Monduver - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:26:21Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 24 jul 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	A nivell històric ha segut ocupat per diversos poblats, degut a la seua altura (defensa) respecte als voltants. En [[giner]] de [[1097]] s'enclavà un eixèrcit almoràvit a les òrdens de Muhammad ibn Tasufin per a fustigar a [[El Cid]], que ocupava [[Valéncia]], i al rei d'Aragó [[Pere I]], propiciant la coneguda com a [[Batalla de Bairén]], en la que les forces cristianes derrotaren als almoràvits.		A nivell històric ha segut ocupat per diversos poblats, degut a la seua altura (defensa) respecte als voltants. En [[giner]] de [[1097]] s'enclavà un eixèrcit almoràvit a les òrdens de Muhammad ibn Tasufin per a fustigar a [[El Cid]], que ocupava [[Valéncia]], i al rei d'Aragó [[Pere I]], propiciant la coneguda com a [[Batalla de Bairén]], en la que les forces cristianes derrotaren als almoràvits.

	Entre les comunitats vegetals més comunes s'ha de destacar les del matollar calcàreu en espècies com el romer (''Rosmarinus officinalis''), el cepell (''Erica multiflora''), ~~l’argilaga~~ (Ulex parviflorus), el timó (''Thymus vulgaris''), la [[pebrella]] (''Thymus piperella''), les estepes (''Cistus'' sp.), etc. Moltes d’estes són aromàtiques, molt lligades a la nostra cultura pels diferents usos que d’elles fem, tant medicinals com culinaris.		Entre les comunitats vegetals més comunes s'ha de destacar les del matollar calcàreu en espècies com el romer (''Rosmarinus officinalis''), el cepell (''Erica multiflora''), l'argilaga (Ulex parviflorus), el timó (''Thymus vulgaris''), la [[pebrella]] (''Thymus piperella''), les estepes (''Cistus'' sp.), etc. Moltes d’estes són aromàtiques, molt lligades a la nostra cultura pels diferents usos que d’elles fem, tant medicinals com culinaris.

	En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), ~~l’ullastre~~ o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), ~~l’espinal~~ negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com ~~l’alborcer~~ (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.		En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l'ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l'espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l'alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.

	Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclavaments com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.		Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclavaments com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.
Llínea 19:		Llínea 19:
	Respecte als reptils es conten 15 espècies, de les quals 8 son sauris com el sarvacho o fardacho (''Lacerta lepida''), el mamacabres (''Psammodromus algirus''), la sangrantana cendrosa (''Psammodromus hispanica''), la sangrantana comú (''Podarcis hispanica''), el dragó (''Tarentola mauritanica''), la bivia o sangrantana chicoteta (''Chalcides bedriagai''), etc.		Respecte als reptils es conten 15 espècies, de les quals 8 son sauris com el sarvacho o fardacho (''Lacerta lepida''), el mamacabres (''Psammodromus algirus''), la sangrantana cendrosa (''Psammodromus hispanica''), la sangrantana comú (''Podarcis hispanica''), el dragó (''Tarentola mauritanica''), la bivia o sangrantana chicoteta (''Chalcides bedriagai''), etc.

	Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i ~~l’escurçó~~ (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es ~~l’escurçó~~, que no sol superar el mig metro.		Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l'escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l'escurçó, que no sol superar el mig metro.

	En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom\|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real\|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades vèrgens hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs chicotets (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l’[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').		En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom\|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real\|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades vèrgens hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs chicotets (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l'[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').

	Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"		Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"

Reval en 18:46 16 nov 2024

2024-11-16T18:46:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 16 nov 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Mondúver}}		{{commonscat\|Mondúver}}
	*[https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]
			* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Montanyes]]		[[Categoria:Montanyes]]

Valencian: Text reemplaça - '{{uiquificar}}' a '{{wikificar}}'

2022-11-08T16:03:33Z

Text reemplaça - '{{uiquificar}}' a '{{wikificar}}'

← Revisió anterior		Revisió de 16:03 8 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{~~uiquificar~~}}		{{wikificar}}
	[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]		[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]
	El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, constituïx una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).		El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, constituïx una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).

Valencian en 10:19 27 jul 2022

2022-07-27T10:19:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 27 jul 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Mondúver}}		{{commonscat\|Mondúver}}
	*[~~http~~://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]		*[https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]

	[[Categoria:Geografia]]		[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Montanyes]]		[[Categoria:Montanyes]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T10:04:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 27 jul 2022
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Mondúver}}
	*[http://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]		*[http://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-ii-el-monduver El Monduver]

Valencian: Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

2022-07-06T01:30:17Z

Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

← Revisió anterior		Revisió de 01:30 6 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{uiquificar}}		{{uiquificar}}
	[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]		[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]
	El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, ~~constituix~~ una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).		El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, constituïx una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).

	La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].		La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].

Valencian: Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament'

2021-11-25T16:11:11Z

Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament'

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 25 nov 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.		En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.

	Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns ~~enclaus~~ com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.		Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclavaments com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.

	En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.		En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:31:13Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 16 maig 2020
Llínea 17:		Llínea 17:
	En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.		En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.

	Respecte als reptils es conten 15 espècies, de les quals 8 son sauris com el sarvacho o fardacho (''Lacerta lepida''), el mamacabres (''Psammodromus algirus''), la sangrantana cendrosa (''Psammodromus hispanica''), la sangrantana comú (''Podarcis hispanica''), el dragó (''Tarentola mauritanica''), la bivia o sangrantana ~~menuda~~ (''Chalcides bedriagai''), etc.		Respecte als reptils es conten 15 espècies, de les quals 8 son sauris com el sarvacho o fardacho (''Lacerta lepida''), el mamacabres (''Psammodromus algirus''), la sangrantana cendrosa (''Psammodromus hispanica''), la sangrantana comú (''Podarcis hispanica''), el dragó (''Tarentola mauritanica''), la bivia o sangrantana chicoteta (''Chalcides bedriagai''), etc.

	Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.		Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.

Jose2: Text reemplaça - ' vergens ' a ' vèrgens '

2018-10-02T19:11:51Z

Text reemplaça - ' vergens ' a ' vèrgens '

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 2 oct 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.		Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.

	En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom\|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real\|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades ~~vergens~~ hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs chicotets (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l’[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').		En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom\|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real\|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades vèrgens hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs chicotets (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l’[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').

	Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"		Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:57:25Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:57 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{uiquificar}}		{{uiquificar}}
	[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]		[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG\|thumb\|350px\|Vista del Monduver]]
	El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En ~~només~~ 841 metros, constituix una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).		El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, constituix una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).

	La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].		La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].
Llínea 13:		Llínea 13:
	En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.		En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.

	Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclaus com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat ~~només~~ en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.		Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclaus com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.

	En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.		En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.