Monasteri de Santa Maria de la Valldigna - Historial de revisions

Reval en 19:37 22 març 2025

2025-03-22T19:37:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 22 març 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Monasterio de Santa María de la Valldigna}}		{{commonscat\|Monasterio de Santa María de la Valldigna}}
	*[https://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just]
			* [https://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just]

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Lluísm en 13:18 23 nov 2024

2024-11-23T13:18:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:18 23 nov 2024
Llínea 41:		Llínea 41:

	* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]		* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Monasterio de Santa María de la Valldigna}}		{{commonscat\|Monasterio de Santa María de la Valldigna}}

Reval en 18:28 12 set 2024

2024-09-12T18:28:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 12 set 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	=== El refectori i atres dependències ===		=== El refectori i atres dependències ===

	Estes àrees servien com a espais comuns ~~per els~~ monjos i reflexen el modo de viure cistercenc.		Estes àrees servien com a espais comuns pels monjos i reflexen el modo de viure cistercenc.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 18:16 12 set 2024

2024-09-12T18:16:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 12 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg\|thumb\|300px\|<center>Vista general del Monasteri</center>]]		[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg\|thumb\|300px\|<center>Vista general del Monasteri</center>]]
	El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]].		El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]].

			El Real Monasteri de la Valldigna és un símbol de l'història i cultura del [[Regne de Valéncia]]. És un lloc d'interés turístic visitat per aquells interessats en l'història migeval, l'arquitectura gòtica i el patrimoni cultural valencià. Ademés el monasteri alberga events culturals i activitats educatives, lo que contribuïx a la seua preservació i a la difusió de la seua importància històrica.

	== Història ==		== Història ==

Xavier: /* Arquitectura */

2024-09-12T18:11:31Z

Arquitectura

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:
-Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.
+=== L'iglésia ===
 == Vore també ==

Xavier en 18:00 12 set 2024

2024-09-12T18:00:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 12 set 2024
Llínea 13:		Llínea 13:

	En l'any [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] el comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.		En l'any [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] el comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.

			== Arquitectura ==

			El monasteri té un estic gòtic valencià, típic de les construccions religioses de l'época. Encara que ha sofrit moltes alteracions i destruccions a lo llarc dels sigles, conserva importants elements arquitectònics, com:

	Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.		Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.

Jose2 en 11:20 4 set 2024

2024-09-04T11:20:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 4 set 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	En l'any [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] el comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.		En l'any [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] el comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.

	Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.		Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la [[Corona d'Aragó]] i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictorica i posseïx un sostre policromat en decoració floral i angels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaume II el Just, de caracter públic.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 17:11 15 ago 2024

2024-08-15T17:11:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 15 ago 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	*[https://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just]		*[https://www.fundaciojaumeeljust.es Portal web del Monasteri i de la Fundació Jaume II el Just]

			[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Xavier en 17:08 15 ago 2024

2024-08-15T17:08:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 15 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg\|thumb\|300px\|<center>Vista general del Monasteri</center>]]		[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg\|thumb\|300px\|<center>Vista general del Monasteri</center>]]
	El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]].		El '''Real Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''', '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' o, simplement, '''Monasteri de la Valldigna''' es troba situat en la població valenciana de [[Simat de la Valldigna]], fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]], el [[15 de març]] de l'any [[1298]]. És un dels monasteris històrics més importants del [[Regne de Valéncia]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:25:20Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 28 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Història ==		== Història ==

	Segons la tradició, el rei, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'[[Alacant]] i [[Múrcia]], al passar per la Vall, llavors ~~cridat~~ [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].		Segons la tradició, el rei, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'[[Alacant]] i [[Múrcia]], al passar per la Vall, llavors nomenat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].

	Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del [[sigle XIV]] que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despuix del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]].		Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del [[sigle XIV]] que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despuix del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els [[sigle XVII\|sigles XVII]] i [[sigle XVIII\|XVIII]], a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]].