |autor=Laidre KL, Heide-Joergensen MP, Dietz R, Hobbs RC, Joergensen OA |títul=Deep-diving by narwhals ''Monodon monoceros'': Differences in foraging behavior between wintering areas? |idioma=anglés |publicació=Mar Ecol Prog Ser |volum=261 |número= |any=2003 |pàgines=269-281 }}</ref> El récort de profunditat registrat és de 1864&nbsp;m en temps màxims d'immersió entre 25 i 30&nbsp;min.<ref name =satellite>{{cita publicació|url=http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/arctic61-4-395.pdf |autor=Heide-Joergensen MP, Dietz R, Laidre KL, Nicklen P, Garde I, Richard P, Orr J |títul=Resighting of a Narwhal (''Monodon monoceros'') Instrumented with a Satellite Transmitter |idioma=anglés |publicació=Arctic |volum=61 |número= |any=2008 |pàgines=395-398 }}</ref> Açò ho convertix en un dels mamífers marins que buceja a major profunditat, solament superat pels [[Physeter macrocephalus|cachalotes]], [[Hyperoodon|zifios]] i [[Mirounga|elefants marins]]. No obstant, a pesar de la gran profunditat a la qual buceja no permaneix massa temps en el fondo marí, puix els 30 minuts com a màxim que permaneixen sumergits els utilisen en el descens-ascens a una velocitat de 2 i 1{{esd}}m/seg respectivament.<ref name=laidre/> En els llocs hivernals (sectors a on passen l'hivern i s'alimenten) poden permanéixer fins a tres hores del dia sumergits a més de 800&nbsp;m.<ref name=emm/></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En els narvales de la [[baïa de Baffin]] s'ha deduït per mig de l'anàlisis del contingut estomacal, que obtenen l'aliment dins d'un ampli ranc de profunditats.<ref name=hmm/> Les distàncies d'immersió <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>la superfície registrades durant l'hivern per a conseguir aliment, oscilen entre 200 i 800&nbsp;m depenent de la zona.<ref name=laidre>{{cita publicació |url=http://orbit.dtu.dk/getresource?recordId=251379&objectId=1&versionId=1 |autor=Laidre KL, Heide-Joergensen MP, Dietz R, Hobbs RC, Joergensen OA |títul=Deep-diving by narwhals ''Monodon monoceros'': Differences in foraging behavior between wintering areas? |idioma=anglés |publicació=Mar Ecol Prog Ser |volum=261 |número= |any=2003 |pàgines=269-281 }}</ref> El récort de profunditat registrat és de 1864&nbsp;m en temps màxims d'immersió entre 25 i 30&nbsp;min.<ref name =satellite>{{cita publicació|url=http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/arctic61-4-395.pdf |autor=Heide-Joergensen MP, Dietz R, Laidre KL, Nicklen P, Garde I, Richard P, Orr J |títul=Resighting of a Narwhal (''Monodon monoceros'') Instrumented with a Satellite Transmitter |idioma=anglés |publicació=Arctic |volum=61 |número= |any=2008 |pàgines=395-398 }}</ref> Açò ho convertix en un dels mamífers marins que buceja a major profunditat, solament superat pels [[Physeter macrocephalus|cachalotes]], [[Hyperoodon|zifios]] i [[Mirounga|elefants marins]]. No obstant, a pesar de la gran profunditat a la qual buceja no permaneix massa temps en el fondo marí, puix els 30 minuts com a màxim que permaneixen sumergits els utilisen en el descens-ascens a una velocitat de 2 i 1{{esd}}m/seg respectivament.<ref name=laidre/> En els llocs hivernals (sectors a on passen l'hivern i s'alimenten) poden permanéixer fins a tres hores del dia sumergits a més de 800&nbsp;m.<ref name=emm/></div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l88">Llínea 88:</td>
<td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 88:</td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== Migració ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== Migració ===</div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El narval és una espècie [[Migració animal|migratòria]]. Durant l'estiu tendixen a acostar-se a les aigües costeres, en manades de dèu a cent individus. Aplegat l'hivern es traslladen llunt de la costa en menuts grups cap a les vores o <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baixe </del>les grans plaques de gèl, sobrevivint gràcies a forats cridats [[Polinia (glaciología)|polinias]] que els permeten respirar; rarament s'observen en témpanos aïllats o en mar oberta.<ref>{{cita publicació|url= |autor=Koski WR, Davis RA |títul=Distribution and numbers of narwhals (''Monodon monoceros'') in Baffin Bay and Davis Strait |idioma=anglés |publicació= Meddelelser om Gronland Bioscience |volum=39 |número= |any=1994 |pàgines=15-40 }}</ref> Quan aplega la primavera retornen novament a les zones costeres per a completar el cicle migratori.<ref name="Laidre2008"/></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El narval és una espècie [[Migració animal|migratòria]]. Durant l'estiu tendixen a acostar-se a les aigües costeres, en manades de dèu a cent individus. Aplegat l'hivern es traslladen llunt de la costa en menuts grups cap a les vores o <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">baix </ins>les grans plaques de gèl, sobrevivint gràcies a forats cridats [[Polinia (glaciología)|polinias]] que els permeten respirar; rarament s'observen en témpanos aïllats o en mar oberta.<ref>{{cita publicació|url= |autor=Koski WR, Davis RA |títul=Distribution and numbers of narwhals (''Monodon monoceros'') in Baffin Bay and Davis Strait |idioma=anglés |publicació= Meddelelser om Gronland Bioscience |volum=39 |número= |any=1994 |pàgines=15-40 }}</ref> Quan aplega la primavera retornen novament a les zones costeres per a completar el cicle migratori.<ref name="Laidre2008"/></div></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>
<tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Amenaces ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Amenaces ==</div></td></tr>
</table>Jose2https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monodon_monoceros&diff=499628&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T13:44:41Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<a href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monodon_monoceros&diff=499628">Mostrar els canvis</a>ValBOT