Moneda jaquesa - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

2023-08-27T03:29:19Z

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:29 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>		Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

	Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[~~Serdenya~~\|sardes]] i [[Còrsega\|corsos]].		Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Sardenya\|sardes]] i [[Còrsega\|corsos]].

	==Orige dels diners jaqués==		==Orige dels diners jaqués==

Valencian: Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

2023-08-27T03:25:52Z

Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:25 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>		Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

	Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[~~Cerdenya~~\|sardes]] i [[Còrsega\|corsos]].		Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Serdenya\|sardes]] i [[Còrsega\|corsos]].

	==Orige dels diners jaqués==		==Orige dels diners jaqués==

Valencian: Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega'

2023-08-27T02:50:13Z

Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 02:50 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>		Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

	Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Cerdenya\|sardes]] i [[~~Córcega~~\|corsos]].		Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Cerdenya\|sardes]] i [[Còrsega\|corsos]].

	==Orige dels diners jaqués==		==Orige dels diners jaqués==

Jose2: /* Orige dels diners jaqués */

2022-04-01T10:18:03Z

Orige dels diners jaqués

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 1 abr 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Orige dels diners jaqués==		==Orige dels diners jaqués==

	Prové del [[diners (moneda)\|dinero]] (llatí ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc\|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona\|navarro]], [[Aragó\|aragonés]] i [[Catalunya\|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.		Prové del [[diners (moneda)\|dinero]] ([[llatí]] ''denarius''), [[moneda]] del [[Imperi Carolingi]]. En l'establiment del poder [[Poble franc\|franc]] en la [[Marca Hispànica]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] l'acunyació de diners [[Regne de Pamplona\|navarro]], [[Aragó\|aragonés]] i [[Catalunya\|català]], si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.

	Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus\|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí\|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi\|carolingi]] va vore com la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija\|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.		Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus\|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí\|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi\|carolingi]] va vore com la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija\|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-27T09:14:59Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 27 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.		En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

	Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>		Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions a on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

	Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Cerdenya\|sardes]] i [[Córcega\|corsos]].		Cap a l'any [[1340]] la seca des d'a on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per [[Pere IV el Ceremoniós]] a [[Saragossa]]. En el [[sigle XIV]] els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Vàlua un terç més que el [[Regne de Valéncia\|valencià]] i el de [[comtat de Barcelona\|Barcelona]], i el doble que els diners [[Regne de Mallorca\|mallorquines]], [[Cerdenya\|sardes]] i [[Córcega\|corsos]].

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-05-26T14:24:14Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 14:24 26 maig 2021
Llínea 30:		Llínea 30:
	* [[Real de Valéncia]]		* [[Real de Valéncia]]

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==

	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2: Text reemplaça - ' Conqueridor ' a ' Conquistador '

2020-07-03T17:24:29Z

Text reemplaça - ' Conqueridor ' a ' Conquistador '

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 3 jul 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).		Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).

	En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el ~~Conqueridor~~ la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.		En [[Alfons II d'Aragó]] els diners jaquesos varen mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

	Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>		Ademés d'en Jaca, també varen ser emesos diners en atres seques, com [[Monsó (Osca)\|Monsó]] (regnat de [[Pere I d'Aragó]]) o fugaçment [[Sarinyena]] (devall [[Jaume I el Conquistador]]), provablement per a suministrar numerari a [[Tortosa]], per a on circulava el diner jaqués i que fins a [[1280]] va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.<ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://www.dpz.es/ifc2/libros/Ubietoweb/fichasubieto/63.Html «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)»], Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.</ref>

Xavier: /* Enllaços externs */

2019-11-28T10:14:40Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 28 nov 2019
Llínea 41:		Llínea 41:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Libra_jaquesa Lliura jaquesa en Wikipedia]
			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_jaqu%C3%A9s Diner jaqués en Wikipedia]

	[[Categoria: Monedes d'Espanya\|Diners]]		[[Categoria:Monedes d'Espanya\|Diners]]
	[[Categoria: Monedes fora de curs]]		[[Categoria:Monedes]]
			[[Categoria:Monedes valencianes]]
			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Cultura Valenciana]]
			[[Categoria:Monedes fora de curs]]

Xavier en 10:11 28 nov 2019

2019-11-28T10:11:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 28 nov 2019
Llínea 24:		Llínea 24:

	Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal d'argent per dos de coure. La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda Sancivs-Rex. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'[[Escut de Sobrarbe\|carrasca de Sobrarbe]], i la llegenda d'Aragó, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del [[Regne de Monsó]] en la llegenda Mon-Son, acapto o conquista personal establida en [[1089]] pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda aragonesa.		Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal d'argent per dos de coure. La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda Sancivs-Rex. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'[[Escut de Sobrarbe\|carrasca de Sobrarbe]], i la llegenda d'Aragó, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del [[Regne de Monsó]] en la llegenda Mon-Son, acapto o conquista personal establida en [[1089]] pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda aragonesa.

			== Vore també ==

			* [[Morabatí]]
			* [[Real de Valéncia]]

	== Referencies ==		== Referencies ==

Xavier en 10:09 28 nov 2019

2019-11-28T10:09:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 28 nov 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''diners jaquesos''' o '''diners aragonesos''' és un ~~tipos~~ de [[moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]].		El '''diners jaquesos''' o '''diners aragonesos''' és un tipo de [[moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]].

	Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).		Les acunyacions de diners aragonesos comencen en [[Jaca]] cap a l'any [[1085]], durant el regnat de [[Sancho Ramírez]], ([[1063]]-[[1094]]). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la [[Edat Moderna]] s'associarà a l'emblema del [[Arbre de Sobrarbe]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, [[Pedro I d'Aragó\|Pere I]] i [[Alfons I el Batallador]] fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com [[creu de Lorena]]).